No es que sea defensa blanda sino parar al Mejor jugador de la historia es muy. Muy muy complicadooooo pararlo

Campionsss campionssss campionssssss oeoeoe
Visca el Barçaaa
I

Visca Catalunyaa

En primer. lugar felicidades. por el titulo y a Messi se le hace falta antes de que haga el segundo regate tirándose con todo si hace falta. Ya se me paso el enfado. Con mi equipo a muerte gane o pierda y ahora a animar al barça en la champions y nos volveremos a ver agosto en la supercopa de España.

Bump:

Messi segueix regnant i el Barça ja té el doblet al sac (3-1)

TONI PADILLA | Barcelona | 30/05/2015 23:20

És l'època de Messi. L'era del jugador argentí. Amb una jugada individual espectacular, el futbolista de Rosario ha començat a decidir la final de Copa del Rei. El Barça, en un estat de forma magnífic, ja suma dos títols i arribarà a Berlín buscant el tercer. Només la Juve, que també busca el triplet, s'interposa entre els homes de Luis Enrique i la història. En una final sentenciada abans del descans, com el 2011, el Barça ha guanyat la seva 27a Copa del Rei contra un Athletic lluitador, però sense arguments (3-1).

Després d'un dia festiu als carrers i una reivindicació en forma de xiulada durant l'himne, el Barça ha imposat el seu joc contra un Athletic que no ha pogut fer res més que defensar-se. Ernesto Valverde ha apostat per Bustinza, un lateral que tot just ha jugat un partit de titular a Primera, per ocupar el lateral on no hi era el sancionat De Marcos. Amb solidaritat i moltes faltes, l'Athletic ha intentat aturar un Barça que ha començat una mica lent, però un cop Messi ha despertat, s'ha cruspit el rival. La final, malgrat l'agressivitat, molts cops mal entesa, dels bascos, estava sentenciada ja al descans.

La genialitat de Messi, la solidaritat de Suárez

El Barça, amb l'equip que segurament serà titular a Berlín, ha fet seu el partit, superant la pressió alta d'Aduriz i Williams, i obligant a la defensa basca a fer hores extres. Messi, però, ho ha canviat tot quan després de rebre dues faltes, ha decidit inventar-se una jugada magnífica, històrica, en que ha anat trencant la cintura de tots els defenses que s'ha trobat pel pas. Ha rebut la pilota gairebé al centre del camp, enganxat a la banda, i mica en mica, ha superat rivals, ara per velocitat, ara per talent, ara per caràcter.

El gol, més artístic que futbolístic, ha deixat sense arguments un Athletic que estava ben posicionat. Però Messi té la capacitat d'obrir forats als murs amb un toc de cintura, de fer fàcil que els altres ni imaginen. Amb cada cop de cintura, amb cada dribling abans de batre Herrerin pel pal curt, Messi ha excitat el barcelonisme, que ja pensava en Berlín. Ja pensava en volar de la mà del seu millor jugador.

El gol, tant brillant, ha deixat grogui un rival que no ha pogut aturar un trident històric. Poc després, Suárez, després d'una bona jugada de Rakitic, ha trencat la defensa regalant el segon gol a Neymar. L'espectacle blaugrana només s'ha trencat puntualment, com en un bon xut de Williams al travesser, però la final ja estava sentenciada al descans. Suárez, generós, ha cedit la pilota a un Neymar crescut, rebent faltes i treient de polleguera un rival que ha acabat condemnat a fer faltes.

Xavi, sobre la gespa

A la segona part, el Barça, conscient de la seva superioritat, s'ha deixat anar una mica. L'Athletic ha respirat una mica, forçant alguns serveis de cantonada que no han provocat ni pessigolles a la defensa del Barça. Iniesta ha donat un ensurt en demanar el canvi amb molèsties lleus, fet que ha permès veure a Xavi jugant, ara si, el seu darrer partit al Camp Nou. De fet, just després, ha entrat Susaeta per Iraola. Iraola doncs, deixava el camp en el seu darrer partit amb l'Athletic just quan Xavi entrava per acomiadar-se de l'estadi.

La segona part ha estat més fluixa, més apagada, amb un Barça prou llest com per deixar-se anar una mica, per no cansar les cames. L'Athetic no ha trobat mai la manera de fer mal a un equip que als 75 minuts ha enllestit la feina quan Alves, amb el seu nou pentinat al cap i la seva projecció ofensiva, ha trobat Messi. Una connexió que sempre funciona i que ha deixat enllestida una final en que Suárez ha estat ràpidament canviat per evitar ensurts, ja que l'uruguaià sortia de lesió. 

Gol de l'honor

Williams, el nou lleó que demana pas, ha marcat el gol dels bascos als 80 minuts en rematar una centrada d'Ibai. El davanter format a Lezama ha trobat el premi a la seva lluita, però l'Athletic no ha pogut fer gaire més per aturar un Barça que és a un sol pas de signar el segon triplet de la seva història. El partit ha acabat amb atacs desesperats de l'Athletic sense fortuna i una picabaralla quan els jugadors de Valverde, derrotats, no han paït un intent de Neymar de driblar els rivals amb imaginació.

La segona Copa ja és al sac. Amb mereixement. I amb un Messi tant endollat, que mitja Itàlia s'ho mira amb cara seriosa.

Felicidades amigos blaugranas fuistes mejores y nos pasasteis por encima y no hay nada que objetar y ahora a por el triplete, que se que le va a joder a los merengues de la familia ¿habeis visto que impresionantes somos los aficionados del athletic? Triunfamos a donde vamos. Con señorio y saber estar, a muerte con el equipo gane o pierda. Yo no puedo describir lo que siento con este equipo. Es dificil explicarlo. Bueno, es un sentimiento que lo llevamos muy adentro en el corazón. Es el equipo de todos en Bizkaia. Yo ayer estuve con unos amigos y con gente que no conocía y que hermanamiento de aficionados. Antes y despues. Aqui os dejo una cancion https://www.youtube.com/watch?v=jhK0UZlXckY

Cantada por Francis, el cantante de Doctor Deseo.

Les deu raons que em fan xiular aquesta nit

30.05.2015 15:00

Vicent Partal

1. Xiularé al Camp Nou aquesta nit perquè és una forma de protesta política. En qualsevol país, quan un estadi sencer xiula alguna cosa la gent reacciona demanant-se per quina raó passa. Ho analitza i en treu deduccions, pensa i raona. Pot enfadar-se, com va passar a Sarkozy o a Chirac a França, però sempre cerca l'explicació a un fet que no és normal. I mira d'entendre el motiu, polític, de la protesta. 

2. Xiularé perquè això no és una qüestió d'educació o de no-educació. Per contrast, els espanyols prefereixen portar el debat al terreny de la bona educació o mala educació. I això no hi té res a veure. No és una qüestió de bona educació ni de respecte. És simplement una oportunitat d'ensenyar al món que ni els catalans ni els bascs no hi som de grat, a l'estat espanyol. I una manera de demostrar a milions d'espectadors que no acceptem la situació que vivim. Com no la van acceptar els atletes que van alçar el puny del poder negre als Jocs de Mèxic. Com no l'acceptaven els atletes irlandesos que van eixir de la desfilada de la delegació britànica als Jocs de Londres del 1906. Com no l'acceptava Vera Caslavska, la gimnasta txeca que va protestar simbòlicament al podi quan sonava l'himne soviètic. Com no l'accepten els fans del Montreal Canadiens d'hoquei, que sistemàticament xiulen l'himne canadenc. Com no l'acceptaren els seguidors gal·lesos del Cardiff quan es van enfrontar al Liverpool en la Carling Cup —i, per cert, els britànics van optar per no fer sonar l'himne al partit de tornada, per evitar la polèmica.

3. Xiularé perquè no tolere les amenaces. No aguante que es pensen que acotaré el cap perquè m'amenacen. Mai no ho he fet i no ho pense fer a hores d'ara. Si els molesta això que faré, això que farem tanta i tanta gent, que pensen per què passa i que ens oferesquen una solució perquè no passe. Per exemple, que no sone el seu himne i sonen en canvi els himnes català i basc. No volen dialogar? No volen acceptar que el món no és com ells el volen? No volen creure que els ciutadans d'aquest país han canviat per sempre més? És problema seu. Però si es pensen que amb amenaces revertiran la situació és que no han entès res. I el Camp Nou en serà una prova.

4. Xiularé per donar suport a les seleccions nacionals catalanes. Els mateixos que diuen que cal no barrejar esport i política són els primers de fer-ho. Usen la diplomàcia de l'estat, que també la paguem nosaltres, per anar contra allò que nosaltres volem. Cada vegada que una selecció catalana de qualsevol esport participa en una competició internacional ells fan mans i mànegues per esguerrar-ho. Recordeu Fresno i les maniobres brutes d'Espanya contra una federació internacional que ja havia reconegut la selecció catalana pels mèrits propis. I no és això i prou: estic fart que els mateixos que criden impunement 'Puta Catalunya' després facen servir els nostres esportistes per a vantar-se'n i enaltir la seua nació. Que els esports no s'han de barrejar amb la política, però quan guanyen alguna cosa no se n'estan gens…

5. Xiularé en protesta per la prohibició del 9-N i la sentència de l'estatut. Xiularé en protesta per la política de l'estat espanyol als Països Catalans i concretament a Catalunya. Però no ho faig en abstracte. Xiularé per protestar contra la sentència del tribunal espanyol contra l'estatut i contra l'intent de prohibir el 9-N. I ho faré al Camp Nou com ho vaig fer als carrers de Barcelona, com em vaig donar la mà amb una persona que no coneixia a la Via, com vaig fer repicar els atuells al balcó de casa tres nits abans de votar mentre tot el meu barri retrunyia. No hi ha cap diferència ni una. El lloc i prou.

6. Xiularé contra els intolerants que sempre volen fer trampa. Darrerament observem com tenen com més va més galtes. Si un programa de TV3 només porta representants de partits sobiranistes organitzen un escàndol monumental; en canvi, cada dia, la parcialitat de les televisions espanyoles contra el catalanisme és un escàndol. No volen que no xiulem: volen que no xiulem el seu himne. Quan ells mateixos juguen contra França i el Vicente Calderón en massa, davant el seu rei, xiula 'La Marsellesa', aleshores no passa res. I ara s'acabarà el món? No aguante la hipocresia, de manera que xiularé també per això.

7. Xiularé per denunciar la manca de legitimitat de la monarquia espanyola. Xiularé per reivindicar el règim del 1931, les repúbliques que van nàixer del vot popular. L'arrel de la legitimitat de Felipe és el colp d'estat de Franco i una transició tramposa en la qual es va imposar per la força la forma monàrquica de l'estat i la monarquia de Juan Carlos —amb totes les conseqüències, corrupció i escàndols inclosos. Xiularé per les repúbliques que van nàixer a l'abril i contra les corones tacades.

8. Xiularé en solidaritat amb els germans bascs. I ben de gust que ho faré. A la gespa serem contrincants, però a la grada no. Amb els companys i amics de l'Athlètic que tantes experiències comparteixen amb nosaltres. Xiularé en català i en basc. Avui, sí: bilingüe. 

9. Xiularé pel president Sunyol, per la memòria històrica, perquè a mi em feien saludar aquest himne quan era xiquet, amb el braç alçat. Formàvem al pati, a la vella escola de l'Albereda de Bétera, i sonava aquest himne mentre s'hissava la seua bandera. I als xiquets ens feien tenir el braç alçat i cridar visques a Franco i a un fantasmagòric imperi espanyol que avui es bat en retirada. Així doncs, xiularé per la memòria històrica. Per la meua personal i viva, que jo no oblide que em pegaven si deia una sola paraula en valencià, però també per la del país. Pel president del Barça assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pel president Companys, assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pels resistents i combatents que van lluitar per la democràcia i encara romanen escampats en fosses comunes que l'estat no vol investigar ni tan sols quan l'amenaça l'ONU. Xiularé especialment en nom de tots, de Sunyol i Companys a Puig Antich, al cap de l'estat. Perquè la seua legitimitat prové dels assassins, i perquè no ha demanat mai perdó pel fet que la seua dinastia donàs ales al colp d'estat del 39, va col·laborar amb la dictadura durant quaranta anys i va acceptar i traure profit de la falsa legitimitat que el manté encara avui en el tron.

10. Però sobretot, i per damunt de qualsevol altre argument, xiularé perquè vull fer-ho, perquè em ve de gust i perquè em dóna la gana. Sóc un ciutadà lliure i faig en cada moment allò que crec que és convenient i correcte. I pense que escridassar l'himne i el monarca espanyols és correcte i plenament justificat a la Catalunya del 2015. I si em volen cercar per això seré al lateral segona graderia. Xiulant.

NADA, no te enteras. CONTRERAS, más claro el agua.
Na nit