Messi sigue agrandando su lista de récords y honores

Leo Messi sigue batiendo récords a un ritmo descomunal. El argentino va quemando retos a medida que sigue marcando goles
Messi sigue agrandando su lista de récords y honores


Leo Messi sigue haciendo historia en el fútbol EFE

D. Salinas / Javier Miguel

18-2-2016 | 11:18 H.

Leo Messi sigue haciendo historia a pasos agigantados. Prácticamente cada gol que marca supone un nuevo reto alcanzado. El delantero argentino del Barça logró un doblete ante el Sporting y se convirtió en el primer jugador de la historia de la liga en superar los 300 goles marcados -suma 301-. Además, 'La Pulga' igualó al exmadridista Raúl González como jugador que ha marcado en más partidos de Primera División (186).

Respecto a Cristiano Ronaldo, Messi también suma más goles que el luso en liga desde que CR7 llegó a España en la 2009-2010: 246 de Cristiano por 247 de Leo. El pulso entre ambos también está muy igualado en la lucha por ser el jugador con más goles de falta en Primera División en los últimos 25 años: CR7 es líder con 17 pero Messi está solo a tres del portugués.

A estos honores hay que sumarle todos los récords que el crack rosarino ya poseía:

MÁXIMO GOLEADOR DE LA LIGA: 301 GOLES

Messi, después del doblete en campo del Sporting, suma ya 301 goles en el torneo de la regularidad. Superó la marca de Zarra (253), del Athletic, el 22 de noviembre de 2014.

MÁXIMO GOLEADOR EN UN AÑO: 91 GOLES

Leo batió la histórica marca de Gerd Müller (Bayern de Múnich) en un año natural el 9 de diciembre de 2012, en un Betis-Barça (1-2) de Liga con un doblete. El goleador alemán había firmado 85 goles a lo largo de 1972. La Pulga, que llegaba entonces a los 86 goles, cerró 2012 con 91.

MÁXIMO GOLEADOR EN UNA TEMPORADA: 73 GOLES

El argentino superó la marca del Gerd Müller (Bayern de Múnich) como máximo realizador en una sola temporada el 2 de mayo de 2012, después de un hat trick en un Barça-Málaga (4-1) de Liga. El Torpedo había dejado la marca en 67 goles (temporada 1972-73).

RÉCORD DE GOLES EN LA BOTA DE ORO: 50 GOLES

Messi rompió la marca del rumano Georgescu en la Bota de Oro al terminar la temporada 2011-12 con la friolera de 50 goles en Liga. Georgescu mantuvo su récord, conseguido el curso 1976-77, hasta que Messi se destapó con una cifra de otro planeta.

MÁXIMO GOLEADOR DEL BARÇA EN PARTIDOS OFICIALES: 439 GOLES

El crack ya es, y con diferencia, el máximo realizador del FC Barcelona en partidos oficiales. En estos momentos suma la cifra de 439 goles, superando los 232 que firmó el mítico César Rodríguez. El argentino incrementa su registro prácticamente partido a partido.

MÁXIMO GOLEADOR DEL BARÇA EN PARTIDOS OFICIALES Y AMISTOSOS: 468 GOLES

Messi, con la camiseta del FC Barcelona, ha marcado 468 goles (439 en partidos oficiales y 29 en amistosos). También dejó atrás hace un tiempo la marca que hasta entonces mantuvo el también mítico Paulino Alcántara con 395 goles (cifra definitiva que estableció el Gran Diccionario de Jugadores del FC Barcelona).

MÁXIMO GOLEADOR EN LOS CLÁSICOS: 21 GOLES

El delantero del FC Barcelona es el jugador más letal en la historia del Clásico con 21 goles. Dejó atrás la marca que mantuvo durante mucho tiempo Alfredo di Stéfano, que anotó 18 tantos en la historia de los duelos entre el Barça y el Real Madrid (en todas las competiciones).

MÁXIMO GOLEADOR EN LOS DERBIS: 13 GOLES

Messi, igualmente, es el jugador del FC Barcelona que más goles ha convertido en la historia del Derbi. El argentino suma 13 dianas en los Barça-Espanyol, dejando atrás los 12 a los que llegó el barcelonista César Rodríguez.

RÉCORD DE TÍTULOS CON EL FC BARCELONA: 26 CORONAS

Messi, junto a su compañero Andrés Iniesta, superó en diciembre de 2015 la marca de títulos que hasta entonces compartía con Xavi Hernández (25), ahora el Al-Sadd de Catar.El argentino y el de Fuentealbilla son ahora los más laureados: 26 coronas. ¡Casi nada!

RÉCORD DE BALONES DE ORO: 5 TROFEOS

Con el que recibió este mes de enero en Zúrich, Messi aumentó su leyenda en la historia de este galardón con 5 trofeos. Leo Tomó ventaja a Marco Van Basten, Johan Cruyff, Michel Platini y Cristiano Ronaldo, que suman tres.

Bump: En bàsquet, caca, eliminats en primera ronda de la Copa pel Bilbao.

No et semblar que el cicle de Xavi Pascual ja està acabat, que ja no pot donar més de sí, que fora més asenyat un relleu a la banqueta?

Maduro: "Visca Catalunya i visca Messi!"

ARA Barcelona18/02/2016 15:39

El president de Veneçuela Nicolás Maduroha tingut un gest simpàtic cap a Catalunya i el Barça. Enmig d'un discurs on anunciava noves mesures econòmiques, Maduro ha interromput la seva compareixença per exclamar  "Visca Catalunya, visca Messi", davant de la sorpresa dels assistents, a qui després ha preguntat si eren seguidors del Barça o del Madrid. 

No és el primer cop que Maduro fa una referència al club blaugrana, ja que l'any passat també va dir en un acte "visca el Barça, visca Messi (...) i visca Luis Suárez, el de les dents afilades".

Al Barça, aprovechemos el año

Con un Pascual blindado por su última renovación, protegido por un Creus que sabe que su cabeza viene detrás y amparado por una prensa que culpa a los jugadores, el Barça Lassa sigue viajando a la deriva.

Yo, pascualista de toda la vida, ya hace unos años que me bajé de ese carro cansado de la desilusión que genera el equipo, de la somnolencia de su juego, de las decepciones europeas y de sentirme engañado por la confianza que pongo cada verano en un equipo que, sólo por nombres, ya hace soñar.

Pero parece que pese a la debacle copera, la más escandalosa de la era Pascual sin olvidar aun aquella apabullante semifinal europea frente el eterno rival (62-100); las alternativas que cogen fuerza, Blatt para mantener el estilo y aprovechar el proyecto, Ponsarnau para probar algo diferente y alguien experto en sacar lo mejor de lo que tiene, o Saras para los valientes; y la situación extrema en Europa (el Barça debe ganarlo todo), no habrá cambios en el banquillo.

Para los valientes, Saras.

Por eso, este artículo no será un catálogo de nombres para reemplazar el de Gavà, sino una breve lista de aspectos que el Barça debe cambiar para sorprender a sus rivales de aquí en adelante e intentar salvar el Top-16.

Proteger el orgullo

Lo primero que debe hacer el equipo azulgrana es cambiar su actitud, ya que de ella depende mucho de lo que sucede dentro el rectángulo. Su actitud dominante en la mayoría de los partidos es una mezcla de miedo, inseguridad y manca de concentración. De ella derivan la debilidad en el rebote, la inoperancia frente la intensidad defensiva del rival, los desencajes defensivos y los ataques infructíferos. Sólo cuando jugadores como Ribas, Abrines, Lawal o Vezenkov sacan la garra y el carácter, contagian el resto de compañeros, el equipo se crece, el Palau aprieta y la dinámica de invierte. A veces, una genialidad o una jugada de alturas son suficientes para encender esta llama.

Vista su situación actual, el Barça ya no tiene nada que perder. Que salgan con esta disposición sobre el parqué. Sin miedo, sin presión, con confianza, con ardiente deseo en los ojos y con el ademán de una fiera incontrolable en su hacer. Que si les presionan, presionen. Que si les pegan, peguen. Que si les muerden, muerdan. Que luchen por cada balón, cada posesión, para proteger su aro, su escudo y su orgullo.

Después del matiz comportamental, vienen dos situaciones tácticas que quitan vida al Barça y sólo dan facilidades al rival.

El balón corre más

La primera es la reina de los sistemas de Pascual, la niña de sus ojos, pero que demuestra que Pascual no ha evolucionado a lo largo de los años: los bloqueos frontales. Conquistó Europa con Ricky conduciendo esta nave y después continuó con Huertas, el mejor timonel en esto, hasta que la situación se hizo insostenible.

El Barça empieza los ataques con elpick & roll frontal para intentar encontrar un desajuste defensivo, pero el rival ya lo sabe, y con una presión altísima obliga los bases azulgrana a jugar esta situación, en vano, a 9 metros del aro. Además, ni Satoransky ni Arroyo están hechos para ello. El primero es la potencia, la verticalidad; el segundo la magia, la anarquía.

Los sistemas de Pascual se han quedado anticuados y previsibles. El balón no corre y los jugadores se mueven poco. En consecuencia, la defensa controla mejor los espacios, se aglutina alrededor de los focos en movimiento y no se desgasta físicamente.

El Barça debe empezar a generar a partir del pase, pasando el balón con rapidez y fluidez y moviéndose alrededor de éste para encontrar situaciones donde sacar una ventaja. Tiene muchos jugadores más que capacitados para hacerlo, y algunos otros (Arroyo y Navarro) que deben abandonar hábitos carcelarios para, con su talento, favorecer esta circulación.

Salvando las diferencias, hacer ésto:

Aprovechar los espacios y las ventajas

El baloncesto moderno se ha convertido en un juego de espacios. Con jugadores cada vez más grandes y rápidos, los agujeros se han reducido, las líneas de pase colapsado y el deporte ha cambiado. Por eso es tan importante dar el protagonismo del ataque al balón en vez del hombre.

Y, pese a todo, el Barça sigue entestado con lo suyo. Bloqueos directos al medio para concentrar cuerpos y balón en el tercio central del campo. Es incomprensible como, teniendo tan buenos tiradores (Abrines, Oleson, Eriksson, Doellman, Vezenkov), las esquinas se aprovechan tan poco, y como teniendo el mayor generador interior de Europa, los balones le llegan cuando quedan escasos segundos para finalizar la posesión.

Imaginad un Tomic en el poste, foco de miedo y receptor de miradas, palos y ayudas, con tiempo para pensar. Imaginad uno de los mencionados anteriormente ocupando las esquinas. Con esoobligas el rival a tomar una decisión, ya no le basta estar quieto ocupando espacio. Cuando él decida, tú actúas en consecuencia. O ensanchas la pista de baile para Tomic, o disparas solo desde la distancia.

Bailar o disparar.

Imaginad otra situación: unsmallball con Satoransky, Ribas, Abrines, Doellman y Vezenkov. Cinco jugadores abiertos y Satoransky frontal. ¿Hace falta que os cuente cómo sigue? ¿Creéis que hay un solo base en Europa que pueda frenar Satoransky en un uno contra uno?

Y no voy a hablar de Satoransky posteando porqué me pongo negro.

Se trata sólo de algunos consejos, algunos detalles que pueden hacer este Barça mejor e imprevisible, que pueden volver a generar confianza en los jugadores, perspectivas en el banquillo, tranquilidad en los despachos y diversión en la grada.

El Barça ya no tiene nada que perder, y mucho que ganar. Aprovechemos lo que queda de año para sentar las bases de un estilo nuevo, moderno y alegre. Sentemos las bases del futuro.

Y a lo mejor, Pascual hasta salva la cabeza…

El club paeix pitjor la derrota que l’equip

Àlex Gozalbo Enviat Especial / A La Corunya
20/02/2016 00:00

L’ensopegada del Barça Lassa als quarts de final de la Copa del Rei s’ha paït pitjor al club que a l’equip. Els dirigents veuen amb malestar i preocupació la trajectòria d’un conjunt blaugrana que aquesta temporada ja ha patit onze derrotes. L’únic adversari amb cara i ulls contra el qual ha aconseguit guanyar és el Reial Madrid. Els protagonistes, en canvi, consideren l’eliminació com un sotrac puntual i recorden la fiabilitat exhibida durant les últimes temporades. El conjunt culer portava 20 finals organitzades per l’ACB disputades de manera consecutiva.

La cúpula del club està preocupada pel rumb de la secció de bàsquet i entén la desafecció que senten molts aficionats culers. Joan Creus, mànager esportiu, i Xavi Pascual, entrenador, en canvi, consideren que la derrota és una ensopegada aïllada que s’explica per situacions concretes. La debilitat defensiva de Justin Doellman, les dificultats de Tomás Satoransky per generar joc a partir del bloqueig directe i el preocupant moment de forma d’Ante Tomic són tres exemples d’un Barça Lassa que dijous va tenir problemes per mantenir la continuïtat en el ritme o per fer-se respectar en el rebot. Sense uns rols ben definits, l’equip es va desfer quan es va veure amb dificultats i no va saber gestionar l’ansietat de veure’s per sota en el marcador contra un adversari teòricament inferior.

El club que presideix Josep Maria Bartomeu no prendrà mesures en calent. L’arribada de Joey Dorsey fins al final de temporada per suplir la baixa de Shane Lawal reforçarà el joc interior, però generarà un problema afegit. L’equip passa a tenir tres jugadors extracomunitaris i Xavi Pascual n’haurà de descartar un per als partits de la Lliga Endesa. A l’Eurolliga no hi ha restriccions i el tècnic podrà barrejar Carlos Arroyo, Justin Doellman i Joey Dorsey a la mateixa convocatòria.

“Estic molt emocionat. Per a mi és un somni tornar a ser aquí. És on volia ser”, va dir Joey Dorsey, que ahir va superar les proves mèdiques amb el Barça Lassa. El pivot tenia ganes de marxar del Galatasaray, tot i que les seves estadístiques no estaven sent dolentes. La seva mitjana era de 7,9 punts i 6,5 rebots a l’Eurocup i de 7,5 punts i 7,3 rebots a la Lliga turca. “Vaig parlar amb Brad Oleson abans que es tanqués tot. Amb Pau Ribas vaig jugar al Baskonia... Estic emocionat de tornar a casa”, va dir el jugador, que ahir va esborrar una fotografia amb una samarreta del Reial Madrid que tenia penjada a Instragram.

L’equip va tornar ahir a Barcelona, però Joan Carles Raventós, màxim responsable de les seccions, i Rodrigo de la Fuente, secretari tècnic, es van quedar a la Corunya. “Aquest equip portava una trajectòria molt important i no esperàvem una derrota com la de dijous. Ens va costar entrar en el partit -va dir De la Fuente a RAC1-. Una derrota així és dura, però hem de ser positius. Ara toca mirar endavant i treballar per tirar endavant els pròxims partits, que són importants”.

“Aquest equip porta només dues derrotes a la Lliga Endesa i el que toca és treballar molt. Xavi Pascual porta vuit anys i és un entrenador amb el qual tenim molta confiança. Encara podem guanyar coses aquesta temporada”, va explicar el secretari tècnic, que tan sols té contracte fins al final d’aquesta temporada.

El Madrid i el Laboral Kutxa fan la feina

El botxí del Barça Lassa, el Dominion Bilbao Basket, disputarà aquesta tarda (19 hores) la primera semifinal de la Copa del Rei contra l’Herbalife Gran Canària. El partit estava programat inicialment per emetre’s per La 1 de TVE, que va decidir canviar-ho i l’oferirà per Teledeporte. La segona semifinal la jugaran el Reial Madrid, que ahir es va desfer del Montakit Fuenlabrada (101-84), i el Laboral Kutxa, que va patir per eliminar el Rio Natura Monbus Obradoiro (77-79). L’equip entrenat per Pablo Laso, campió de les últimes dues edicions, va batre tres rècords històrics de la competició: el de valoració (136), el d’assistències (26) i el de percentatge en el tir de dos punts (75%).

La difícil gestió de l’endemà

Roger Grimau20/02/2016 00:00

Segueix-me

Que difícil que és el dia després d’una derrota com la patida a la Corunya dijous contra el Dominion Bilbao Basket. Se sap que el Barça Lassa és superior als bascos, i tot i així no els van superar. És la gràcia de l’esport. No són matemàtiques, i l’atractiu de la competició és que et dóna, de tant en tant, resultats inesperats com aquests. Per això la gent està tan enganxada a l’esport. Si tot fos previsible, no tindria la tirada que té. Si ens fixem en els pressupostos i en els salaris no tindria sentit que el Bàsquet Manresa guanyés a Madrid per salvar la categoria en l’última jornada de la temporada anterior. Ni que l’Herbalife Gran Canària enviï als valencians cap a casa, també. O que el Montakit Fuenlabrada estigui disputant la Copa del Rei quan fa pocs mesos havia descendit (a la pista, no als despatxos).

Els primers que ho estan passant malament són els jugadors. Són persones i, al marge de com cadascú ho expressi, per a un esportista una derrota -o un fracàs, si en volem dir així- fa molt més mal a l’ego del que la gent intueixo que pot arribar a pensar. Hi haurà jugadors que ho passaran abans que altres. N’hi ha que s’enfonsen i n’hi ha que veuen una derrota com un estímul per millorar i superar-se. En la mesura que aquesta plantilla tingui més jugadors del segon tipus que del primer, la reacció (que arribarà) serà més d’hora que tard. Haig de reconèixer que n’hi ha que tant els és, però per sort, d’aquests, me n’he trobat ben pocs. I dubto que al Palau Blaugrana n’hi hagi.

Són moltes hores tancats en sales de vídeo, en reunions i en entrenaments. Molt de temps invertit per preparar el partit, perquè d’aquest Barça Lassa en podrem discutir moltes coses, però que treballen i s’hi passen moltes hores, no. Arriba el dia de la competició i no surt res. La frustració és gran. ¿Guanyen molts diners? ¿És suficient, aquest fet, per obviar el factor humà? ¿Guanyar més o menys diners et converteix en una màquina? Per sort per a l’esport, les emocions hi tenen un paper molt destacat. Sempre m’he negat a pensar que un jugador fa les coses malament expressament. Hi ha mil motius, però bàsicament és que no ens tirarem pedres a la nostra pròpia teulada.

Dit això, que no pretén ser una oda al jugador ni corporativisme barat (ja estic retirat), volia intentar transmetre que al jugador no li és igual perdre o guanyar. Ni que sigui per una posició egoista, digues-li cobrar una prima, digues-li viure tranquil sense crítiques més o menys justes.

La reflexió ha de ser interna i de portes endins. Cal parlar a la cara i dir les coses amb noms i cognoms. És un moment molt incòmode, però si es recondueix bé pot enfortir el vestuari.

El Barça es fa fort a casa i la Santboiana no pot al camp del líder

M.M. Barcelona21/02/2016 15:43

Cara i creu per als equips catalans de laDivisió d'Honor de rugbi. Mentre el Barçaha derrotat el Getxo (40-20) i s'ha situat en una zona còmode de la classificació, laSantboiana no ha tingut opcions al camp del Quesos (44-15) i ha caigut fins al quart lloc de la taula.

Barça 40 - 20 Getxo
La jornada ha estat magnífica per al Barça, que es consolida com un equip molt sòlid a casa. Els de Ricardo Martinena han derrotat un rival directe en la lluita per eludir el descens, el Getxo, i amb aquest marcador s'han situat a una zona de confort que els dóna la salvació virtual a falta de sis jornades per acabar la faseregular.

El primer temps ha estat igualat i el Getxoha tingut dos avantatges mínims que els locals han pogut contrarestar. A la represa, en canvi, el domini culer ha estat absolut, afavorit per una Teixonera que presentava un bon aspecte a nivell d'aficionats.

Noel Marx ha estat el jugador més determinant d'un Barça que ha acabat el partit sumant el bonus ofensiu. Marx ha fet un assaig, ha transformat els quatre xuts posteriors a les marques i ha anotat quatre cops de càstig. Els altres assaig han estat de Moreno, Comissaris i Felipe Martínez.

VRAC 44 - 15 Santboiana
Molt pitjor li han anat les coses al conjuntdel Baix Llobregat, que no ha tingut opció al camp del líder. El Quesos ja es va imposar al Baldiri i aquest cop, a casa seva, encara ha engreixat les diferències. Un marcador que catapulta els vigentscampions cap al primer lloc de la fase regular i que complica les opcions de laSantboiana d'acabar segona –en una plaça que dóna accés directe a les semifinals–. De fet, els de Sant Boi han caigut fins al quart lloc, superats pel Cisneros.

El partit del Pepe Rojo no ha tingut massa història. La Santboiana ha colpejat primer i s'ha avançat amb un cop de càstig, però elQuesos ha reaccionat de seguida i al descans ja guanyava per un contundent19-3. A la segona meitat s'ha mantingut la tònica i el marcador s'ha eixamplat fins al 44-15 definitiu.

Bernard Hall, amb dos assaig, i Gareth Griffiths, amb set xuts a pals (dues transformacions i cinc cops), han estat els jugadors més resolutius dels locals. Mentre que Javier de Orbaneja, amb duesmarques, ha estat el màxim anotador visitant.

16a jornada
Cisneros 49b - 31b Ordizia 
Gernika R.T. 16 - 13b Alcobendas 
VRAC 44b - 15 Santboiana 
Barça 40b - 20b Getxo 
Bathco 42b - 30b Pozuelo
Hernani 13 - 40b El Salvador

CLASSIFICACIÓ
1 VRAC 63 punts (-2 partits)
2 El Salvador 59
3 Cisneros 58
4 Santboiana 52
5 Bathco 52 (-1)
6 Alcobendas 46
7 Barça 34 (-1)
8 Ordizia 33
9 Getxo 32
10 Gernika 23
11 Hernani 20
12 Pozuelo 11

El trident desitjat i odiat a l'Arsenal

Toni Padilla Barcelona21/02/2016 19:29

Segueix-me

Al nord de Londres esperen amb neguit la visita del trident més perillós del futbol europeu. La por de Messi, Suárez i Neymarmonopolitza les converses als bars d'aficionats de l'Arsenal. I també als bars dels rivals, que confien que aquesta davantera deixi fora d'Europa els 'gunners'. Messi ja li ha fet sis gols en quatre partits a l'Arsenal. I Suárez va ser durant uns anys un dels millors futbolistes de la Premier, motiu pel qual a l'Arsenal saben quin peu calça. "Fan por", deixava clar l'exjugador Gary Lineker en saber el resultat del sorteig. I des de llavors el trident s'ha engreixat més cruspint-se el rival. Al nord de Londres, no gaire lluny de l'idíl·lic cementiri on està enterrat Karl Marx, un fantasma recorre els carrers. El fantasma de la por del trident blaugrana, un trident llest per tornar a escoltar l'himne de la Lliga de Campions. "Hi havia ganes de jugar la Champions de nou", deia Rakitic a Las Palmas.

Un cordó umbilical invisible ha unit les darreres temporades Arsenal i Barça, amb jugadors que han vestit les dues samarretes i diferents eliminatòries que han convertit Arsène Wenger en una cara habitual al Camp Nou. "Serà un partit especial. Vaig passar-hi bons anys", admet el belga Vermaelen, qui reconeix els trets comuns entre tots dos equips. "A tots dos els agrada el joc ofensiu i estètic, malgrat que el Barça potser controla millor la possessió", deia el central durant una entrevista al seu país. "Històricament l'Arsenal sempre ha intentat estar atent als canvis d'estil futbolístic, ja des dels anys 30, quan va ser pioner en l'aposta per noves tàctiques. Però als anys 80 va passar a ser un equip molt defensiu. Fins que va arribar Wenger", diu Jonathan Wilson, periodista anglès. "Un dels problemes de l'Arsenal ha estat l'existència del Barça. Quan els aficionats creien que ningú jugava a futbol com ells, a l'època d'Henry i Bergkamp, va arribar el Barça i va demostrar que es podia fer millor", afegeix.

"Històricament l'Arsenal sempre ha intentat estar atent als canvis d'estil futbolístic, ja des dels anys 30, quan va ser pioner en l'aposta per noves tàctiques"

JONATHAN WILSONPERIODISTA

Aquesta aposta per un joc que sempre pensa a agradar i gaudir ha provocat que l'Arsenal es dediqués a fitxar jugadors joves a Barcelona, com Cesc o Bellerín. I que molts cops els dos clubs hagin estat rivals al mercat de fitxatges. De fet, els tres membres del trident han estat objectius de mercat de l'Arsenal en algun moment. Amb Messi ràpidament van veure que tenien poc a fer, però quan l'argentí portava el cabell llarg, no feia tants gols i Rijkaard encara no s'animava a fer-lo titular, l'Arsenal va preguntar per ell. Després, Neymar va ser seguit pels 'gunners' ja al Santos, però la ferotge lluita entre el Barça i el Madrid per endur-se el brasiler va elevar el preu per sobre de les possibilitats dels londinencs. Amb qui potser van tenir més opcions va ser amb Suárez. Ja el van seguir a l'Ajax. I quan estava al Liverpool, també van interessar-se per un jugador que, curiosament, sol ser mal rebut a l'Emirates Stadium.

Amb 41 gols marcats aquesta temporada, Luis Suárez aspira a guanyar de nou la Bota d'Or al màxim golejador europeu. Ja la va guanyar amb la samarreta del Liverpool, equip amb què va aconseguir marcar dos gols a l'Emirates. Un, en una victòria per 0-2. L'altre, en un empat. "No deixa de millorar, el nivell del seu joc i la seva confiança encara han crescut més. Quan creia que no creixeria més", admetia aquesta setmana Jamie Carragher, company de Suárez al Liverpool. A l'Arsenal, Suárez va ser molt xiulat, però també el van voler fitxar un any abans que vingués al Barça, el 2013. "Va passar per una mala època per les sancions. I tenia ofertes. Una de l'Arsenal", va fer públic el llavors capità del Liverpool Steven Gerrard. "Li vaig dir que ell era massa bo per anar a l'Arsenal. Que mereixia alguna cosa millor com el Barça o el Madrid. I que aquests clubs trucarien preguntant si seguia treballant fort". Aquell any, l'uruguaià va fer 31 gols, va guanyar la Pilota d'Or i va rebre, efectivament, tant la trucada del Barça com la trucada del Madrid. I Suárez volia ser blaugrana.

"Li vaig dir a Suárez que ell era massa bo per anar a l'Arsenal. Que mereixia alguna cosa millor com el Barça o el Madrid"

STEVEN GERRARDCAPITÀ DEL LIVERPOOL

L'any passat, Suárez ja va marcar en el seu retorn a Anglaterra, contra el Manchester City. Ara, toca l'Arsenal. L'uruguaià arriba acompanyant el trident de moda, amb Messi convertit en el millor jugador del món i Neymar en el somni prohibit dels clubs anglesos, que el volen fitxar. "Ningú dubta a Anglaterra que aquesta davantera és la millor del món. Provoca enveja sana", comenta Jonathan Wilson. "Però potser la gran sorpresa és veure Suárez, veure com s'ha adaptat amb aquesta facilitat a un equip d'aquest nivell", afegeix. Segons el català Guillem Balagué, comentarista de televisió a Anglaterra, Luis Enrique no ha canviat el sistema de joc tradicional del Barça gaire, però per explicar el seu èxit només cal tenir present que "ha afegit Suárez a un equip d'estrelles". I Suárez no ha fallat, amb un caràcter indòmit i lluitador. "Costa molt defensar aquests jugadors tan intensos. Desgasta molt", admetia David Garcia, el jugador del Las Palmas.

Amb el Manchester United somiant a fitxar Neymar i tota la Premier Leaguerendida als peus d'un Messi que sempre sol marcar contra els clubs anglesos, amb l'excepció del Chelsea, el Barça és admirat a Anglaterra. Però Suárez, no tant. En un futbol en què encara es presumeix de valors d'altres èpoques, a l'uruguaià encara no li perdonen que hagués mossegat un rival i hagués dit "negre" al francès Evra, llavors al Manchester United.L'uruguaià va defensar sense sort que a l'Uruguai és normal utilitzar aquesta paraula per referir-se a algú de color. Però Anglaterra no va perdonar Suárez i aquest va ser sancionat amb vuit partits. "L'afició del Liverpool va arribar a entendre la forma de ser de Suárez, però els altres aficionats, no gaire. No cau bé. El consideren un jugador brut i trampós. Serà xiulat", afirma Wilson. "A Suárez aquestes situacions el motiven. Ni s'espanta ni es posarà nerviós. Al contrari, li agrada tornar a Anglaterra amb el Barça", diuen des del seu entorn.

Un davanter xiulat

A l'estadi de l'Arsenal, doncs, Suárez serà xiulat. I el Barça en general, club que darrerament s'ha especialitzat a amargar la vida dels 'gunners'. Els ha eliminat sempre a Europa i els va derrotar ara fa 10 anys a la final de la Lliga de Campions de París. Llavors, aquell Arsenal amb quatre jugadors que acabarien al Barça (Cesc, Henry, Song i Hleb) va deixar anar la millor oportunitat que ha tingut mai el club de guanyar la Champions. Va ser l'inici d'una època daurada al Barça. I la fi de la millor època a l'Arsenal. "No fa gaire gràcia recordar aquells partits i el que significa el Barça", va deixar anar Mean Lean, responsable d'un lloc web dedicat als 'gunners'. "Abans el Barça ens agradava, ja que jugava bé... era simpàtic. Quan et guanya tres cops a la Champions, tot canvia. Ben lluny, els vull", afegia.

"No fa gaire gràcia recordar aquells partits i el que significa el Barça"

MEAN LEANAFICIONAT DE L'ARSENAL

A més, aquest 2016 l'Arsenal no acaba de rutllar, malgrat que segueix viu a totes les competicions, ja que ha guanyat 5 dels 10 partits jugats, però no ha passat de l'empat contra el Hull de Segona a la Copa, després de cedir tres empats i una derrota a la lliga que evita que ara siguin líders. En canvi, el Barça no coneix la derrota en 32 partits i aquest 2016 Suárez porta 15 gols i Messi, 14. En aquests 15 partits del 2016 el Barça ha fet 46 gols, i Neymar n'ha afegit 7 més. El fet que dins del BarçaNeymar i Messi vulguin veure Suárez guanyant el premi de màxim golejador de la temporada no acaba d'animar gaire els seguidors anglesos. El fantasma de tornar a ser la víctima dels membres del trident blaugrana recorre de nou els carrers d'Islington, el barri de l'Arsenal.

El Barça Lassa torna a superar el Szeged d'un desconegut Bombac (30-25)

GONZALO ROMERO Barcelona
21/02/2016 18:36

El Barça Lassa d'handbol ha tornat atombar el Pick Szeged (30-25, 28-30 a l'anada) i s'apropa, encara més, als quarts de final de la Lliga de Campions després de reafirmar el seu lideratge del Grup B. No importa el rival, el rendiment del vigent campió d'Europa és sempre el mateix des de fa uns mesos.

Ni Europeu de Polònia, ni el desgast provocat per les lesions, ni les autoexigències d'un equip fet a partir de la primícia que perdre no és una opció. La seva innegociable concentració i intensitat, possiblement els trets més valuosos d'aquest grup, fan que partits com el d'aquesta jornada, clau i amb molt de ritme, semblin assequibles.

Els blaugranes han construit situacions ofensives a partir d'una sacada ràpida de pilota, intentant que els aquesta jornada taronges no poguessin efectuar el seu canvi atac-defensa. L'aposta de Xavi Pascual ha fet que els errors no forçats i les precipitacions del rival fossin una constant durant tot el partit i especialment durant els primers minuts.

Precipitació i rendiments

En total més de 10 xuts en recolzament o de maluc –sense una jugada darrere– errats. Gonzalo Pérez de Vargas, amb quatre aturades de sis llançaments, ha nodrit de pilotes llargues als extrems, trencant la igualtat i colpejant el Pick Szeged, que en un moment s'ha quedat sense arguments. La poca permissivitat de Thierry Dentz i Denis Reibel no l'ha ajudat a reenganxar-se en el marcador.

Tampoc els gols de Wael Jallouz, protagonista des del xiulet inicial. Els de casa han fet les coses bé i han fallat poc, seguint l'estil senzillament complexe d'aquesta temporada. Amb el resultat de 8-4, Pastor ha buscat solucions des de darrera i ha jugat amb el seu sistema defensiu, 5:1 o 6:0, en aquest cas davant una primera línia amb menys xut exterior com la que integren Waell Jallouz, Dani Sarmiento i Eduardo Gurbindo.

La clau ha estat en atac. Quan Dean Bombac ha agafat el timó dels visitants i els hongaresos han començat a moure la pilota, a no tenir pressa, el xoc ha semblat igualar-se. Res més lluny de la realitat. La capacitat de lideratge del geni eslovè no s'ha fet notar i Niko Mindeguia, més que notable, ha hagut d'agafar el seu relleu després que el Barça Lassa signés un parcial 3-1, ampliant el seu avantatge, ara de 5 gols (16-11).

Reacció a mitges sense Bombac

No es poden deixar tants espais contra l'equip més regular dels últims tres anys. Quan la seva velocitat no ha funcionat, les accions en joc posicional sí. L'equip blaugrana no ha tingut problemes en trobar un jugador sense oposició després de fixar l'imparell i trencar la teranyina dels hongaresos.

La reacció, previsible tenint en compte la categoria del Szeged, ha arribat amb la millora de la seva porteria. Potr Wyszomirski, que ha ocupat el lloc de José Manuel Sierra, ha sostingut el seu equip quan la diferència de gols ha començat a ser demolidora (24-16), i ha liderat un parcial 0-5 que ha obert nous horitzons.

Tot i els seus intents i havent de fer front a la desconnexió anotadora de Bombac, només letal en l'última passada i des de la línia de penal, el Pick Szeged ha acabat claudicant al Palau, ple amb 4776 espectadors, la millor entrada de l'any. A falta de dues jornades per a la fi d'aquesta fase del torneig, la victòria fa que els dePascual segueixin ocupant la primera posició del Grup B, a dos punts del Kielce i a 4 del Szeged.

Reivindicar París

Jordi Borda
22/02/2016 22:19

Segueix-me

L’última final sense Messi es va guanyar. El maig del 2006 a París, Messi es va mirar els toros des de la barrera, molt en contra del que havia estat somiant durant tota la temporada. Fora de la convocatòria, el crac destinat a marcar una època al món del futbol no va arribar a temps per recuperar-se d’una lesió muscular -en aquell moment de la seva carrera, les lesions l’afectaven massa sovint-. Passaran els anys i molt probablement el record de París quedarà en un segon terme de la nostra memòria col·lectiva perquè representa una mena d’aperitiu de tres finals lluminoses a Roma, Wembley i Berlín. Segur que Arsène Wenger encara té algun malson aquests dies recordant el moment en què va estar més a prop d’allunyar-se de l’etiqueta de perdedor. I és fàcil imaginar Víctor Valdés fent un parèntesi mental en l’infern que li ha tocat viure a Anglaterra per dibuixar un somriure recordant la seva participació decisiva per aturar el millor Henry.

Però hi ha motius per tenir-ho ben present. No es pot dir que amb aquella final comencés tot però sí que sense aquell títol tot hauria anat diferent. Potser més lent. És cert, el joc no va meravellar i, de fet, estem parlant de l’última final de Champions en què realment el barcelonisme va viure el partit patint perquè hi havia una opció real que s’escapés. La victòria contra l’Arsenal d’aquella nit de maig a París té més valor pel que va suposar en la mecànica del Cercle Virtuós que pel joc en si mateix. Era la segona orelluda després de perdre la virginitat el maig del 92 i, sobretot, va marcar el camí del que vindria després. L’entrenador del moment, l’enyorat Frank Rijkaard, ocupa un lloc per sota al hall of fame del Barça darrere de Guardiola, Luis Enrique i Cruyff, però no deixa de ser l’enllaç entre el Dream Team i la Renaixença gloriosa que vivim en aquest principi de segle.

Ara que anem tips costa recordar la fam amb què vam viatjar a la capital francesa. Ara que ja en tenim cinc toca reivindicar la importància de quan vam començar a parlar en plural. Ara que ens fem dir sí, senyor, hem de donar valor al dia que ens vam homologar com a candidats per a grans d’Europa. Del vespre en què una generació va prendre mides d’un podi des del qual es faria fotografiar amb confeti fins a tres vegades més. Sense el que va fer aquell equip no ens hauria esclatat als morros el cercle virtuós durant més de deu anys. Sense París, avui Arsène Wenger ens miraria per sobre l’espatlla perquè no hi hauria hagut ni Roma, ni Wembley 2.0, ni Berlín.

El Barça Lassa recupera l’autoestima contra l’Olympiacos (82-66)

Àlex Gozalbo Barcelona
27/02/2016 00:14

Segueix-me

Un Barça Lassa dolgut per les crítiques rebudes va reaccionar a una situació anímica de màxima adversitat i va recuperar bona part de l’autoestima amb una contundent victòria contra el potent Olympiacos (82-66). L’equip blaugrana va obrir la segona volta del Top 16 de l’Eurolliga amb un triomf imprescindible per tranquil·litzar un entorn molt decebut amb la derrota contra el Bilbao a la Copa del Rei.

No va ser un partit fàcil per a Xavi Pascual, que va sentir alguns xiulets quan va trepitjar la pista per primer cop. Per estalviar-li un tràngol més gran, la megafonia va canviar l’ordre habitual de les presentacions i va amagar el seu nom just abans de començar a fer sortir els jugadors.

La posada en escena del Barça Lassa va ser molt dolenta. Paralitzat pels nervis, l’equip blaugrana va arribar a perdre per set punts de diferència (3-10). Xavi Pascual va recórrer a Joey Dorsey com a primer recanvi. Perdut entre uns sistemes que encara no s’ha après, el pivot va aportar contundència en defensa i agressivitat en atac. La virtut més gran del jugador, però, va ser la d’encomanar la seva actitud a un vestidor que necessitava una empenta. Les seves estadístiques (12 punts i 8 rebots en 21:54 minuts) no reflecteixen la incidència que va tenir en el triomf local.

La convivència de Joey Dorsey amb Samardo Samuels a la pintura va donar una altra cara al Barça Lassa. Quan es va tranquil·litzar, l’equip blaugrana va començar a créixer i va obrir una escletxa en el marcador (45-31). Com acostuma a fer en la recta final de la temporada, Xavi Pascual va reduir la seva rotació i va posar en pràctica diferents defenses alternatives per dificultar que el joc del rival agafés continuïtat. Les dues decisions van tenir un impacte positiu en el conjunt culer.

La selecció de tir del Barça Lassa va ser molt bona i això es va veure reflectit en els seus percentatges. L’equip blaugrana va trencar el partit a l’inici del tercer període, quan Stratos Perperoglou va sorprendre l’Olympiacos jugant com aquatre. La defensa culer i la punteria de Tomás Satoransky també van ajudar a fer créixer la renda local fins als 25 punts (66-41). L’equip grec, que quan va veure el partit perdut va donar descans als seus jugadors importants, va pagar els plats trencats de la derrota de la Corunya.

L’únic interès de la recta final del partit va ser comprovar si el Barça Lassa era capaç de guanyar per més de 12 punts per superar el basket average de la derrota al Pireu. Tot i la relaxació final, l’equip blaugrana va aconseguir una victòria final per 16 punts (82-66) i es va reconciliar amb els 6.279 espectadors que van veure la victòria en directe.

Abrines, operat d’apendicitis

Xavi Pascual no va poder disposar d’Àlex Abrines, que dijous va ser operat d’una apendicitis aguda. La intervenció del jove aler mallorquí es va dur a terme a l’Hospital de Barcelona. A més, el tècnic blaugrana, que també tenia la baixa de Shane Lawal, va descartar Moussa Diagne.