Un solvent Barça de bàsquet, a una victòria de la final (91-70)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 07/06/2015 14:22

El Barça de bàsquet ha superat aquest diumenge l'Unicaja (91-70) i disposarà de tres oportunitats per segellar la seva classificació per disputar la final de la Lliga Endesa. Tibor Pleiss, amb problemes al turmell dret, no ha pogut acabar el partit. Tomás Satoransky (19 punts i 7 assistències), Marcelinho Huertas (14 punts) i Justin Doellman (14 punts i 5 rebots) han estat alguns dels jugadors locals més destacats. L'assistència oficial al Palau Blaugrana ha estat de 4.503 espectadors.

Joan Plaza va intentar capgirar la dinàmica del primer partit i ha començat el segon enfrontament de l'eliminatòria amb quatre acompanyants diferents per a Jayson Granger. La sacsejada ha servir perquè l'equip malagueny comencés el duel més activitat, sobretot en defensa, el que ha obligat el Barça a esgotar moltes de les seves possessions. El conjunt visitant ha arribat a tenir una renda de cinc punts (16-21) durant un primer període que, gràcies als 11 punts de Tomás Satoransky, ha acabat amb el marcador empatat (23-23).

El Barça ha canviat el seu ritme de joc en un segon quarte en què ha oberta una escletxa de 17 punts en el marcador (50-33). L'equip blaugrana ha tingut encert des de la línia de tres punts i ha endurit la seva defensa contra l'Unicaja, que ha patit per seguir el seu ritme anotador. Al descans, 50-37.

La renda local ha arribat a ser de 18 punts durant el tercer període (61-43), però aquesta vegada l'Unicaja no ha abaixat els braços i ha aconseguir arribar als últims deu minuts amb opcions de victòria (67-55). El conjunt català, però, ha sabut gestionar la renda i evitar-se problemes.

El tercer partit de la semifinal es jugarà dimecres (21 hores, Teledeporte) a Màlaga. En l'altre partit d'aquest diumenge un València Basket amb baixes importants ha donat la sorpresa i ha superat el Reial Madrid (89-93).

El Barça d'handbol de Pascual, al nivell del 'Dream Team' (27-26)

GONZALO ROMERO | Barcelona | 07/06/2015 19:05

El Barça d'handbol ha guanyat aquesta tarda la Copa del Rei a Gijón (27-26) i ha tancat una temporada històrica després de sumar totes les competicions que ha disputat. Aquesta plantilla, campiona del món i d'Europa, ha igualat els registres del 'Dream Team' de la campanya 1999/2000. Llavors, el combinat dirigit per Valero Ribera també va aconseguir endur-se els set guardons que va tenir al seu abast. 

El combinat de Xavi Pascual no ho ha tingut fàcil i s'ha hagut de posar la granota de treball per decidir la gran final davant el Fraikin Granollers, enorme rival. Els homes de Carlos Viver han quallat un partit completíssim, basat en un gran 6:0 defensiu, un entonat Pejanovic i un notable encert golejador.

El tècnic blaugrana, que ha rotat el seu bloc molt menys que en les semifinals, ha vist com els seus homes no han sigut capaços d'encarrilar la victòria. Els vallesans han llegit molt bé el xoc, i han aconseguit tancar la primera meitat amb un ajustat 15-14 en el marcador.

Els jugadors de l'Olímpic han encarat l'eliminatòria amb l'objectiu d'aconseguir el darrer títol de l'any després d'encadenar incomptables subcampionats, davant el seu etern rival, precisament. La convicció dels del Vallès Oriental ha sigut extraordinària, i s'ha materialitzat en un contundent parcial 0-4 a favor a la represa.

El Barça no s'ho ha cregut, i ha començat a entendre que la derrota també era una opció. Llavors i amb Karabatic i Lazarov a pista, els vigents campions del Vell Continent han pres l'accelerador i han capgirat el resultat. L'actuació de Gonzalo Pérez de Vargas sota pals, que coneix a la perfecció els seus excompanys, ha acabat de decantar el torneig coper (27-26). Enorme Granollers i memorable conjunt blaugrana.

Leo Messi: Tot Europa als peus del millor

TONI PADILLA | 08/06/2015 00:35

Segueix-me

Messi es va encaparrar a portar el seu fill Thiago als vestidors després de guanyar la Champions. El menut mirava aquella gentada saltant i ballant, però el seu pare el protegia amb una expressió tranquil·la. Messi sempre sembla tranquil, una mica absent. La seva cara no expressa tot el que pot arribar a fer jugant a futbol. Després d’un any fosc, en què va perdre la Lliga, la Copa i el Mundial en l’últim partit, l’argentí ha firmat una de les seves millors temporades. Curiosament, no ha acabat màxim golejador de la Lliga de Campions en solitari i ha vist com Cristiano marcava més gols que ell a la Lliga. Però Messi ja sap que guanyarà la pròxima Pilota d’Or. Amb un físic més cuidat que mai, un nou dietista i una relació amb Luis Enrique que ha passat de ser dolenta a ser la ideal per poder treballar amb normalitat, Messi s’ha erigit en el líder del joc blaugrana més enllà dels gols. Ha ocupat part de l’espai que de mica en mica abandonava Xavi, s’ha convertit en un jugador total i ha deixat per al record gols impossibles d’oblidar com aquell a l’Athletic Club en la final de Copa del Rei, o els dos gols que van trencar el cor al Bayern de Guardiola en les semifinals. Messi, com sol fer, ha celebrat el triplet en un segon terme, deixant que altres fossin més cridaners. Messi, per expressar-se, necessita una pilota. Quan no hi és, passa a un segon pla amb elegància.

Neymar: L’estrella que va venir a fer història

MARTÍ MOLINA | 08/06/2015 00:41

Sandro Rosell no tenia dubtes sobre qui havia de ser el relleu de Messi al Barça el dia que el crac argentí deixés el vestidor blaugrana. Neymar aterrava a Barcelona com un diamant en brut i, dos anys després, ja està fet tot un home. A l’exfutbolista del Santos li va costar una temporada adaptar-se al futbol europeu. Tampoc hi va ajudar el rebombori del seu fitxatge, que encara està pendent de la decisió dels tribunals. Les estadístiques han millorat exponencialment i ha passat de ser un complement de Messi a un puntal imprescindible. Amb Luis Enrique a la banqueta ha fet un salt endavant i s’ha acoblat de meravella tant amb Messi com amb el tècnic. És el killer vingut per ampliar els registres golejadors de l’equip. Entre tots tres -la MSN, com se’ls ha batejat- han marcat 122 gols i s’han erigit com el trio més letal del futbol. Ara fa un any Neymar tancava el seu primer curs de blaugrana amb només 15 gols. Aquesta temporada n’ha sumat 39, i amb dianes tan importants com les tres que va marcar als quarts de final contra el PSG, tres més que va anotar a les semifinals contra el Bayern i la que va sentenciar la final. Amb l’ orelluda, Neymar fa un pas més en la consagració com un dels grans futbolistes del planeta, i també creix la possibilitat que entri a la terna de jugadors que opten a la Pilota d’Or. Fins ara no ha pujat al podi i amb aquest triplet té molts números de ser-hi.

El futur de Luis Enrique s'aclareix

NATALIA ARROYO | Barcelona | 08/06/2015 20:07

El futur de Luis Enrique al Barça s'aclareix. Segons ha pogut saber l'ARA, el tècnic asturià completarà l'any que encara tenia de contracte amb el club i liderarà la temporada 2015/16. És qüestió de dies, fins i tot hores, que es concreti com i quan s'oficialitza que el projecte que ha donat al club l'històric segon triplet, té una segona part. Una segona part, de fet, que el cos tècnic ja prepara. Aquest migdia, gairebé sense voler, Aleix Vidal ha confessat que ha parlat al matí amb l'asturià a la Ciutat Esportiva, on els tècnics continuen fent balanç del curs actual i, fins i tot, perfilen ja els objectius de la temporada que ve. Tot segueix el curs lògic, el que fa dies que filtra el club per generar tranquil·litat.

I és que hi havia dubtes seriosos sobre el futur de l'entrenador blaugrana de cara a la temporada que ve, un futur que cap de les seves declaracions recents van ajudar a rebaixar. El seu últim "no ho tinc decidit encara" als micròfons de Canal+ els havien fet créixer, fins i tot, posant-los al nivell crític al qual havien arribat al Nadal, quan Luis Enrique estava més fora que dins del club. Va ser quan la distància entre tècnic i els pesos pesants de la plantilla, sobretot Leo Messi, era més alta. Tampoc el club va mostrar-li el suport que hauria volgut, i el president Josep Maria Bartomeu amagava poc que desconfiava del seu lideratge i que es posava del bàndol del crac argentí. Però la reacció del vestidor després de la 'crisi postAnoeta' va acabar alineant altre cop les coses per pacificar l'ambient i agafar un ritme imparable de victòries que ha portat l'equip al triplet. "Hem fet uns últims cinc mesos espectaculars", deia Gerard Piqué després d'alçar la Champions a Berlín.

Aquests cinc mesos trepidants són els que han portat Luis Enrique a canviar de pensament. Fa uns mesos, de fet, l'exjugador va arribar a dir a Carles Puyol que no seguiria, com en el seu dia va publicar l'ARA. El canvi de postura no ve, literalment, per l'èxit de títols de la temporada, tot i que el triplet ha ajudat a confirmar-la. El tècnic ha notat en els últims dies l'estima de l'afició, i guarda un record calent de com l'aclamaven els seguidors a l'Olympiastadion, o com corejaven el seu nom durant la rua i al Camp Nou. Fins i tot Xavi Hernández, durant els actes d'homenatge de l'última setmana, ha arribat a dir que "Luis Enrique és el millor líder que podia tenir l'equip". Un munt d'inputs que han reforçat la seva figura dins el club. Jordi Mestre, aquest dilluns al migdia, també insistia que el tècnic tenia un any de contracte i que, per tant, "no hi ha debat" sobre la seva continuïtat.

De tota manera, Luis Enrique seguirà posant damunt la taula algunes condicions per guanyar marge de maniobra en casos crítics. Es vol evitar que, en situacions similars a les del mes de gener, l'entrenador quedi tan per sota de les decisions dures del vestidor. I en això sí que el triplet influeix: ara, tota la força, la té el tècnic i no pas la directiva. Especialment a les portes d'unes eleccions que poden resoldre's per a qui s'asseguri que té la carta guanyadora de Luis Enrique.

El Barça de futbol sala renova Saad

ARA | Barcelona | 08/06/2015 17:55

El Barça de futbol sala i Saad han arribat a un acord per ampliar el seu contracte fins al juny del 2016. L’ala italo-brasiler acabava el seu lligam amb el club al final d’aquest curs.

"És molt complicat mantenir-se tants anys en un club i a un nivell molt alt, i jo sóc un privilegiat. El Barça és un gran club i tenim l’obligació de guanyar títols. Aquesta temporada hem fallat i espero que la pròxima tornem a aixecar-ne", ha dit Saad. "És un jugador que aporta molta experiència i ens anirà molt bé que es quedi perquè hem renovat molt l’equip. El jugador està en plena forma i està molt content de quedar-se", ha explicat Javier Bordas, directiu responsable de la secció de futbol sala.

Aleix Vidal: "No sóc lateral, però tindré mesos per treballar els conceptes específics. Vinc a fer-me un lloc"

NATALIA ARROYO | Barcelona | 08/06/2015 14:37

Amb permís de la selecció espanyola, amb qui estava concentrat a Las Rozas, Aleix Vidal ha sigut presentat aquest dilluns al Camp Nou com a nou jugador del Barça. Ha signat fins al 2020 i, d'aquesta etapa de cinc anys al Barça, el tarragoní espera "afegir-se a un cicle guanyador". Ho haurà de fer com a lateral, una demarcació que no és la seva natural però que s'esforçarà per polir, sobretot defensivament, durant els mesos en què no competirà. La sanció al Barça l'impedirà jugar fins al gener.

"Després del naixement de la meva filla, aquest és el dia més important de la meva vida", ha dit per començar la compareixença un Aleix Vidal que ha repassat com s'ha hagut "de buscar la vida" en el món del futbol, passant per diferents clubs catalans en categories inferiors i territorials, com l'Espanyol B o la Pobla de Mafumet, i estatals, com l'Almeria i el Sevilla, ja a l'elit. "Quan tot et costa tant, potser ho gaudeixes més. M'està passant tot molt ràpidament, però quan treballes, tot arriba. És un somni". Aleix Vidal, que va coincidir amb Jordi Alba a l'Infantil B del Barça, sap que el club blaugrana "juga finals des de pretemporada" i se sent preparat per a aquesta exigència competitiva.

El futbolista s'agafa amb paciència el fet que no podrà ser inscrit fins al gener per la sanció de la FIFA ("és una llàstima") i s'estarà el primer tram de temporada sense jugar. "Seran mesos que tindré per treballar. Quan va sorgir la possibilitat de fitxar, no m'ho vaig pensar. Faré plans específics, suposo, i jugaré amistosos no oficials, però afortunadament tinc bona capacitat física", ha sentenciat.

Reciclat de lateral aquesta temporada amb Unai Emery, Aleix Vidal ve "a fer-se un forat" a l'equip. "Faré el que necessiti l'entrenador. En els primers mesos, treballaré les coses específiques d'una posició que encara és nova per a mi, que no és la meva, sobretot en els aspectes defensius. Les accions ofensives les tinc més dominades però a dalt, en aquest equip hi ha tres dels millors jugadors del món", ha dit, assumint que no arriba al Barça per fer d'extrem. L'ex del Sevilla està "tranquil", tant si es queda Dani Alves com si el brasiler deixa l'equip. "És el millor lateral dret del món, però jo sé què puc aportar jo. No decideixo jo, però si segueix, serà bo per als dos que tinguem competència". També ha admès que ha parlat amb Luis Enrique a la Ciutat Esportiva, però no ha explicat els detalls de la conversa amb el tècnic, que espera que segueixi la temporada que ve.

El vicepresident esportiu del Barça, Jordi Mestre, l'ha acompanyat en l'acte i ha explicat que el cost del fitxatge és de 18 milions d'euros, més 4 de variables. "És un jugador jove i amb un gran futur per endavant. És català. La seva trajectòria és un exemple de superació", ha dit el directiu, per presentar la nova incorporació del club blaugrana, un nom que sorgeix "de l'equip tècnic i que té el vist-i-plau de Luis Enrique". Sobre el futur de l'asturià, el directiu confirma el suport que hi té el club i, de les negociacions amb Alves, assegura que l'oferta del club "és l'última" i és competitiva.

Ve't-ho aquí, culers!

10/06/15 02:00 - PERIODISTA - SERGI SOL I BROS

Laporta i Benedito en unes imatges d'arxiu.

12

Sergi Sol i Bros

Altres articles de l'autor12/08/2014 Senyors, aquí no fem el besamans27/07/2014 I Xavi es queda

Més articles ...

Encara que Laporta i Benedito sumin més que Bartomeu, si un dels dos no guanya ell continuarà de president. Ho té tot de cara. Cal unir forces

Fa uns mesos, Bartomeu, com a successor de Rosell, semblava que ho tenia ben negre, merescudament negre. L'espantada del president més votat i alhora més fallit de la història del Barça és de les que fan història. Fa un temps, Agustí Benedito, bon barcelonista i patriota de pedra picada, semblava un candidat amb possibilitats reals de guanyar. I Laporta, una gloriosa estampa del passat, llastat per un procés judicial de dubtosa resolució. El bon Déu va fer que en Jan quedés exonerat i que el Barça conquerís un triplet que a final del 2014 era només un somni de bufanúvols. Jan, sense ni haver formalitzat la seva candidatura, era virtual guanyador en totes les apostes fa quatre dies. Ara, tot sembla més complex, molt més complex.

El temps ha posat les coses al seu lloc i ara, afortunadament, tornem a assaborir la mel del triomf. Millor impossible. I tot seguit celebrarem unes eleccions, presidencials, en pau social del barcelonisme i glòria esportiva després d'haver tocat literalment el cel amb les mans.

I ens pensàvem que ho havíem viscut tot i que mai tornaríem a viure tantes gestes esportives. Doncs ve-t'ho aquí! Més que igualar gairebé hem superat el millor registre de la història després de guanyar una Champions de manera incontestable i passant-nos per la pedra els campions de les millors lligues europees.

I aquell home que fa només uns mesos hauria patit per no fer el ridícul en les eleccions, avui emergeix com un candidat que ho té tot a favor per guanyar. De fet, ho té mig guanyat si, a més, ha de competir simultàniament contra Benedito i Laporta en unes eleccions estrictament presidencialistes. Aquí no escollim cap corporació que a continuació escollirà el president. Aquí escollim directament el president, sense mediadors i guanya –i ho guanya tot– qui obté més vots, encara que junts els oponents en sumin molts més. És el que té la democràcia presidencialista. Tant xerrar de llista única per al 27-S, tanta controvèrsia, tan mal ambient per un artefacte que ha fet molt més mal que bé i resulta que allí on sí que té sentit ningú en parla. Ja és ben curiós.

Qui dubta avui que les presidencials del Barça se li han posat de cara a l'hereu de Sandro Rosell? Qui dubta avui que Luis Enrique s'ha guanyat el dret a seguir? Qui té cap dubte ara sobre Alves? Qui no somriu i ret incondicional homenatge a Xavi? Qui no aplaudeix amb les orelles?

Si per mi fos, si estigués a les meves mans, demà mateix seria president Benedito, que és un paio collonut. Si per mi fos, Laporta, una força de la natura, hauria estat vint anys al capdavant de la presidència del Barça. A tots dos els tinc en franca simpatia. La pregunta és, per separat faran més vots que junts, probablement. Si allò que anéssim a escollir fos el Parlament culer, ja ho tindríem ben apamat. Però resulta que els vots del segon i el tercer en aquesta cursa presidencialista no compten per res de res. I la cursa se li ha posat molt però que molt bé a Bartomeu. Les credencials amb què es presenta a les eleccions són, esportivament, immillorables.

I ara, què? Tenim un problema, sempre ha estat difícil lluitar contra els elements.

‘Campeooooooones!'

19/05/15 02:00 - XEVI XIRGO

“La Juve ens felicita en català i nosaltres celebrem el títol en castellà. Curiós.”

Xevi Xirgo Teixidor

Altres articles de l'autor10/06/2015 Riu-te'n, de la catàfora!09/06/2015 Vint milions d'euros

Més articles ...

Ara em diran que sóc un llepafils, o un torracollons. I potser tindran raó. Però quan veig les imatges dels jugadors del Barça i l'afició celebrant el títol de lliga cridant allò de “Campeoooones! Campeoooones! Ooooé, ooooé oooé!” a mi em fa la sensació que alguna cosa no l'hem feta prou bé. Corro el perill, ja ho he dit abans, que se'm malinterpreti que se'm titlli de llepafils (o d'alguna altra cosa pitjor) amb l'argument que això no té cap mena d'importància, que no passa res, i que aquí tothom celebra els títols com vol. Només faltaria. Però això és el que anys enrere deia tothom amb les celebracions d'aniversari, quan tots cantàvem allò del “Cumpleaaaños feeeeliz, cumpleaaaños feeeeliz...” i ho trobàvem tan normal. Fins que un bon dia a algú de TV3, o d'allà on fos, se li va acudir fer una cançó al Super3 i posar de moda la cançoneta enganxosa aquella de l'“Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys!” amb què ara tots celebrem els aniversaris. No és normal, penso jo, que la Juve faci l'esforç de felicitar-nos pel títol en català i que nosaltres sortim a cantar el “Campeoooones, campeoooones”. D'alguna manera, ja que vénen més títols, hauríem de fer tots plegats un esforç i dissenyar alguna estratègia per normalitzar les coses i que els títols (i tot allò que es crida al camp) es puguin celebrar també en català. I els clubs i els jugadors en són la clau. Perquè pertanyen a un club que té el català com a llengua oficial, que fa servir el .cat des del primer dia, que surt al terreny de joc amb una samarreta que és una senyera, que l'11-S va deixar passar la Via Catalana pel mig del camp i que fins fa quatre dies ha tingut un president que se'n va anar a l'ONU a parlar de Catalunya i que un bon dia va dir allò que “la millor manera de demostrar el sentiment barcelonista és parlant en català”. I el preu que n'està pagant per tot això en forma de peticions de la fiscalia em sembla perfectament descriptible. Diguin-me llepafils. Però a mi el “Campeooones, campeoones” no em convenç.