Bona tarda/nit,
aquesta matinada quant he entrat, després d'arribar del viatge, per veure que te havien escrit aquests dies, he trobat que havies obert un fil nou per a fer un homenatge a una persona que tu molt t'estimes i volies deixar constància de que segur que estava molt content per el resultat del barça, així com a que ja teníem dues copes.
Per el que vaig llegir amb aquell moment i per el que veig ara, sembla ser que ni un forero ni un moderador han entès res del que tu feies i deies; però es igual, al que importa es el que et va sortir a tu del cor, al homenatge a aquesta [...]

Les claus del Barça-Athletic de final de Copa

NATALIA ARROYO | Barcelona | 30/05/2015 23:20

Segueix-me

Imparable. Imparable el Barça i, sobretot, imparable Leo Messi. Ell, i l'huracà que genera al seu voltant, han desencallat la final de Copa en només vint minuts. És el que ha necessitat l'argentí per destrossar el marcatge paparra que estava rebent de Balenziaga i totes les ajudes –fins a cinc– que han intentat frenar-lo en la seva corredissa cap a l'àrea. Des d'allà, la final ha fet baixada i l'Athletic no ha pogut enganxar-se en cap moment. Ni tan sols després del descans, quan Valverde ha retocat coses per donar més consistència al seu plantejament, aprofitant que el Barça havia rebaixat el seu rival. La final ja estava decidida. La balança ja estava decantada. Ho havia fet Messi.

Marcatge a l'home sobre Messi

No ha sigut una defensa de cinc amb tres centrals i dos carrilers, com s'havia especulat. Tampoc una línia de quatre convencional. Ernesto Valverde ha dissenyat un marcatge a l'home de Balenziaga sobre Messi, més una cadena posterior d'ajudes per tapar l'espai deixat pel lateral esquerre de l'Athletic, com a principal arma per mirar de plantar cara al Barça. I la seva aposta ha acabat sent el principal forat per on els blaugranes han anat afusellant Herrerín.

Balenziaga tenia la consigna de perseguir Messi per tot el camp. A qualsevol zona. A cada recepció de l'argentí, el lateral basc responia amb un marcatge dur. Pretenia no deixar girar Messi, però ha sigut impossible aconseguir-ho en la majoria d'ocasions. I, el que és pitjor, ha deixat un immens forat a la seva esquena que el Barça, amb el pas dels minuts, ha anat entenent cada cop millor com aprofitar-lo.

La persecució s'ha fet visible, perquè Balenziaga no centrava el seu marcatge en les zones de banda, sinó que anava allà on anava Messi també més enllà del mig del camp.

Rakitic és qui més ha intentat aprofitar l'espai que s'ha creat a la zona exterior esquerre de l'Athletic. El croat, amb una diagonal sense pilota, ha intentat amenaçar l'Athletic en profunditat i, de passada, mantenir l'ordre posicional del Barça.

En alguns moments, l'ex del Sevilla també ha buscat recepcions interiors, situació que compensava Suárez caient lleugerament a banda.

Preparats per a la transició

La superioritat blaugrana s'ha localitzat en aquesta zona, però era molt més general. El ritme de circulació de pilota era altíssim i l'oferta d'opcions verticals era constant, amb Suárez i Neymar trencant, estirant el rival, obrint camins per als companys, si no podien ser ells els receptors finals.

L'Ahtletic, que havia començat amb agressivitat, trobant en el joc directe i en la pressió asfixiant al mig del camp un punt d'oxigen, s'ha anat fent petit davant d'un Barça gegant. La claredat amb què l'equip de Luis Enrique estava disposat sobre el terreny de joc era tan contundent, que l'Athletic ni tan sols ha pogut desplegar la velocitat de Williams ni pivotar sobre Aduriz o Beñat. El Barça ha anul·lat qualsevol opció de rèplica, assegurant-se sempre un dos contra tres defensiu, amb Piqué a la cobertura molts més metres per darrere de Mascherano i Busquets, que defensaven els davanters locals. La posició centrada d'Alves, decisiva en el segon tram de la temporada, ha ajudat a construir un primer filtre insalvable per a l'Athletic.

Pressió més alta

La comoditat del 2-0 ha canviat l'escenari del partit en la segona meitat. El Barça ha adoptat més un rol de gestor de l'avantatge i l'Athletic ha assumit més riscos. Ha jugat més alliberat, amb una sensació més real que no tenia res a perdre. Els de Valverde han avançat la seva pressió, que fins llavors havia estat moderada a la zona central. Ter Stegen ja no tenia una sortida de pilota tan clara, tampoc els centrals ni els laterals, que a l'inici havien pogut arribar al mig del camp sense intimidació.

L'aposta basca ha coincidit amb la presència de Xavi, que havia entrat per Iniesta. El capità ha volgut donar criteri en aquesta primera fase de construcció, però ha costat que l'equip conservés la calma amb la pilota. El Barça estava còmode en un escenari reactiu, confiant en la capacitat de resolució dels tres de dalt. I com que no era el primer cop que s'hi trobava, ha sabut fer-ho amb els més de 30 minuts que quedaven, sense deixar que l'Athletic es fiqués en la final. De fet, encara l'ha deixat més mort.

El Barça de bàsquet coneixerà aquest dilluns el seu rival a les semifinals de la Lliga Endesa

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 31/05/2015 16:14

Després d'eliminar dissabte al Fiatc Joventut, el Barça de bàsquet coneixerà aquest dilluns el seu rival a les semifinals de la Lliga Endesa. L'equip blaugrana, que està pendent de l'estat físic de Joan Carles Navarro, jugarà contra el guanyador del partit entre l'Unicaja i el Laboral Kutxa Baskonia (21 hores).

El Reial Madrid s'ha classificat aquest diumenge en superar l'Herbalife Gran Canària (86-93). El seu rival a les semifinals serà el vencedor del partit d'aquest dilluns (20.30 hores) entre el Dominion Bilbao Basket i el València Basket.

El Barça toca el cel a Colònia i es proclama campió d'Europa (28-23)

GONZALO ROMERO | Enviat especial a Colònia | 31/05/2015 17:28

Nikola Karabatic i el Barça d’handbol són els nous reis d'Europa. El conjunt blaugrana, millor equip del món des de fa uns mesos, s'ha proclamat brillantment campió de la Lliga de Campions després de superar el Veszprem (28-23) en la gran final de la competició del vell continental. Els homes de Xavi Pascual han conquerit Colònia –l'arena més competitiva de l'handbol mundial– quatre anys després i amplien la seva llegenda.

Ni una plantilla perfectament treballada, que alterna dos dels cinc millors llançadors del planeta –Lazlo Nagy i Momir Ilic–, la segona millor dupla de porters –Alilovic i Mikler–, i una profunditat de banqueta enorme, és capaç d'aturar un bloc català que s'ha fet una mica més etern. Una golejada per tancar un any històric. Aconseguir-ho, com sempre, ha sigut molt més dur del que mostra el resultat final.

Aquest vestidor és capaç de fer fàcils les coses més difícils. Però aquest guardó no passarà mai desapercebut. El bloc barceloní ha sigut el millor de la millor Final Four de la història de la màxima competició europea. I ho ha fet en una final impressionant, que ha començat amb el mateix Barça de les semifinals.

El conjunt català ha apostat d'inici per un 6:0 defensiu que ha mutat en un 5:1 amb Víctor Tomás com a home més avançat cada vegada que algun jugador del Veszprem ha transformat a doble pivot. Xavi Pascual ha cregut oportú pujar les línies defensives per intentar aturar el potent llançament de Momir Ilic o Lazlo Nagy.

Resoldre un títol en 6 minuts

Amb aquest dibuix, a més, 'Chema' Rodríguez ha tingut menys espais per encara l'1x1 que el caracteritza. El central ha sigut una caricatura al costat de la seva pròpia versió semifinalista. El Barça ha vingut a Colònia amb la lliçó ben apressa. La defensa ho és tot. Estar sòlids darrere et permet córrer al contraatac i ajudar al teu porter, Saric en aquest cas. Complint el treballat guió que ha plantejat el tècnic blaugrana, el seu equip ha agafat un petit avantatge amb Sigurdsson volant per la seva banda (4-2 després del 2-2).

Els barcelonins, sense ser conscients, han guanyat el títol al 6 del primer període. Com si res. Aquest parcial 2-0, fàcilment salvable, ha sigut un mur impenetrable pels d'Ortega, que no han pogut tornar a situar les taules al marcador. I no serà per ganes i intents.

Apostar per Mate Lekai ha sigut la primera decisió de la banqueta rival. La seva entrada ha sigut una injecció d'aire fresc pels seus, que han donat mostres de cansament des del primers compassos. Lazlo Nagy, corpulent i ja veterà, ha sigut el primer home en deixar de defensar i el primer en buscar el gol. Aquest ritme el podia aguantar durant 90 minuts quan era una jove promesa al Barça, ara ja no.

Antonio Carlos Ortega ha estat viu i ha situat a Zeitz, el recanvi natural de l'hongarès tot i jugar aquest dissabte d'extrem, en el lateral dret. El Barça no s'ha immutat i ha seguit ofegant el seu rival, obligat a decidir les seves accions d'una manera precipitada sota l'avís de passiu de la parella arbitral.

Amb Ilic en pista, els hongaresos han pogut resoldre aquestes situacions. El braç del primera línia serbi és una delícia. Basar les teves opcions de trencar un conjunt com el blaugrana, però, és sinònim de reduir considerablement les teves opcions de victòria i de títol continental, en aquest cas. Així, de mica en mica i sempre conservant el seu avantatge, el Barça ha anat fent seva l'eliminatòria final.

Cap fred, ambient infernal

El partit, molt dur, s'ha escalfat amb molta facilitat. Els 'coast-to-coast' de Nikola Karabatic han rebut resposta en forma de secs contactes hongaresos. La qualitat, però, és el que realment crea aquest ecosistema tan màgic de l'alemany Lanxess Arena. Sarmiento, recuperat de les seves molèsties, encara porteria i connecta amb Noddesbo, tot sol, en la zona dels sis metres.

Un cop d'ull fugaç i assistència. El danès, rep, es gira i s'inventa un llançament de rosca imparable. Dos moviments, dos segons i nou parcial 2-0. La gent i els jugadors han embogit. No es pot estar no concentrat en un escenari així, capaç d'esperonar al més tranquil dels esportistes.

Els del Barça, els grans protagonistes de la final, s'han conjurat i s'han començat a repartir les responsabilitats sobre la pista. Raúl Entrerríos, titularíssim en aquesta Final Four, ha ratllat al seu millor nivell, i ha sostingut el seu equip en els moments –pocs– que Karabatic ha agafat una mica d'aire (14-10 al descans).

La mig baixa de Lazarov, que només ha pogut jugar mig xoc per problemes físics, ha obligat a la resta dels seus companys a sumar gols, la seva principal aportació. Eduardo Gurbindo, etern secundari del macedoni, ha estat immens, a l'alçada d'aquell jugador que enamorava a Valladolid, multiplicant-se en tasques defensives i decidint davant Alilovic i Mikler, desconeguts.

La ultra motivació dels homes de Xavi Pascual ha sigut abismal. La parsimònia hongaresa, decebedora. Amb la definitiva desaparició de Nagy, completament fos i negat de cara a porteria, el partit s'ha acabat i el Veszprem ha baixat els braços, derrotat i assumint la clara superioritat blaugrana. El Barça no s'ha aturat fins a aconseguir una llegendària golejada en la final de la Lliga de Campions més disputada de la història (28-23). La novena Copa d'Europa blaugrana ja és una realitat. El Barça ha tocat el cel, el Barça és campió.

Nikola Karabatic, MVP de la fase final de la Lliga de Campions d'handbol

GONZALO ROMERO | Enviat especial a Colònia | 31/05/2015 20:03

Nikola Karabatic ha estat nomenat jugador més valuós (MVP) de la fase final de la Lliga de Campions d'handbol que s'ha disputat aquest cap de setmana a Colònia. El francès, que ha aixecat el títol de campió amb el Barça d'handbol –ha superat el Veszprém en la gran final (28-23)–, ha tancat aquesta fase final continental amb el més prestigiós títol individual sota el braç.

Millor jugador del món, conqueridor de la Lliga Asobal, de la Copa del Món amb la samarreta de la selecció francesa, entre altres molts títols individuals i col·lectius, el geni francès del Barça ha viscut la seva millor temporada com a professional. Momir Ilic, per la seva banda, ha sigut el màxim golejador de la Champions.

Escoltant la realitat

01/06/15 02:00 - HISTORIADOR - JOSEP MARIA SOLÉ I SABATÉ

El problema no és que la gent xiuli de forma eixordadora per tapar els sons militars de la marxa reial borbònica convertida en l'himne espanyol. Fins i tot tampoc ho és que ara els instruments de l'Estat amenacin de reprimir la lliure llibertat d'expressió amb multes i sancions –res poden esperar de positiu catalans i bascos de l'Estat espanyol–. El veritable quid de la qüestió és que no es preguntin per què de forma unànime les aficions catalana i basca xiulen l'himne d'Espanya.

Que és sord Felip VI? No es recorda que al Liceu, no havent dimitit el frívol del seu pare, ja el van rebre amb crits d'independència? Ignora el govern espanyol que és una provocació enviar un ministre com Wert, per suplir un temorenc Rajoy, que dia sí dia també ens insulta i escarneix, que pretén acabar amb la nostra llengua?

El partit és llegendari per culpa del noi de Rosario, per la quantitat de gols marcats en una temporada superant tots els registres haguts i per haver i per una sintonia entre aficions que cal destacar per sobre de totes les coses.

La realitat s'escriu també amb el nom de Luis Enrique, que ha tapat la boca a tots els que no vam entendre la seva proposta d'equip per a tota la temporada. Deixant de banda la suada frase d'anar partit a partit com massa sovint ens diuen els entrenadors que no veuen més enllà del matx següent. El triomf del Barça és bo per al país, per al procés de votació del 27 de setembre per assolir la independència, per a la integració dels qui, vinguts de fora, han fet de Catalunya la seva terra i els fills dels quals són catalans.

I com no podia ser d'altra manera, per al futbol de tot el món. És el triomf del futbol en essència pura. Ara, el darrer esglaó per pujar és a Berlín. Amb total llibertat per xiular o aplaudir en la festa màxima del millor trofeu de futbol de clubs.

Xavi: "És l'últim partit de la meva carrera al Barça i vull aixecar la Champions"

NATALIA ARROYO | Sant Joan Despí | 02/06/2015 13:04

Ha jugat un bon grapat de finals, ja, però Xavi Hernández està fins i tot més motivat per enfrontar-se al Juventus a Berlín. "Tenim molta il·lusió. La temporada fins ara és molt bona, però pot ser excel·lent. Volem fer una temporada històrica", ha insistit el capità del Barça, que veu l'equip "molt bé". Des d'un punt de vista personal, ha admès que, per ser el seu últim partit, vol "acabar la carrera aixecant la Champions". Si ho aconsegueix, seria un punt i final "que no hauria pogut ni somiar".

Sobre la final, Xavi no creu que s'hagi de comprat l'etiqueta de favorits, i avisa que "no serà fàcil", perquè la Juve és un equip que té molt de talent, que són capaços de tenir possessió però també jugar directe.

Preguntat pel futur de Luis Enrique, Xavi ha dit que "tant de bo segueixi", però no s'ha atrevit a resoldre els plans del tècnic. "No és fàcil fer una primera temporada aquí, i ha sigut un gran líder, el millor possible", ha sentenciat.

Sobre els xiulets a la final de Copa del Rei, Xavi ha demanat que, enlloc de sancionar, "s'haurien de plantejar per què es xiulava". "Però només és la meva opinió", ha matisat.

Iniesta: "Tenia molèsties, però no se'm passa pel cap no jugar dissabte"

NATALIA ARROYO | Sant Joan Despí | 02/06/2015 12:40

Andrés Iniesta ha explicat que dissabte va notar "unes molèsties, però res més". "No se m'acut no jugar dissabte. Espero que tot vagi bé, poder jugar i ajudar per aixecar la Champions que tant desitgem", ha comentat el manxec del Barça, que en l'entrenament d'aquest dimarts ha fet treball específic, al marge dels companys.

El migcampista blaugrana no creu que siguin favorits. "No ens interessa això. Només sabem que tindrem davant un rival molt dur i que les nostres sensacions són molt bones. Si fem les coses bé, tenim molt de cara", ha afegit. De tota manera, ha reiterat l'immens "respecte" que la plantilla té cap al seu rival.

Iniesta ha compartit compareixença amb Xavi, a qui considera "el número 1" en la seva posició. "Ha sigut un orgull jugar tants anys al seu costat". Preguntat en concret pel valor de Pirlo al mig del camp del conjunt italià, Iniesta ha reconegut que el veterà "porta el ritme de l'equip" i té una gran transcendència, però ha elogiat als altres socis de la medul·lar de la Juve.

Cardenal omplint la Meridiana

JORDI BORDA | 01/06/2015 23:34

Segueix-me

L’abril del 2014 el Francesc Garriga, periodista de Catalunya Ràdio, es va acostar a la Fan Zone dels aficionats del Madrid desplaçats a València. Faltaven hores per a la final de Copa, que havia d’enfrontar el Barça i el Madrid a Mestalla. Va fer una fotografia que va difondre al seu compte de Twitter i va esdevenir viral. S’hi veia una bandera nazi a la porta d’entrada de la Fan Zone, instal·lada per uns aficionats radicals. Va provocar un gran escàndol mediàtic i la intervenció del fiscal de delictes d’odi. La cosa va acabar amb un “La pròxima vegada vigileu que no torni a passar” adreçat a la policia de València. L’engranatge judicial i administratiu va actuar lentament i el tema va morir. Res.

Dissabte passat 70.000 aficionats bascos van envair la ciutat de Barcelona. Van conviure amb els barcelonins sense incidents més enllà de l’impacte profund en les reserves de cervesa de la ciutat. Les aficions rivals, la del Barça i la de l’Athletic Club, van passar el dia barrejant-se sense ni una sola espurna. Un èxit de convivència relacionat amb un esdeveniment esportiu de primer nivell. Orgull.

Dissabte al vespre el cap de gabinet del president Rajoy, Jorge Moragas, va tardar a tornar a la llotja després del descans. Va entrar a la zona noble al voltant del minut 15 de la segona part i al cap de deu minuts, encara amb el partit en dansa, la Moncloa va emetre un comunicat de condemna de la xiulada massiva contra l’himne espanyol i el rei espanyol. Ridícul. Dilluns els responsables d’una maquinària feixuga i desesperantment lenta com l’administració de justícia esportiva espanyola es van reunir d’urgència. Han obert un expedient administratiu i perseguiran les organitzacions que suposadament haurien instigat un acte tan perillós per a la convivència com una xiulada. Demanen que la policia investigui els responsables del repartiment de xiulets a l’estadi. Confiem que tinguin més sort que quan creien haver trobat armes de destrucció massiva a l’estadi. Els retrata que no concebin un acord multitudinari de milers de persones sense instigadors ocults.

A partir d’ara comença la festa política, que tindrà el clímax el 27 de setembre. El Barça no en podria quedar al marge per molt que ho intenti perquè és un altaveu mundial massa important per no neutralitzar-lo. De moment, Miguel Cardenal, el secretari d’estat d’Esports, ja s’ha posat a fer campanya per omplir la Meridiana la pròxima Diada. I si van contra el Barça, ens ajudarà a convèncer indecisos. No ens fallen mai quan els necessitem.

Parlant de porra, em falta el darrer i més important resultat:


I fora de porra: campió el Barça als penals... L'últim el tira Ter Stegen, ja que és l'onzè penal, el marca i després para el que tira Buffon.

Bart, si encerto això últim, són 30 punts, oi?

No sou un club, sou una secció

XAVIER BOSCH | 02/06/2015 20:27

Segueix-me

Els aficionats de la Penya que, en gran nombre, dijous passat van venir al Palau Blaugrana per als quarts de final de l’ACB van dedicar-se, a cada temps mort, a repetir un mateix càntic amb voluntat d’ofendre. “Nou sou un club, sou una secció”. Els joves verd-i-negres semblaven més dolguts que en altres ocasions, i amb raó, després de l’errada de l’equip de màrqueting del Barça, que va fer una campanya per vendre paquets de tres entrades que incloïen partits de semifinals i que, per tant, ja donaven el Joventut com un equip eliminat.

La cançoneta, que volia burxar-nos, em va fer reflexionar sobre aquest Futbol Club Barcelona que, en el fons, s’ha convertit en el millor club poliesportiu del món. Les seccions formen part de la nostra essència, les tenim des de fa una pila de dècades i, a més a més, des dels anys 90 s’han convertit en extraordinàriament guanyadores. La demostració és que de les 38 Copes d’Europa del Barça guanyades fins ara, 34 les han aconseguit les seccions professionals i*només*4 el futbol. La prova que el club fa un salt endavant a partir dels 90 és que fins a l’any 91 totes les Copes d’Europa eren exclusivament d’hoquei patins, una secció que ja n’havia guanyat 10. I l’any següent va arribar la primera d’handbol, i l’altre la primera de futbol...

Avui podem dir que el Barça, al segle XXI, ha guanyat 21 Champions en cinc esports diferents. O, dit d’una altra manera, en els últims vint anys -amb l’excepció del 2013- el Barça ha estat campió d’Europa cada temporada com a mínim d’un esport. I aquí ve la dada més il·lusionant: si el Barça guanya a Berlín, serà la primera vegada a la història que guanya tres Champions en una sola temporada. Aconseguits els títols d’hoquei patins a Bassano i d’handbol a Colònia, si Xavi alça la Champions dissabte, aquesta temporada potser serà considerada la millor de la nostra història. Fins ara, en set ocasions hem guanyat dues Champions en un mateix curs, però mai no n’hem aixecat tres. Però tot costa molt i aquesta temporada ja se’ns ha escapat la final de futbol sala. Amb permís del Juventus, i amb tot el respecte per una Vecchia Signora que també busca un triplet de futbol, nosaltres busquem alguna cosa més.