Judici europeu al Vicente Calderón

Toni Padilla Barcelona
12/04/2016 23:37

Segueix-me

“La nostra mentalitat continua sent la mateixa. Treballem tota la temporada per arribar fins al final amb opcions de guanyar els títols, continuem creient en nosaltres”. I després, tres lletres: Lio.Lionel Messi, quan vol enviar un missatge a través de les xarxes socials i deixar clar que el missatge és seu, firma així: Lio. I abans d’un partit vital, Messi va voler parlar. I com que sol ser un home callat, aquest missatge sonava com un avís per a navegants. Un missatge clau en un moment de temporada en què el Barça necessita un pas endavant dels seus líders. El Barça defensa el 2-1 del Camp Nou al Calderón (20.45 h /BeIN Sports) contra un rival que en tindria prou amb un triomf per 1-0 per ser a les semifinals. I tot just enmig de la mala ratxa del Barça a la Lliga, amb 1 punt dels últims 9. “Qui dubti que aquest equip competirà és que ha vist molt poc futbol”, va dir desafiant Luis Enrique en roda de premsa en un hotel situat a tot just 10 minuts del Bernabéu, on a la mateixa hora el Madrid anava fent gols per arribar a les semifinals de la Champions.

Lluitar contra els dubtes

La Champions, però, és un territori tenyit de blaugrana durant les últimes temporades. El Barça busca ser el primer equip des del Milan del 1990 a revalidar la corona europea, però per aixecar la Copa a San Siro primer haurà de superar el test del Calderón, on lluitarà contra un rival agressiu i contra els dubtes generats pels últims resultats.

“Ho tenim tot a les nostres mans, no hi ha res millor que saber que les coses depenen de tu”, va dir Javier Mascherano, que va ser l’escollit per parlar en roda de premsa, posant la seva oratòria al servei d’una causa: mantenir alta la bandera, evitar que el barcelonisme tingui por i deixar clar que aquest equip afronta partits així amb tota la il·lusió del món. Javier Mascherano va protagonitzar un duel dialèctic amb Simeone, que va afirmar que el Barça no té una mala ratxa. “Tot quedarà oblidat un cop la pilota rodi”, va dir l’home que ha canviat el destí de l’equip madrileny, abans destinat als patiments i ara capaç de fer patir els gegants.

La baixa de Torres

L’Atlètic de Madrid, de fet, no sembla el millor rival just quan el gegant que acumulava 39 partits sense perdre ha redescobert els dubtes. Les tres ensopegades de les últimes setmanes han canviat el guió de la temporada. A Madrid, l’equip de Luis Enrique necessita demostrar-se a si mateix que continua sent el gran favorit. “No tinc la sensació que sigui el partit més important de la temporada. Aquestes eliminatòries són molt atractives, però es plantejarà com ho hem fet sempre: intentar guanyar, no especular i intentar ser millors a través del futbol”, va dir Luis Enrique intentant treure-hi importància. Però, de portes endins, al Barça tothom sap que una nova ensopegada seria un cop molt dur que acabaria de complicar les coses. A Anoeta encara hi havia xarxa de seguretat. Al Vicente Calderón, no. Contra els homes de Simeone no es pot tornar a relliscar. Hi ha massa en joc.

Simeone, però, té una pedra a la sabata: Luis Enrique. L’argentí ha perdut tots els duels directes amb l’asturià, però encara pot recordar la temporada en què va deixar el Barça sense Lliga al Camp Nou, i sense Champions precisament als quarts de final, quan es va imposar per 1-0 al partit de tornada. “Queda lluny, cal pensar en el futur”, va dir Simeone, que té més baixes importants que no pas Luis Enrique. Una d’elles, l’autor del gol del partit d’anada, Fernando Torres, que va ser expulsat abans del descans, cosa que va provocar una inferioritat numèrica que ha condicionat el debat previ al partit de tornada. “No em molesta el que diguin, no escolto gaire el que es diu, però respecto les opinions de tothom”, va limitar-se a dir l’entrenador del Barça.

Piqué, llest

Simeone també pateix la baixa del central uruguaià Giménez, així com la de llarga durada del portuguès Tiago, un dels futbolistes clau en l’estil de joc dels matalassers. En canvi, torna a la llista el montenegrí Savic, que podria entrar a l’equip titular en funció del grau de confiança que tingui Simeone en el jove francès Lucas Hernández, un defensa sense gaire experiència però amb molt futur. En atac, Griezmann i Carrascos’encarregaran d’intentar crear problemes a un Barça que hauria de sortir amb l’equip de gala, el de les grans ocasions. “L’equip arriba físicament bé. No tinc dubtes sobre l’equip, competirà bé, aquest equip està fet per afrontar partits així”, va avisar Luis Enrique, tot deixant clar que Piqué també podrà jugar malgrat patir unes molèsties que el van deixar sense entrenar-se un dia aquesta setmana. El Barça té les baixes deMathieu, Sandro, Vermaelen, Rafinha iAleix Vidal, que no condicionen l’equip titular, però sí els possibles canvis a la segona part. De fet, aquestes baixes han anat fent mal als plans de Luis Enrique, ja que no ha pogut fer tantes rotacions com hauria volgut.

El Barça, que no ha entrenat llançaments de penals - fa més de 15 anys que l’equip blaugrana no acaba una eliminatòria així-,perdria Mascherano i Sergio Busquets per a unes hipotètiques semifinals en cas de veure groga. En cas de penals, els membres del trident blaugrana serien cridats a files per intentar superar Oblak, just ara que s’ha obert el debat sobre l’estat físic de Messi i Neymar. “Cansa una mica haver de parlar de Messi com donant explicacions, amb tot el que ha fet”, va afirmar Mascherano. Suárez, que serà un dels protagonistes del partit, ja que el Calderón el xiularà per les accions polèmiques que va protagonitzar amb Juanfran i Filipe Luís a l’anada, torna després de ser baixa a Sant Sebastià en un equip que s’enfrontarà a un ambient temible. “Si hi ha un equip capaç de gestionar aquests escenaris és el Barça. Ens agrada que el Vicente Calderón estigui ple. Com més ambient, més motivació”, va dir Luis Enrique, que va defensar els membres del trident.

“És difícil preparar-se per jugar contra Messi. Intentem parar-lo amb moltes ajudes i de moment anem fent, però segur que serà complicat”, va afirmar el local Gabi en ser preguntat sobre un jugador, Messi, que fa quatre partits que no marca, però visita l’estadi del club al qual li ha fet 25 gols fins ara. I Messi sembla amb ganes d’arribar fins al final.

Juan Carlos Navarro, a un partido de hacer historia en la Euroliga

www.fcbarcelona.cat

14/04/2016 11:30

El capitán azulgrana será el primer jugador en alcanzar los 300 partidos disputados en la Euroliga, un nuevo hito en su exitosa carrera


Navarro, a un partido de hacer historia en la Euroliga

Galerías de fotos

Homenaje de la Euroliga a Navarro

El Top 10

Jugadores con más partidos disputados en la Euroliga:

1.- Navarro, 299
2.- Diamantidis, 276
3.- Reyes, 254
4.- Vázquez, 254
5.- Zisis, 253
6.- Papaloukas, 252
7.- Bourousis, 247
8.- Gonlum, 242
9.- Tsartsaris, 239
10.- Arslan, 239

"Alcanzar esta cifra me parece impresionante pero me importa poco en comparación con lo que está en juego este viernes. Tengo plena confianza en el equipo. Creo que tendremos opciones de victoria", ha asegurado este jueves Juan Carlos Navarro en el hotel de concentración del equipo en Krasnodar (Rusia). Las cifras siguen agrandando su leyenda pero él prioriza el triunfo colectivo.

Navarro se convertirá este viernes en el primer jugador que llega a los 300 partidos disputados en la Euroliga, todos con la camiseta del Barça Lassa. El escolta de Sant Feliu es uno de los grandes nombres propios de la máxima competición europea. La ha ganado dos veces (2003 y 2010), siendo MVP en la Final Four de París, y encabeza varios apartados estadísticos:

Es el máximo anotador histórico de la Euroliga, con 3.851 puntos.

Es el máximo triplista de la historia de la Euroliga, con 570 triples.

Es el jugador que más faltas ha recibido, con 1.118 faltas recibidas.

Es el jugador que más partidos ha disputado, con 299 partidos disputados.

Además, el capitán azulgrana es el segundo jugador mejor valorado en la historia de la Euroliga; el séptimo que más asistencias ha repartido; el segundo que más tiros libres ha anotado y el sexto que más balones ha recuperado. Este viernes, un nuevo hito al alcance de muy pocos jugadores.

Rizzoli es va equivocar

Era penal. L'àrbitre italià, considerat un dels millors d'Europa, va xiular fora de l'àrea unes mans de Gabi que havien estat dins
14/04/16 02:00 - barcelona - Albert Fibla


Protesta dels jugadors del Barça a Rizzoli pel penal Foto: EFE.

Si l'Atlético va plorar després del partit d'anada per l'actuació de l'alemany Brych, el Barça ho podria fer després del partit d'ahir. L'italià Nicola Rizzoli, considerat un dels millors del continent, va perjudicar greument el conjunt català en no assenyalar un clar penal de Gabi en el minut 91. El capità colchonero va rebutjar amb la mà, a dins de l'àrea, una centrada d'Andrés Iniesta. Rizzoli, però, va situar la falta a l'altre costat de la línia de la frontal. A més, l'acció no va merèixer targeta, per la qual cosa Gabi, que ja havia vist una groga, va poder continuar al terreny de joc. El partit hauria pogut tenir, sens dubte, un desenllaç ben diferent si Rizzoli hagués aplicat correctament el reglament, ja que el Barça probablement hauria transformat la pena màxima i l'Atlético hauria hagut de jugar la pròrroga amb un futbolista menys.

La caiguda continua

El Barça fa una primera part gris i no és capaç de donar resposta al gol de Griezmann que l'eliminava
El setge de la segona part va ser estèril i l'àrbitre no va xiular un penal que hauria forçat la pròrroga
Ferran Correas - MADRID (ENVIAT ESPECIAL)

Adéu a la Champions. Adéu al triplet. El Barça es va acomiadar ahir al Vicente Calderón del que la plantilla s'havia fixat com a gran objectiu de la temporada, fer allò que no ha aconseguit ningú, assolir dos anys seguits el títol de la lliga de campions. L'equip de Luis Enrique s'haurà de centrar ara a no tornar a relliscar en una lliga que semblava que tenia guanyada fa unes setmanes i que se li ha complicat molt després de les dues últimes derrotes, contra el Real Madrid i la Real Sociedad. I és que el mes d'abril està sent un infern per al Barça. L'aturada pels partits de seleccions va frenar un equip que semblava imparable i que ara no està sent capaç de tirar els partits endavant. Un equip que havia estat capaç de resoldre tot tipus de duels fins aconseguir un registre espectacular de 39 partits consecutius invicte, però que s'està diluint a la mateixa velocitat que ho han fet alguns dels seus cracs. L'actual Barça sempre ha tingut dependència dels membres del trident per resoldre els partits, lògic si es té en compte que són tres futbolistes de la qualitat de Messi, Neymar i Luis Suárez. I ara que els dos primers estan lluny de la seva millor versió no està trobant solucions per guanyar els partits. El Barça es va tornar a quedar ahir sense marcar, com dissabte a Anoeta, tot i el setge que va fer a la porteria d'Oblak durant tota la segona part. I la falta de fluïdesa en atac el va eliminar de la Champions com ja va passar fa dues temporades al mateix escenari quan l'entrenava Gerardo Martino. Griezmann, amb dos gols, el segon de penal en els últims minuts quan el Barça estava abocat a l'atac, va ser el botxí dels de Luis Enrique, que també es van veure perjudicats per una decisió de l'àrbitre italià Nicola Rizzoli quan el partit agonitzava. Els madrilenys havien protestat molt l'arbitratge del partit d'anada per l'expulsió de Fernando Torres, per tal de condicionar molt el d'ahir. I Rizzoli no es va atrevir a assenyalar com a penal unes mans de Gabi dins de l'àrea. Les va veure perquè va xiular la falta, però la va assenyalar fora de l'àrea. El penal podria haver forçat la pròrroga, però va quedar en una última oportunitat en forma de falta que Messi, ahir una altra vegada desconegut i desconnectat per la defensa local, va llançar fora. Va ser l'últim alè d'esperança d'un Barça clarament superat pel plantejament de Diego Simeone i que ha perdut la frescor i l'espurna que tenia fa només un mes.
La davantera blaugrana continua lluny del seu millor estat

La primera part havia estat de futbol control per part blaugrana fins al gol de Griezmann. Tot i començar el partit en desavantatge, l'Atlético de Madrid va cedir la pilota als de Luis Enrique. Pressionava la sortida de Ter Stegen, però es replegava ràpidament quan la pilota arribava als migcampistes blaugrana. Als locals els anava bé. Arribar amb empat a zero fins als últims minuts era l'objectiu de Simeone. Piqué, Mascherano i Ter Stegen es van fer un tip de tocar la pilota en horitzontal. El Barça no tenia profunditat i quan la buscava no l'aconseguia. Poc desequilibri i falta de verticalitat eren enemics dels blaugrana, tot i que ells no ho consideressin així en aquells moments. Els jugadors locals mossegaven com gossos afamats i els atacants del Barça no podien aparèixer. Neymar ha estat clau en molts partits des de la seva arribada amb el seu desequilibri per la banda, però fa uns partits que no marxa de cap dels seus marcadors. Els busca poc i juga massa cap enrere i cap al mig. Messi, per la seva banda, fa partits que no se sent còmode entre els boscos de cames i defenses que estan plantejant els entrenadors rivals i fuig de la seva millor zona d'influència. Juga lluny de l'àrea rival i fa poc mal. I Suárez, que amb el seu orgull havia marcat al Camp Nou els dos gols que posaven al Barça en avantatge en l'eliminatòria, no va deixar de barallar-se ahir amb els centrals de l'Atlético, especialment amb el seu compatriota Godín, de qui potser ja no és tan amic després d'aquesta eliminatòria. Una arribada de Griezmann amb rematada a les mans de Ter Stegen i una falta llançada per Messi era el pobre balanç ofensiu dels dos equips en la primera mitja hora del partit. Cap equip es volia despullar perquè no li fessin mal. Ja es conformaven amb el que estava passant. Fins que Jordi Alba va cometre una errada en la sortida de la pilota. Un refús sense sentit cap al mig va anar a parar a peus de Saúl, que es va treure una centrada magnífica que Griezmann va convertir en gol amb un gran cop de cap. Era el minut 36. Quedava molt i el Barça només havia de fer un gol per estar en les semifinals, però tothom intuïa que aconseguir-ho podia ser una missió impossible.

La segona part va començar amb una rematada de Saúl de cap que va agafar avançat Ter Stegen i que el travesser de la porteria de l'alemany va enviar cap a fora. Després d'aquesta oportunitat, el Barça va fer dos o tres passos endavant i va posar setge a la porteria d'Oblak, com havia fet en la segona part al Camp Nou, però sense la frescor que van mostrar els de Luis Enrique aquell dia. Iniesta es va convertir en el capità de l'exèrcit que atacava la porteria de l'Atlético i els laterals obrien el camp per arribar per les bandes. Els blaugrana van arribar diverses vegades amb perill, però les seves centrades o rematades sempre trobaven la cama d'un defensa de l'Atlético. I és que els jugadors de Simeone es defensaven com si no hi hagués un demà, com si el d'ahir fos l'últim partit que havien de disputar a les seves vides. Luis Suárez va guanyar en el 65 una pilota amb el cos, però Oblak va aturar la seva rematada. Havien d'aturar el partit els locals, havien de respirar i llavors van aparèixer les armes preferides del cholisme. Quan la pilota sortia fora trigava a aparèixer-ne una altra i Godín es convertia en el líder de la banda. Va perdre temps i va buscar les pessigolles dels jugadors del Barça, especialment de Suárez. Picabaralles constants i poc temps per jugar. Godín era el líder i Filipe Luis, el seu alumne avantatjat. El portuguès va aconseguir treure dels seus cabals un futbolista com Iniesta. Ho continuava provant el Barça el temps que l'Atlético li deixava fer-ho. Ja amb Sergi Roberto i Arda al camp i Piqué de davanter centre, tot i que no hi havia manera. És més, va ser l'Atlético l'equip que va tornar a marcar. Pèrdua de Sergi Roberto, ràpid contraatac de Filipe Luis i mans de Mascherano. Ter Stegen va tocar la pilota, però el llançament de Griezmann va entrar. En la jugada següent, i després d'una nova picabaralla provocada per Godín, Gabi va tocar la pilota amb la mà dins de la seva àrea. Rizzoli no es va atrevir a assenyalar penal. Ho va deixar en una falta que Messi va enviar fora i que potser era més per a Neymar. I així va acabar el recorregut del Barça en aquesta Champions. Ara els de Luis Enrique hauran de reflexionar per no deixar escapar el títol de lliga.

El Barça Lassa, pendent de l'estat físic de Joey Dorsey

ÀLEX GOZALBO Barcelona
14/04/2016 19:15

Després de malbaratar un avantatge de nou punts en el primer partit, el Barça Lassa intentarà igualar aquest divendres (19 hores, Esport3 i Canal + Deportes) l'eliminatòria de quarts de final de l'Eurolliga contra el Lokomotiv Kuban. El gran dubte de l'equip blaugrana és la presència de Joey Dorsey, que dimecres es va fer mal al turmell esquerre i no va poder disputar la segona meitat. La presència del pivot és bàsica per a un conjunt culer que sense ell perd molta solvència defensiva.

"Joey Dorsey està pràcticament descartat, té molt de dolor. Ens agradaria perquè és un jugador cabdal per a nosaltres", ha ditXavi Pascual.

Les claus de l'eliminatòriaEls tres partits que han disputat aquesta temporada els dos equips s'han decidit per 5 o menys punts. El Lokomotiv Kuban s'ha endut els dos jugats a Krasnodar (72-68 i 66-61) i el Barça Lassa, el disputat a Barcelona (78-74).

El Barça confia en repetir la gesta del 2009, quan va capgirar una eliminatòria de quarts de final de l'Eurolliga que va començar perdent contra el Baskonia. "Confio en el meu equip. Crec que tindrem opcions i les hem de saber aprofitar", avisaJoan Carles Navarro.

Baloncesto de lujo en el Palau Blaugrana

fcbarcelona.es

17/04/2016 10:05

En tan sólo seis días de diferencia, el FC Barcelona Lassa recibe dos veces al Lokomitiv Kuban en la Euroliga y al Real Madrid en la Liga ACB


Satoransky, en el partido del Palau contra el Madrid en el TOP16 / VICTOR SALGADO - FCB

Con mucha moral

El FC Barcelona Lassa de baloncesto afrontará estos tres duelos con mucha confianza, después de derrotar al Lokomotiv Kuban en el segundo partido de la serie de estos play-off de la Euroliga. Además, los 26 puntos de diferencia a favor de los azulgrana (66-92) son la segunda mejor diferencia de la historia de los play-off de la Euroliga y la mayor ventaja conseguida por un visitante a estas alturas de la competición desde el 2005.

El Palau Blaugrana ya se prepara para la semana de escándalo que se le presenta. Porque nada más y nada menos serán tres los partidos de altura que se jugarán en la cancha del FC Barcelona Lassa. Y no, precisamente, contra rivales presumiblemente más asequibles, porque los dos partidos contra el Lokomotiv Kuban, en la Euroliga, y el encuentro contra el Real Madrid, en la Liga Endesa, harán de estos próximos días un festival de baloncesto de auténtico lujo.

Primero tocará intentar dejar sentenciados los cuartos de final de la máxima competición europea. Tras los dos duelos en Krasnodar, la eliminatoria se traslada al Palau con un empate a uno en el recuento de victorias y, por tanto, con el factor pista decantado para el lado catalán. Dos triunfos en el feudo azulgrana, el que tantas alegrías ha dado esta temporada, harán que los de Xavi Pascual jueguen la Final Four de Berlín.

Pero aquí no se acabarán las emociones para los aficionados del Barça Lassa, ya que el próximo domingo el Palau será el escenario del siempre interesante Clásico. El enfrentamiento contra el Real Madrid es el correspondiente a la jornada 29 de la fase regular de la Liga Endesa.


FC Barcelona Lassa

Lokomotiv Kuban


19/04/2016

20.45 horas


Cómpralas ahora

Libera tu asiento


FC Barcelona Lassa

Lokomotiv Kuban


21/04/2016

20.45 horas


Cómpralas ahora

Libera tu asiento


FC Barcelona Lassa

Real Madrid


24/04/2016

12.30 horas


Cómpralas ahora

Libera tu asiento
¡Vuélvelo a hacer, Palau!

Ahora, el Barça Lassa de baloncesto necesita el apoyo de todos. El Club quiere llenar el Palau y, por ello, ha hecho un llamamiento a la afición a través de esta campaña. Porque este martes 19 de abril, y también el jueves 21 en el cuarto partido, el Palau debe ser una olla a presión para ayudar al equipo a sentenciar la eliminatoria y ganar el billete para la Final Four de Berlín. El equipo se lo juega todo...¡así que ven en el Palau Blaugrana y anima más que nunca!

(...)

https://www.youtube.com/watch?v=zC9EL_XaI5Q


!!! Quina pena que fots Alvex !!!

(...)

Companys de sang blaugran!!!

es l'hora de patir una mica

però guanyarem

Messi i el Barça opten aquest dilluns als Laureus

ARA Barcelona
17/04/2016 12:23

Leo Messi i el Barça opten aquest dilluns als premis Laureus de l'esport, que s'entreguen a Berlín i que reconeixen elsmillors esportistes i equips del 2015.

En categoria masculina, però, el favorit és el tenista Novak Djokovic. A més d'ell i deMessi, també estan nominats el pilotLewis Hamilton, el jugador de bàsquetStephen Curry, el golfista Jordan Spieth i el velocista Usain Bolt.

En noies, la favorita és l'atleta Genzebe Dibaba, seguida de la tenista Serena Williams, l'esquiadora Anna Fenninger, l'atleta Shelly-Ann Fraser-Pryce, la nedadora Katie Ledecky i la futbolista Carli Lloyd.

En la categoria d'equips, el Barça és candidat gràcies al 'triplet' i als cinc de sis títols possibles el 2015. Els blaugranes són favorits conjuntament amb els 'All Blacks' de rugbi. A més a més hi ha elsWarriors de la NBA, l'escuderia Mercedes i la selecció femenina dels Estats Units de futbol.

Banqueta sense recursos

Natàlia Arroyo Barcelona
18/04/2016 10:35

Segueix-me

Un porter, Ter Stegen. Cinc defenses, Douglas, Alves, Bartra, Adriano i Aleix Vidal. I un davanter, Munir. Aquests eren els recursos de què disposava Luis Enrique a la banqueta diumenge per batre el València si la cosa no funcionava amb els onze titulars. Però el tècnic asturià va decidir no gastar cap cartutx i va intentar la remuntada sense fer canvis. "M'hauria semblat injust substituir algun dels futbolistes que estaven sobre la gespa", va justificar després en sala de premsa.

Però el cert és que la decisió de no moure fitxa ha generat debat. D'una banda, perquè destapa el poc fons d'armari que té el Barça si les seves principals estrelles no funcionen. Munir no té l'autoritat que tenia Pedro per colar-se en el partit, fins i tot si no es vol tocar cap crac del trident. De l'altra, perquè insinuen falta de solucions per part d'un cos tècnic que va anar fent-hi retocs posicionals, però no va saber sacsejar prou el partit per aixecar-lo.

"Estic content amb la plantilla que tinc", va afegir Luis Enrique. Però el cert és que l'asturià estava rodejat de defenses. I havia apostat d'inici per reconvertir un migcampista (Sergi Roberto) per fer de lateral, en una decisió que feia difícil l'adaptació sobre la marxa. L'estat de forma d'Aleix Vidal o Adriano, que acaben de sortir d'una lesió, probablement tampoc ajudaven a ser opcions reals en un context d'emergència. Sense Turan ni Rafinha, tampoc hi havia elements per alimentar la zona de creació i sortir de la frustració.

Dues lectures anteriors

No és el primer cop que el Barça acaba el partit sense fer cap canvi. Al llarg de la temporada, de fet, molt sovint Luis Enrique ni tan sols ha gastat les tres opcions que té i sempre ho ha explicat des de la naturalitat de no tenir per què fer-los. "No és obligatori", argumenta.

"A Mestalla vaig entendre que no hi havia cap altra opció que millorés el que estava veient"

LUIS ENRIQUEENTRENADOR DEL BARÇA

Però quan les coses no funcionen, la decisió és una mica més difícil d'excusar. Ja li va passar, precisament, contra el València en la primera volta. A Mestalla, el Barça tampoc va fer cap substitució i va haver de conformar-se amb un 1-1. Era el desembre i feia alguns dies que els mitjans de comunicació escalfaven motors per al mercat d'hivern afirmant que Luis Enrique reclamava fitxatges per reforçar l'equip al gener. Preguntat per això, l'entrenador blaugrana va afirmar que, si ha d'enviar un missatge al club, parla directament amb Bartomeu. "A València, tal i com anava el partit, vaig entendre que no hi havia cap altra opció que millorés el que estava veient", va explicar llavors. Van jugar pràcticament els mateixos que diumenge, amb l'única novetat d'Alves en el lloc de Sergi Roberto.

"He vist que les coses anaven tan bé que he pensat, no toquis res, no sigui que la liïs"

LUIS ENRIQUEENTRENADOR DEL BARÇA

L'altre precedent és més recent i és l'únic positiu: a l'anada dels vuitens de final contra l'Arsenal a l'Emirates, Luis Enrique tampoc va fer cap canvi. L'equip va acabar guanyant 2-0. Per què no va moure res? "He vist que les coses anaven tan bé que he pensat, no toquis res, no sigui que la liïs", va explicar després del partit. Aquell dia, els protagonistes va ser l'onze de gala (amb Alves) i amb la presència de Ter Stegen en el lloc de Bravo.

Què passa amb marcadors adversos?

La pregunta que envolta el debat en relació als canvis, però, és quines solucions s'aporta des de fora quan l'equip s'encalla. Quan el marcador és desfavorable i cal canviar la dinàmica. A Anoeta, en la jornada passada, Luis Enrique va haver de transformar un onze titular relativament suplent en el seu onze de gala. Va fer entrar Iniesta per Rafinha al descans i, progressivament, va anar movent peces per recuperar la figura d'un lateral específic (Jordi Alba) i d'un migcampista dominador dels mecanismes col·lectius (Rakitic). No va funcionar.

L'altre partit del que s'ha parlat en els últims dies és el 2-2 del Barça al Madrigaldavant el Vila-real. Aquell dia, l'equip va deixar escapar una renda de dos gols en la segona meitat. Luis Enrique va fer dos canvis seguits, obligat per l'amenaça d'expulsió de Piqué i Arda Turan, amonestats al primer temps, i immediatament després va encaixar un gol. No es va moure res més malgrat que l'autogol de Mathieu va empatar amb mitja hora encara per disputar-se. Adriano, Bartra, Munir o Aleix Vidal tornaven a ser opcions a la banqueta.