Soy el unico culé que a pesar de celebrar los goles como si se trataran de la final de Champions, al ver a Pep cabizbajo ha sentido tristeza?

La decision de irse fue suya, él sabia que cruzarse con el Barça tarde o temprano se daria, y no nos engañemos, en la segunda parte hasta que no han llegado los goles hemos sufrido, pero me da tristeza que un tio que ha dado tantisimo a nuestro Barça, ahora esté así de jodido. Me dolio a mi el baño del Madrid el año pasado y aunque soy mas cule que nadie, me ha jodido verlo así de hundido.

Messi, el talent indomable que s’escapa de la pissarra

NATALIA ARROYO | Periodista i entrenadora | 07/05/2015 18:57

Segueix-me

Per què Leo Messi, de cop i volta, apareix i destrossa un partit? Què fa que el crac argentí, en un partit en què no troba les aparicions decisives que desitja, acabi inventant-se el context que l’afavoreix? Com llegeix el joc, què intueix, què adapta en cada escenari per passar de desactivat a transcendental? Ho havia anunciat Pep Guardiola en la prèvia, que era “imparable”, que cap sistema defensiu podria frenar el seu talent, i el de Santpedor ho va patir en primera persona. De manera abrupta, cruel, imprevisible.

Perquè és així com es mou Messi. Fins i tot aquesta versió actual de l’argentí, la que mira de ser protagonista molt més enllà del remat, la que vol influir en totes les fases del joc -alhora al mig del camp, a tocar del pic de l’àrea o entre el central i el lateral-, encara viu esquitxada per la sensació de ser-hi o no ser-hi en determinats moments. Són coses de la intuïció, d’aquest olfacte natural que li fa sentir que val la pena un esprint -per pressionar o anar al remat-, quan anteriorment se n’havia censurat uns quants. La maduresa amb què gestiona els seus esforços, amb què selecciona els seus moviments, és gegant. No hi ha pissarra que encaixi això.

La feina de Luis Enrique s’ha centrat, justament, a encaixar-hi tota la resta, la que sí que pot controlar, i a la qual ha demanat complicitat. Els tècnics han admès sempre que es busca “compensar” els espais que Messi ocupa o desocupa. Rakitic i Alves, essencials dimecres, estan constantment adaptant la seva posició i el seu recorregut per mantenir l’ordre posicional que necessita l’equip. Més oberts, més tancats, més en curt, més en llarg. Sempre en funció de Messi. Suárez també admetia que li cedia el centre de l’atac no per ordre de banqueta, sinó per la improvisació de l’argentí.

En alguns partits s’ha evidenciat la necessitat de Messi de canviar el guió del matx quan el rival l’havia desactivat. De massa obert, passava a ocupar espais interiors. De massa ofegat entre els centrals, buscava oxigen més a prop de la banda. Si l’equip no fluïa des del darrere, baixava a remoure les coses com un organitzador més. El canvi era visible, era evident, es podia analitzar.

Dimecres contra el Bayern, Messi no va canviar res. No de manera descarada. Va intentar rebre en les mateixes zones en la primera part i en la segona. De fet, va tocar menys pilotes en el segon temps, que és quan va esclatar. Però va poder trobar les determinants ben encarat a porteria, en un moment de més desgast del rival, i potser de desatenció defensiva involuntària. Messi no és només talent indomable. És un avís cruel per a la resta de terrestres: s’ha d’estar sempre alerta.

El Barça d'handbol rep el Guadalajara per començar a obrir boca

GONZALO ROMERO | Barcelona | 08/05/2015 11:46

22 dies abans de saltar a la pista del Lanxess Arena de Colònia (30 de maig), el Barça d'handbol s'enfronta aquesta tarda al BM Guadalajara al Palau Blaugrana (20.00 hores). El conjunt blaugrana comença la preparació per a la fita continental amb el títol de la Lliga Asobal Bauhaus sota el braç.

Els homes de Xavi Pascual no es juguen res davant els de César Montes, obligats a sumar els dos punts per assegurar la permanència. L'equip de César Montes és dotzè en la taula de classificació amb deu victòries i un empat i està a quatre punts de la zona de descens.

Canvis i gestionar esforços

El preparador barceloní ha convocat als jugadors del filial Beto Miralles, Víctor Saez, Alex Márquez, Oriol Rey i Fran Revuelta per oxigenar una plantilla lleugerament castigada per l'exigència del calendari. Els compromisos internacionals dels seus jugadors d'aquest últim cap de setmana obliguen a Pascuall a rotar el seu equip: "Els jugadors que van estar amb les seleccions es van incorporar dimecres als entrenaments. Seguim fent treball de càrrega per preparar la Final a Quatre", ha explicat.

Pascual, tot i això, no vol perdre el gen competitiu que caracteritza a aquest Barça: "No ens reservem. Els jugadors necessiten competir. Tothom ha d’estar amb minuts i sentir-se important. Tots els partits són importants. Mereixen els rivals el màxim respecte. Ens va bé per mantenir els automatismes, per tornar a tenir l’equip en forma i en aquesta línia estem", ha comentat.

El Barça de futbol sala comença el play-off a Tudela

ARA | Barcelona | 08/05/2015 17:30

Després de perdre la final europea, el Barça inicia el play-off de la Lliga de futbol sala (LNFS) a la pista de l'Aspil Vidal Ribera Navarra de Tudela (13h / Teledeporte). L'equip local afronta aquest important enfrontament amb la baixa d'Andresito, que es perdrà el que resta de temporada, però recuperarà a Rubi, baixa durant els últims cinc mesos. Els navarresos van guanyar al Palau fa poques setmanes, però també van perdre a casa el partit de lliga amb el Barça.

Per la seva banda, el Barça arriba a Tudela amb l'objectiu prioritari de sumar un important triomf a domicili en el feu navarrès. Difícil esmena per als de Marc Carmona, que buscaran recuperar sensacions després l'ensopegada patit a la Final de la UEFA Futsal Cup. Per aquesta cita, el conjunt blaugrana tornarà a confiar en el trident brasiler format per Ferrao (22 gols), Wilde (21 gols ) i Bateria (20 gols), com a màxim referent ofensiu. Wilde, amb problemes, finalment s'ha recuperat i podrà ser a Tudela.

Luis Enrique prepara el partit davant la Reial Societat sense Mathieu, que s'entrena al marge

ARA | Barcelona | 08/05/2015 11:48

El Barça segueix preparant el partit de Lliga contra la Reial Societat. Després del 3-0 contra el Bayern a la Champions, ara els de Luis Enrique se centren en la Lliga. Aquest dissabte rebran als bascos amb l'obligació de guanyar per seguir al capdavant. Per preparar l'enfrontament, els blaugranes s'han exercitat aquest matí al Camp Tito Vilanova de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

El tècnic asturià ha comptat amb la presència de tots els seus futbolistes, també Vermaelen, que fa una setmana va rebre l'alta mèdica després d'estar de baixa tota la temporada. El francès Mathieu, que va ser baixa davant del Bayern per unes molèsties, però, segueix sense recuperar-se del tot i aquest divendres al matí ha seguit fent treball específic al marge dels seus companys.

Ara voldria sentir a aquells cules que fa uns messos deien que era el moment de vendra a MESSI ... Ara que estan tenin orgasmes sense parar amb els seus gols , assistencies i mes barbaritas que fa cada partit , aquells que deien que ja nomes caminaba per el camp que era 250 milions i bons serian ....jo mai he sigut dubtosa . soc de MESSI a mort ...els que em coneixeu ja ho sabeu ... i repeteixo em sembla una falta de respecte al futbol comparar a MESSI amb aquet que es diu c.ronaldo , ja prou . LEO MESSI es EL MILLOR JUGADOR DEL MON DE TOTA LA HISTORIA DEL FUTBOL .I ES DEL BARÇA . I QUI [...]

El Barça apura les opcions de ser segon davant del Dominion Bilbao Basket

FERRAN MITJÀ | Barcelona | 09/05/2015 09:00

El Barça de bàsquet rep aquest dissabte (21h, Esport3), al Palau Blaugrana, el Dominion Bilbao. L'equip de Xavi Pascual, amb la tercera plaça de la lliga regular ja assegurada, és a dos victòries de l'Unicaja de Màlaga (segon), a falta de tres partits per el final de la lliga. Tot i que per aconseguir-la, el Barça hauria de vèncer el Bilbao i esperar que els andalusos perdin en aquesta jornada davant del Rio Natura i en l'última, precisament davant del Bilbao. I a més, vèncer en la penúltima jornada en un enfrontament directe a la pista de l'Unicaja.

Els bascos, en canvi, estan en plena lluita directa amb el FIACT Joventut per aconseguir la quarta plaça. Ara mateix el Bilbao és qui té la posició, amb 19 victòries, una més que els verd-i-negres. La quarta posició dóna el factor pista favorable en l'eliminatòria de quarts de final del 'play-off'.

El Barça compta amb tota la seva plantilla, excepte Marcus Eriksson, que no ha pogut jugar en tota la temporada per una greu lesió de genoll. El rival del conjunt blaugrana arriba en un moment completament oposat. Els bascos pateixen lesions importants que poden marcar el futur immediat de l'equip negre en les últimes jornades de lliga.

Si bé les molèsties no impediran als jugadors del Dominion ser al parquet del Palau, Sito Alonso té el handicap que jugadors de la talla de Raúl López, Latavious Williams o l'aler-pivot cedit pel Barça, Marco Todorovic, no estan, ni de bon tros, al 100% de condicions físiques i arrosseguen problemes des de fa setmanes.

El Barça d'handbol segueix acumulant golejades abans de la final a quatre (45-30)

ARA | Barcelona | 08/05/2015 21:23

El Barça d'handbol continua la seva preparació per a la final a quatre de Colònia a través de la competició. Ja campió de la Lliga Asobal Bauhaus, el conjunt blaugrana s'ha desfet amb contundència del BM Guadalajara (45-30).*

Ha sigut sobretot en la segona meitat quan els de Xavi Pascual han marcat les diferències. El resultat al descans era de 19-14.

La maduresa del Barça, a prova

GONZALO ROMERO | Barcelona | 09/05/2015 00:08

El cercle es comença a tancar. L’actual temporada de futbol agonitza amb el Barça encarant el tram final de la seva escalada cap al cim de l’èxit. La llum verge de les altures enlluerna i el vertigen sobrevola tímidament els caps dels blaugranes. La visita de la Reial Societat (18.00 h, Canal+ Liga/GolT), un dels dos últims equips que han sigut capaç de superar-los, porta al Camp Nou una malenconiosa flaire que recorda els difícils inicis del projecte de Luis Enrique. L’anecdòtic gol de Jordi Alba en pròpia porta a Anoeta (1-0) va deixar gairebé enfonsada la credibilitat d’un equip que ara té a tocar un nou triplet. La versió futbolística del joc de taula dels vaixells, els míssils i les coordenades va estar a punt d’arribar al temible game over al mes de gener.

El problema no eren els resultats, sinó les sensacions que desprenia un equip en construcció. “La derrota davant la Reial va ser això, una derrota. No recordo la desfeta com una situació especialment complicada. Perdre, tenir bons moments i altres de no tan bons és el procés natural d’un equip al llarg d’una campanya”, va explicar ahir un Luis Enrique que celebrava el seu 45è aniversari. Tot i l’optimisme del tècnic, la desfeta a l’estadi basc va ser el que va precipitar l’enlairament definitiu d’un Barça que actualment sembla una màquina de subtils engranatges, hàbilment estructurats. “Les dades que hem recollit aquesta temporada diuen que el meu equip és superior a nivell físic i tècnic. Tenim estadístiques dels entrenaments i dels partits que parlen del bon rendiment dels nostres jugadors. Ara ho hem de demostrar”, va comentar l’entrenador culé.

Les xifres esportives, els resultats, confirmen les conclusions extretes pel cos tècnic, que no ha volgut deixar res en mans de l’atzar. Des de la derrota d’Anoeta, l’equip blaugrana ha sumat 27 victòries, un empat i només una derrota -en Lliga, precisament-, un balanç que frega la perfecció. El Barça ha jugat els cinc partits de Lliga de Campions i els cinc de Copa del Rei que ha disputat fins ara fent ple de triomfs i superant fins a quatre eliminatòries. La velocitat és la d’un creuer amb urgència per arribar a port, però cal mantenir el pols de cirurgià per culminar la feina. “No sé si hem de guanyar els tres partits per aconseguir el títol de Lliga, però els hem de plantejar com si ens hi anés la vida. La Reial, a més, és un dels pocs equips que han aconseguit superar-nos. Serà un partit complicat i que ens acosta al nostre objectiu”, va apuntar l’asturià. El repte parteix de l’exigència de no poder fallar. Deixar escapar un sol punt pot ser sinònim de tancar el campionat de Lliga amb les mans buides. “Jo intento treballar dia rere dia. L’excés de confiança o no tenir l’actitud necessària t’allunya dels teus objectius. Si fas les coses com cal, la qualitat de l’equip apareix. Tampoc podem comptar amb derrotes externes”, va explicar, fent referència a la situació del Madrid.

El tècnic podrà disposar de tota la plantilla tret de l’encara lesionat Mathieu. L’objectiu de Luis Enrique i el del mateix Barça, a part dels tres punts, és no abaixar el llistó i començar a preparar el xoc de l’Allianz Arena, on espera un Bayern Munic amb el ganivet entre les dents. En aquest quadre, caòtic, la Reial Societat, amb la permanència sota el braç i amb poques aspiracions d’arribar a Europa, viatja a Barcelona amb clares intencions: “A casa ja els vam guanyar i crec que ho podem tornar a fer”, va comentar ahir David Moyes. La seu barcelonina està abonada a contemplar finals i avui no espera res més que celebrar un nou triomf que acosti el seu equip a convertir-se, un cop més, en llegenda.

Vull el Madrid a la final

CARLES FITÉ | 08/05/2015 20:59

Segueix-me

Tot i que encara queda el partit de tornada, el Barça té més d’un peu i mig a la final de Berlín. L’equip blaugrana dóna prou garanties per no deixar-se sorprendre a Munic pel Bayern de Guardiola. Per tant, que els golegin i que el Barça es quedi sense marcar sembla altament improbable. A més, dimecres de la setmana vinent, si tot va segons el previst, tindrem el privilegi de seure al sofà davant de la televisió per saber quin ha de ser el rival del Barça a la final del 6 de juny.

I, ja us ho dic ara, jo vull el Reial Madrid. Sense miraments, sense dubtar-ho, amb confiança. Actualment el Barça té sis Champions menys que els blancs. Els càlculs més optimistes dirien que si algun dia els blaugranes poden atrapar el Madrid serà d’aquí 20 o 30 anys com a mínim, si és que ho arribem a veure mai. Per tant, des del punt de vista culer, un dels al·licients per passar-los la mà per la cara és guanyant-los una final als morros.

Però entenc que això té un doble vessant, que és que ells també et poden guanyar. Són 90 minuts, és un partit de futbol i el que pugui passar és imprevisible. Ens atreviríem a dir que la final serà molt igualada, que es decidirà per petits detalls. Segurament. Però ara per ara precisament el detall més important juga a favor dels de Luis Enrique: Leo Messi.

Tenir el millor jugador de tots els temps, en el seu millor moment de forma, motivat, físicament perfecte i acompanyat de Neymar i Luis Suárez -que demostren a cada partit la seva integració, complicitat i categoria-és una oportunitat que no es pot deixar perdre. Òbviament és un risc, i la solució fàcil és jugar contra el Juventus i treure’s de sobre com més aviat millor qualsevol opció que el Madrid guanyi la undécima. Però a la vida s’ha d’arriscar, i jugar la final contra el Madrid és gairebé com si t’atrevissis a fer botifarra amb les quatre manilles a la mà.

I no només seria guanyar la cinquena a la seva cara, també desencadenaria una crisi a la Casa Blanca evident. Perquè els faria mal, molt mal. I explicaríem als nostres fills i néts que vam viure aquest moment històric, com el Maracanazo del 50 o quan l’home va posar el peu a la Lluna. Seríem testimonis directes de la història.

Els pessimistes, però, que sempre n’hi ha, diran que l’Atlètic de Madrid l’any passat es presentava a Lisboa amb les mateixes premisses i que, de fet, ho van tenir a la mà fins al minut 93. És cert que el Reial Madrid no s’ha de menystenir mai. Però és ara o mai, perquè de Leo Messi a la història només n’hi haurà un. I el tens tu. I està motivat i en forma. Val la pena arriscar, no?