La situació del Barça de bàsquet irromp a la campanya electoral

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 26/06/2015 00:00

Segueix-me

L’equip de futbol del Barça va tancar la temporada amb un històric triplet i, per tant, els precandidats a les eleccions hi tenen poc a criticar. La situació de l’equip de bàsquet, en canvi, és diferent. El conjunt entrenat per Xavi Pascual ha completat una campanya en blanc i, per primera vegada des de l’any 2008, s’ha quedat sense aixecar cap títol. La situació de la secció, que és la més mal valorada del club, ha irromput amb força a la campanya electoral.

Agustí Benedito presentarà avui el seu projecte, Joan Laporta ho farà dilluns i Jordi Majó dimarts. Tothom hi vol dir la seva. “Nosaltres tenim una persona que és el Francesc Perarnau, que té molta experiència en bàsquet. Va ser gerent de l’Akasvayu Girona i de l’Andorra. Té idees molt clares i presentarà el que creu que ha de ser la secció de bàsquet. No vull avançar esdeveniments, però farem el que pensem que és millor per a la secció. Fins ahir hi havia possibilitats matemàtiques per seguir, i fer declaracions abans del partit no hauria sigut convenient”, va explicar Jordi Majó, que ahir va visitar l’ARA per ser entrevistat per Antoni Bassas.

Jordi Farré tampoc es mossega la llengua. “Nosaltres pensem que el Barça necessita un canvi i dissenyarem juntament amb el director general esportiu un projecte. L’estem treballant ja, però crec que s’ha de canviar... Igual que el club, la secció de bàsquet necessita aire nou”, va opinar el precandidat, que també va ser entrevistat a l’Ara Vídeos.

“Els objectius no s’han aconseguit”, va reconèixer un Josep Maria Bartomeu que va trobar a faltar caràcter. “L’equip de bàsquet no ha estat al nivell que els socis esperem. Hi ha hagut massa rotació i s’ha de fer una feina molt forta en l’esport de base”, va apuntar Toni Freixa en declaracions al programa Basket al dia de Ràdio Estel.

Un ‘Estiarte’ al Palau

Segons ha pogut saber l’ARA, Joan Laporta estudia la possibilitat d’incloure a l’equip de bàsquet una figura semblant a la que exercia Manel Estiarte a l’equip de futbol. L’expresident culer, que compta amb el suport de Roger Grimau, Roger Esteller i Audie Norris, avala la feina de Xavi Pascual com a entrenador. “El Xavi ha de continuar, el Joan hem de parlar-ne”, va assegurar a El club de la mitjanitde Catalunya Ràdio. “El problema és que certs càrrecs s’han dedicat a vetllar per altres coses en comptes de la secció de bàsquet del Barça”, va afegir.

Hezonja negocia la seva marxa a la NBA

Mario Hezonja tenia el visat i el bitllet d’avió preparats per anar a Nova York, però finalment no va acudir a la cerimònia del draft de la NBA, que es va fer ahir. El Barça no l’hi va posar fàcil. L’objectiu del representant del jove jugador croat, Arn Tellem, és aconseguir que el club blaugrana rebaixi la seva clàusula de sortida, que és de dos milions d’euros.

Deu arguments que expliquen la temporada en blanc del Barça de bàsquet

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 25/06/2015 16:45

• •

El Barça va tancar dimecres la seva primera temporada en blanc des de l'any 2008. L'Olympiacos i el Reial Madrid, dos equips de gran nivell, han evitat que l'equip blaugrana aixequi un títol aquesta campanya. El mèrit i la qualitat dels rivals és evident, però què ha fet malament el conjunt català? No hi ha un únic motiu que expliqui la situació, però hi ha 10 arguments que ajuden a entendre què ha passat.

1. Xavi Pascual. Acostumat a tenir la paella tàctica pel mànec, l'entrenador del Barça no va viure la seva millor eliminatòria contra l'Olympiacos de l'emergent Ioannis Sfairopoulos. Durant la final contra el Reial Madrid se l'ha vist menys proactiu i atrevit que altres vegades, solucionant problemes en lloc de generant-ne. Pablo Laso s'ha pres la revenja de les últimes temporades amb set victòries en nou enfrontaments directes.

2. Composició de l'equip. L'equip es va quedar sense Joey Dorsey i Kostas Papanikolaou a última hora. El grup té més talent ofensiu, però menys contundència, capacitat de lluita i mala llet que en altres temporades. La sintonia entre Joan Creus i Xavi Pascual no és tan perfecta com abans i l'entrenador ha trobat a faltar peces interiors més físiques i atlètiques. Veure Bryant Dunston jugant amb la samarreta de l'Olympiacos va resumir molts dels pensaments del tècnic culer.

3. Rols. La temporada acaba sense que els rols dels jugadors estiguin clars. Després d'estar nou partits seguits sense jugar, Edwin Jackson va disposar de 31 minuts en els dos partits decisius de la final contra el Reial Madrid. Maciej Lampe va veure el tercer duel des de la banqueta i DeShaun Thomas va tenir una presència testimonial. Tot el contrari que Mario Hezonja, que va ser titular, i Bostjan Nachbar, que va disposar de molts minuts.

4. Lesions. Quan l'equip havia agafat una bona dinàmica de joc, es va quedar sense Joan Carles Navarro, Brad Oleson, Àlex Abrines i Marcus Eriksson. El conjunt va perdre el ritme competitiu. Espantat, el club va fitxar Edwin Jackson.

5. Estat físic. Alguns jugadors posen l'accent en una preparació física que aquesta temporada ha canviat de mans. La planificació de les càrregues de treball ha necessitat reforços amb la competició ja en marxa i la recuperació dels jugadors lesionats ha generat algunes discussions internes. Els protagonistes del joc no s'han sentit tan ben cuidats com abans.

6. Rendiment fora de casa. Tot i la derrota de dimecres, el Barça ha fet una bona temporada al Palau Blaugrana, però no s'ha mostrat competitiu fora de casa. Les derrotes a Atenes, Màlaga o Madrid quan l'equip s'estava jugant les garrofes són un bon resum. "Ens ha faltat competir millor fora de casa", reconeix Xavi Pascual.

7. Empobriment del cos tècnic. Després de tenir dubtes sobre la seva continuïtat, el Reial Madrid va envoltar l'estiu passat Pablo Laso de Z an Tabak i Chus Mateo. El Barça, en canvi, s'ha anat quedant sense peces clau com Josep Maria Berrocal, Agustí Julbe i Toni Caparrós.

8. Navarro. Els problemes físics han perseguit Joan Carles Navarro durant diferents moments clau de la temporada, quan l'equip s'ha quedat sense el seu lideratge. L'escorta té 35 anys.

9. Experiència. El Barça va apostar per rejovenir la seva plantilla i rebaixar en tres anys la mitjana d'edat dels seus jugadors. Gent com Tomás Satoransky, Àlex Abrines, Tibor Pleiss, DeShaun Thomas, Mario Hezonja, Edwin Jackson o Marcus Eriksson tenen 25 anys o menys i, per tant, van curts d'experiència.

10. Desafecció dels aficionats. Els grups d'animació no han fallat durant tota la temporada, però la desafecció del gruix dels aficionats ha crescut. Exceptuant moments puntuals, com dimecres amb el Madrid com a rival, el Palau Blaugrana ha tingut massa cadires buides.

'Bonus track'. El Barça considera que el seu equip no ha tingut el mateix criteri arbitral que el Reial Madrid en el primer i el tercer partit de la final de la Lliga Endesa. Albert Soler, director institucional del Barça, es va discutir als passadissos del Palau Blaugrana amb Francisco Roca, president executiu de l'ACB.

El Barça incorpora Adolfo Fernández, que jugarà cedit un curs al Marfil Santa Coloma

ARA | Barcelona | 26/06/2015 10:51

El Barça ha anunciat el fitxatge de l'ala-pivot de 22 anys Adolfo Fernández, procedent del Marfil Santa Coloma. Fernández, que va passar la revisió mèdica amb el conjunt blaugrana el passat febrer, no s'incorporarà al seu nou equip fins el curs 2016-17, ja que el Barça el deixarà cedit una temporada més al seu club d'origen. L'atacant acabava contracte el proper 30 de juny, i vestirà la samarreta blaugrana tres temporades.

Malgrat la seva joventut, Adolfo Fernández ha estat un dels pilars del Marfil el passat curs autor de 24 gols en lliga i un dels artífexs que ha conduït l'equip colomenc a la final de la Copa del Rei. Fa uns mesos va ser designat com el millor jugador jove del món, substituïnt el blaugrana Ferrao. La decisió de deixar-lo cedit un curs respon a la voluntat de l'ala-pivot i del Barça de que el jugador arribi amb un major rodatge i experiència. És la mateixa fórmula que el Barça ha utilitzatper al fitxatge de Diego Quintela.

Fernández és un jugador dretà de gran habilitat, capaç de xutar amb totes dues cames. Destaca pel seu un contra un, i també per la seva capacitat golejadora. El curs 2012-13 va anotar 21 gols, tres menys que aquesta última temporada.

El bàsquet blaugrana, en la cruïlla

26/06/15 02:00 -

El Barça de bàsquet s'ha de reconstruir i configurar una plantilla que recuperi la capacitat competitiva que sembla que ha perdut

El Barça de bàsquet s'ha estavellat de manera contundent contra un potentíssim Real Madrid en la final de la Lliga Endesa. El fulminant 3-0 amb què els blancs es van adjudicar la lliga ha deixat al descobert totes les febleses del projecte de la segona secció del FC Barcelona. És cert que els de Xavi Pascual han hagut de competir contra un Madrid dels més forts de la història, que ho ha guanyat tot i amb autoritat, fet que li ha valgut aconseguir el triplet –lliga, copa i Eurolliga–, i encara hi podríem afegir el pòquer de la supercopa. Però la pallissa del segon partit a Madrid i la debilitat mostrada dimecres al Palau per consolidar la remuntada del tercer quart suposen una desfeta massa important perquè no es prenguin mesures de fons en la secció. En el Barça, un any en blanc –feia set temporades que no passava– és motiu per fer-ho, i l'absència de Navarro en partits transcendentals ja no pot ser una excusa. Al contrari, s'ha de comptar amb els seus problemes físics abans de tota planificació. Pascual va dir després del partit que el seu equip sempre té futur, però que toca començar una nova etapa. I el secretari tècnic, Joan Creus, va advertir de l'obertura d'un període de reflexió. L'equip s'ha de reconstruir, això és una evidència, i cal configurar una plantilla que recuperi la capacitat competitiva que sembla que ha perdut. Amb qui i com és el que cal decidir.

Agustí Benedito: "Estem contemplant alternatives a Xavi Pascual i a Joan Creus"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 26/06/2015 12:14

Agustí Benedito, precandidat a les eleccions del Barça, ha presentat aquest divendres el seu projecte per a les seccions. "Estem contemplant alternatives a Xavi Pascual i a Joan Creus i les tenim molt avançades. Parlaré amb ells, tindrem una conversa llarga. Si és possible que s'adaptin al nostre model de secció, seguiran. Si no, no. Per a un dels llocs, tenim dos noms. Per a l'altre, tres", ha dit.

"La incorporació de gent del planter no està al nivell que nosaltres voldríem. El primer equip té una excessiva rotació de jugadors. Vull parlar amb Xavi Pascual i que m'expliqui com ho veu", ha apuntat. "Potser és el moment d'obrir un nou cicle", ha reconegut el precandidat, que ha criticat la junta gestora per prendre decisions esportives.

"Les seccions configuren la unicitat del Barça al món. Nosaltres estem molt compromesos amb les seccions. Hi ha 1.200 persones que cada cap de setmana surten a competir amb l'escut del club. La poliesportivitat i les seccions són part essencial del club ", ha recordat.

"Les seccions tenen un pressupost de 41 o 42 milions d'euros i el dèficit és enorme ja que només s'ingressen uns 5 milions d'euros. El dèficit anual és de més 30 milions d'euros", ha dit. "Volem promoure noves polítiques de màrqueting per aconseguir més recursos i reduir el dèficit econòmic que generen les seccions", ha opinat.

"Tornarem a posar en funcionament la secció de beisbol, que tenia més de 80 anys de tradició", ha avançat.

"Posarem en marxa diferents programes per millor l'assistència dels socis i els aficionats als partits al Palau Blaugrana", ha assegurat. "El nou Palau no hauria de baixar dels 100 milions d'euros per convertir-se en una referència al sud d'Europa", ha apuntat.

"No estem satisfets amb la participació de l'esport femení. És inacceptable. Nosaltres impulsarem les seccions esportives femenines", ha recordat.

Agustí Benedito ha posat l'accent amb el nivell competitiu de les seccions no professionals. "Si mai haguéssim de tenir una cinquena professional aquesta seria el rugbi", ha explicat.

"Cada disciplina esportiva tindrà un president de secció. Les seccions professionals tindran, a més, un equip directiu, un director general i, en el cas del bàsquet, un director tècnic. Desapareix la figura del director general", ha avançat.

"Potenciarem i donarem a conèixer les categories inferiors de les seccions. Amés, cada equip tindrà tres o quatre jugadors formats al planter", ha apuntat.

"El nou Palau no es pot fer per menys de 120 milions d'euros. Del projecte de l'Espai Barça només coneixem el preu i la capacitat del pavelló", ha opinat.

"El procés polític és decidirà al Parlament, no al Barça. Al club hi cap tothom", ha analitzat.

La ‘bomba’ es Arda Turan


buen fichaje para el barça tiene magia

Pluralitat contra dictadures

CARLES FITÉ | 26/06/2015 19:26

Segueix-me

Aquests dies a Can Barça estan pendents d’aconseguir firmes i de començar a filtrar noms de possibles fitxatges de cara a les eleccions. Cada dia surten nous precandidats a presidir el club, alguns amb més credibilitat que d’altres, però ara n’hi ha set. El 2010 va acabar havent-hi eleccions amb quatre candidats i el 2003 fins a sis persones optaven a ser màxim mandatari del Barça. Veurem quants passen el tall de les 2.534 firmes.

Els culers vénen de guanyar el triplet i, tot i això, segueixen les disputes per la llotja. En canvi, en el club de l’etern rival les coses són diferents. Allà no hi ha cap dubte de qui ha de manar, no es discuteix. És més, Florentino Pérez ha manat, en dues etapes, 12 dels últims 15 anys. I només guanyant dues eleccions. La primera, l’any 2000, quan va derrotar Lorenzo Sanz, tot i haver guanyat la Champions, amb el famós fitxatge de Figo. I la reelecció, el 2004, davant el mateix Sanz i Baldasano, quan va assolir el 92% dels vots.

El 2006 va abandonar el club i va ser substituït per Ramón Calderón, que va entrar en una època fosca plena d’escàndols tot i guanyar dues Lligues consecutives. Calderón va dimitir i ja no hi ha hagut cap més procés electoral al Madrid. El 2009 va ser l’únic candidat i el 2013 igual. Ningú s’atreveix a presentar-li oposició. O potser és que no poden. Els estatuts del club blanc, modificats en assemblea, indiquen que per erigir-te com a candidat a la presidència del Madrid primer de tot has de ser espanyol. Després s’han de tenir com a mínim 20 anys d’antiguitat de soci. I s’ha d’avalar amb el patrimoni personal el 15% del pressupost, que ara mateix rondaria els 80 milions d’euros. És a dir, que no pot ajudar-te cap empresa o grup empresarial ni cap persona aliena a la junta directiva que es presenti.

Vist això i el procés autoritari i gairebé dictatorial que es viu al Madrid, és molt saludable que a les eleccions del Barça sempre hi hagi tants precandidats i acabin amb força candidats. En la pluralitat hi ha riquesa, i aquesta és una virtut i un valor afegit que té el Barça i dels quals pot fer bandera respecte a altres grans clubs. Alguns són societats anònimes i no poden fer eleccions, i d’altres que podrien no en fan. Això sí, al Madrid està permès el vot per correu. Aquest és el gran avantatge respecte al Barça. Si som plurals, siguem-ho del tot. I que els estatuts permetin que la gent voti allà on sigui. I més quan curiosament les eleccions cauen en un dia tan inoportú com un dissabte 18 de juliol.

Deulofeu i Hezonja, vist i no vist

XAVIER BOSCH | 26/06/2015 18:59

Segueix-me

1. Deulofeu

La que havia de ser l’estrella del Barça, sorgida del planter, l’han traspassat a l’Everton. Una bona solució per a les parts. Deulofeu se’n va a una afició que el vol i, sobretot, amb un entrenador -Bob Martínez- que el farà jugar. En principi. Tant de bo esdevingui un crac. D’aquí tres anys encara el podríem repescar per 12 quilos. Ben lligat.

2. Luis Enrique

No sembla tan ben negociat quan veus que la clàusula de rescissió era de 35 milions. Però ningú no els hauria pagat per un jugador devaluat perquè Emery no l’ha utilitzat al Sevilla i perquè Luis Enrique amb un mes en va tenir prou. Li van demanar al Lucho que tingués paciència fins al desembre, però va dir que no. Cedit!

3. Eusebio

Qui va treure més bon partit a Deulofeu va ser Eusebio al Barça B. En l’any que van quedar tercers, a Segona, Gerard va ser clau fins i tot com a pitxitxi: 18 gols en 33 partits. Eusebio, quan el Bayern va destrossar el Barça, li va dir que es fixés en Ribéry. “Si vols ser el millor del món, has de mossegar defensant com ell”. Ni cas.

4. Hezonja

Qui havia de ser l’estrella del Barça de bàsquet, sorgida del planter, se’n va a la NBA. Orlando Magic confia en el seu potencial, l’ha escollit en 5è lloc del draft i li pagarà 2,7 euros per cadascun dels tres primers anys. No s’entén que tenint un talent croat en un equip de llançadors de nyigui-nyogui Pascual hi hagi confiat tan poc.

5. Gasol

Només Pau Gasol, també del planter, va accedir a la NBA en un lloc millor que Hezonja. El van triar 3r però, abans de marxar a Memphis, l’Aito sí que li havia tret tot el suc, li havia donat lideratge i minuts per guanyar títols. I era l’MVP de títols guanyats contra el Madrid. Em dol molt no haver aprofitat més en Supermario.

Joan Carles Navarro estarà de baixa durant tres mesos i no podrà jugar l'Eurobàsquet

ARA | Barcelona | 29/06/2015 19:53

El jugador del primer equip de bàsquet del Barça Joan Carles Navarro serà baixa esportiva per un període aproximat de tres mesos per recuperar-se dels problemes que ha patit aquesta temporada a la fàscia plantar del peu dret i de la tendinitis aquil·liana del peu esquerre.

Ho ha confirmat el Barça a través d'un comunicat, en què també informa que el jugador seguirà un tractament biològic. Com a conseqüència d'aquesta lesió, Navarro no podrà jugar l'Eurobàsquet, que es disputa aquest mes de setembre.

No creo que Arda quiera estar sin jugar hasta enero.

El dia de l’adéu de Zubizarreta era avui

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 30/06/2015 00:00

Segueix-me

L’últim dia era avui, 30 de juny. Si Andoni Zubizarreta no hagués dit el que va dir el 4 de gener a Sant Sebastià hauria continuat al Barça fins a aquest estiu, quan Josep Maria Bartomeu tenia previst prescindir del director esportiu malgrat tenir contracte fins al 2016, i complir d’aquesta manera la tercera i última fase de la seva remodelació profunda al club que va deixar a corre-cuita Sandro Rosell. Zubizarreta va parlar a Anoeta i tot es va precipitar irremeiablement.

Als micròfons de Canal+, el director esportiu va ser taxatiu quan se li va preguntar sobre la sanció de la FIFA pel cas Masia. “Bartomeu, que era el vicepresident esportiu, és qui millor coneix la situació”, va dir el basc quan se li va preguntar sobre les responsabilitats en aquest cas. Aquella nit el president va decidir prescindir d’un home amb qui havia teixit un estret lligam. La reacció de Bartomeu va ser fulminant. L’endemà el Barça rescindia el contracte del director esportiu, que tenia lligam per a una temporada més, i anticipava els plans del president mig any abans del previst. Va ser un comunicat estrany en la forma, un comunicat en el qual es remarcava que la decisió era unilateral del mateix Bartomeu, més que del mateix Barça. Començava la setmana més convulsa de la institució de l’última temporada. A l’adéu precipitat del basc s’hi va sumar l’enfrontament entre Luis Enrique i Leo Messi, i la convocatòria d’eleccions per part de Bartomeu, pressionat pels seus vicepresidents.

Des d’aquell 5 de gener, i durant gairebé cinc mesos, Bartomeu i Zubizarreta no van parlar. Només es van enviar un missatge després de la consecució de la Lliga, com va reconèixer el mateix expresident en una entrevista a RAC1. “Em vaig enfadar moltíssim”, admet l’avui precandidat en els cercles íntims quan se li pregunta sobre aquest cas. Les paraules d’Anoeta van ser una traïció per a Bartomeu. No menys molest va estar Zubizarreta durant aquests cinc mesos de silenci. S’havia forjat un lligam molt íntim entre ells, sobretot quan van treballar colze a colze en la direcció esportiva, i el basc treia fums pels queixals després de veure atònit la reacció del que considerava una persona de confiança. El desencís no era tant per la destitució com per tot el que va passar a partir d’aquell 5 de gener, per la falta de paraules després de moltes jornades de complicitats. De fet, fins i tot en l’adéu de Zubizarreta no hi va intervenir en cap moment Bartomeu, que va delegar les negociacions per rescindir el contracte a Jordi Mestre, llavors encarregat de l’àrea esportiva, i als executius, especialment al plenipotenciari Albert Soler.

Cinc mesos després d’aquell dur comiat, Bartomeu va fer l’acostament que alguns li havien exigit en repetides ocasions. Zubizarreta havia mantingut sempre un respecte màxim per l’entitat i pel mateix president, i les paraules d’Anoeta no valien un menyspreu tan gran, segons van dir-li insistentment alguns coneguts comuns. Així doncs, encara amb la temporada en joc, l’escenari que va dibuixar Bartomeu a RAC1 va canviar. Des de llavors s’han vist tres cops: dos a soles i un en el comiat de Xavi Hernández, quan el basc es mantenia fora de la sala on hi havia els directius i jugadors, i va ser el mateix Bartomeu qui li va llançar un “Vine aquí, Andoni”. Per a Bartomeu, la relació s’ha normalitzat. Zubizarreta, esclau dels seus silencis, com acostuma a repetir, prefereix no parlar del tema.

Avui, 30 de juny, el Barça tancarà l’exercici 2014-2015, una temporada exitosa que no s’entén sense el que va passar la vigília de la nit de Reis, el dia que Zubizarreta va tancar el cercle que havia encetat el 2010, quan va aterrar al club de la mà de Sandro Rosell per petició de Pep Guardiola. Durant cinc anys el basc es va convertir en el paraigua de la junta, sense aixecar mai la veu en públic, encaixant les culpes que molts cops li queien injustament, a vegades fins i tot instigades pel mateix Rosell, amb qui no mantenia una bona relació. Zubizarreta i Bartomeu formaven un equip; Rosell s’entenia amb Raül Sanllehí. Dues parelles que expliquen les negociacions dels últims fitxatges al Camp Nou. El basc sabia que Rosell el criticava en petit comitè, i va preferir mirar cap a un altre costat per evitar topar amb qui li havia obert les portes del Camp Nou.

Fins a l’episodi d’Anoeta, va mantenir un discurs de club gairebé sempre impecable, gairebé sempre protegit per una cuirassa, poc propens a explicar més enllà de les evidencies. Amb ell costa traspassar la primera barrera, és una figura perspicaç i a la defensiva que manté les distàncies, i fins que el clima no es destensa no arriba el tracte afable i relaxat. Una manera de ser que va permetre-li establir una relació estreta amb Bartomeu i, posteriorment, a un altre nivell, amb Jordi Mestre, que va assumir la vicepresidència esportiva després del relleu presidencial. Tot i distanciar-se amb l’anterior president durant gairebé mig any, Zubizarreta va mantenir contacte amb les persones que van quedar-se al club i amb qui va tenir una relació més fluida, i, per exemple, va passar pel tanatori per donar el condol a Mestre quan va perdre el pare, a principis de maig.

L’adéu del director esportiu que va haver de reconstruir el Barça de Guardiola va debilitar Bartomeu durant mesos, fins que el temps va tancar ferides i l’equip va restablir l’estabilitat institucional que al gener semblava impossible. Luis Enrique, fidel al basc, va fer pagar a la junta la seva decisió, tibant les relacions, evidenciant el seu malestar. També va explotar Carles Puyol, que al desembre havia comunicat que marxava. El club li va demanar posposar-ho uns dies abans de fer-ho oficial perquè l’adéu no coincidís amb la ratificació per part del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) de la sanció de la FIFA. La decisió fulminant de Bartomeu de carregar-se el director esportiu va provocar la ira del de la Pobla, que uns dies abans havia preguntat al club què passava amb Zubi i li havien garantit la seva continuïtat. Mentre Albert Soler negociava amb el basc el seu comiat, Puyol va trucar al director de futbol professional, molest com poques vegades, i li va retreure airadament que l’havien enganyat sobre el futur de Zubizarreta. Puyol va tirar pel camí més curt i va anunciar el seu adéu a través de les xarxes socials.

Zubizarreta, que va facilitar l’acord per rescindir el seu contracte “com pocs”, tal com remarquen al Barça, busca ara quin és el seu nou camí, després de tancar precipitadament un cicle en què ha hagut de remodelar un equip campió; assumir entrenadors imposats com Gerardo Martino; prendre decisions arriscades com la de Tito Vilanova, que li va valer el distanciament amb Guardiola, o assumir part de la culpa del cas Masia quan ell va ser informat per un periodista, i mai va obtenir respostes del club.

L’adéu del director esportiu va arribar sis mesos abans d’hora, ja que avui -que és precisament al seu Bilbao estimat- havia de ser l’últim dia de la seva segona etapa al Barça. En tots dos casos ha marxat de manera precipitada, fulminat per la decisió dràstica del seu superior: primer Johan Cruyff, després Bartomeu.

Jordi Majó, el bàrman de Zoltán Czibor

MARTÍ MOLINA | 30/06/2015 00:00

A Jordi Majó li agrada mirar-se el futbol amb calma. Res de hooliganisme. Ja sigui al sofà de casa, sempre en el lloc preferent, o des de la seva localitat al Camp Nou. Però quan parla del Barça, del club de la seva vida, sempre ho fa amb passió. “Els socis no hi pintem res de res”, repeteix una vegada i una altra. Per això va llançar-se a la cursa electoral, el 2003, i aquesta vegada torna a la palestra, empès sobretot pels seus fills, els grans impulsors de la precandidatura. “Papa, aquestes són les teves eleccions”, li van dir poc després de saber que hi hauria comicis a l’estiu.

Nascut a Mataró el 1950, Jordi Majó Ruaix no és un nouvingut al panorama blaugrana. El 2003 va ser una de les sorpreses de les eleccions, i això que va passar el tall de les firmes a última hora, però va acabar sent el tercer més votat, només per darrere de Laporta i de Bassat. El 2010 es va apartar perquè considerava que ell “no hi tenia res a fer”, tot i que va intentar promoure una candidatura del periodista Xavier Bosch, que finalment no va tirar endavant.

Fill de pagesos, Jordi Majó va començar a treballar a l’empresa del seu pare, que es dedicava al negoci de les llavors. Però no va ser l’única ocupació, ja que durant una temporada, els caps de setmana, va estar treballant al Kep Duna, el bar que va obrir Zoltán Czibor a Barcelona. Més tard arribaria l’oferta d’una multinacional del sector de les llavors, on faria de conseller delegat, i començarien els viatges internacionals, alguns dels quals pilotant ell mateix l’avió que el traslladava de ciutat en ciutat.

Campió de Catalunya infantil de gimnàstica, jugador amateur de futbol i pilot de ral·lis, Majó sempre ha estat lligat a l’esport. Ara, als 65 anys, s’ho pren amb més calma i la seva última passió és el golf.

Amb un posat més aviat clàssic i curós amb les formes, li agrada estar-se a casa i fer el màxim possible de pare de família. “Ja ha fet tot el que havia de fer a la vida. És una altra etapa”, explica un dels seus fills del segon matrimoni. En total en té cinc: el Jordi i la Mònica, de la primera dona, i el Bruno, el Víctor i la Carlota, amb qui fa vida familiar actualment.

“És una persona recta, propera, directa, ordenada i molt metòdica”, apunten els fills del precandidat des de l’hotel de campanya, on ajuden aquest “pare protector” a complir el somni de ser president del Barça, d’acte en acte i buscant signatures de sota les pedres. Els que el coneixen bé expliquen que a Jordi Majó li agrada “deixar les coses clares des del principi” i que “li molesta que algú vagi per lliure, sobretot després que s’hagi consensuat una decisió”. Això sí, en cas de dubte, ell té l’última paraula. El seu repte és tenir-la també el pròxim 18 de juliol.

La UEFA confirma l'obertura d'un expedient al Barça per les estelades i crits independentistes a la final de Berlín

ARA | Barcelona | 30/06/2015 17:39

La UEFA ha confirmat a l'ARA que ha obert un expedient sancionador al Barça pels càntics independentistes i l'exhibició d'estelades per part dels seus aficionats a la final de la Lliga de Campions del 6 de juny a l'Olímpic de Berlín. La decisió ha estat presa després de l'informe del coordinador de seguretat, que vetlla pel compliment de les normes del 'fair play' que promou la mateixa UEFA. 

L'informe de la UEFA reflecteix una presència massiva de banderes estelades, en el que resulta un excés de contingut polític i independentista, un fet que segons el màxim organisme europeu de clubs va en contra de l'article 16 (2) de la seva normativa disciplinària. El 23 de juliol farà pública la sentència, que podria derivar en una multa cap al club blaugrana, que a Berlín mateix va ser avisat de les possibles repercussions que tindrien aquest tipus d'actes.

La multa no preocupa el Barça, que entén que és un fet que no pot controlar, i presentarà al·legacions abans del dia 15 de juliol. L'informe de la UEFA el va fer a través de les imatges televisives la ucraïnesa Anna Bordiugova, un escrit que contradiu el que va fer el propi delegat de la UEFA a l'Olímpic de Berlín, que en el seu informe va assenyalar el correcte comportament de l'afició del Barça, "sense cap ús pirotècnic ni càntics discriminatoris". El Barça entén que l'informe de Bordiugova és totalment subjectiu, i crea un precedent perillós.

!!! Ostia, aquesta directiva té cops amagats i es mereix un vot de confiança !!!





El Barça ficha a Arda Turan
El Fútbol Club Barcelona ha llegado a un acuerdo con el Atlético de Madrid por el traspaso de Arda Turan





Arda Turan se convierte en el segundo fichaje del Fútbol Club Barcelona para la temporada 2015 – 2016. El conjunto azulgrana ha llegado a un acuerdo con el Atlético de Madrid y el jugador para incorporarlo este mismo verano. Sin [...]

No creo que Arda quiera estar sin jugar hasta enero.

Que buena noticia me alegro mucho es perfecto para el barca pedazo de jugador estamos arrazando

Bravo que excelente contratación hoy si puedo elogiar a esta directiva acerto y si concluyo que este barca va por mas esta apostando por mantenerse como el mejor equipo de la historia

VISCA EL BARCA