Mira qu sóc dolent amb les porres. D'entre els que han posat tots els resultats, sóc l'últim, empatat això sí, amb... triplete!!! Per haver encertat al posar-se el seu nick, crec que es mereixeria algún punt més.

No és la Champions, el somni és el triplet

NATALIA ARROYO | Sant Joan Despí | 03/06/2015 00:00

Segueix-me

Tres. No un. Ni dos. Tres. Tres és el número que, ambiciós, sobrevolava ahir la Ciutat Esportiva del Barça, i que fa dies que sobrevola tot el club. Tres rodes de premsa, tres protagonistes i tres títols a l’horitzó. “Dissabte no només hi ha en joc guanyar la Champions -reflexionava Luis Enrique, l’última veu del media dayblaugrana-. Hi ha la possibilitat de tornar a guanyar el triplet. Que el club només l’hagi aconseguit un cop en la seva història, que ningú l’hagi guanyat mai dues vegades, demostra la magnitud del repte”.

I ahir ningú s’amagava d’aquesta responsabilitat. L’entorn, especialment crescut després d’assolir la Lliga i la Copa amb autoritat, ja la celebra, però el vestidor viu amb equilibri les hores prèvies, buscant en la mateixa rutina de tota la temporada l’estabilitat emocional que reclama una cita transcendent com la de Berlín. La confiança és absoluta, l’equip hi arriba “molt bé”, però la dinàmica positiva no és, per a Javier Mascherano, “garantia de res en una final, en què qualsevol detall ho altera tot”.

La plantilla aprecia l’etiqueta de favorit que els ha penjat l’afició, però internament manté els peus molt més a terra. “Ningú és invencible, res ho és, a la vida”, advertia el Jefecito, i Ter Stegen reclamava “concentració” per arrodonir un any de feina “molt ben feta”. El “respecte” pel Juventus és gegant, per la versatilitat del seu futbol, per la fortalesa del seu mig del camp, pel talent dels seus homes gol i per la capacitat competitiva que acompanya sempre els equips italians. Fins i tot els que tenen un estil modernitzadament poc italià. “Serà un rival molt diferent de tots els que ens hem trobat fins ara. Pot tenir la possessió, però també està còmode sense pilota. Pot pressionar a dalt o esperar al seu camp. Serà un duel dur”, analitzava Busquets, en la línia del discurs dels seus companys a la medul·lar, Iniesta i Xavi. No va ser casual que el primer torn de compareixences posés el focus en el triangle del mig del camp que va començar aquest cicle que ara recicla Luis Enrique. “Està fent una primera temporada aquí espectacular -va dir d’ell Xavi-. Ha sigut el millor líder que podíem tenir”. El de Terrassa afronta l’últim partit de la seva carrera al Barça amb la “il·lusió” d’acomiadar-se aixecant la Champions. “Seria un altre any històric, i un final espectacular”, va reconèixer. Aquest factor, de fet, servirà de motivació extra per al grup, segons Iniesta, que s’imagina “una última imatge de Xavi alçant la Champions” com el millor final possible per al que considera “el número u” en la seva demarcació.

Ni tan sols Pirlo, un altre nom propi de la final, prendrà aquest privilegi al vallesà. “Ens interessa que entri poc en joc”, admetia Luis Enrique, que accepta la varietat tàctica del partit i per això reclama “dominar la pilota des de l’inici. “Però com que no la podrem tenir sempre, ens aniran bé altres recursos”. El joc directe és una opció, i Messi, la peça imparable. “Pot repetir el gol de l’Athletic en qualsevol competició”, van insistir els companys, contradient Chiellini. El central se les veurà amb un Suárez que ha deixat “en el passat” l’incident del Mundial. “Està motivat perquè és la Champions -suavitzava Mascherano-. I la vol guanyar”. Com tots.

El Barça renova Pedro fins al 2019

ARA | Barcelona | 04/06/2015 13:29

A dos dies de la final de la Champions contra el Juventus, el Barça ha anunciat la renovació de Pedro Rodríguez, que allarga la seva vinculació amb el club blaugrana fins al 2019, tres anys més del que tenia encara de contracte. La clàusula és manté en els 150 milions que tenia i la signatura del contracte es farà després del partit de Berlín. D'aquesta manera, el Barça assegura el futur del canari, qui meditava sobre el seu futur perquè té pocs minuts després de l'arribada de Luis Suárez i la consolidació de la tripleta atacant que formen l'uruguaià amb Messi i Neymar.

La renovació de Pedro arriba tot just després de la de Jordi Alba.

Figo a sido convocado para el partido de legends con el barca para el partido del viernes.

El Barça ha protestado ante la UEFA y ya no está convocado. Este no se vuelve a poner la sagrada camiseta del Barça ni en broma.

Els títols, la motivació d’Ante Tomic

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 05/06/2015 00:00

Segueix-me

El Barça, vigent campió de la Lliga Endesa, comença aquesta nit (21.30 hores, Teledeporte) les semifinals contra l’Unicaja. Des que va caure eliminat contra l’Olympiacos, el vestidor de l’equip blaugrana s’ha conjurat per augmentar la concentració i intentar evitar una temporada en blanc. Ante Tomic és un dels jugadors que més ganes tenen d’aixecar el trofeu. “L’únic que m’importa és guanyar títols. No hi ha millor sensació que guanyar alguna cosa. Quan l’any passat vaig guanyar la meva primera Lliga vaig sentir una cosa molt especial. Fa sis anys que sóc aquí i només he guanyat una Lliga: és poc. Vull guanyar títols”, assegura el pivot a l’ARA. “Des del punt de vista personal estic molt content. Des del punt de vista d’equip, no tant. En aquests tres anys a Barcelona no hem guanyat gaires títols, i això em dol molt. Cal millorar una mica el palmarès amb aquesta última Lliga”, afegeix.

“L’equip està preparat per competir contra qualsevol rival. Només hem de millorar alguns detalls, que sempre són decisius”, reconeix Tomic, que veu l’equip blaugrana capaç de guanyar el títol de la Lliga Endesa. “Cap any és fàcil, però podem fer-ho i ho farem”, avança el jugador, que té clar què va fallar contra l’Olympiacos: “La clau va ser el segon partit. Ens vam quedar sense final fourper culpa del segon partit al Palau Blaugrana. Vam jugar molt malament. Va ser l’únic partit de l’eliminatòria en què vam jugar malament, i això ens va costar l’eliminació. Quan tens avantatge, has d’aprofitar-lo. És molt dur, però hem d’oblidar la derrota i centrar-nos en la Lliga Endesa”.

Ante Tomic no té clar que aquesta sigui la seva temporada més madura. “Em fa la sensació que cada any parlem del mateix. La meva temporada és més o menys bona, però una mica irregular. L’estadística personal no m’interessa gaire. Aquest any no hem fet pràcticament res. Hem perdut la final de la Copa del Rei i ens vam quedar fora de la final four de l’Eurolliga. Ara només ens queda la Lliga Endesa, i ens hem d’esforçar al màxim per guanyar-la”, diu el pivot, que encara no ha decidit què farà en el futur. “Ara encara no sé res. Estic parlant amb el Barça, però encara no he renovat. No puc dir res més. La gent de Utah Jazz parlen amb mi i volen que faci el salt a la NBA. La decisió serà meva”, explica. ¿Però li fa il·lusió jugar a la NBA? “Ni si ni no. És molt difícil de resumir, però algunes vegades m’hi veig i d’altres no. És una decisió difícil, i encara tinc temps per pensar-la”, assegura el croat, que reconeix que durant la temporada regular no segueix gaire la NBA.

Ante Tomic és una de les poques persones amb ascendència sobre Mario Hezonja. “La relació amb ell és molt bona, som companys d’habitació i som de la mateixa ciutat [Dubrovnik]. És un noi divertit, amb molt de talent i amb moltes ganes de competir i guanyar. No li dono gaires consells, alguns al camp i altres fora, de com comportar-se, però ell ha de trobar el seu propi camí, a Barcelona o a la NBA”, diu.

La Juve de les mil cares

NATALIA ARROYO | Barcelona | 05/06/2015 13:27

Segueix-me

Cap equip té un únic pla. Ni tan sols el Barça ha acceptat afrontar l'era moderna del futbol actual amb una única proposta i, especialment aquesta temporada, ha assumit que necessita diferents cares per ser competitiu sempre. Per tornar a guanyar. Però el Juventus és especialment versàtil, des del seu esquema tàctic (4-4-2 o 3-5-2) fins a les seves zones d'espera sense pilota o els seus mecanismes d'atac. Físic i polivalent, l'equip de Massimiliano Allegri combina diferents alternatives que el converteixen en un equip molt i molt complet. S'espera que matisi algun dels seus conceptes en el context d'una final de Champions en què no parteix com a favorit, però passarà per tots els seus registres per posar contra les cordes el Barça. En un escenari de partit lògic, els blaugranes tenen dinàmica de joc per endur-se el trofeu amb solvència, però també els italians tenen més que arguments per dificultar la celebració de la cinquena corona europea dels catalans. Repassem les alternatives de la 'Vecchia Signora'.

Pressió alta sobre la sortida de pilota

Anar a buscar al rival des del seu porter és una carta que encaixa amb la filosofia d'Allegri i que, a més, s'ajusta amb una plantilla de gran capacitat física i fort desplegament. En els grans partits d'aquesta Champions, i en la majoria de partits de la Serie A, s'ha vist un equip valent, que trepitjava la frontal de l'àrea rival per condicionar la sortida de pilota del porter rival. Fins i tot al Bernabéu, on durant molts minuts gestionava un marcador amb avantatge, va preferir esperar lluny de la seva porteria que tancat al seu propi camp. Contra el Mònaco, rival poderós amb espais oberts, també va optar per avançar línies en molts moments de partit. És una aposta que també alternarà contra el Barça.

Alternatives de replegament

Però és insostenible plantejar un partit, –i especialment una final, i especialment contra el Barça, i especialment contra aquest Barça–, amb la línia de pressió tan alta. Per això la Juve combina altres formes de replegament, en què espera a tres quarts de camp, ben ordenada, o fins i tot recula molt més a prop de la seva àrea. Contra el Madrid, per exemple, va haver d'alternar per reaccionar als moments de més domini del conjunt madridista. L'escenari a Berlín, amb un Barça, com volia Luis Enrique, "sent l'amo de la pilota", hi haurà molts minuts d'aquestes segones opcions, sobretot quan en la fase inicial del joc, els blaugranes superin la primera línia de pressió 'bianconeri'.

Capacitat per viure en l'acumulació

Aquesta Juve està trencant el tòpic d'equip italià, però inevitablement, té una personalitat fortament competitiva, que el fa ser un equip molt solidari defensivament, molt sòlid, capaç de resistir molts minuts sense pilota. I ho pot fer, a més, en pocs metres i sense manies. En pilotes exteriors, té clar que ha de protegir l'àrea per blindar el seu porter.

I, també, que ha d'ofegar i deixar sense sortides el rival perquè no progressi.

Desplegament des de Morata o Tévez

Seria un error imaginar-se un Juventus radicalment arraconat a camp propi, perquè els 90 minuts plantejats així, serien una eternitat inabastable per als italians. Especialment si no hi ha Chiellini, l'ànima defensiva de la 'Vecchia Signora'. A més, tallarien les seves opcions de contraatac, que són especialment letals si el pot activar en una bona localització. Si roba la pilota massa lluny de la porteria rival, el desplegament ofensiu se li complica.

En canvi, si té possibilitats d'activar el mecanisme d'atac en posicions avançades, li funciona la carta de Morata, l'encarregat de temporitzar amb el seu poderós joc d'esquena, en màxima profunditat. Amb pilotes directes a l'exmadridista, la Juve guanya temps per arribar al remat. I ho fa, generalment, amb tres o quatre alternatives: Tévez, Vidal, Pogba i Marchisio (o Pereyra).

El Barça, i especialment la parella de centrals, hauran de vigilar amb el futbol referencial de l'exjugador del Reial Madrid. La funció de Piqué, sempre uns metres per darrere del seu company marcador, pot ser determinant per gestionar les arribades en tromba dels rematadors secundaris de la Juve.

De fet, el factor Tévez, entrant des de segona línia, també pot ser perillós en situacions en què el Barça pugui tenir la línia defensiva molt a dalt i s'hagi produït una pèrdua de pilota sense prou preparació.

Portar la iniciativa

Aquest rol més reactiu és el que s'espera que assumeixi la Juve. Per desig inicial i, més probablement, per necessitat de partit contra un Barça que voldrà carregar el pes del partit. Tot i així, el conjunt italià té capacitat per frenar dinàmiques a través de la pilota. Vol, també, iniciar el joc de manera controlada i pausada, madurant la jugada des dels centrals. En aquesta faceta és clau Pirlo en la base de la jugada, però els rivals (com en la imatge, el Madrid), acostumen a evitar-ho, amb marcatges directes sobre el veterà migcampista.

Superat aquest inconvenient de no poder passar per Pirlo, que la Juve salva amb el talent dels seus laterals i les ajudes dels interiors, l'equip italià busca instal·lar-se a camp rival per donar marge a les pujades exteriors. No sembla que hagi d'insistir gaire en aquest pla, però voldrà trobar oxigen amb possessions llargues en algun moment de la final contra el Barça. I Pirlo tornarà a ser decisiu, com a motor de l'atac organitzat del seu equip. La Juve no té els mecanismes del Barça en atac estàtic, però troba ruptures i mobilitats que poden esquerdar la defensa blaugrana. Perquè, malgrat la millora amb Luis Enrique, el Barça tampoc viu còmode amb estones llargues sense pilota a camp propi, sobretot si les amenaces neixen dels futbolistes de segona o tercera línia (que implicarien el replegament fins a l'àrea de Neymar si puja Lichtsteiner, o Messi si avancen Pogba i Evra). Per això és determinant que Pirlo no visqui còmode per veure la jugada. Si juga molt abaix, però, dificultarà la seva pressió. O surt un home de la zona central del Barça (Rakitic o Iniesta) o baixa Suárez.

Espais per sorprendre

Si la Juve té opcions per estirar aquests moments, i acumula jugadors a camp rival, però, haurà de vigilar en la transició atac-defensa, on no és prou ràpid. La velocitat la té per fora amb els laterals i en els primers migcampistes, però són fàcilment superables si el Barça traça bé el contraatac. La Juve pot pagar molt cares contra el Barça algunes situacions patides contra el Madrid o el Mònaco.

D'aquí que s'esperi una versió més rebaixada de la Juve expressiva que intenta implantar Allegri.

El Barça de bàsquet abusa de l'Unicaja (91-60)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 05/06/2015 23:04

Un Barça concentrat i conscient que necessita la seva millor versió per aspirar a revalidar el seu títol de campió de la Lliga Endesa ha començat aquest divendres les semifinals contra l’Unicaja amb una contundent declaració d’intencions en forma d’humiliació (91-60). L’equip blaugrana s'ha imposat per quarta vegada aquesta temporada al rival malagueny i s'ha apuntat el primer triomf d’una eliminatòria prevista al millor de cinc partits (1-0).
Des que va caure eliminat per l’Olympiacos a l’Eurolliga, el Barça ha buscat recuperar la seva credibilitat defensiva. La millora de l’equip blaugrana és evident i Xavi Pascual l’accentua apostant per Maciej Lampe com a aler pivot titular. Aquest divendres, a més, el tècnicha situat Brad Oleson d’inici amb l’objectiu de començar a construir des del primer minut un joc sòlid, sense esquerdes al darrera.

La tàctica ha funcionat i el Barça ha tret de la pista l’Unicaja en un primer període en què el rival malagueny tan sols ha pogut anotar 11 punts. Quan l’equip blaugrana defensa bé, la resta d’aspectes del seu joc també milloren. El conjunt culer domina el rebot i imposa el seu ritme. La velocitat del seu joc ofensiu augmenta i d’això se’n beneficia el marcador. Impulsat per uns bons percentatges de tir, l’engranatge rutlla.

El Barça ha sumat 49 punts en els primers 20 minuts d’un partit que va arribar decidit al descans (49-29). Tanta ha estat la diferència exhibida durant els dos primers quarts que els aficionats locals s'han distret amb els àrbitres i les seves decisions.

Lluny d’eixugar-se, la diferència culer ha crescut a l’inici del tercer període, quan el Barça ha obtingut una renda de 34 punts (72-38). L’equip blaugrana té més talent que altres anys i, quan els partits van baixada, ho evidencia tant com pot. La seva posada en escena va ser ahir molt bona, però, a més, el conjunt de Xavi Pascual s'ha trobat amb un rival que s'ha rendit massa aviat i que ha contradit totes i cadascuna de les promeses públiques de lluita i competitivitat que va realitzar durant els dies previs.

Amb el triomf i el cop moral assegurat, Xavi Pascual i els seus ajudants han tret la calculadora i han distribuït l’últim quart d’hora com més li ha convingut al Barça, tot ajustant les càrregues d’esforç i a la motivació dels seus jugadors més necessitats d’autoestima, com ara Bostjan Nachbar o Mario Hezonja. Si haguessin pogut, haurien fet jugar Edwin Jackson, que  ha tornat a quedar descartat. També Víctor Sada o Jaka Lakovic, que han vist el partit des de la graderia.

L’Unicaja, que ha arribat a perdre per 39 punts (86-47), ni tan sols ha tret l’orgull en un últim període que no ha pogut utilitzar per millorar unes estadístiques nefastes, maquillar un resultat indigne d’unes semifinals i rebaixar la indignació dels seus aficionats.