El gol que va canviar el futur del Barça

TONI PADILLA | Barcelona | 16/05/2015 00:00

Segueix-me

Marcelo Zalayeta, amb 36 anys, segueix jugant. Ho fa al Peñarol de Montevideo, el club del qual és aficionat i que s’estima amb bogeria. Zalayeta, després de guanyar diners perseguint gols en clubs com el Kayserispor turc i el Bolonya italià, segueix recordant el gol que va marcar al Camp Nou el 2003 en rematar una centrada de Birindelli. Però, curiosament, no el considera el millor gol de la seva carrera. “El millor és el del 2005 contra el Madrid, a la pròrroga, que ens va classificar per als quarts de final de la Champions”, diu. Sí: Zalayeta, en dos anys, va eliminar el Barça i el Madrid amb dos gols a la pròrroga. Però mai va poder guanyar el trofeu.

El gol de Zalayeta al Camp Nou va canviar-ho tot. El Barça vivia una temporada molt complicada, la tercera amb Joan Gaspart de president. Gaspart, mà dreta de Núñez, havia sigut escollit president el 23 de juliol del 2000 en derrotar a les urnes Lluís Bassat per 25.181 vots a 19.791. El seu mandat va estar marcat pels fitxatges cars, l’absència de títols i la progressiva pèrdua de suports dins de la directiva.

Llorenç Serra Ferrer, Carles Rexach i Louis van Gaal, en el segon periple al club, no van poder aixecar la moral barcelonista durant dos anys grisos. Els primers mesos del 2003 la pressió era insuportable, amb mocadorades, incidents a la llotja després de perdre amb el València, la destitució de Van Gaal i el fitxatge de Radomir Antic per substituir-lo. Al febrer Gaspart havia vist com marxaven directius com Salvador Alemany, Martínez Rovira, Jaume Llauradó, Àngel Fernández, Gabriel Masfurroll i Joan Castells. Josep Maldonado, secretari general de l’Esport de la Generalitat, va entrar en acció per convèncer Gaspart perquè marxés, just en les setmanes en què el Barça, sorprenentment, avançava a la Lliga de Campions, liderant el segon grup de la Champions amb victòries contra el Bayer Leverkusen i el Newcastle.

El barcelonisme vivia una guerra civil molt crua. Maldonado i l’oposició pacten amb Gaspart perquè dimiteixi durant l’assemblea extraordinària organitzada el dia 1 de març, en la qual s’havien de convocar eleccions anticipades. Però Gaspart, en un nou gir de guió, plega el dia 12 de febrer, gairebé de matinada, i deixa com a president Enric Reyna, que s’afanya a fer esculpir el seu nom a la placa de la llotja amb els noms de tots els presidents del club. Reyna suspèn l’assemblea i intenta fer-se fort confiant en els èxits a la Champions de l’equip, que pocs dies després goleja l’Inter de Milà al Camp Nou per 3-0 amb gols de Saviola, Cocu i Kluivert.

Reyna tira endavant veient com l’equip es classifica per als quarts de final com a primer de grup. I el 9 d’abril del 2003 un gol de Saviola dóna un gran empat al vell Delle Alpi (1-1) contra la Juve. El Barça s’acosta a les semifinals de la Champions i Reyna se sent més fort. Al seu cap idea un pla per seguir manant que consisteix a fer que sigui l’as,semblea de socis compromissaris, i no un procés electoral obert, el que dictamini la seva sort. La seva idea era fer-ho just abans de les semifinals de la Champions, que podien ser contra el Manchester United o el Madrid. Però la Juve guanya al Camp Nou. Nedved marca un bonic gol durant la segona part, però un jove Xavi supera Buffon i empata. A la pròrroga, Zalayeta supera Bonano i posa punt final al Barça d’Antic. “Em vaig situar entre els centrals i no vaig rematar del tot bé, però va entrar”, recorda el davanter uruguaià.

El gol de Zalayeta ho va canviar tot. Un dia més tard, Reyna es reuneix amb el que li quedava de directiva després de mesos de dimissions (nou directius presents a la reunió ni havien sigut ratificats en assemblea, com manen els estatuts) i s’organitza una assemblea el 5 de maig per presentar la dimissió i organitzar eleccions al juny. Durant quatre hores, Reyna va buscar solucions per seguir manant, però els directius el van aconsellar bé i es va posar punt final a una època fosca, en què el Barça va perdre més de 50 milions cada temporada, va tenir quatre tècnics diferents, dos presidents i no va guanyar cap títol. Aquella nit de la dimissió de Reyna, Lluís Bassat va deixar clar que es presentaria a les eleccions del 2003, les primeres en què el nuñisme no tenia un candidat fort. Però Bassat va ser superat per una candidatura liderada per un jove advocat anomenat Joan Laporta. Laporta, amb el suport de Sandro Rosell, Ferran Soriano, Josep Maria Bartomeu i Agustí Benedito, inicia una revolució que ha canviat del tot el Barça. I tot, potser, gràcies al gol de Zalayeta. Malgrat que l’uruguaià recorda més un gol al Madrid.

La clau científica de l’èxit del Barça

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 16/05/2015 00:00

Segueix-me

Fa 86 mil·límetres d’altura, 33 d’amplada i 20 de gruix. Ocupa poc més que un encenedor i és impensable que un futbolista del Barça salti als terrenys de joc de la Ciutat Esportiva sense portar-lo. Es tracta d’un petit xip enganxat a l’esquena, a través d’una armilla. El GPS és un sistema que permet monitoritzar i analitzar el rendiment dels jugadors al moment. Els serveis mèdics del club tenen dades instantànies dels esforços que estan realitzant els futbolistes durant tots els entrenaments. D’aquesta manera, l’staff tècnic de Luis Enrique té dades individuals de cada jugador que els permeten dosificar els esforços i evitar sobrecàrregues que deriven posteriorment en lesions musculars. Els resultats parlen per si sols.

Deixant de banda el peculiar cas de Thomas Vermaelen, que ja va arribar lesionat del Mundial del Brasil, la plantilla blaugrana acumula durant aquests deu mesos de competició 30 problemes físics, comptant des de les petites molèsties que impedeixen jugar un partit per precaució fins a les lesions musculars greus. La mitjana entre els principals clubs europeus, com explica Jan Ekstrand, doctor i analista de la UEFA, és de 50. El Barça, per tant, obté en aquest camp uns grans resultats, que ajuden a entendre el bon moment de la plantilla, clau per optar als tres títols en aquestes últimes tres setmanes.

El juliol de l’any passat, just abans que arrenqués la pretemporada, els serveis mèdics van tenir una primera presa de contacte amb el nou cos tècnic de Luis Enrique. Des de feia tres anys el Barça feia servir el sistema GPS a les pretemporades, i la voluntat dels serveis mèdics era utilitzar-lo tot l’any per obtenir dades de manera més regular. L’entesa va ser total, en part gràcies a la figura d’un jove balear de 27 anys que havia de ser l’encarregat de tenir els jugadors en un bon estat de forma. El preparador físic, Rafel Pol, home de confiança de Luis Enrique, es va convertir en “figura clau” perquè el cos tècnic i els serveis mèdics treballin plegats. De fet, es van programar reunions periòdiques entre els preparadors físics i els metges, però amb el pas de les setmanes es van anul·lar, perquè “el diàleg” era fluid i “diari”. “S’ha aconseguit que sigui una cosa natural”, expliquen a Sant Joan Despí.

En un mes es va passar d’Elvio Paolorosso a Rafel Pol, és a dir, d’un preparador físic que no va tenir mai en compte l’opinió de metges i assistents de la casa i que funcionava amb paper i bolígraf, a la feina de Rafel Pol, que s’ha fet seu el control mil·limètric que el Barça té de tots els jugadors, a través del GPS, i que lideren el doctor Dani Medina i el preparador físic Edu Pons. Ells dos són els que supervisen i analitzen les dades que ofereixen els xips que proporciona l’empresa Statsports, amb el suport d’Ivan Valle des de l’àrea de sistemes.

A la Ciutat Esportiva tenen la sensació que s’ha recuperat la dinàmica de treball que es va establir l’any 2008, amb l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta. Totes les àrees van treballar en la mateixa direcció i es van reduir el nombre de lesions considerablement. Aquest any, però, els resultats són encara molt millors. Els jugadors del Barça s’han perdut de mitjana 16 dies per culpa d’un problema físic, 373 en total, deixant de banda Vermaelen. En el primer any de Guardiola van ser 21 dies, mentre que en l’últim any del tècnic de Santpedor aquesta mitjana va créixer fins als 28,7 dies (659 en total). Cada jugador es va perdre un mes de mitjana. A la Ciutat Esportiva assenyalen que el gran problema amb Guardiola va sorgir el segon any, quan es va fer evident la falta de sintonia entre el preparador físic Lorenzo Buenaventura i els metges. Ja no anaven a l’una.

“Hi ha una clara relació entre els èxits de l’equip i el nivells de lesions”, explicava el metge blaugrana Lluís Til al MuscleTech 2014, un congrés internacional d’especialistes en medicina esportiva que se celebra des de fa sis anys a les instal·lacions del Barça i que van promoure els serveis mèdics del club. Al Camp Nou admeten que les dades de lesions d’aquest any són “boníssimes”, “equiparables a les de l’any del triplet”. Ara bé, com remarquen les persones que treballen amb el GPS, les dades són només una part; enfocar l’èxit només tenint en compte la tecnologia seria “simplificar-ho massa”. En les lesions, per exemple, hi ha un factor sort notable, com també hi intervé la manera de jugar i d’entrenar de cada tècnic. “Així entrenes, així et lesiones”, sintetiza Jurdan Mendigutxia, consultor mèdic de diferents equips europeus.

Tenir el GPS però no saber-ne interpretar les dades no serviria de res. El xip (anomenat Viper Pod) aporta més de 200 variables, que es poden englobar en 12 grans categories. El GPS permet saber la distància recorreguda per cada jugador, les acceleracions, les frenades, l’índex de fatiga muscular, els esprints, la distància que es cobreix a cada velocitat, els impactes que rep un jugador... tot queda registrat automàticament. Aquestes dades es creuen amb les que facilita la Lliga i la Champions en cada partit. Així, el Barça té un seguiment acurat de tota la càrrega física de l’esportista, cosa que permet abaixar la intensitat o donar descans (en partit o entrenament) a cada jugador perquè mantingui un to físic òptim i s’evitin sobrecàrregues que derivin en lesions. Les rotacions s’expliquen en certa mesura per això. “Es monitoritzen les capacitats individuals per prendre les decisions més encertades”, sintetitzen.

Hi ha jugadors, com Messi, que tenen una gran capacitat per administrar els esforços durant els partits i més d’un cop el Barça s’ha trobat, quan ha analitzat les dades, que l’argentí registra uns paràmetres més alts en algun entrenament que en el partit. Messi se sap administrar com ningú, admeten. “El GPS objectivitza, constata sensacions -expliquen al cos tècnic-. Els especialistes tenen bons ulls, però per saber si algú s’entrena bé cal el GPS”, afegeixen els experts, que assenyalen que també és molt important el bagatge d’aquests últims anys, tenir guardades les dades de tres temporades que permeten tenir una visió més panoràmica de cada jugador.

Els jugadors del Barça han interioritzat el fet de posar-se cada dia l’armilla amb el GPS, igual que ja s’ha convertit en un hàbit pesar-se cada dia al vestidor. Forma part d’un costum que permet al club anticipar-se a les lesions, prevenir la “fatiga”, un dels factors clau en les lesions, com assenyala Ekstrand. El Barça, però, no és ni pioner ni l’únic a Europa. Statsport treballa amb 17 equips de la Premier i també amb el Juventus, rival a la final de la Champions. Per això, la clau és creure-hi, que el coneixement científic s’integri en la planificació esportiva. No són números freds.

Les dades del GPS també s’utilitzen per determinar quan un jugador pot tornar després d’un trencament muscular. Ha de completar sis entrenaments i tenir els paràmetres anteriors a la lesió. Les millores tecnològiques, claus en l’èxit d’aquest any gràcies al GPS, també hi són a l’hora de tractar les lesions. L’Alter G (una cinta que permet treballar controlant la gravetat, originàriament preparada per als astronautes de la NASA) i el NormaTec (pressoteràpia per alleugerir el dolor) són altres eines que el club té a Sant Joan Despí, complementàries a les mans dels fisios, i que permeten accelerar les recuperacions. Modernitat i tradició, ciència i intuïció, claus d’un Barça en què Pol i el GPS tenen un paper decisiu.

El Barça femení torna a estimbar-se contra el València i queda eliminat de la Copa

NATALIA ARROYO | Barcelona | 15/05/2015 20:04

El Barça femení no podrà revalidar el títol de campió de la Copa de la Reina, perquè aquest divendres ha perdut en semifinals contra el València per culpa d'un solitari gol de Karol al minut 37 de partit. L'avantatge ha acabat de donar ales a les xe, molt combatives des del primer minut, posant en molts problemes un Barça voluntariós però encallat en atac. De res ha servit l'esprint final de les noies de Xavi Llorens, que a falta de vint minuts han disposat fins i tot d'un penal per empatar i forçar la pròrroga. Però Mariajo ha encertat el costat per on llançaria Sonia Bermúdez i ha pogut impedir l'1-1.

Tot i intentar-ho fins al final a l'estadi municipal Álvarez Claro de Melilla, les blaugranes, que han completat una altra temporada pràcticament impecable, no han pogut tornar a moure el marcador i han acabat consumant la seva tercera ensopegada contra el València, la seva bèstia negra aquesta temporada: dels 9 gols encaixats en Lliga, quatre portaven el segell d'alguna futbolista de Cristian Toro, i de les tres derrotes, dues van ser contra el quadre xe.

El València s'enfrontarà diumenge en la final al Fundación Cajasol Sporting, que aquest matí s'ha desfet als penals de l'Atlètic de Madrid en l'altra semifinal.

Recuperar la Lliga a casa del vigent campió

MARTÍ MOLINA | Barcelona | 17/05/2015 00:00

El Barça pot proclamar-se avui mateix campió de Lliga. No ho té fàcil, però és assequible. Necessita derrotar l’Atlètic de Madrid al Calderón (19 h, C+ Liga, GolT). Els futbolistes blaugranes afronten el partit amb una xarxa de seguretat, ja que en cas de derrota encara tindran una segona oportunitat d’aquí set dies al Camp Nou, contra el Deportivo de la Corunya. Però els homes de Luis Enrique no volen retardar més el títol de Lliga i s’han conjurat per saltar a la gespa de l’estadi matalasser per intentar acabar la feina a falta d’una jornada. Un triomf que permetria matar dos pardals d’un tret: a banda d’assegurar el títol, es faria al camp del rival que, ara fa una temporada, va pispar la Lliga als blaugranes al Camp Nou.

L’atzar del calendari ha fet que matalassers i blaugranes es veiessin les cares a la penúltima jornada, al Calderón. El vigent campió contra el rival que està més ben posicionat per aconseguir el títol. “Veig un partit obert, interessant i amb moltíssim en joc per a tots. Anem amb la mateixa idea de sempre, malgrat que, si perdem, seguim depenent de nosaltres mateixos. Però ells van guanyar la Lliga al Camp Nou a l’últim partit i ara tenim una bona oportunitat de guanyar el títol a casa del campió”, explicava l’entrenador blaugrana. Ell i els futbolistes saben què s’hi juguen, i que, després de classificar-se de manera brillant per a la final de la Champions, ara poden arrodonir una setmana de luxe i donar un cop d’autoritat cap a la resta dels rivals.

El Barça fins i tot podria ser campió perdent al Calderón, sempre que el Reial Madrid -que a la mateixa hora juga al Power8 contra l’Espanyol- també perdés. Però el Barça no té en compte aquesta possibilitat i només pensa a guanyar. No és pas per “ànims de revenja” -ja que, segons el tècnic asturià, l’Atlètic de Madrid va ser “campió per justícia” i els jugadors del Barça en són conscients-. Simplement són ganes de fer bé la feina i de tancar un títol pel qual han estat lluitant durant nou mesos, amb alts i baixos, problemes diversos i la sensació d’haver hagut de remar a contracorrent en algunes fases del curs. “Comencem a ser conscients que podem fer una cosa [el triplet] que només s’ha fet una vegada en la història del club. Però és molt difícil. Arribar fins aquí és meravellós i per aconseguir els tres títols ens queda fer tres grans partits”, destacava.

El Barça viu en un clima d’eufòria i la possibilitat de revalidar el triplet és pròxima i realista. “¿Com ha canviat el meu estat anímic i el del vestidor? Doncs és el mateix des de fa tres mesos o sis mesos -deia ahir Luis Enrique-. El que sí que ha canviat és que a l’entorn es respira optimisme, i això és bo, positiu”. Però cal tocar de peus a terra i no cometre [...]

El Barça guanya a Màlaga i pispa als locals la segona plaça (61-74)

EFE | Barcelona | 17/05/2015 15:33

El Barça depèn d'ell mateix per ser segon després del seu triomf a Màlaga. L'Unicaja en canvi, ha tornat a perdre, i ja són cinc derrotes consecutives (61-74) en un duel clau entre aspirants al títol.

El partit s'ha iniciat d'una manera igualada, amb els dos equips respectant-se però amb el Barça més sencer, encara que un triple de l'aler lituà Mindaugas Kuzminskas ha ofert un alè d'il·lusió als malaguenys (9-7, minut 4).*
L'Unicaja, amb un percentatge ofensiu, sobretot en triples, molt baix, ha posat molts obstacles a la seva possible victòria al temps que el Barcelona iniciava l'enlairament (15-21).

La formació que entrena Joan Plaza ha desaparegut per moments de la pista, amb nombrosos errors en atac i amb molts problemes en la defensa per frenar els blaugranes, cada vegada més convençuts de les seves possibilitats. L'aler nord-americà Deshaun Thomas, amb un triple, ha posat l'avantatge de deu punts per als visitants (17-27, minut 14).

Joan Plaza ha sol·licitat un temps mort per intentar canviar el decorat a causa de la nefasta estadística des de la línia de 6,75, amb un encistellament de set intents, i ha canviat el sistema per jugar dins de la zona amb el pivot Fran Vázquez. El Barça ni s'ha immutat i un altre triple de Doellman ha sentenciat qualsevol indici de remuntada (23-33, minut 17), més quan el base brasiler Marcelinho Huertas també ha ajudat a què s'arribés al descans amb un clar 27-40.

El Barcelona ha sortit en el tercer quart de la mateixa manera que ha acabat el segon. Amb una línia exterior infal·lible, on Oleson, Abrines i Doellman trencaven el partit davant un Unicaja sense poder de reacció i amb molts problemes a totes les seves línies (42-62). El partit semblava decidit, encara que l'Unicaja ho ha intentat per tots els mitjans, però no ha estat el seu dia i a sobre ha arribat exhaust físicament i mentalment al tram final del partit.

L'equip de Xavi Pascual, molt superior, ha aconseguit en el quart període aguantar l'avantatge i mai ha entrevist perill, pel que ha aconseguit un clar triomf per 61-74, que li atorga la segona posició a falta d'una jornada perquè conclogui la fase regular.

Fitxa tècnica:

61 - Unicaja (15+12+15+19):*Markovic (3), Toolson (7), Kuzminskas (9), Green (9), Golubovic (6) -cinc inicial-, Granger (4), Vázquez (11), Thomas (5), Vasileiadis (-), Suárez (3) i Stefansson (4).

74 - FC Barcelona (21+19+22+12):Huertas (9), Abrines (8), Oleson (9), Doellman (9), Tomic (6) -cinc inicial-, Nachbar (2), Navarro (6), Satornasky (6), Pleiss (6), Thomas (12) i Lampe (1).

Àrbitres: Arteaga, Peruga i Rial.

Incidències: Partit corresponent a la trenta-tresena jornada de la Lliga Endesa disputat al Palau dels Esports José María Martín Carpena davant uns deu mil espectadors.*

El primer titulo en el saco, a pesar de las hostilidades del final del encuentro por parte de los " leñeros " de siempre colchoneros.

Algunas veces el destino es muy caprichoso, el año pasado se perdió la Liga en casa con el mismo equipo que fue el ganador, ahora la situación se ha invertido....Campeones en su campo y ante el mismo rival.

Buenos companys seguidores de este hilo.......Me voy a tomar la botella de cava " Juve Camps " Gran familia, la primera de las tres que tengo en la nevera para celebrar esta Liga que le hemos birlado a los imperialistas merengones y a su dictador el gran Florentino .....Me quedan dos mas .......Copa y Champions


ARA MES QUE MAI ......VISÇAAAAAAAAAAAAAAAAA EL BARÇA....SOM ELS MILLORS