Florentino i els despatxos que ja tremolen

CARLES CAPDEVILA
22/11/2015 00:00

Segueix-me

L’ARA VA NÉIXER fa just 5 anys amb un 5-0 del Barça il·lustrant la tercera portada de la nostra història. I la setmana del cinquè aniversari celebrem un 0-4 deliciós al Bernabéu. Un cicle rodó. Aprofito la coincidència de tanta felicitat blaugrana en dies històrics del mitjà per subratllar una altra fita rellevant d’ahir. La més significativa. A les 7 de la tarda, quan l’afició va esbroncar i demanar per primera vegada a la història la dimissió de Florentino, a molts dels homes que habiten els despatxos foscos del poder els devien tremolar les cames. Això se’ls comença a acabar de debò. Florentino simbolitza de manera paròdica molts mals del nostre món actual. Un president que, tot i els seus fracassos evidents (ha sigut una benedicció per al Barça), ha tingut sempre bona premsa (ben controlada) i ha mogut tota mena de fils sense vergonya. Una llotja fosca on es decideixen destins econòmics i polítics. I un empresari indemnitzat de manera milionària per tots nosaltres per errors com el del Castor.

N’és ple, a tot arreu, de Florentinos. Manen molt, així ens va. El món es precipita cap a la desigualtat creixent perquè es remena des de despatxos amb poca llum, un control gairebé total dels mitjans i dels relats, i un poder econòmic que té sotmès el presumpte poder polític. Però quan fins i tot una afició de futbol adoctrinada fa anys per la mítica “ central lechera ” et demana que vagis cap a casa, vol dir que cauen caretes. La distància entre les llotges i la grada, entre els poders i la gent, entre el que fingeixen i el que fan, és tan descarada que els que s’han cregut amos del present, i en bona part ho eren, comencen a ser assenyalats amb un mocador a la mà.

0-4: busca lloc al prestatge de les felicitats

ANTONI BASSAS
22/11/2015 00:00

Segueix-me

No lamentis que no fos un 0-5, perquè els laments no et deixaran veure que l’exhibició del Barça ahir al Santiago Bernabéu va ser d’una grandesa igual, pel cap baix, que la del 0-5 de la temporada 1973/74 o la del 2-6 de la 2008/09. Tanco els ulls i veig que la pilota la té el Barça, la recupera el Barça, la fa córrer el Barça, l’amaga el Barça. Al final del partit, el periodista del Plus li pregunta a Iniesta: “Os esperabais un Madrid así? ” I Iniesta obre els ulls i fa cara de sorpresa, i se li entén tot: és que tant li feia que el Madrid jugués así o asá, o que jugués brut (que hi va jugar, perquè ni va saber guanyar, ni va saber perdre). El domini blaugrana del tempo va durar els 90 minuts. Un recital col·lectiu, amb solos de Bravo, de Busquets, d’Iniesta, de Sergi Roberto, de Neymar o de Suárez. Tanco els ulls i veig Neymar deixant-la de taló per Iniesta, que marca per l’escaire el 0-3. Aquest gol va al mateix prestatge que la ruleta de Xavi o l’eslàlom de Messi. 0-4 al Santiago Bernabéu, 21 de novembre del 2015. Moltes gràcies, Barça.

Si Franco levantara la cabeza...
AL CIERRE

AL CIERRE
Francesc de Haro

El pasado viernes se celebraron los cuarenta años de la muerte del dictador Francisco Franco. Dos días después, el Barcelona sentó cátedra en el Santiago Bernabéu y le infringió un correctivo impresionante al Real Madrid (0-4), uno de los equipos favoritos del dictador gallego. En el estadio blanco, el equipo de Luis Enrique dio algo más que una soberana lección de fútbol. No era esta la primera vez que el Barcelona ganaba en el santuario blanco pero nunca antes, ni con el 0-5 de Cruyff ni con el 2-6 de Messi, la afición blanca había abroncado a sus jugadores, había pedido el regreso de un entrenador y había vitoreado la dimisión de su presidente.

Y es que el de ayer no era un partido más, un clásico más. Estaba en juego confirmar la supremacía barcelonista ya vista la campaña anterior. Después del recital de Iniesta, Neymar, Sergi Roberto y compañía nadie puede dudar, ni los más acérrimos seguidores blancos, que este Barcelona es muy superior al Real Madrid, en todos los aspectos habidos y por haber.
Si Franco levantara la cabeza...

Cristiano Ronaldo tocó fondo en el Clásico AFP

Dijo Franco que tras su muerte lo dejaba “todo atado y bien atado”. Se equivocó el dictador. ‘Su’ Madrid, que se había paseado en la década de los sesenta y mitad de los setenta, ahora tiene que doblar la rodilla ante el mejor juego del Barcelona. Seguro que este sería un golpe duro para él y para sus ‘fieles’ seguidores.

Un último apunte. Si ayer hubo un hombre feliz sobre el césped del Bernabéu era Piqué. El defensa catalán sufrió la ira de los aficionados blancos. Pero él hizo un partidazo que estuvo a punto de redondear con gol. Seguro que tuvo un orgasmo de felicidad.

Cristiano Ronaldo propinó un codazo a Alves en el Clásico

Dani Alves quiso robar un balón a Cristiano Ronaldo y recibió por partida doble codazo del portugués y amarilla del colegiado
Cristiano Ronaldo propinó un codazo a Alves en el Clásico


Cristiano Ronaldo propinó un codazo a Dani Alves @Messi10Stats

Xavier Ortuño

21-11-2015 | 18:58 H.

En el minuto 31 del Clásico que se disputa en el Santiago Bernabéu, el Real Madrid salió a la contra y Dani Alves corrió a cortar la acción e intentó birlar la pelota de los pies de Cristiano Ronaldo. Alves se acercó al portugués y cuando empezaba a ganarle la posición, Cristiano Ronaldo le dio un codazo que hizo que el brasileño se quedara unos instantes en el suelo.

Lo más curioso de la acción es que el colegiado Fernández Borbalán no solo pitó falta favorable al Real Madrid sino que encima sacó tarjeta amarilla a Dani Alves. En las repeticiones se pudo ver como Cristiano Ronaldo da con toda la intención en la espalda del jugador del FC Barcelona. El jugador del Real Madrid debería haber recibido tarjeta amarilla y ser expulsado por su agresión a Dani Alves. Al final de la primera de este Clásico parte del público del Bernabéu ha dedicado una pañolada al palco.

No es la primera acción de este tipo que queda impune por parte de Cristiano Ronaldo en estas últimas jornadas.

El Bernabéu aplaudió la vergonzosa agresión de Isco a Neymar

El Santiago Bernabéu, desquiciado por el baño del FC Barcelona, acabó aplaudiendo la patada que Isco le propinó a Neymar y que supuso la expulsión del malagueño
El Bernabéu aplaudió la vergonzosa agresión de Isco a Neymar


La patada de Isco a Neymar @casadelfutbol

J.A. Sánchez

21-11-2015 | 21:56 H.

Con el Barça haciéndose dueño del Santiago Bernabéu y ya con el 0-4 en el marcador, los aficionados, jugadores, entrenador y presidente del Real Madrid comenzaban a impacientarse. El ridículo se estaba haciendo más grande y en lo único en que pensaban era en que se acabase ya el Clásico y el electrónico no siguiese aumentando.

Uno de los hombres de Rafa Benítez, que entró al terreno de juego en el minuto 55 para darle descanso a un James Rodríguez -de lo mejor de los blancos-, Isco Alarcón, no tuvo mucha templanza. Y es que, sin llegar a los 30 minutos dentro del campo, fue expulsado por Fernández Borbalán tras propinar una vergonzosa patada a Neymar.

La agresión, sin posibilidad de jugar el balón y la rodilla del delantero brasileño, supuso la roja directa. Algo lógico. Pero lo que realmente sorprendió fue la reacción del feudo blanco que aplaudió a Isco tras la acción y hasta que se marchó por el túnel de vestuarios. Aficionados locos que comenzaron pitando a Piqué, pidieron la dimisión de Florentino Pérez y acabaron pitando a Cristiano Ronaldo.

La golejada al clàssic reforça la idea d’equip de Luis Enrique

NATALIA ARROYO Barcelona23/11/2015 00:00

Segueix-me

Sergi Roberto, eufòric i esperant l’abraçada de Suárez i Neymar després del 0-1 al Bernabéu, feia de Messi en la majoria de portades que ahir furgaven en la ferida d’un Madrid aniquilat pel Barça. La fotografia pot passar desapercebuda com si fos una conseqüència circumstancial més de la titularitat del reusenc, però és un bon resum de la lliçó paral·lela que va deixar la golejada al clàssic: per damunt de les absències o dels protagonismes, hi ha una idea col·lectiva que uneix el vestidor blaugrana, un objectiu comú que lidera tots els esforços individuals. El Barça va exhibir-se al feu madridista sense la seva estrella, Leo Messi, i ho va fer sense victimismes ni pors, amb tota l’autoritat que dóna saber que, al marge dels noms propis, la plantilla comparteix un mateix pla anònim.

I és que tothom sap quin paper juga quan arriba l’ocasió. Ahir l’argentí jugava el rol del suplent que haurà d’ajudar al segon temps, mentre altres companys es repartien funcions per sortir jugant (Piqué o Jordi Alba), estirar el camp (Suárez o Neymar), atreure rivals (Iniesta o Rakitic), mantenir l’equilibri (Busquets o Alves), aturar els cops (Bravo) o generar desequilibri (Sergi Roberto). Des de la banqueta, fins i tot Mathieu va integrar-se fàcilment en ple partit, després d’haver de substituir sobtadament Mascherano. El 0-4 no tenia un únic responsable, era mèrit de tots.

I és que els 90 minuts de dissabte contra el Madrid van ser una confirmació rotunda d’aquest sentiment de compromís. Si va fer la sensació que sobre la gespa del Bernabéu hi havia un jugador del Barça més que del Madrid va ser per la superioritat posicional dels de Luis Enrique. El Barça va moure’s en bloc en tot moment, com un acordió perfecte que s’encongeix i es desplega coordinadament. Tothom era a lloc, entregat a la causa d’atacar o defensar. El Barça, que dominava i tenia més la pilota que el Madrid (41%-59%), va córrer set quilòmetres més que els blancs (105 i 112), amb Sergi Roberto i Jordi Alba com els màxims exponents d’aquesta omnipresència. Els blaugranes van fer gran i petit el camp com els convenia a cada moment, i el Madrid, impotent, no va poder fer més que anar-los al darrere.

Una gestió a llarg termini

L’èxit del projecte col·lectiu del Barça xoca frontalment amb el despropòsit del Madrid, desfigurat i víctima del seu individualisme -perceptible ja a l’alineació, amb més jugadors segell Florentino que marca Benítez-. Però, sobretot, reforça el discurs que ha mantingut Luis Enrique des del primer dia. El tècnic sempre s’ha referit a la temporada en termes de carrera llargai ha reclamat els esforços de tots, sense mirar noms ni cognoms, i sense aturar-se més del compte en els resultats immediats. Ha repartit minuts, de vegades des de l’Excel i de vegades des de l’instint de vestidor. Ha mogut les peces peractivar el grup tàcticament sense perdre l’equilibri. I quan l’ha perdut, com en l’inici de temporada, ha redreçat el rumb amb més esperit de col·lectiu que mai. Que els obstacles en forma de lesions hagin acabat sent més un impuls que un fre té molt a veure amb la manera com el cos tècnic reparteix el pes del grup i treballa amb perspectiva.

El mètode Luis Enrique

En part, això agafa per sorpresa el barcelonisme. Dies després de ser presentat, totes les hemeroteques van rescatar les entrevistes de Luis Enrique quan dirigia el filial blaugrana. L’asturià definia clarament les bases del seu mètode: implicar tots els jugadors en un objectiu comú. Anar tots a l’una. De seguida, però, la bona experiència al Barça B va ennuvolar-se amb els dubtes que havia deixat la seva gestió de grup al Roma, on s’havia fet públic el seu distanciament amb Totti.

En el primer any a la banqueta del Camp Nou, va arrodonir amb un triplet el seu sistema de rotacions al tram inicial i els pactes amb els cracs a la fase decisiva del campionat. Ara ha capgirat l’etapa de supervivència sense Messi en una d’enfortiment del grup. El repte és que l’orgull de golejar el màxim rival no faci descarrilar ningú de l’humil camí traçat.

ULTIMA HORA
El Tribunal Constitucional suspen cautelarment el 0-4 al Bernabeu

Coses que van quedar per dir del 0-4

XAVIER BOSCH
23/11/2015 19:17

Segueix-me

1. Messi

Fascinats pel 0-4 i amb pressa per parlar de la Champions, no s’ha analitzat prou algun detall del clàssic. Messi, que sortia d’una lesió de dos mesos, va guanyar Varane en un esprint. Això, i el fet que provés el xut de falta des de 30 metres, demostra que Leo no té por de ressentir-se de la lesió.

2. Cristiano

Alves va obstruir el pas de Cristiano i la groga era justa. Però el cop de colze intencionat de Ronaldo a Alves mereixia una sanció. Tercer partit seguit que CR7 agredeix un rival i l’àrbitre no veu res. Simón, del Las Palmas, va rebre una puntada de peu sense pilota i Krychowiak un cop de puny.

3. Borbalán

Amb 0-3, el penal sobre Suárez va ser l’única llacuna greu d’un bon arbitratge, ben ajudat per uns liniers sota sospita. A banda d’expulsar Isco, no va xiular falta en accions greus de Modric sobre Rakitic, de Bale sobre Alba, de Ramos sobre Alves o Suárez. Impotència blanca des del minut 1.

4. Isco

Quedarà per a la història que una part del Bernabéu va acomiadar Iniesta amb aplaudiments. Bon senyal d’esportivitat davant l’heroi d’Espanya, que va fer una exhibició. Més gent, però, va corejar “Isco, Isco” quan va ser expulsat per haver caçat Neymar al vol. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

5. Danilo

No és que Neymar ridiculitzés el lateral que l’havia de marcar, perquè ara l’11 del Barça se’n va de qui vol. El greu és que Danilo no va fer ni una passada correcta, ni les fàcils. Podem fer tanta conya com calgui amb el bluf de Douglas, però un va costar 4,5 milions i per l’altre Florentino en va pagar 30.

El Barça Lassa d'handbol reacciona al recital de Sterbik i guanya a Skopje (25-27)

GONZALO ROMERO Barcelona
22/11/2015 19:26

El Barça Lassa d'handbol ha repetit victòria davant el Vardar i ha refermat el lideratge del grup B de la Champions (25-27). A punt ha estat Arpad Sterbik de signar un 'not in my house' brillant. El porter ha tornat a liderar el seu conjunt, que ha aprofitat el bon rendiment del seu 6:0 defensiu, dur, agressiu sobre la línia dels 9 metres, per aconseguir un parcial de 4-0 gairebé d'entrada. Amb el nacionalitzat espanyol connectat, els locals han funcionat, imprimint velocitat i criteri al seu joc.

Sota les ordres d'Entrerríos, els barcelonins han sabut desxifrar l'esquema rival, jugant amb transformacions a doble pivot (11-12). Només durant uns minuts. Descentrat i sense Jallouz a pista –novament gran actuació amb 8 gols–, el Barça ha desaprofitat la seva bona feina i ha vist com el Vardar ha agafat la iniciativa fins al minut 55. Llavors, gràcies a Pérez de Vargas i amb un parcial de 0-4, el vigent campió europeu ha capgirat el resultat i ha decidit el xoc.

El Roma, membre dels clubs maleïts pel Barça

TONI PADILLA Barcelona
24/11/2015 00:00

Segueix-me

Si el Roma no perd al Camp Nou encadenarà quatre partits contra el Barça sense perdre, una fita que només ha aconseguit fins ara el Dundee United escocès. De fet el selecte club d’equips que mai han perdut contra el Barça en duel oficials el formen tot just 13 clubs.

Aquesta llista de clubs inclou només tres equips de la lliga espanyola, tots tres molt modestos: Novelda, Figueres i Villanovense. Novelda i Figueres van eliminar el Barça de la Copa a eliminatòria única, i el Villanovense extremeny va empatar l’anada de la seva eliminatòria ara fa poques setmanes (0-0). El desembre vinent, el club extremeny pot caure de la llista si perd al Camp Nou. A nivell internacional, l’Inter de Porto Alegre i el São Paulo brasilers i l’Slovan de Bratislava eslovac han derrotat el Barça a una final. L’Slovan, a la final de la Recopa del 1969, i els brasilers, a la Copa Intercontinental. El Nottingham Forest -final de la Supercopa d’Europa- i el CSKA de Moscou -segona fase de la Champions- se’n van sortir en dos duels contra el Barça. En canvi, el Lech Poznan polonès i l’AZ Alkmaar holandès van empatar dos duels contra el Barça, abans de ser eliminats als penals.

L’Estrasburg francès va empatar els tres duels dels vuitens de final de la Copa de Fires 65/66. Llavors els gols fora de casa no valien i va caldre un tercer partit. I com que va acabar sense gols, una moneda va decidir que l’Estrasburg arribava als quarts de final. De moment, el Roma també porta tres partits sense perdre. A la segona fase de grups de la Champions 2001/02 van empatar al Camp Nou (gols de Panucci i Kluivert) i van golejar a l’Olímpic per 3-0 (Emerson, Montella i Tommasi). Aquest any han empatat 1-1 a Roma.

Així, doncs, els romans poden igualar el rècord del Dundee United. Ara bé, els escocesos van guanyar els quatre partits contra el Barça, un fet sorprenent. Tant al Camp Nou, com al seu estadi, Tannadice Park. Gens malament per a l’actual cuer de la lliga escocesa. El Dundee United va creuar-se amb el Barça per primer cop a la segona fase de la Copa de Fires 66/67, l’any del debut dels escocesos a Europa. Amb Jerry Kerr de tècnic, el Dundee United tenia un toc escandinau gràcies a jugadors com el danesos Finn Dossing, Mogens Berg, els suecs Orjan Persson i Lennart Wing, i el noruec Finn Seemann. Els terrors van guanyar 1-2 al Camp Nou i 2-0, abans de caure a la següent fase amb la Juve. El 1987, els clubs es van retrobar als quarts de final de la UEFA. Calderé va fer l’1-0 al Camp Nou, però els gols de Clark i Ferguson (minuts 85 i 89) van sorprendre l’equip de Terry Venables. A la tornada, Gallacher va marcar ja al segon minut de joc (1-0) i el Dundee United va arribar a les semifinals, que també guanyaria amb una generació daurada de futbolistes escocesos. De fet, seria finalista d’aquella UEFA, però va perdre la final amb el Göteborg suec.

Tant el Dundee United com el Roma, però, sí que han perdut amistosos amb el Barça. Avui, el Roma pot ser expulsat d’aquest selecte club maleït.

Ocho jugadores del Barça, candidatos al once ideal de la UEFA 2015

Los usuarios de 'uefa.com' ya pueden elegir su once ideal de 2015, al que optan ocho jugadores del FC Barcelona
Ocho jugadores del Barça, candidatos al once ideal de la UEFA 2015

Captura de pantalla de UEFA.com

Cristina Pérez

24-11-2015 | 13:37 H.

Javier Mascherano, Gerard Piqué, Dani Alves, Andrés Iniesta, Ivan Rakitic, Neymar Jr., Luis Suárez y Lionel Messi son los jugadores del FC Barcelona que optan a formar el once ideal de la UEFA 2015.

Los ocho blaugranas han sido nominados por el ente rector europeo pero serán los internautas los que dicten sentencia a través de sus votaciones. "Los nominados ya se han anunciado y ahora depende de usted: ¿Quién estará en el Equipo del Año 2015 de los usuarios de UEFA.com?", escribe el organismo en su sitio web.

Del Real Madrid son cuatro los jugadores propuestos -Sergio Ramos, James Rodríguez, Gareth Bale y Cristiano Ronaldo-, mientras que el Atlético cuenta con dos nominaciones --Godín y Griezmann-. Krychowiak y Konoplyanka representan al Sevilla.

La pasada temporada el único jugador del Barça que acabó en el once ideal fue el argentino Leo Messi. Rakitic y Neymar, que también estaban en la lista de candidatos, no entraron finalmente en el equipo preferido de 2014.

La relación completa de nominados es la siguiente:

Porteros: Neuer (Bayern), Buffon (Juventus), Hart (Manchester City) y Boyko (Dnipro).
Defensas: Godín (Atlético), Piqué (Barcelona), Ramos (Real Madrid), Rodríguez (Wolfsburgo), Thiago Silva (PSG), Chiellini (Juventus), Alaba (Bayern), Mascherano (Barça), Bonucci (Juventus), Boateng (Bayern), David Luiz (PSG) y Alves (Barcelona).
Centrocampistas: Marchisio (Juventus), Vidal (Bayern), Verratti (PSG), Konoplyanka (Sevilla), James (Real Madrid), Pogba (Juventus), Çalhanoglu (Leverkusen), Iniesta (Barcelona), Krychowiak (Sevilla), De Bruyne (Manchester City), Rakitic (Barcelona) y Hazard (Chelsea).
Delanteros: Luis Suárez (Barcelona), Álexis Sánchez (Arsenal), Cristiano Ronaldo (Real Madrid), 'Kun' Agüero (Manchester City), Bale (Real Madrid), Müller (Bayern), Messi (Barcelona), Ibrahimovic (PSG), Lewandowski (Bayern), Neymar (Barça), Griezmann (Atlético) y Morata (Juventus).

Los finalistas del Balón de Oro se sabrán el 30-N

Los tres finalistas del Balón de Oro 2015 se conocerán este lunes en una gala que se iniciará a las 14.00 horas
Los finalistas del Balón de Oro se sabrán el 30-N

Messi y Cristiano son candidatos al Balón de Oro AFP

sport.es

24-11-2015 | 15:36 H.

El próximo 30 de noviembre se conocerán los tres finalistas del Balón de Oro 2015. Según ha informado la UEFA, el 30 de noviembre, a las 14.00 horas, se conocerán los tres finalistas del Balón de Oro 2015, pero también se sabrán los finalistas de otros galardones que se entregarán en la gala final que tendrá lugar en enero de 2016.

Estos otros galaradones de los que se conocerán los tres finalistas serán:

FIFA Ballon d’Or (el mejor futbolista)
FIFA Women’s World Player of the Year (la mejor futbolista)
FIFA World Coach of the Year for Women’s Football (el mejor entrenador de un equipo femenino)
FIFA World Coach of the Year for Men’s Football (el mejor entrenador)
FIFA Puskás Award (el mejor gol)

Por otro lado, también se ha informado que el anuncio de estos finalistas se realizará en una gala que se iniciará a las 14.00 horas. Una gala que será ofrecida a través de FIFA.com, www.francefootball.fr y el canal de YouTube de la FIFA (http://www.youtube.com/fifatv). El acto será presentado por Kate Abdo de Sky Sports News, pero estará acompañada por Nadine Kessler, componente de la selección alemana de fúbtol y ganadora del FIFA World Player 2014, y del exblaugrana, Edgar Davids, jugador holandés que ganó la Champions League 1004-1995.

Ellos serán los encargados de analizar a todos los finalistas.

Els jugadors de La Masia, un producte de moda

TONI PADILLA Barcelona
24/11/2015 13:07

Segueix-me

La Masia segueix sent l’escola de formació de futbolistes de primer nivell que millor funciona. Segons l’últim estudi del Centre Internacional per als Estudis de l’Esport, cap centre formatiu aporta tants jugadors a les cinc millors lligues europees com el del Barça, que així queda destacat altre cop com el millor planter de formació de jugadors. Curiosament, aquests èxits no sempre es tradueixen en presència a les seleccions espanyoles, per a les quals últimament cada cop menys jugadors blaugranes són convocats. En l’última llista de Vicente del Bosque, un total de cinc. Però sí que comporta una gran presència de jugadors de La Masia en equips anglesos, italians o alemanys.

L’estudi considera jugadors de la casa els que han passat com a mínim tres temporades al club entre els 15 i els 21 anys, un criteri de classificació que per exemple deixa Aleix Vidal fora del grup de jugadors del primer equip formats al Barça, malgrat que de petit va passar pel futbol base blaugrana. La Masia sempre reivindica la seva tasca formativa. “Es formen persones, no jugadors”, diuen els seus responsables, però els resultats també parlen d’èxits esportius. Així, el Barça ocupa el tercer lloc en la classificació de millors planters europeus. La classificació analitza on s’han format els membres de les plantilles dels clubs de Primera Divisió de 31 lligues europees. El Barça té 62 jugadors actius, 10 al mateix Barça i 52 més a fora. El líder de la classificació és el Partizan de Belgrad serbi, amb 78 jugadors en total (13 a la plantilla del seu primer equip, que ara mateix ho passa malament a la lliga sèrbia) i el segon és l’Ajax d’Amsterdam, amb un total de 75 jugadors (11 al primer equip). Agafant les dades de l’estudi només per a les 5 millors lligues -és a dir, la lliga espanyola, la Premier League anglesa, la Serie A italiana, la Bundesliga alemanya i la Ligue 1 francesa-, el Barça lidera la classificació del millor planter amb 44 jugadors actius. Per la seva banda, l’Athletic Club de Bilbao és l’equip d’aquestes 5 lligues amb més jugadors que provenen del seu centre formatiu -Lezama- que juguen al seu primer equip ara mateix: un total de 18.

Al Barça un 40% dels jugadors del primer equip són de La Masia, menys que l’Athletic (63%), el Las Palmas (50%), la Reial Societat (46,2%) i l’Sporting (41,7%). A l’Espanyol la mitjana és d’un 20%, més que el Vila-real (16%), el Llevant (13%) i el València (8%). En el cas del Reial Madrid, la mitjana és del 34,8%.

L’estudi posa l’accent en els problemes que tenen els jugadors per triomfar als seus clubs, ja que la proporció de futbolistes formats als planters ha baixat progressivament a Europa entre el 2009 i el 2015: del 23,1% de l’octubre del 2009 al 19,7% actual. A la lliga turca (8,3%) o la lliga italiana (8,6%) el percentatge de jugadors formats a casa que juguen al primer equip és molt baix. La lliga espanyola és l’única lliga important on més d’un 20% dels futbolistes dels primers equips s’han format a casa, encara lluny de la lliga on el percentatge és més alt: la de Bielorússia, amb més d’un terç del total (34.0%). En canvi, a la Premier League anglesa només un 11,7% dels jugadors de cada club s’han format a casa. La Premier és la segona lliga amb la mitjana més alta de fitxes destinades a futbolistes estrangers, només per darrere de Xipre. Al Chelsea, per exemple, un 83% dels jugadors són estrangers. En canvi al Tottenham un 32% dels futbolistes s’han format al club, la mitjana més alta.

Segons l’estudi, a Europa hi ha 33 clubs de Primera que no tenen ni un jugador format a casa, entre els quals hi ha equips com el Granada, el Swansea, l’Hamburg o equips italians petits com el Verona, el Chievo o el Carpi. En canvi, el club amb més jugadors de la casa al primer equip és el Gomel bielorús (91,7% dels jugadors), que lidera una llista de 24 clubs on més d’un 50% de la plantilla és casolana. La major part d’aquests 24 clubs són de l’est d’Europa o Escandinàvia, amb una clara excepció: l’Athletic de Bilbao, quart a la classificació, ja que un 63% dels seus jugadors han passat per Lezama.