Forero Bloqueado
Fecha Registro: may 2010
Mensajes último año: 0
SmilePoint último año: 1
|
Blaugrana al vent!!!
Cita:
Cristiano, Pérez i el fatxa
29/02/16 02:00 - PERIODISTA - JOAN BEUMALA
Cristiano i Florentino, al Santiago Bernabéu. Foto: EFE.
1
Joan Beumala
Altres articles de l'autor22/02/2016 S'han rendit. Ara, Londres!15/02/2016 Radiografia de can Padrós
Més articles ...
Els crits
de “Florentino, dimissió” es proferien sorollosament en el partit de dissabte des de diversos llocs de l'estadi
L'encarregat de la megafonia de Chamartín va actuar amb diligència. L'àrbitre encara no havia acabat de xiular el final del partit i el nostre home ja havia connectat l'himne a tot drap, amb el risc de rebentar uns quants timpans però amb la missió de silenciar la xiulada general que rugia des delsvomitorios. El senyor Pérez Rodríguez va despatxar Ancelotti i va contractar Benítez, a qui va fulminar a les primeres de canvi per donar l'alternativa a un inexpert
Zinédine Zidane, la gran “esperança” blanca. I tot això, per acabar mostrant contra l'Atlético una imatge d'equip sense ànima, que no va jugar a res i sense ni tan sols poder recórrer als arreones –que diuen ells– dels últims minuts, quan, a manca d'un pla futbolístic ben argumentat, s'apel·la a l'èpica. Ni això. Van acabar fosos.
Des del gol de Griezmann, els crits de “¡Florentino, dimisión!” se sentien clars en la transmissió televisiva i, segons testimonis presencials als quals he tingut accés, es proferien sorollosament des de diversos llocs de l'estadi. L'amo va suportar el xàfec acompanyat de José María Aznar, impassible al seu costat. Després del partit, Cristiano Ronaldo sorprenia la concurrència amb unes declaracions per als annals: “Si tots estiguessin al meu nivell, seríem els primers.” Quin exemple de bon company! Aquest “don mecachis que guapo soy” és el mateix que va menystenir l'amistat entre Messi, Suárez i Neymar...
A l'exterior del camp es van viure escenes d'alt voltatge: càrregues policials per dispersar una afició frustrada, batusses entre detractors i partidaris delser superior, mentre a la sortida del pàrquing dels jugadors un grup d'aficionats radicals increpava, precisament, Cristiano i el francès Benzema al crit de “mercenaris”. A la llotja, Butragueño aportava la seva declaració de qualitat: “És un mal dia per al Real Madrid, cal reconèixer-ho.”
Tota aquesta mala maror els ha de passar factura i, òbviament, no és la millor manera d'afrontar la Champions. Aquest és el tema crucial. Amb l'AS Roma ja ho tenen sentenciat i d'acord que no se'ls ha de subestimar –en absolut–, però ara mateix no són, ni de bon tros, el rival que més em preocupa. Encara més, em costa imaginar-me'ls eliminant un equip dels potents.
Paral·lelament, el mateix dissabte dels fets un altre madridista confés també donava la nota en un altre registre. El tal Javier Tebas Medrano reconeixia públicament que continua pensant el mateix que quan era militant de Fuerza Nueva i, entre altres perles, manifestava el desig que en la seva estimada Espanya aparegués un Le Pen salvador de la pàtria. Ja m'he referit al personatge en diverses ocasions en aquesta mateixa contraportada. És un fatxa, i ja ho sabíem.
Rebutjo els postulats polítics que defensa aquest advocat oriünd de Costa Rica que controla el futbol espanyol, però em barallaria amb qui fos perquè pugui expressar lliurement les seves opinions. Això és la democràcia i aquest és el principi bàsic de la llibertat d'expressió. Oi que sí? El que passa és que la ideologia amb la qual s'alinea el tal Tebas justament combat els valors democràtics.
En aquest món del futbol fa la sensació que hi acostuma a anar a parar el més granat de cada casa, però de veritat que no es pot trobar ningú amb un perfil més acceptable que el d'aquest senyor per presidir la Lliga de Futbol Professional? No? No m'ho crec.
|
http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/57-opinio-esports/945535-cristiano-perez-i-el-fatxa.html
---
Bump:
Cita:
Radiografia de can Padrós
15/02/16 02:00 - PERIODISTA - JOAN BEUMALA
Bale i Florentino, en la presentació del jugador gal·lès. Foto: EFE.
1
Joan Beumala
Altres articles de l'autor29/02/2016 Cristiano, Pérez i el fatxa22/02/2016 S'han rendit. Ara, Londres!
Més articles ...
El context polític espanyol
pot fer trontollar
la posició d'absolut privilegi de què
ha gaudit el senyor Pérez
Acabo de veure com l'Arsenal guanya en l'últim sospir l'admirable Leicester City, que amb 0-1 a favor ha vist com es quedava amb un futbolista menys. Alexis continua evidenciant les mateixes carències tècniques de sempre en la definició. De l'enfrontament decisiu contra l'equip de l'estirat tècnic alsacià Arsène Wenger en parlarem dilluns que ve. Però quedem-nos amb una idea bàsica: si nosaltres estem en disposició de jugar al nostre nivell, en una eliminatòria de 180 minuts els gunnersno són rival i l'única incògnita a desvelar és per quants gols els superarem; ara bé, si flaquegem tindrem seriosos problemes. Aparquem el tema.
Em consta que a la sala noble del club de Concha Espina hi ha nervis i molta preocupació. D'una banda, el context polític espanyol, imprevisible i convuls, pot fer trontollar la posició d'absolut privilegi de la qual ha gaudit en l'última dècada el senyor Pérez Rodríguez i, de l'altra, els aires que bufen des de Brussel·les, on ja no hi ha el senyor Joaquín Almunia per parar els cops, tampoc són favorables. Per rematar-ho, els documents fets públics pel web Football Leaks, que ningú sap qui controla, provoca nits d'insomni. Hi ha pànic i serioses sospites que el que s'ha fet públic fins ara (els contractes de Kroos, Bale i De Gea, aquest últim no consumat) només sigui foc de distracció, l'antesala de documents realment compromesos per al club fundat pels germans Padrós que podrien anar sortint properament. Estem impacients. Molt!
Paral·lelament, fa uns dies, era l'eurodiputat conservador belga Derk Jan Eppink qui demanava a la Comissió Europea (CE) una investigació profunda sobre el fitxatge de Gareth Bale, xifrat en 101 milions d'euros. Segons aquest polític, l'operació es va finançar amb diner públic a través de Bankia, una entitat que, com tothom sap, va ser salvada amb fons europeus. Uns diners que haurem de tornar entre tots. Molt lleig.
També hem sabut aquests mateixos dies que la CE obliga el club del senyor Pérez a retornar els 25 milions d'euros que va rebre de manera irregular en beneficiar-se d'una permuta de terrenys amb l'Ajuntament de Madrid. Un cas que fa anys que cueja (el va destapar The Independent l'abril del 2013, i també explicava l'actitud d'Almunia, aleshores cap del departament encarregat de la investigació). És a dir, que s'ha demostrat inapel·lablement que el consistori va ajudar de manera irregular el Madrid, també amb diner públic. Escandalós. I aquí continua no passant res. Quina pudor!
Girem el focus cap al terreny de joc. Parlem de futbol? Doncs si mires a la gespa veus que el número 9 (Benzema) és un presumpte extorsionador d'un company de selecció (el més baixet de tots, Valbuena), que el número 10 (James) el llueix un fugitiu de la justícia a 200 km/h perseguit per un vehicle policial que patrullava per la zona, que el número 7 (Cristiano) es dedica a agredir rivals amb total impunitat... I si canviem d'escenari i ens traslladem a la pista de bàsquet, resulta que el pivot amb qui van guanyar la lliga i la copa de la temporada passada (Slaughter) jugava amb un passaport falsificat... Certament la radiografia de can Padrós, com diuen els castellans, no deja títere con cabeza.
En un país on si ets un titellaire poca-solta pots acabar amb els teus ossos a la presó, la metàfora m'ha semblat fins i tot graciosa.
|
http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/57-opinio-esports/941702l.html
---
Bump:
Cita:
El millor equip de la història
28/12/15 02:00 - PERIODISTA - JOAN BEUMALA
Alba, Messi i Neymar celebren un dels gols del Barça en la final del mundial de clubs. Foto: EFE.
1
Joan Beumala
Altres articles de l'autor29/02/2016 Cristiano, Pérez i el fatxa22/02/2016 S'han rendit. Ara, Londres!
Més articles ...
Cap dels grans equips mítics del futbol modern aguanten la comparació amb el Barça
L'exseleccionador anglès Glenn Hoddle explicava admirat que uns amics esnobs, que detestaven el futbol, després de presenciar l'exhibició del Barça en la final de la Champions del 2011 contra el United, li van reconèixer que allò no era futbol sinó “una altra cosa d'una dimensió superior”... Després del recital contra el Santos al Japó, Lobo Zagallo, per a qui als brasilers ningú els havia d'ensenyar res, es rendia a l'evidència i admetia que el Barça estava “indubtablement” a l'altura de la mítica seleção del 70.
Després del 3 a 0 contra River Plate, La Nación(s'edita a Buenos Aires des de 1870) proclamava que el Barça tenia tot “el dret a sentir-se el millor equip de la història”. Perquè mai cap equip ha jugat tan bé i, a més a més i sobretot, perquè ha acompanyat aquest valor estètic sublim d'una capacitat de victòria insaciable (“els jugadors del Barça han nascut per guanyar finals”, manifestava Riquelme a ESPN). El Barça actual és una màquina de guanyar: 21 títols des del 2009, amb 3 Champions (CE) i 3 mundials (M), i amb dos triplets (cas inèdit).
Cap equip en un mateix cicle ha aixecat tantes copes. Si la copa del món de 1974 és el tall a partir del qual parlem de futbol modern (“Avui ens hem adonat que el futbol ha canviat completament”, deia Perfumo, el capità argentí, després del 4 a 0 contra Holanda), observem que ni el llegendari Ajax de Michels/Kovács (1971-73), ni el potentíssim Bayern de Lattek/Cramer (1974-76), amb 3 CE i 1 M cadascun, aguanten tants anys a dalt de tot. I atenció!: en un context actual en què és gairebé impossible mantenir un cicle guanyador (de fet, el nostre és l'excepció), amb tots els clubs poderosos invertint quantitats astronòmiques cada any en un mercat global abans inexistent. La competència és, avui, molt més dura.
Després de guanyar la seva tercera CE, l'Ajax (ja sense Cruyff) és eliminat a Europa pel CSKA de Sofia (7/11/73) i desapareix del mapa. El mateix li passa al Bayern: l'ocàs dels gegants bavaresos es produeix a Kíev amb el Dinamo (16/3/77). El Walhalla dels déus del futbol també és habitat pel grandiós Milan d'Arrigo Sacchi, que continua Fabio Capello (alguns analistes consideren que són equips diferents): entre 1988 i 1994 els rossoneri guanyen 3 CE i 2 M, però la suma total de títols és menor (16). A un altre nivell, no aguanten la comparació ni l'inoblidable Liverpool FC de Bob Paisley (1976-84; l'última campanya amb Joe Fagan) ni –encara menys– el Madrid dels “galàctics”. I tampoc, si mirem a Sud-amèrica, ni Independiente Rey de Copas de les 4 Libertadores i 1 M (1972-75), ni el gran Boca Juniors de Bianchi (2000-03).
Talent i fam de victòria
Capello posava èmfasi en “l'aportació defensiva absolutament nova” del Barça de Guardiola, ja que mentre el seu Milan començava a pressionar al mig del camp, el Barça “inicia la pressió en la primera línia d'atac”. Seguint aquest fil, per crear el seu River Plate, Marcelo Gallardo posava als seus pupils vídeos del Barça, amb música clàssica de fons però sense virtuosismes: els mostrava situacions en què els cracs blaugrana quan perdien la pilota, “semblaven piranyes per recuperar-la en cinc segons”. Això és fam.
Històricament, molts equips han jugat molt bé i molts han guanyat molts títols. Però cap ha guanyat tant, durant tant de temps i jugant tan meravellosament com aquest Barça irrepetible. Aquesta és la màxima.
|
http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/57-opinio-esports/928329-el-millor-equip-de-la-historia.html
---
Bump:
Cita:
Barça, la marca perfecta
01/02/16 02:00 - PERIODISTA - JOAN BEUMALA
Els jugadors del Barça, celebrant un gol dissabte al Camp Nou.Foto: AFP.
1
Joan Beumala
Altres articles de l'autor29/02/2016 Cristiano, Pérez i el fatxa22/02/2016 S'han rendit. Ara, Londres!
Més articles ...
Tot el que no sigui aconseguir el millor contracte de patrocini que cap club del món hagi signat serà decebedor
El general kurd Sirwan Barzani combat amb els peixmergues contra Estat Islàmic. A ell, “veure algun partit del Barça per satèl·lit” el reconforta i l'ajuda (i si va veure el de dissabte segur que va celebrar la victòria importantíssima –fonamentada en quinze minuts excel·lents, els últims de la primera part– que ens deixa la lliga molt ben enfocada; preocupa, però, que el desgast acumulat i agreujat per la copa no ens passi factura en el duel crucial contra l'Arsenal, que s'ha de guanyar sí o sí). En un perfil completament diferent, Bill Gates també reconeix el nostre encant. “El Barça creu en les causes socials”, destaca el fundador de Microsoft.
No hi ha cap ciutat al món on no es vegi gent vestida amb els colors blaugrana, però que en els reportatges de les calamitats que castiguen Gaza, Somàlia, Kenya, l'Iraq... hi apareguin nens que han oblidat, o que ni tan sols han arribat a aprendre mai, el significat de la paraula felicitat vestidets amb samarretes del Barça és una imatge que impacta. Tenim més seguidors que ningú en les xarxes socials i a Dubai, en els Globe Soccer Awards 2015, vam ser premiats com el club que genera més expectació entre els mitjans de comunicació de tot el món.
Aquest Barça és considerat el millor equip de la història. Hem guanyat 21 títols oficials des del 2009, un registre sense precedents. Som els campions del món i d'Europa. Hem aconseguit teixir un joc sublim capaç d'elevar el futbol a una dimensió superior. El nostre model s'ensenya a la Masia, l'acadèmia de futbolistes més prestigiosa del planeta i, paral·lelament, les grans figures del moment anhelen poder jugar amb nosaltres algun dia. “Els veia a la televisió i ara són ells qui em fan passades de gol”, reconeixia Luis Suárez a la Cadena Ser (com la passada d'Alves contra l'Atlético i que ell, en una acció de killer implacable, va convertir en el segon gol, molt semblant al que va endinyar a la penya dels germans Padrós l'any passat i en la mateixa porteria).
Leo Messi, el millor de tots els temps, vesteix la nostra samarreta i qui molts veuen com el seu successor en el tron, Neymar, també. El nostre equip està format per grans campions, uns autèntics “guerrers de la victòria”. I tot això és possible mantenint la nostra essència: una llegenda del futbol britànic com Kevin Keegan reconeix que el que més admira del Barça “és que el club sigui dels seus socis”. El Barça és un valor universal.
Com si Julieta fes de Romeu
Em sorprèn que els nostres emissaris hagin viatjat a Qatar per fer-nos estimar. És com imaginar Julieta al jardí i el xicot dels Montagú sorprès a la seva estança. I que fos ella, i no ell, qui en la primera escena del segon acte digués allò de: “No sóc pilot, però si tu visquessis lluny, a la riba del mar més remot, per tu m'arriscaria a fer el viatge” (Romeu i Julieta, W. Shakespeare). No quadra. Són ells, els qatarians, els qui haurien de venir aquí a fer cua.
Desconec com acabarà la història del patrocini de la samarreta del Barça. Entenc que es tracta de negociacions complexes, segurament viciades, en un context general complicat i bla, bla, bla; però tot el que no sigui aconseguir el millor contracte que mai hagi signat cap club del món (amb Qatar Airways, amb Nike o amb qui sigui) tindrà un agre i decebedor gust de poc. El Barça, avui, és la marca perfecta.
|
http://www.lesportiudecatalunya.cat/nel9/article/8-esports/57-opinio-esports/937500-barca-la-marca-perfecta.html
---
|