El trident se sent fort per portar a casa el tercer Mundial

TONI PADILLA Enviat especial a Yokohama
20/12/2015 00:00

Segueix-me

Lionel Messi i Neymar es miraven tot rient mentre estiraven les cames a l’escenari de la final, el Nissan Stadium. Riallers com dos infants que ignoraven que milions de persones es preguntaven si podrien entrenar amb normalitat. I sí, ho van fer. El Barça buscarà avui el seu tercer Mundial de clubs (11.30 h / 8TV) amb el trident a disposició de Luis Enrique. Després d’uns dies d’ensurts, amb la lesió del brasiler a Leverkusen i el còlic de Messi, la davantera que ha marcat més gols tota sola que la major part d’equips del món sencers, tornarà a alinear-se plegada. Amb el dubte, això sí, de veure si ho fan com a titulars.

Cada cop que Messi tocava la pilota, centenars de flaixos dels fotògrafs acompanyaven els seus moviments, com una banda sonora. Els periodistes japonesos es miraven satisfets, ja que l’audiència pujarà si juga el futbolista de Rosario. I els argentins feien ganyotes, conscients que la defensa de River haurà de suar per aturar una davantera que fins pocs minuts abans de la final no serà confirmada per Luis Enrique. L’optimisme presidia, però, l’expedició barcelonista. Josep Maria Bartomeu va poder parlar amb els jugadors al matí, quan els va visitar a Yokohama, ja que la directiva dorm a Tòquio, on l’agenda ha estat carregada de reunions amb patrocinadors i institucions.

El trident obre el camí, s’emporta elogis i atreu mirades, però damunt la gespa de l’estadi de Yokohama el Barça defensarà la seva condició de favorit. I de pas, intentarà explicar, amb una pilota als peus, com s’entén el futbol a Can Barça. “La manera de jugar, la filosofia, és el que diferencia el Barça de la resta. El més important és tenir una idea. Em sento privilegiat. Quatre anys després de guanyar el Mundial tornem a ser aquí, i això no és per una, dues o tres persones, és per una manera de jugar”, deia Andrés Iniesta abans de l’últim entrenament, traient pit. “És el millor equip del món i segurament de la història”, deia sense amagar-se Marcelo Barovero, el porter del River Plate, l’home encarregat de quedar-se quiet davant del trident com si fos davant d’un escamot d’afusellament. “Ells són els favorits”, afegia el porter. “La final està en un 50% per a cada equip”, el rectificava Iniesta amb un joc de paraules per treure’s de sobre pressions i responsabilitats.

Però és el Barça, el gran favorit. El Mundial fa anys que és controlat pels clubs europeus, amb més diners per endur-se els talents sud-americans. De fet, el Barça podria sortir avui amb sis sud-americans a l’equip titular: Bravo, Alves, Mascherano, Messi, Suárez i Neymar. No tots, però, amb la titularitat confirmada, ja que Ter Stegen podria jugar sota els pals. I a la davantera, la noticia ahir era la recuperació dels membres del trident. Però falta la confirmació final. “Els veig bé, milloren tots dos. Ja veurem si demà estan al 100% per poder jugar. Només cal que estiguin al 99%”, va dir Luis Enrique, que demanava prudència. L’asturià té clara la defensa i el centre del camp, la mateixa de la final de la Champions de Berlín, i en funció del que diguin els metges ordenarà la davantera. Messi i Neymar, però, volen jugar. I la seva veu es fa escoltar.

El Barça és favorit i se sent fort. El River sap que només pot apostar per una heroïcitat. “Caldrà fer el partit perfecte”, deia Marcelo Gallardo. “Ells tenen els millors jugadors del món. Nosaltres, molt de cor”, afegia el tècnic dels millonarios, que guanyaran a la graderia gràcies als càntics dels més de 15.000 aficionats desplaçats. “Sé que hi haurà molta gent de River. Com més soroll hi hagi a l’estadi, millor per a tothom”, va dir sense preocupció Luis Enrique.

El Barça busca el seu tercer Mundial en tot just 7 anys. El River només té la Intercontinental del 1986. El Barça té el trident i una plantilla espectacular. Al River, Gallardo admet que al seu equip li manca ritme i unió, ja que molts jugadors han marxat els darrers mesos, com Funes Mori, Teo Gutiérrez o Cavenaghi. El Barça, en definitiva, és el gran favorit, un fet que inquieta Luis Enrique, que va elogiar el River per posar en alerta els seus jugadors i poder tancar l’any amb el cinquè titol. “No seria un mal final d’any”, reia el tècnic asturià. El Barça pot tenyir el món de blaugrana un altre cop.

El Barça pot ser avui el primer equip de guanyar tres Mundials de Clubs

20.12.2015 02:00

El FC Barcelona juga avui contra el River Plate argentí la final del Mundial de Clubs. El partit començarà a les 11.30 i pot convertir el Barça en el primer club de guanyar tres vegades aquesta competició de poc més de quinze anys de vida. Els blau-grana es van classificar per la final en eliminar el Canton Evergrande xinès (3-0) en la semifinal de dijous. El River Plate s’havia desfet prèviament dels japonesos del Sanfrecce Hiroshima.

El FC Barcelona i el Corinthians són els dos únics equips que han guanyat aquesta competició internacional dues vegades. El Barça ho va fer el 2009 i el 2011. Si guanya aquesta vegada, serà el club amb més trofeus de la competició. Fins ara només se n’han disputat onze edicions. L’equip que actualment té el títol de campió mundial és el Reial Madrid.

180 goles y 51 victorias, dos cifras significativas que cierran un 2015 de récord

ROBERT GÜELL

31/12/2015 13:00

El Barça amplía los registros goleadores en un año natural gracias al liderazgo del tridente formado por Messi, Neymar Jr y Suárez (137 goles de 180)

El equipo de Luis Enrique ha ganado 51 de los 65 partidos oficiales de 2015, estableciendo un récord más en el Club azulgrana



Messi y Suárez terminan el 2015 con 48 goles y Neymar Jr con 41 / FOTOMONTAJE-FCB

Galerías de fotos

Ofrecimiento del Mundial de Clubes en el Camp Nou

Nunca ningún equipo de fútbol había hecho tantos goles en un año natural: 180 dianas, esta es la cifra récord con la que el FC Barcelona cierra un 2015 para recordar. Gracias a los cuatro goles marcados en la victoria de este miércoles contra el Betis, el primer equipo azulgrana supera las 178 dianas que registró el Real Madrid el año 2014. Además, de los 65 partidos oficiales jugados este 2015, el Barça ha ganado 51 y, por tanto, se ha igualado el récord estatal conseguido también por el Real Madrid de 2014.

El 2015 será recordado por la afición barcelonista como el año en que se ha vuelto a dominar el fútbol mundial, alcanzando hasta cinco títulos: Liga, Copa del Rey, Liga de Campeones, Supercopa de Europa y Mundial de Clubes. Todo esto se ha logrado con un gran juego colectivo y un acierto ofensivo liderado por un tridente mágico que no se cansa de batir récords. De las botas de Messi, Neymar Jr y Suárez han surgido 137 de los 180 goles marcados -48 de Messi y de Suárez y 41 de Neymar-.

Los 180 goles conseguidos este 2015 (107 entre enero y junio y 73 desde agosto hasta diciembre) son una cifra que coge más relevancia si se tiene en cuenta la gran dinámica goleadora que ha habido en los últimos años. El Barça del 2011 registró un total de 170 goles y, al año siguiente, el equipo de Guardiola se volvió a superar a sí mismo, llegando a los 175 goles. Los 178 goles del Real Madrid de 2014, pues, han quedado superados un año después por un Barça de Luis Enrique que parece no tener límites.
78,4% de victorias

Los 180 goles de 2015 se han conseguido en 65 partidos oficiales (38 de Liga, 13 de Liga de Campeones, 9 de Copa del Rey, 2 de Supercopa de España, 2 de Mundial de Clubes y 1 de Supercopa de España). En estos enfrentamientos han conseguido un total de 51 victorias (30 en la Liga, 10 en la Liga de Campeones, 8 en la Copa del Rey, 2 en el Mundial de Clubes y 1 en la Supercopa de Europa). Es decir, se han ganado el 78,4% de los duelos disputados. Las 51 victorias en un año son el récord particular del Barça y igualan el mejor registro estatal conseguido por el Real Madrid en 2014.

Xavi Pascual, entrenador del mes de diciembre

WWW.FCBARCELONA.ES

30/12/2015 12:00

El técnico azulgrana es el mejor del mes de diciembre con cinco triunfos en cinco partidos


Pascual dando instrucciones a sus hombres en un partido de la Liga Endesa jugado en el Palau / FCB

Xavi Pascual ha sido designado por la Asociación de Entrenadores de Baloncesto como el mejor técnico ACB del mes de diciembre.

Una vez terminada la jornada número 13 de la Liga Endesa, con triunfo del FC Barcelona Lassa en la pista del Real Madrid, la AEEB (Asociación de Entrenadores Españoles de Baloncesto) designó el técnico azulgrana como el mejor de la competición superando Pedro Martínez del Valencia Basket.

Los resgistro que la han llevado a ser designado el mejor entrenador de este diciembre han sido estos cinco triunfos:

ICL Manresa, 60 - FC Barcelona Lassa, 75

Unicaja, 77 - FC Barcelona Lassa, 81

FC Barcelona Lassa, 83 - FIATC Joventut, 77

FC Barcelona Lassa, 66 - Dominion Bilbao, 57

Real Madrid, 84 - FC Barcelona Lassa, 91

El tècnic irlandès que no tenia por de les bombes

TONI PADILLA Barcelona
30/12/2015 00:00

Segueix-me

Barcelona era bombardejada i el Barça corria el perill de desaparèixer, sense diners ni recursos. El 1937, el Barça i Catalunya patien durant la Guerra Civil, però un irlandès va decidir no marxar i ajudar. De fet, va canviar la vida a moltes persones. “Ell va proposar al meu pare, l’encarregat de cuidar el camp, fer la gira fent de massatgista. Durant la travessa en vaixell, O’Connell li va ensenyar trucs”, explicava Àngel Mur fill, ell també massatgista del Barça, a Mike O’Connell, el nét del tècnic irlandès del Barça durant aquells anys durs.

Mike O’Connell serà a la llotja del Camp Nou amb motiu del partit Barça-Betis com a representant de la família d’aquest tècnic clau en la història dels dos clubs. Un homenatge que el Barça, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i la Fundació Patrick O’Connell volen fer per seguir recuperant el nom d’aquest irlandès que va guanyar com a tècnic l’única lliga del Betis, el 1935.

Un dels responsables de la Fundació O’Connell, Fergus Dowd, és a Barcelona aquests dies preparant un documental sobre la vida del tècnic irlandès. “Quan va començar la Guerra Civil ell era a Belfast. S’hi hauria pogut quedar, i de fet, el seu amic Josep Suñol i Garriga li va enviar un telegrama dient que no calia que tornés. Però ell va voler tornar per ser al costat del Barça i Catalunya”, explica acompanyat del nét de l’entrenador.

O’Connell va ser tècnic del Barça del 1935 al 1937, i va liderar aquella gira clau per mantenir viu el club. “Durant el viatge d’anada de la gira, faltava menjar i els jugadors tenien fam. En arribar, els mexicans van organitzar un sopar, però els discursos previs al sopar no s’acabaven mai. Així que el meu avi va interrompre un discurs aplaudint, per poder començar a sopar, ja que els jugadors no podien més, amb tanta fam. Era un senyor peculiar”, diu el seu nét.

Nascut a Dublín el 1887, O’Connell va destacar com a jugador al Celtic de Belfast, el Sheffield Wednesday, el Hull i el Manchester United, del qual va ser capità. Amb la selecció irlandesa també va ser capità, i va liderar l’equip que va guanyar per primer cop el títol del Home Championship, el 1914, llavors el torneig de seleccions més important del món, jugat per anglesos, escocesos, gal·lesos i una Irlanda unida. “Irlanda mai havia guanyat a Anglaterra fora de casa i ell va liderar l’equip que va fer-ho el 1913 per 0-3”, diu el nét.

O’Connell s’havia casat amb l’Ellen ja a Dublín i tenia quatre fills, quan triomfava al United. Però un cop es va retirar va marxar sol a Espanya per entrenar el Racing de Santander primer, i el Betis després, on va guanyar el 1935 l’únic títol de Lliga dels sevillans. “Sabem que li agradava el flamenc i va voler intentar fer de torero un dia, sense gaire sort”, diu Dowd. Llavors, O’Connell s’havia casat a Espanya amb una dona irlandesa, anomenada també Ellen, com la primera dona. “Tenia dues dones diferents, de manera il·legal. Es va casar i no va dir que ja ho estava. Però curiosament, la meva àvia mai va parlar malament d’ell. Mai”, recorda el Mike, criat a Manchester per l’Ellen abandonada.

O’Connell va fitxar pel Barça, on va guanyar el campionat català (1936) i la Lliga Mediterrània (1937). “Era simpatitzant de la causa republicana i va arribar a ser ambaixador de la República al final de la Guerra”, explica Dowd. Als any 50, va morir a Londres pidolant pels carrers. Ara, la Fundació O’Connell cuida la seva tomba i recupera el seu nom. “Si ell pogués veure ara que jo sóc aquí, segurament riuria i em recordaria que el protagonista és ell”, bromejava el Mike a la llotja del Camp Nou ahir.

2016, el fals centenari del Mag

ANTONI BASSAS
31/12/2015 20:49

Segueix-me

HELENIO HERRERA va ser prou presumit per treure’s anys, i malgrat haver nascut el 1910, afirmava que era del 1916. Va ser al futbol el que Dalí a la pintura: tan important com la victòria era la llegenda. HH va edificar la seva sobre la transmissió de confiança absoluta, una actitud sublimada en l’antològica “Guanyarem sense baixar de l’autocar” o la fatxenda “Si tens por de fer una cosa pensa que, segurament, un idiota la farà en lloc teu” (els envejosos deien que, en realitat, la sigla HH volia dir habla, habla ). Però no era un xerraire. En honor al seu fals centenari, i com a regal de Cap d’Any, els deixo aquesta perla: “Al futbol com a la vida, la pintura o la música, els espais buits i el silenci són tan importants com els plens”.