Històries i llegendes del trident hongarès

Toni Vall Barcelona
08/03/2016 00:00

Segueix-me

Fins i tot el més prosaic i desapassionat dels culers deu desitjar que Leo Messi no es retiri mai. Però tard o d’hora el dia arribarà i és més que probable que llavors el Camp Nou aculli un partit de comiat. ¿Algú creu imaginable que aquell dia Cristiano Ronaldo vesteixi de blaugrana per homenatjar el seu gran rival i adversari? Sembla ciència-ficció, oi? Doncs una cosa semblant va passar el 31 d’agost de 1961. El dia que el Barça homenatjava el gran Kubala, el seu compatriota Puskás i ni més ni menys que Alfredo Di Stéfano, estrelles fulgurants del Reial Madrid, es van posar l’equipament del Barça per retre tribut al genial hongarès que durant la dècada anterior havia revolucionat el joc del seu acèrrim rival. L’anècdota és d’allò més sucosa i serveix perfectament per il·lustrar la grandesa de Kubala, el consens absolut que generava el seu joc genial i la seva dimensió humana. Segons tots els qui el van conèixer, era una persona extraordinària.

El documental Hongaresos pel Barça, que ahir es va presentar, glossa la importantíssima petjada de Kubala en la història del Barça i allargassa el traç per relatar que, juntament amb ell, dos hongaresos més, Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, van conformar un trident a la davantera del mític equip dirigit per Helenio Herrera a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta.

Dirigit per Tibor Kocsis -malgrat el cognom, no té parentiu amb el jugador-, el film explora amb mà ferma i mirada documental de primera categoria el context històric que va fer possible que els tres hongaresos juguessin junts. Amb imatges d’arxiu molt valuoses, concreta que després de la Segona Guerra Mundial Hongria va quedar sota el jou estalinista i cap dels tres jugadors es van sentir còmodes amb el règim establert al seu país. A Barcelona hi van trobar l’aixopluc per desenvolupar el seu art amb la pilota.

Kubala omplia ell sol el camp de les Corts i va ser clau perquè el club decidís construir el Camp Nou. Czibor va ser decisiu amb la seva selecció als Jocs del 1952 a Hèlsinki i Kocsis el màxim golejador del Mundial del 1954, la final del qual Hongria va perdre amb l’Alemanya Occidental. Resulta apassionant descobrir que, malgrat la derrota, l’afició hongaresa va sortir al carrer a celebrar la bona actuació de la seva selecció. El suport als jugadors es va convertir de manera natural en una manifestació en contra del règim i va acabar desembocant en la revolució del 1956 en contra de les polítiques imposades per l’URSS. Kocsis i Czibor van expressar-se públicament contra el règim, cosa que els va generar represàlies en forma de veto per jugar amb la selecció. Va ser Kubala, esclar, qui els va convèncer per jugar al Barça.

Amb testimonis dels fills dels jugadors i de veterans del Barça com Tejada, Olivella i Alfonseda, el film recorre els grans triomfs del trident hongarès que van confluir en la trista final de la Copa d’Europa de Berna del 1961 contra el Benfica. Tots tres van ser titulars, Kocsis i Czibor van marcar però els pals quadrats de les porteries i un error de Ramallets van espatllar la festa.

Lluny de resultar complaent, el film recorda també la marxa a contracor de Kocsis i la seva desafortunada peripècia posterior: salut delicada i mort mai del tot aclarida en caure per la finestra d’un hospital. Però també posa èmfasi en la bondat dels tres davanters, en especial de Kubala, una persona despresa i altruista: “Per a mi el meu pare no era un mite sinó un gran pare i una bellíssima persona”, conclou el seu fill. Que les paraules d’Olivella serveixin per resumir-ho amb una claredat absoluta: “Era un gran jugador de futbol. I jugava al FC Barcelona”. No cal afegir res més.

Els dissenys finalistes del Camp Nou queden reduïts a quatre

Toni Padilla Barcelona
02/03/2016 07:36

Segueix-me

El mateix dia que es presentava el nou Palau, el jurat encarregat de triar el projecte de remodelació del Camp Nou va reduir de vuit a quatre els projectes finalistes. El projecte inclou requeriments que els projectes han de respectar, com ara més ascensors, una ampliació de l’aforament fins als 105.000 espectadors i la construcció de més llotges VIP.

S'anunciarà el projecte guanyador dimarts 8 de mar. El projecte dels danesos Big i Idom -els pares del nou San Mamés, per exemple- i el despatx català de Jordi Badia Baas Arquitectura és un dels finalistes, i competeixen amb la proposta dels estudisHKS, Cox i Batlle i Roig. L’estudi nord-americà HKS va fer el nou estadi dels Dallas Cowboys i els australians Cox, el Rod Laver Arena de Melbourne. Batlle i Roig, per la seva banda, serà el despatx encarregat de fer el nou Miniestadi. El tercer projecte acceptat és el que està format per l’estudi japonès Nikken Sekkei, responsable de dos estadis del Mundial del 2002, formant equip amb els catalans Joan Pascual i Ramon Ausió. Finalment, l’últim projecte finalista és el de l’estudi Populous amb Mias Arquitectes i RCR Arquitectes. L’anglès Populous ha participat els últims anys en estadis com l’Olímpic de Londres, l’Aviva Stadium de Dublín o l’Emirates de l’Arsenal.

Queden fora els projectes d’AECOM i el despatx B720, liderat per l’arquitecte Fermín Vázquez; el projecte d’ARUP Sporti el taller d’arquitectura de Ricardo Bofill; la proposta dels nord-americans GENSLER, presentada en equip amb l’estudi OAB, de Carles Ferrater, i el disseny dels britànicsAFL Architects amb el despatx Mateo, liderat per Josep Lluís Mateo.

Tots els vestits li queden bé a Messi

Albert Llimós Barcelona
07/03/2016 00:00

Segueix-me

D’un simple fora de banda a l’altura de la medul·lar el Barça en va treure el 0 a 1 a Ipurua. El que era un dos contra dos de Dani Alves i Leo Messi amb dos rivals el va convertir Sergio Busquets en avantatge blaugrana. El migcampista va aparèixer en l’ajuda per dibuixar el triangle que ordena el joc posicional del Barça, superant la pressió basca i permetent que la pilota arribés a Messi amb avantatge. L’argentí va tenir dues dècimes per pensar. No en necessitava més. Amb els peus clavats a la línia de calç, sense agafar carrera, amb el cos rígid, en va tenir prou amb la mobilitat de Luis Suárez a l’espai per situar una pilota de trenta metres precisa i alhora mortal.

El quart migcampista

Durant la primera mitja hora Messi va exhibir la versió més clàssica del 10. Era l’interruptor, per les seves botes passava qualsevol jugada d’atac. Accelerava i pausava en funció de les necessitats de l’equip, però lluny sempre de la porteria d’Asier Riesgo, convertit en un migcampista més per donar superioritat al conjunt de Luis Enrique. De fet, va sumar 80 intervencions durant el partit d’Ipurua, més fins i tot que els dos interiors titulars ahir, Ivan Rakitic i Arda Turan.

En una d’aquestes jugades, rebent al cercle central d’esquena, va regirar-se per buscar l’eslàlom en banda i va superar cinc defensors de l’Eibar, incapaços de prendre-li la pilota quan la portava enganxada al peu esquerre.

Però, sobretot, Messi va tornar a demostrar la seva capacitat per filtrar les passades que ningú més veu. Si així va néixer el gol inicial de Munir, uns minuts més tard va ser Jordi Alba qui va rebre la passada picada de l’argentí per trencar la defensa basca, atacant l’esquena del lateral rival. Va ser una de les 41 passades de mèrit d’ahir del Barça, 13 de les quals van ser de Messi. Segons va detallar La TdP de Catalunya Ràdio, 7 d’aquestes 13 van ser bones: el segon millor futbolista del Barça en aquest aspecte va ser Suárez, amb 3 passades de mèrit ben efectuades.

Encara a la primera part, el jugador de Rosario va tornar a vestir-se del 10 clàssic, generador de joc. Toca en curt amb Alves, caminant, accelera per buscar la paret i, després d’un dríbling a la frontal de l’àrea, deixa sol Munir davant de Riesgo. La passada del madrileny per Suárez -per tornar-li el primer gol- va sortir massa forta.

De migcampista a davanter

Quan més empenyia l’Eibar, Messi va canviar-se el vestit, aquest cop enfundant-se la disfressa de golejador insaciable. La generositat es va aparcar per un moment. Error de Capa a la línia de mitjos, Munir l’aprofita per servir la pilota a Messi, que condueix des del cercle central per superar un defensa i col·locar la pilota entre les cames del mateix Capa per batre Riesgo. Aquesta era per a ell. Després de regalar unes quantes passades als seus companys, va dir prou.

“Quan els jugadors estan a aquest nivell, amb la qualitat que tenen, és complicat aturar-los. Ells són feliços jugant”, reconeixia Luis Enrique des de la sala de premsa. I a Messi se’l veu cada vegada més feliç i més en forma. Al segon temps va administrar els esforços. El GPS no alertarà mai Messi del perill de sobrecàrrega, l’argentí es regula per arribar en plenitud al tram final, quan es decideixen els títols. Això sí, encara va tenir temps per fer ballar Ramis a l’interior de l’àrea i provocar un penal que va executar ell mateix amb una insultant calma, com si el debat des dels 11 metres no hagués existit mai.

Els 100 gols del trident del FC Barcelona, al detall

EDUARD GANGOSO

 

08/03/2016 16:30

Suárez, Messi i Neymar Jr han marcat el 75% dels gols totals de l’equip i només en cinc partits de 48 s’han quedat sense marcar

Nikken Sekkei + Pascual i Ausió Arquitectes serán los encargados del nuevo Camp Nou. A ver qué tal sale.

El nou Camp Nou tindrà segell japonès

• •

ALBERT LLIMÓS Barcelona
08/03/2016 00:30

La construcció del nou Camp Noucondicionarà el futur del Barça dels pròxims 50 anys. Aquesta afirmació l’ha repetit una vegada i una altra el presidentJosep Maria Bartomeu. És un projecte global de 600 milions que el club ha posat a les mans de l’estudi japonès Nikken Sekkei. El nou estadi tindrà essència nipona i catalana: els arquitectes Joan Pascual i Ramon Ausió participaran en la proposta que ha de canviar l’urbanisme del barri de les Corts. Serà la peça central de l’Espai Barça que pretén impulsar la junta per al 2021, quan està previst que s’acabin les obres.

El projecte guanyador presenta un estadi amb una cúpula que cobreix totes les graderies, però destaca sobretot perquè és molt diàfan, sense una façana rígida, tot obert, molt “mediterrani”, com destacava ahir un dels membres del jurat. L’esquelet serà visible per a tots els qui s’apropin a l’estadi i permetrà jugar amb la llum, les ombres i el benèvol clima barceloní.

Les alternatives descartades

Els autors de San Mamés, el Cowboys Stadium i l’Emirates, perdedors

Nikken Sekkei -una firma centenària que es va instal·lar l’any passat a Barcelona-, Pascual i Ausió es van imposar als altres tres finalistes, que en la jornada d’ahir van exposar els seus projectes durant 45 minuts. Eren el despatx Big i Idom -els pares del nou San Mamés, que anaven de la mà dels catalans Jordi Badia Baas Arquitectura-, els americans HKS -creadors del Dallas Cowboys Stadium, que anaven amb els australians Cox i els catalans Batlle i Roig- i l’estudi Populous -creador de l’Estadi Olímpic de Londres i l’Emirates-, que es presentaven amb Mias Arquitectes i RCR Arquitectes.

Els ponents tenien davant els nou membres del jurat: cinc del club -Josep Maria Bartomeu, Susana Monje, Jordi Moix, Emili Rousaud i l’arquitecte Juan Pablo Mitjans-; tres del Col·legi d’Arquitectes -el degà Lluís Comerón i els arquitectes Arcadi Pla i Joan Forgas-; i la representant de l’Ajuntament Aurora López, gerent d’Urbanisme.

A tres quarts de vuit van començar les deliberacions, malgrat que una hora abansLa Vanguardia ja havia anunciat el guanyador. Els mòbils dels directius van començar a sonar. El despatx Big i Idom, l’últim que feia la presentació, estava exposant el seu projecte i la va haver d’aturar. Va regnar la confusió durant uns minuts. Nikken Sekkei era el guanyador sense que haguessin començat les discussions. Quan la notícia es va estendre per la sala, un dels ponents va arrencar a plorar. Bartomeu va enfadar-se moltíssim i va enviar el director general, Ignasi Mestre, a parlar amb el director de comunicació, Albert Roura, per desmentir-ho. Certament, Nikken Sekkei era la gran favorita des de feia setmanes, però encara “no s’havia començat a discutir”, assegurava un dels presents, atònit pel que es va viure ahir a la tarda. “S’ha estat a punt de no decidir”, afegia.

Com serà el nou estadi

105.000 localitats, coberta per a les graderies i 400 milions de cost

L’estiu del 2014, el Barça va fitxar l’home encarregat de dirigir la construcció de la nova casa del barcelonisme. Bill Mannarelli va deixar la vicepresidència d’Icon Venue Group, una de les tres empreses que va assessorar el club durant la primera fase del projecte, i es va convertir en el gran ideòleg de l’Espai Barça. Amb ell, una vintena de persones van començar a treballar perquè el que van aprovar els socis l’abril d’aquell mateix any fos una realitat.

El nou Camp Nou està previst que estigui acabat el 2021. Seran quatre anys d’obres que s’espera que no afectin l’equip, ja que la remodelació íntegra de l’estadi es farà parcialment, en diferents fases, i sobretot s’accelerarà durant els mesos en els quals no hi ha competició, és a dir, durant els estius.

Les obres, si no hi ha un alentiment en l’obtenció de les llicències i la modificació del Pla General Metropolità (PGM), es preveu que s’iniciïn el juny del 2017, quan s’acabi la temporada que ve. Es tracta d’un projecte d’una gran complexitat, ja que es pretén guanyar gairebé 7.000 localitats, fins a arribar a les 105.000, mentre la pilota continua rodant sobre la gespa. Als despatxos del Camp Nou sempre han assegurat que les molèsties per als aficionats seran mínimes i que tots els socis abonats tindran garantida una localitat durant els quatre anys d’obres. És el gran repte.

Actualment, el Barça està en converses amb l’Ajuntament de Barcelona per obtenir l’aprovació del projecte, després d’haver fet trobades amb tots els grups polítics que formen part del consistori barcelonès. La modificació del PGM és un tràmit que durarà mesos, tot i que tots els actors implicats són optimistes i creuen que abans del juny del 2017, quan s’hauria d’atacar la primera graderia, hi haurà llum verda per a una obra que canviarà la fisonomia del barri de les Corts. Això sí, fonts de l’equip de l’alcaldessa Ada Colau remarquen que la modificació del PGM “haurà de comptar amb un gran consens veïnal, social i polític per tirar endavant”. Això és el que ara està en discussió.

El cost total de l’obra que durà a terme Nikken Sekkei estarà al voltant dels 400 milions, 2/3 parts del total de l’Espai Barça, que ascendirà a 600 milions.

Com es pagarà

La meitat dels diners per a l’estadi arribarien d’un patrocinador

Quan el club va definir el projecte de l’Espai Barça, va preveure que els 600 milions provindrien de tres partides iguals, de 200 milions cadascuna: un patrocinador que doni cognom a l’estadi, recursos propis i un nou crèdit. Durant l’estiu passat, però, el club va començar a estudiar com funcionen els naming rights-posar noms comercials als estadis- i, després d’una sèrie de visites per tot el món, va canviar els plans inicials. El patrocinador podria arribar a aportar gairebé 300 milions. Si s’aconsegueix complir amb aquest objectiu, es podria reduir la partida de recursos propis que s’hauria de desviar cap a la construcció de l’estadi i també el crèdit sindicat que està previst demanar.

L’empresa Von Wagner és l’encarregada de buscar el patrocinador. A principis de la tardor passada van segellar un acord per trobar una marca interessada. Es van donar 18 mesos, tot i que al club es creu que l’acord podria tancar-se a finals d’any. Fins i tot, Bartomeu volia portar-ho a la propera assemblea, però ho ha descartat. Malgrat que el vicepresident de l’àrea patrimonial, Jordi Moix, va assegurar fa uns dies, en la presentació del nou Palau Blaugrana, que es preveu l’opció de buscar una marca que doni nom a l’estadi i una altra per al nou Palau, el club prioritza l’obtenció d’una gran empresa que doni nom a tot l’Espai Barça.

Quan el projecte va ser aprovat en referèndum, el club va preveure un deute de 200 milions, la xifra prevista per al moment de l’inici de les obres. De moment, els números no surten, ja que el deute és de 328 milions, tot i que s’espera rebaixar-lo fins als 270 al final de curs.

L’Arsenal com a mirall: 80 milions com a objectiu

A. LLIMÓS / R. REQUENA Barcelona
09/03/2016 21:40

No tots hi cabran. N’hi haurà que quedaran fora. No tots els socis que són ara mateix a la llista d’espera per obtenir una localitat al Camp Nou tindran seient al nou estadi, que està previst que estigui acabat el 2021. Malgrat que la nova instal·lació tindrà capacitat per a 105.000 espectadors, i hi haurà un increment de 7.000 localitats, el club treballa amb el compromís de solucionar el problema dels 7.193 socis que ja estaven registrats a la llista d’espera el 2010, quan la junta directiva encapçalada per Sandro Rosell va arribar al poder. Aquell 2010 hi havia 14.000 persones donades d’alta. L’equip de Rosell va iniciar un procés per comprovar i ratificar aquestes sol·licituds, i la xifra va acabar baixant, primer fins als 9.141, i posteriorment fins als 7.193.

Per tant, els socis que s’han anat afegint a la llista d’espera durant aquests últims cinc anys no tenen garantida una localitat a l’estadi que dissenyaran els japonesos Nikken Sekkei. Es tracta d’uns 4.000 socis, dels 9.200 actuals que hi ha en llista d’espera, que no tenen garantida, de moment, la seva localitat al futur estadi.

En aquests últims anys, des de l’arribada de Rosell a la presidència, el Barça ha aconseguit donar abonament a 1.926 socis sense cadira. D’aquí al 2021, quan es preveu tenir acabat l’Espai Barça, es preveu que la xifra s’incrementarà en 3.000 persones més, i el total de beneficiaris se situarà al voltant dels 5.000 socis. D’aquesta manera, d’acord amb el compromís de la junta actual, el nou Camp Nou hauria d’acollir els poc més de 2.200 socis que el 2010 ja estaven esperant una localitat i que encara no l’hauran aconseguit quan el nou estadi sigui una realitat.

La de la llista d’espera és una de les grans incògnites que envolten la construcció del nou Camp Nou. Durant els pròxims mesos, després de dos anys de feina a l’ombra, el club detallarà al màxim el projecte guanyador dels japonesos Nikken Sekkei -i els catalans Joan Pascual i Ramon Ausió-, i presentarà els projectes finalistes en una exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, tant del nou estadi com del Palau. De moment, hi ha moltes preguntes que els socis es comencen a fer quan contemplen els esbossos que es van fer públics dimarts a la nit.

Hi pot haver sobrecost?

El club ja va preveure un desviament del 5% en el pressupost

El pressupost es va acotar inicialment en 600 milions d’euros, però Jordi Moix va apuntar que s’hi inclou un 5% de marge per a possibles desviaments. Serien uns 30 milions d’euros de marge, que al club, garanteixen, permetran que no hi hagi un sobrecost.

Es veuran tots els partits?

El club garanteix que els socis abonats no es perdran cap partit

El Barça remarca que els socis abonats no es perdran cap partit durant els quatre anys que duraran les obres. Les fases més agressives d’actuació es faran durant els estius, i tot i que durant algunes fases de cada temporada es reduirà la capacitat de l’estadi, sempre es garantirà la presència dels 85.000 socis abonats.

S’apujaran els abonaments?

La construcció de l’estadi no repercutirà en la butxaca

El club sempre ha defensat que la construcció de l’estadi no repercutirà en la butxaca dels socis. Falta saber si el 2021 s’encariran els abonaments. Els serveis que s’oferiran seran millors, amb més oferta, i això podria implicar que per primera vegada des del 2010 els preus pugessin.

On hi haurà l’ampliació?

L’estadi s’igualarà amb la lateral que ara marca la part més alta

Els 7.000 seients de més que hi haurà s’afegiran a la part superior, de manera que es completarà l’anell de la tercera graderia fins a tenir el mateix nivell que té actualment la zona de lateral. La primera graderia -s’enderrocaran els dos gols durant l’estiu del 2017- tindrà una inclinació més pronunciada, i totes les localitats passaran a veure la totalitat de l’estadi. La segona graderia es mantindrà, però se’n millorarà l’accessibilitat.

Tindrà més aparcaments?

Les instal·lacions es dotaran d’un mínim de 5.000 places de pàrquing

Es construirà un pàrquing subterrani, accessible i obert al barri, entre el nou Camp Nou i el nou Palau Blaugrana. Inicialment es comptava que tindria capacitat per a 5.000 vehicles, una dada que no es va confirmar quan el club va fer oficial el nom del projecte guanyador.

Com serà la façana exterior?

Uns vidres serviran per delimitar-la

La façana exterior, oberta, com si fos una terrassa, que destaca en el projecte guanyador, comportarà que els murs de formigó actuals que marquen el perímetre de l’estadi es converteixin en espais oberts, delimitats per vidres, seguint les mesures de seguretat pertinents per evitar accidents.

Hi haurà més comoditats?

L’oferta de restauració i serveis farà un salt endavant molt important

Es milloraran els espais entre seients i es renovaran totes les cadires, que passaran a ser més còmodes i ergonòmiques. Els passadissos se substituiran per espais més amplis en què destacarà l’absència de murs. També hi haurà escales mecàniques, més restaurants, zones d’oci i altres serveis.

En aquest sentit, un dels objectius del club és fer un salt endavant en els ingressos per hospitality, seients i llotges VIP, lloguer d’espais per a actes, paquets especials d’empresa... tot el que el club pot oferir tant a multinacionals com a clients que volen un tracte especial i estan disposats a pagar preus elevats per gaudir del Camp Nou. Es vol arribar als nivells de l’Arsenal, un club que ingressa uns 80 milions per aquesta línia de negoci, mentre el Barça no arriba als 30. El Madrid, per exemple, segons les estimacions del club blaugrana, se situa al voltant dels 55. Amb el nou Camp Nou es preveuen obtenir 35 milions més néts, incrementant les despeses, però arribant a les xifres d’ingressos que mouen elsgunners, d’uns 80 milions.

Fa dues temporades, abans del referèndum, el Barça va fer un estudi dels principals clubs europeus i el que ingressaven gràcies als seients i llotges VIP. El Camp Nou té un dèficit respecte a la resta de competidors directes, ja que disposa de 2.203 seients VIP, comptant llotges, que representava 12 milions l’any. El Madrid tenia -segons un estudi intern del Barça, estimatiu- 4.862 seients, i va ingressar 43 milions. L’Emirates té 9.415 localitats i ingressava 40 milions, uns números similars als del Manchester Unite a Old Trafford.

La polèmica sobre l’elecció del guanyador continua viva

La polèmica sobre l’anunci del guanyador del projecte del nou Camp Nou va continuar durant la jornada d’ahir. El vicepresident de l’àrea patrimonial i comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, va negar a Catalunya Ràdio que el concurs arquitectònic estigués decidit abans de les deliberacions dels nou membres del jurat. “Es va decidir entre les 9 i les 10 del vespre, després d’escoltar totes les propostes”, va assegurar el directiu, que va qualificar d’“especulacions” les informacions publicades per La Vanguardia a mitja tarda, que va avançar el resultat final, abans fins i tot que haguessin acabat d’exposar les seves propostes els quatre finalistes. Lluís Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes i membre del jurat, es va expressar en la mateixa línia que Moix: “El procés ha sigut exemplar, la filtració a la premsa ha de ser entesa com la publicació d’un pronòstic”. Des de l’Ajuntament de Barcelona, que formava part del jurat del nou estadi, es va preferir guardar silenci, mentre que els despatxos finalistes van mostrar el seu malestar. Primer, Josep Miàs, a Catalunya Ràdio, que va reconèixer que el Barça els “havia fet perdre el temps”. Un portaveu de RCR Arquitectes, també finalista, va mossegar-se la llengua. “No vull entrar en reaccions. Que cadascú tregui conclusions del que va passar. Nosaltres encara tenim a l’estómac el que va passar”, va dir.

A la recerca de 35 milions més

25-28 milions

El Barça calcula que actualment ingressa entre 25 i 28 milions en concepte d’hospitality, llotges VIP, serveis a empreses, lloguers per a actes...

80 milions

És el que calcula el Barça que genera l’Emirates Stadium en aquesta línia de negoci, la meitat gràcies a les localitats VIP i hospitality.

35 milions

El club preveu que el nou estadi representarà uns 35 milions més de benefici, gràcies al ticketing, però especialment al millor aprofitament dels serveis, tant per a aficionats com per a empreses.

2.203 seients

El Camp Nou té la meitat de localitats VIP que el Santiago Bernabéu, i una quarta part que l’Emirates Stadium. El club vol créixer en aquest àmbit amb el nou estadi, sobretot per aprofitar el turisme d’elit i les empreses que volen tenir una llotja privada.

Per què no m’enamora el nou Camp Nou?

Xavier Bosch
09/03/2016 19:51

Segueix-me

1. Nikken Sekkei

Miro i remiro les 4 imatges del projecte guanyador de Nikken Sekkei, Pascual i Ausió. No hi sé veure “el contundent homenatge a l’estadi de Francesc Mitjans de 1957” per enlloc. Tampoc entenc 3 adjectius que defineixen l’obra: “Intemporal, mediterrani i democràtic”. Només faltaria...

2. Terrasses

Tot i que els arquitectes que he consultat es treuen el barret, em sembla un estadi inacabat. Això que es vegi l’estructura i les terrasses obertes de cadascun dels tres pisos m’engresca poc. Esperaré a veure el projecte en 3D, però, digueu-me conservador, d’entrada m’hi falten façanes.

3. Qatar

Perdre les façanes sorprèn perquè és un gran actiu comercial. Una de les disputes amb Qatar Airways ara mateix és la façana de tribuna. Els patrocinadors la continuen volent sencera i el club n’ofereix la meitat. L’altre seria per a qui donés nom al camp. Sense façana, adéu a molts milions?

4. Butaques

No em quadra, i em fa patir, un dels requeriments que el club ha fet als 26 tallers presentats: “Es milloraran els espais entre seients”. No quadra amb el que van dir i mantenen: que la segona graderia no es toca. Si millores l’espai, o perds butaques o poses cadires més petites. Ho temo.

5. Foster

El 2007 Laporta va presentar el projecte de Norman Foster que havia guanyat el concurs d’arquitectura. Cinc anys més tard, el vicepresident Javier Faus va explicar als compromissaris que Foster va cobrar 1.030.000 euros per aquell projecte que no es va fer. Que això no acabi igual.

"Es fixa un precedent inadmissible, una justificació de la violència a través d’una emissora de ràdio de màxima audiència en l’àmbit estatal"

El Barça mostra disconformitat per la decisió d'Antiviolència de no obrir expedient a Sanchís i Rincón

Weloba

9 Març, 2016 - 18:56

El passat novembre de 2015, després del clàssic entre el Barça i el Madrid al Bernabéu, dos comentaristes de la cadena COPE, Manolo Sanchís i 'Poli' Rincón, exjugadors madridistes, van justificar una dura entrada d'Isco a Neymar: "Neymar se está pasando de la raya, demasiadas pocas se está llevando. // Si estoy yo ahí le pego, no tengas duda que le pego”.

El Barça va denunciar a la Comissió Antiviolència aquestes declaracions, però aquest òrgan ha decidit no obrir cap expedientsancionador als dos comentaristes. Per això, el club ha mostrat aquest dimecres la seva discomformitat amb aquesta decisió, a través d'un comunicat:

El FC Barcelona expressa la sevatotal disconformitat amb la resolució dictada per la Comissió Antiviolència, organisme adscrit al Consell Superior d’Esports (CSD), que ha acordat no obrir expedient respecte a la denúncia presentada pel FC Barcelona contra ‘Manolo’ Sanchís i ‘Poli’ Rincón, exfutbolistes i actuals comentaristes de futbol, per haver justificat públicament, i de manera reiterada, l’agressió que el jugador del Reial Madrid, Isco, va cometre contra el blaugrana Neymar, en l’últim clàssic disputat el dissabte 21 de novembre, a l’estadi Santiago Bernabéu, i que va costar la targeta vermella directa al jugador blanc.

El dia del partit, als micròfons de la Cadena COPE, tant Sanchís com Rincón van justificar l’agressió d’Isco a Neymar, i, dies després, van tornar a repetir l’acusació, malgrat que Paco González, conductor del programa ‘Tiempo de Juego’, de la Cadena COPE, els va donar diferents oportunitats per rectificar. Lluny de retractar-se o demanar disculpes, Sanchís va ratificar les seves paraules del dia del Clàssic, quan va dir que “Neymar se está pasando de la raya, demasiado pocas se está llevando”. Igual va fer Rincón, que havia assegurat que “si estoy ahí yo le pego, no tengas ninguna duda de que le pego; yo y cualquiera”.

Els Serveis Jurídics del FC Barcelona van trametre un requeriment a la Comissió Antiviolència perquè s’obrís un expedient a Sanchís i Rincón, ja que les seves afirmacions convidaven i justificaven la violència en l’esport.

El FC Barcelona considera que amb la resolució dictada, la Comissió Antiviolència fixa un precedent inadmissible, una justificació de la violència a través d’una emissora de ràdio de màxima audiència en l’àmbit estatal. A més, es tracta d’un precedent que deslegitima aquesta Comissió davant futures demandes de comportaments impecables a d’altres col·lectius.

El FC Barcelona continuarà treballant davant totes les instàncies per defensar els interessos del Club i dels seus jugadors.

Es veu obert, sense façana; no em sembla mala solució tenint en compte el benigne clima barceloní. Es dóna un aire a la Maquinista.

Bump:

http://m.ara.cat/esports/barca-estadi-obres-ajuntament_0_1536446496.html

Barça-Madrid, un negoci de 4 milions d’euros per a Viagogo

• •

Albert Llimós Barcelona
10/03/2016 21:46

Segueix-me

A mesura que s’acosta el Barça-Madrid del pròxim 2 d’abril, els voltants del Camp Nous’omplen de fullets de revenda de xarxes organitzades que s’ofereixen a comprar i vendre entrades del clàssic. És el gran dia. L’oportunitat de negoci per a molts. Un dels canals per enriquir-se aquest dia ésViagogo, la principal empresa a tot el món en la venda d’entrades per a espectacles.

L’empresa suïssa posa en contacte un venedor i un comprador, i es queda unpercentatge de la transacció. La majoria de vegades són socis amb abonament que cedeixen les seves localitats per fer negoci o recuperar una part de la quota anual. Però no tots els casos són de socis amb cadira. Empreses i turoperadors oficials utilitzen Viagogo per guanyar diners augmentant de manera il·legal els preus oficials fixats pel Barça. El club ho sap, però argumenta que no té prou recursos per fer front a una situació que acaba suposant una pèrdua d’ingressos important per a la mateixa entitat.

Als despatxos del Camp Nou remarquen que el negoci de Viagogo no és il·legal, que el problema són les empreses que canalitzen i inflen entrades a través de la plataforma. També els socis formen part del problema, un fet difícil de combatre per l’hàbit estès al Barça de cedir els carnets a tercers. Interceptar els casos en què es tracta de vendes, i no de cessions d’abonaments a familiars i amics, és costós. Suposaria un increment de la seguretat inassumible i moltes cues, rebaten al Barça.

Els Mossos d’Esquadra consideren que en les operacions de Viagogo hi ha frau, especialment perquè no es pot vendre un abonament nominal. La revenda està prohibida. En tot cas, des del cos policial remarquen que hauria de ser el club qui hauria d’actuar a través de la comissió de disciplina. Els Mossos, a més, necessitarien interceptar el moment de latransacció econòmica, i mentre Viagogofaci el negoci electrònicament no s’hi pot fer res. A més, segons va assenyalar fa un temps el subinspector Francesc Xavier Salvadó a l’ARA, el Barça hauria de moure peça: caldria una denúncia prèvia de la part perjudicada per buscar la manera d’anar contra aquesta empresa, un fet que no s’ha donat fins ara.

Un negoci sucós

A un mes just del clàssic, Viagogo tenia 1.984 entrades per un valor potencial de 3.189.847 euros. És a dir, si es venguessin totes s’obtindrien més de 3 milions d’euros. D’aquests diners, Viagogo se n’enduria un 10%. És a dir, 319.000 euros i 25.520 d’addicionals d’IVA.

A aquesta quantitat s’hi han de sumar els diners que la plataforma cobra als compradors, repartits en tres conceptes: les despeses de reserva (414.680 euros), l’IVA pertinent (87.082 euros) i la gestió de la reserva (18.000 euros). Per tant, es tracta d’un volum de negoci per un únic partit de gairebé 4 milions, dels quals com a mínim 750.000 són per a l’empresa suïssa. La resta va a mans dels venedors, la majoria socis. Tot i això, el Barça ha admès a l’ARA que tenen constància que hi ha turoperadors oficials i empreses que canalitzen les seves entrades a través deViagogo per assegurar i incrementar el seu negoci. “Casos puntuals”, minimitzen fonts oficials.

Una confirmació que també arriba dels membres de seguretat que han caçat entrades de turoperadors (el nom està indicat al paper) en aficionats que l’han obtinguda a través de Viagogo, a preus molt superiors als oficials. També diferents responsables de l’àrea de dels últims anys ho certifiquen. I van més enllà: “Treballen amb una base de dades dels socis que tenen seients VIP i els compren les entrades”. L’ARA va demanar a la mateixa companyia si obtenia entrades d’agències oficials del Barça, i Viagogo va deixar clar que admet tiquets de qualsevol actor mentre “siguin vàlids”.

De fet, els últims mesos, especialment des del gener del 2015, es pot constatar que el percentatge de socis que cedeixen l’abonament és cada vegada més baix, iViagogo ofereix entrades oficials, impreses. La imatge d’un seguidor estranger entrant al Camp Nou amb l’abonament d’un soci que l’ha venut per a aquell partit s’està reduint. “Podria haver-hi una empresa que es dedica a comprar entrades i facilitar-les a Viagogo”, certifiquen al club.

Un cop s’utilitza aquesta plataforma els preus es disparen, sense respectar el que el club ha fixat amb els 43 turoperadors. En principi, aquests poden incrementar el preu de l’entrada un màxim d’un 20%, sempre actuant amb transparència i deixant clar aquest augment al comprador. De mitjana, el Barça cedeix entre 5.000 i 6.000 entrades alsturoperadors (un 17% del total), una quantitat fixa per a tots els partits. Així el club s’assegura un ingrés en els dies més difícils d’omplir el camp i els turoperadorspoden fer negoci en les grans cites.

Entrades VIP

Viagogo té entrades repartides per totes les zones del Camp Nou. L’ARA les ha repassat una per una. El tiquet més barat era de 504 euros (gestions a banda), mentre que el més car pujava fins als 66.818 euros, una localitat premium a la zona de lateral. Un dels fets destacats era que 690 de les gairebé 2.000 entrades que es podien comprar eren de tribuna, la zona més selecta de l’estadi. Més d’una tercera part.

Moltes, a més, eren VIP i incloïen serveis addicionals. A la boca 337 de lateral, per exemple, es podien obtenir 5 entrades per 4.301 euros cadascuna, amb sopar, alcohol lliure i passi VIP. A la fila 1 de la boca 207 de tribuna, 5 més de premium, amb menjar i passi VIP per 6.001 euros cadascuna. A la boca 153, s’oferien dues llotges VIP amb 6 entrades cadascuna, amb tots els serveis inclosos, per 8.251 euros per tiquet. Segons el Barça, aquest tipus d’entrades, les més cares i que el club també ofereix a la seva pàgina web, són les que majoritàriament revenen alguns turoperadors i algunes empreses aViagogo.

Fa un mes, el 12 de febrer, l’ARA ja va informar sobre el negoci de les entrades alCamp Nou i el missatge que dóna Viagogoals clients. En l’escrit que se’ls facilita s’especifica com han d’actuar: “En cas que preguntin, vostè no ha pagat per aquestes entrades, un company de feina o un amic els hi ha deixat. Això és únicament per evitar multes del Barça”. Tot i treballar oficialment amb el Chelsea, el Manchester City, el Bayern Munic o elPSG, aquest gegant que opera en 50 països insta els clients a mentir.

L’expresident Sandro Rosell era soci deViagogo, i durant el seu mandat l’empresa va intentar dos cops convertir-se en turoperador oficial, però els responsables de ticketing ho van descartar. Aquest diari ha preguntat en dues ocasions si hi continua vinculat, però no ha obtingut resposta. Viagogo continua sent un estrany molt conegut al Camp Nou.

Entrades de 66.818 euros per ser al Camp Nou

Les entrades més cares del clàssic, totalment fora de mercat, són de 66.818 euros.

En aquesta imatge en concret, per exemple, s’observen els preus que es poden trobar a la pàgina web de Viagogo, amb un cost de 66.803 euros. Es tracta d’estrades premium, a la zona de lateral, que no inclouen cap extra. En total, a un mes del clàssic, Viagogo disposava de 1.984 entrades. Uns dies després d’aquesta cerca, el dissabte 6 de març, la tendència es va confirmar: 1.957 entrades per un valor de 3.235.094 euros, una quantitat a la qual s’ha de sumar el queViagogo cobra al comprador.

Un 18% dels seients VIP del clàssic, per a turoperadors

El pes dels turoperadors és molt important durant tota la temporada, i més en el clàssic, ja que és el dia que poden fer més negoci.

L’ARA ha tingut accés a la llista de localitats VIP en el Barça-Madrid de la temporada passada. Del total de 804 seients que ha pogut comprovar aquest diari, 142 pertanyien a turoperadors. És a dir, un 18% del total. Algunes empreses, com Ticket Bureau, n’acumulaven 42. Es tracta de l’empresa més important que treballa amb el Barça. Les llotges VIP i els seients de tribuna són la principal font d’ingressos d’una plataforma comViagogo: 690 de les 1.984 entrades que tenia un mes abans del Barça-Madrid eren de la zona selecta del Camp Nou. Els experts assenyalen que el club hauria de millorar la xarxa de distribució pròpia i buscar aliats fiables a l’estranger per evitar la revenda.

“El meu pare deia que fossis el que fossis cal intentar ser el millor”

ÀLEX GOZALBO Barcelona
09/03/2016 20:25

L'ACB ha homenatjat Aíto García Renesespels seus 50 anys en el món del bàsquet amb un acte tan benintencionat i merescut com caduc, que s'ha celebrat aquest dimecres a la sala Truss del Barclaycard Center de Madrid. 

"El meu pare deia que fossis el que fossiscal intentar ser el millor i això és el que he intentat fer. Espero que això també pugui continuar, no ja tant amb mi, sinó també a tot el món del bàsquet", ha dit Aíto García Reneses, entrenador de l'Herbalife Gran Canària.

Francisco Roca, president de l'ACB, ha avançat que l'associació de clubs posarà en marxa un curs 'online' per difondre el llegat del tècnic i que impulsarà la seva entrada al Hall of Fame de Springfield i de la FIBA. Aíto García Reneses, a més, ha rebut la insígnia d'or i brillants de l'entitat.

La representació del Barça Lassa ha estat formada per Joan Bladé, Joan CreusRodrigo de la Fuente i Manolo Flores.

El Fiatc Joventut, per la seva banda, ha estat representat per Jordi Villacampa. L'acte ha reunit moltes personalitats del món del bàsquet, com ara els catalansRafa Jofresa (secretari general de l'Associació de Jugadors), Miguel López Abril (exentrenador i representant) oCarles Duran (tècnic ajudant del València Basket).

Un adversari físic per posar a prova la solidesa del Barça Lassa

Àlex Gozalbo Barcelona
10/03/2016 21:00

Segueix-me

El CSKA de Moscou posarà a prova aquest divendres (20.45 hores, Esport3 i Canal+ Deportes) la solidesa d’un Barça Lassa que aquesta temporada està tenint problemes contra els adversaris més físics de l’Eurolliga. “Portem tota la temporada aprenent a jugar contra els equips físics, un aspecte que no ens afavoreix. Estem millorant i entrenem més intensament, però el conjunt rus ens posarà a prova”, assegura Tomás Satoransky. El base de l’equip blaugrana té clar que per tenir opcions el conjunt culer haurà d’imitar el plantejament que Velimir Perasovic va posar en pràctica a Vitòria. “No ens podem permetre jugar al mateix ritme que el CSKA, hem de ser agressius en defensa. El Laboral Kutxa va jugar molt dur contra ells”, opina el jugador txec.

Xavi Pascual, entrenador del Barça Lassa, vol aparcar durant unes setmanes el debat sobre la poca solidesa de l’equip com a visitant. “És una reflexió que ens tocarà a fer en el pròxim desplaçament. No seria positiu pensar en aquesta línia. Quan tornem a jugar fora de casa, haurem de trobar el camí correcte per guanyar fora de casa”, diu. El tècnic coincideix amb Tomás Satoransky. “Ens hem preparat tot l’any per jugar amb intensitat. Físicament ens costa, especialment quan el partit es complica. Sabem el camí, sabem el que hem de fer. Hi ha moments de partit en què no som capaços de fer-ho. Quan els partits s’han complicat, no hem sabut apujar el nivell d’intensitat i de contacte”, reconeix.

Xavi Pascual encara no podrà comptar amb Àlex Abrines, mentre que Dimitris Itoudis tindrà la baixa de Viktor Khriapa, que es va fracturar la mà esquerra durant un partit de la VTB League contra l’Unics Kazan. Tot i tenir les absències de Nando de Colo i Joel Freeland, l’equip rus es va endur el duel de la primera volta per 93-82. “Espero tenir un millor arbitratge que a Moscou”, demana l’entrenador de l’equip blaugrana, que diumenge va ser xiulat pels seus aficionats. “Espero que el Palau estigui al costat de l’equip”, deixa anar.

“Intensitat i duresa”

“El rival ens exigeix un nivell màxim. Necessitem la nostra millor versió contra un rival que només té dues derrotes. El seu potencial és altíssim i té jugadors molts sòlids. És un rival molt complet, l’aspirant més clar a guanyar l’Eurolliga”, opina el tècnic culer. “Contra el CSKA has de tenir sempre una resposta ofensiva. Si deixes d’anotar, t’agafen avantatge. No podem tenir pèrdues de pilota i hem de tenir bons percentatges. Hem de tenir intensitat i duresa per abaixar la seva anotació”, afegeix.

“És un dels partits més difícils i importants de la temporada. Hem d’estar preparats mentalment”, diu Tomás Satoranky, que dilluns va renovar el seu contracte amb el Barça Lassa fins al 2020. “Estic molt content per la renovació. Seguir a aquest club em fa sentir molt bé. Vull concentrar-me a millorar, ajudar l’equip i guanyar. Això m’ajudarà a progressar”, diu. “Vam arribar ràpidament a un acord perquè era el que jo volia. Això és el que li vaig comentar als Washington Wizards. El millor és no fer les coses d’amagat i parlar amb les dues parts”, conclou.