Segur que no vols jugar un anyet més?

MARTÍ MOLINA | 28/04/2015 23:16

Des que Xavi Hernández va amenaçar seriosament de fer les maletes aquest estiu que el Camp Nou se’l mira amb uns altres ulls. No és compassió, ni supervisió. Després de més de 750 partits al primer equip blaugrana, no hi ha examen que valgui. És una mirada de nostàlgia, que combina l’amor i la tristesa. L’orgull i el plaer de veure’l remenar la pilota i el temor que aquest espectacle s’acabi d’aquí un mes.

Xavi ho té pràcticament lligat per anar a Qatar i només està pendent de rubricar la paperassa. Paral·lelament, a Can Barça li queda un any més de contracte, però ja sap que el club de la seva vida acceptarà la seva decisió. Si vol marxar, serà acomiadat amb tots els honors. Si es vol quedar, els honors els rebrà igualment. “S’ho ha guanyat”, repetia fa poc el president Bartomeu.

Però l’aficionat del Camp Nou no vol que marxi. Exhibicions com la d’ahir allarguen l’idil·li entre el de Terrassa i els culers. Per la manera com va gestionar els tempos, per com va dirigir el joc, per com va amagar la pilota i per com va ordenar l’equip amb els galons de capità. Accions dignes de ser recollides en un DVD i col·lecionades. I, per arrodonir-ho, com a cirereta del pastís, un golàs: una pilota al vèrtex esquerre, un toc per posar-la bé i un xut fort i precís a l’escaire, creuant la pilota lluny de l’abast de Guaita, que encara la busca.

Xavi va jugar una hora. Seixanta minuts de màgia. Amb l’ajuda d’un Getafe atemorit i que no el pressionava directament ni amb gaire intensitat, va fer el que va voler. Condemnat -entre cometes- al rol de protagonista secundari, ahir va ajudar a donar descans a Rakitic i a Iniesta. Si algú pot fer honors a la definició de suplent de luxe, ell és l’home. Sens dubte.

L’únic problema -si no, jugaria molt, molt més-és que els anys comencen a pesar i les molèsties al soli de la cama dreta continuen fent-li la guitza, encara que sigui de manera tímida. No està lesionat, ni de bon tros, i està a punt per competir al màxim nivell. Però ha d’anar amb compte. S’ha de dosificar. Als 35 anys, té corda per estona sempre que se’l mimi. No ha de jugar-ho tot, només quan és imprescindible. I sobretot quan l’equip vol fer un futbol de control -el que està mostrant els últims dies- i no un joc d’anada i tornada -com havia fet al principi.

Xavi va marxar ovacionat i amb crits sincers que li demanaven que es quedés. Qui sap. Potser es repensa marxar, ara que el joc de l’equip i el seu tornen a anar de bracet.

Quan regalar les bandes ja no és l’antídot, és una invitació

NATALIA ARROYO | Periodista i entrenadora | 29/04/2015 00:00

Segueix-me

Exhibició. O EXHIBICIÓ, en majúscules. El Barça va completar un partit fantàstic contra el Getafe, contra el qual va liquidar el partit en mitja hora, quan ja dominava per 4-0. Un primer penal a Suárez, picat amb astúcia per Messi, va encetar una pel·lícula en què sempre es va veure clar el final, qui era el dolent i com se l’havia d’atrapar. El plantejament del Getafe va ser tan poruc, passiu i prudent que el Barça només va haver de posar-se a mastegar per menjar-se’l. De mica en mica, amb paciència, però sense deixar de fer anar les dents. L’equip de Luis Enrique va ser tan ambiciós, inquiet i insistent que va trobar el ritme, els moviments i la visió de joc per trobar passades, espais i remats.

La primera clau del partit va ser la intenció defensiva del Getafe. Mentalitzat que li havia funcionat al Coliseum Alfonso Pérez, va plantar-se al Camp Nou amb l’objectiu de tancar-se per resistir al màxim el 0-0 a l’espera de caçar algun contracop. Però sense Lafita, l’efecte transició va ser menys letal i els madrilenys van viure condemnats i ofegats al seu camp des del principi.

El 4-4-2 visitant pretenia ser dens per dins per obligar el Barça a jugar per fora, entenent que aquesta havia de ser la fórmula que l’allunyés més del gol. Però va acabar sent una trampa mortal. Perquè el Getafe va defensar amb molta fredor, gairebé amb la mirada, el joc exterior d’un Barça especialment ample, especialment fresc per fora. Ni tan sols a través de l’acumulació, quan el Barça l’arraconava enrere, el quadre madrileny va tenir la sensació d’arribar a temps a tapar tots els forats. Es va esquinçar per tot arreu, incapaç d’assolir els marcatges d’Alves i Adriano quan s’incorporaven.

Tampoc arribaven a defensar les recepcions de Neymar i Messi per fora. Només si algun dels dos rebia en zona mitjana, encara no prou a prop de l’àrea, trobava una vigilància o un marcatge intens. Però fins i tot així el brasiler i l’argentí van trobar camins (en solitari, o en combinació amb parets) per progressar.

Però especialment si la recepció era pròxima a l’àrea, es veia la feblesa defensiva dels madrilenys, mai prou a sobre, mai prou estirats. Van deixar metres i segons per pensar als cracs, i ho van pagar. Van aparèixer passades, centrades i moviments que van matar Guaita per totes bandes, afusellat també amb xuts col·locats des de la creueta de l’àrea.

En una golejada tan escandalosa sembla estrany destacar la feina defensiva de l’equip, però el Barça va tornar a exhibir un ritme defensiu extraordinari. Concentrat, a lloc i molt intens, el conjunt blaugrana va ofegar el poc marge ofensiu que tenia el Getafe anul·lant els seus intents de sortir al contraatac, eliminant tota opció d’allargar dos segons o dues passades el seu atac.

La línia defensiva va anticipar, l’equip va ocupar els espais delicats en transició per recuperar pilotes per dins, i va assegurar-se sempre l’equilibri, amb la presència d’una vigilància cobrint els marcatges de l’última línia. Excepte en dues breus desconnexions, Bravo va ser pràcticament un espectador. Fins i tot hi va haver marge per a un 4-2-3-1 final per tenir contents els tres de dalt.

Obres d’art per somiar en el triplet

TONI PADILLA | 29/04/2015 00:00

Segueix-me

Quan Fernández Borbalán va xiular el descans, Luis Suárez, amb un somriure d’orella a orella, va buscar a la graderia els seus familiars i amb la mà ben oberta els va fer un gest ben clar: cinc. El Barça li havia fet cinc gols al Getafe en 45 minuts jugant un futbol estètic i efectiu. Un joc engrescador, alegre i amb creacions col·lectives que il·lusiona el barcelonisme amb el somni del triplet.

Quan falten, com a molt, vuit partits per acabar la temporada, l’equip sembla fresc de cames i de cap. No té lesions i el seu joc transmet alegria. I això malgrat que Luis Enrique va fer alguna rotació -Piqué va veure el partit a la llotja, i Iniesta, Rakitic i Mascherano a la banqueta-. L’equip va oferir la seva versió més engrescadora amb un primer temps en què els futbolistes van competir entre ells per veure qui feia el gol més bonic. Va ser un àpat farcit de gols preciosos, de jugades plenes d’imaginació i de desesperació d’un rival convertit en una joguina. Un partit gairebé perfecte fins al descans. A la segona part, després del 6-0, obra de Messi, l’equip, inconscientment, va aixecar el peu de l’accelerador. I això malgrat que Luis Enrique va decidir fer jugar tots els minuts Messi, Neymar i Suárez, un trident que ja ha fet més de 100 gols aquesta temporada. L’asturià va preferir donar descans a Busquets, Alves i Xavi, pensant en les pròximes finals. La primera, dissabte a Còrdova.

Sense el sancionat Alba, Adriano va controlar a la perfecció la seva banda, ajudant Bartra i Mathieu, ferms en la seva tasca de controlar les escapades dels davanters visitants. El Barça va elevar el nivell del seu futbol col·lectiu, amb pressió alta, ocupant els espais i amb un joc ofensiu fantàstic, en el qual Xavi i Rafinha van convertir-se en els principals aliats dels davanters. Xavi, com si fos un jove, va fer un gran gol (el quart) i va donar l’assistència a Suárez en el cinquè amb un toc deliciós amb l’esperó que va demostrar que el seu cap funciona més ràpid que el de qualsevol altre jugador. El Getafe no va poder posar cap parany a un Barça que de mica en mica s’acosta a la Lliga. El primer gol, de penal, es va convertir en un regal als ulls quan Messi el va marcar amb un toc delicat a l’estil Panenka. Neymar en va fer un i Suárez va ser un corcó contundent amb dues dianes durant un primer temps en què la gespa del Camp Nou va ser un museu a l’aire lliure.

A la segona part, Messi va fer l’últim gol amb un xut deliciós després d’una jugada en què els futbolistes del Barça van fer parets per enderrocar un mur que va acabar fet miques. El 6-0 semblava anticipar una tempesta encara més forta sobre el Getafe, però el líder va indultar un rival víctima del talent d’un Barça que il·lusiona més que mai la seva gent.

Acord entre el Barça i el PSG per Karabatic

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 29/04/2015 00:00

Segueix-me

El Barça d’handbol i el PSG han arribat a un acord total per al traspàs de Nikola Karabatic, segons ha pogut saber l’ARA. Tot i que té contracte amb el club blaugrana fins al 2016, el jugador francès canviarà d’equip aquest estiu. Les dues entitats s’han posat d’acord amb la quantitat econòmica i l’operació deixarà satisfetes les tres parts implicades.

Conscient de l’interès del PSG i de la voluntat de Nikola Karabatic, que vol tornar al seu país i millorar les seves condicions econòmiques, el Barça va aprofitar el partit d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions que l’equip de futbol va disputar a París per reunir-se amb el club francès i posar sobre la taula les seves condicions. Joan Carles Raventós va ser l’encarregat de representar els interessos culers a les converses amb l’equip francès. El director de les seccions no va poder veure en directe, com fa habitualment, el primer partit de l’eliminatòria entre l’equip de bàsquet i l’Olympiacos.

Nikola Karabatic està pendent del judici per haver pactat el resultat d’un partit del Montpeller el maig del 2012. El procés contra el jugador del Barça, el seu germà Luka i 14 persones més començarà el 15 de juny. Segons la convocatòria rebuda per l’advocada del jugador, Michèle Tisseyre, està previst que el judici es prolongui fins al dia 26 de juny.

Hezonja, segon ingrés possible

Acostumat a ser gairebé sempre el club comprador, el Barça ingressarà molts diners per deixar marxar Nikola Karabatic abans d’hora. Si Mario Hezonja fa el salt a la NBA, les seccions tindran una segona entrada econòmica. El jugador de l’equip de bàsquet decidirà el seu futur en funció de la posició en què surti escollit en eldraft, ja que la seva clàusula de sortida és de dos milions d’euros. Les previsions el situen entre els 10 primers llocs.

La secció de bàsquet, que ha ofert sis temporades a Àlex Abrines i lluita per retenir Ante Tomic, no té previst tenir més ingressos, ja que Marcelinho Huertas, que vol provar sort a la NBA, acaba contracte aquest estiu.

HA ENTREGADO SU BALÓN DE ORO AL MUSEU DEL FC BARCELONA

Luis Suárez: "Me reconozco en Iniesta"

El exjugador barcelonista Luis Suárez ha entregado este miércoles al Museo del FC Barcelona el Balón de Oro que alcanzó en 1960, cuando fue elegido mejor jugador de Europa

El Balón de Oro de Luis Suárez ya está en el Museu JOSEP MARIA AROLAS

EFE

29-4-2015 | 21:19 H.

El acto de entrega del trofeo se ha realizado en el Museo del FC Barcelona, en un acontecimiento que ha contado entre otros con la presencia de exjugadores de la época, así como de Andrés Iniesta y del presidente del Barça, Josep Maria Bartomeu.

Luis Suárez, que el sábado cumplirá 80 años, ha asegurado que se ha sentido muy contento, aunque ha dicho que se ha sorprendido por la dimensión que ha adquirido el acto, ya que él pensaba que sería una cosa privada y con una fotografía.

Suárez, recordado en el acto como un jugador con una exquisita elegancia y visión de juego, ha decidido desprenderse de un trofeo que recibió en 1960 y entregarlo al club catalán, al que llegó con 19 años y estuvo siete temporadas, con el que ganó dos Ligas, dos Copas de Ferias y dos Copas de España. "Gracias a mis excompañeros y a Andrés Iniesta, que ha sido el merecedor en España de ganar también el Balón de Oro, no sólo por el gol del mundial de Sudáfrica sino por lo aportado durante todo el año 2010. Lo mereció, y también Xavi, pero había que dárselo a uno (en alusión a Lionel Messi). Me reconozco en él (Iniesta), porque busca la profundidad para acabar la jugada él o buscar a otro compañero", ha señalado un emocionado Luis Suárez.

El exjugador azulgrana e internacional español ha bromeado con que esperaba "un acto normal con foto, pero no todo este lío", además de señalar que esta donación "a este maravilloso museo es para que la gente pueda seguir reviviendo lo conseguido por mí cuando jugaba con el Barça". "Me hice grande y me hice futbolísticamente aquí. Creía que estaba bien que el Balón de Oro acabase aquí. Creo que hago una cosa normal. Así, queda un recuerdo vivo de esa época, unos años en que jugamos un buen fútbol", ha concretado el jugador.

El acto de la entrega del Balón de Oro de 1960 se enmarca en la celebración del 30 aniversario del museo del FC Barcelona, que ha atraído ya a 27 millones de visitantes en estos tres decenios.

En el turno de parlamentos, Iniesta ha señalado que para él representa "un honor compartir este acto, porque todo el mundo habla maravilla de Luis Suárez. Sobran los adjetivos para describir cómo jugaba". Finalmente, el presidente Bartomeu ha dicho también que es un "honor" para los barcelonistas "acoger este regalo, que hacemos con admiración y respeto", además de agradecer a Luis Suárez todo lo que hizo por el Barça. "Con este trofeo, el Museo da un paso de gigante", ha asegurado.

Barça-Río Natura: reencuentro con la afición

El Barça se mide este jueves en el Palau (21.00 horas) al Río Natura en partido aplazado de la jornada 29. Será el primer encuentro que disputen los blaugrana en casa tras la eliminación en la Euroliga

Marcelinho y Rafa Luz librarán un duelo brasileño en la dirección de juego EFE

MAITE ANTÓN

29-4-2015 | 22:27 H.

Una semana después de la tremenda decepción que supuso decir adiós a la Final Four, el Barçase reencuentra en el Palau Blaugrana con su afición. El equipo blaugrana recibe al Río Naturaeste jueves (21.00 horas/Esport3-TVG2) en partido aplazado correspondiente a la jornada 29. Tras empezar a pasar página al KO europeo el pasado domingo con una paliza al CAI Zaragoza (67-103), los de Xavi Pascual confían en sumar otra victoria que les permita ir recuperando poco a poco la autoestima. Se espera que Juan Carlos Navarro y Brad Oleson, ausentes en el último partido de Liga, reaparezcan.

El Barça espera vengarse de la derrota sufrida en Santiago de Compostela, donde perdió uno de los ocho encuentros que ha cedido lejos del Palau (76-58), y sumar una triunfo que le afiance aún más en la tercera posición de la Liga Endesa. A falta de cinco partidos para que finalice la fase regular, el conjunto azulgrana tiene todos los números de acabartercero puesto que está a cuatro triunfos del Unicaja y el Real Madrid, segundo y primero, respectivamente. Malagueños y madridistas, por cierto, se ven las caras también este jueves en el Palacio de los Deportes (20.45 horas/Teledeporte) en un partido clave para la lucha por el liderato de la Liga.

El Río Natura llega a Barcelona instalado en la parte media de la tabla, duodécimo con un balance de 13 victorias por 16 derrotas. El trío formado por Alberto Corbacho-Maxi Kleber-Adam Wczynski lleva el peso ofensivo del equipo gallego con una media de 36 puntos por partido.

El Barça supera l'Obradoiro en la intimitat del Palau Blaugrana (79-57)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 30/04/2015 22:43

El Barça ha superat amb desgana el tràmit d'aquest dijous contra el Rio Natura Monbus Obradoiro (79-57). Xavi Pascual ha fet descansar Joan Carles Navarro en un partit que ha comptat amb la presència de Pat Riley i Stan Van Gundy a la llotja, però amb tan sols 4.015 espectadores a les graderies, la segona pitjor entrada de la temporada.

Els jugadors locals han repartit 20 assistències i, per tant, tal com s'havien compromès amb Nacho Muñoz, un nen de cinc anys, donaran 1.000 euros a la investigació de la malaltia de Dent, una patologia lligada al cromosoma X que afecta el ronyó. La iniciativa es repetirà contra el Tuenti Móvil Estudiantes, el Dominion Bilbao Basket i el MoraBanc Andorra.

L'equip blaugrana ha començat el partit adormit i el rival gallec ha aprofitat la situació per encetar el marcador amb un 0-7. El Barça, que ha patit per contenir Adam Waczynski, ha trigat 14 minuts en reconduir la situació i capgirar el resultat (24-23). Castigat pels seus baixos percentatges en els tirs de dos punts, el conjunt català ha arribat al descans amb una renda de quatre punts (34-30).

Un parell de triples consecutius de Brad Oleson i una assistència seva sobre DeShaun Thomas han animat el Barça a l'inici del tercer període. El parcial local ha estat de 16-2 i la renda ha crescut fins als 18 punts (50-32).

El Reial Madrid, per la seva banda, ha superat l'Unicaja (92-77) i s'ha fet fort en la primera posició de la Lliga Endesa. Pablo Laso ha estat expulsat en ser sancionat amb dues tècniques.

La plantilla del Barça de bàsquet exhibeix la seva cara més solidària

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 29/04/2015 23:30

Els jugadors de la plantilla del Barça donaran 50 euros per cada assistència que reparteixin aquest dijous (21 hores)contra el Rio Natura Monbus Obradoiro. Els diners aniran destinats a la investigació de la malaltia de Dent, una patologia lligada al cromosoma X que afecta el ronyó. La iniciativa es repetirà contra el Tuenti Móvil Estudiantes, el Dominion Bilbao Basket i el MoraBanc Andorra.

Per promocionar la iniciativa, el Barça de bàsquet 'va fitxar' fa uns dies Nacho Muñoz, un nen de cinc anys amb la malaltia de Dent. El jove va estar acompanyat durant la seva presentació per la seva família i, via Skype, pel seu representant, Santi Millán. "Aquest fitxatge representa que el Barça és més que un club i referma els valors de l'entitat", va dir l'actor. L'objectiu d'aquesta iniciativa és sensibilitzar els aficionats sobre aquesta malaltia.

"Té una patologia minoritària de la qual es donen pocs casos", va recordar Joan Creus. "Estem molt contents d'aquesta iniciativa", va explicar Joan Bladé, directiu responsable de la secció. "Els jugadors han tornat a demostrar la seva empatia", va afegir.

El Barça-Obradoiro, segona pitjor entrada de la temporada al Palau Blaugrana

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 30/04/2015 21:54

Segons les dades oficials del Barça, el partit d'aquest dijous contra el Rio Natura Monbus Obradoiro ha tingut 4.015 espectadors. La xifra és la segona pitjor d'aquesta temporada 2014-15. Tan sols l'enfrontament contra l'Herbalife Gran Canària (3.916) va tenir menys públic.

Pat Riley (Miami Heat) i Stan Van Gundy (Detroit Pistons) han seguit el partit des de la la llotja del Palau Blaugrana.

Xavi Pascual: "La percepció de l'equip és òbvia"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 01/05/2015 01:24

Després de la victòria contra el Rio Natura Monbus Obradoiro, Xavi Pascual ha protagonitzat  una roda de premsa agra en què l'entrenador del Barça s'ha mostrat molest amb les preguntes rebudes pels mitjans de comunicació catalans.

"Com perceps l'estat de l'equip?", li han preguntat. "Com l'heu percebut a Saragossa i avui? Vosaltres sou els que ho valoreu tot. Quan perdem, valoreu, Quan guanyem, valoreu. Vosaltres feu l'opinió sobre la percepció que teniu. L'equip va a totes. A partir d'aquí, es pot dir el que es vulgui. L'equip està treballant. Tenim ganes de fer-ho bé i d'arribar bé als 'play-off'. La percepció de l'equip és òbvia. Una altra cosa és que vulguem retornar al passat. Seguirem amb aquest tema durant algunes setmanes més", ha contestat Xavi Pascual.

"Com afronta l'equip la recta final de la temporada?", li han demanat. "La mateixa resposta. Com l'heu vist durant aquestes dues jornades. Vam guanyar a Saragossa per 36 punts de diferència i avui de 22. Crec que està claríssim com ho estem afrontant", ha replicat el tècnic culer.

"No opino en públic cap cosa d'aquestes", ha dit Xavi Pascual en ser preguntat què li va semblar que Mario Hezonja es declarés elegible per al 'draft' de la NBA el dia en què el Barça va quedar eliminat de l'Eurolliga. "Detectes ansietat en Mario Hezonja?", li han preguntat. "No sé, vosaltres opineu de tot sobre ell, seguiu opinant, no sé", ha contestat.

"No sabia que Pat Riley hi era, però despertem bastanta expectació. Ningú m'ha dit que estava aquí", ha reconegut.

Les dues voltes de Luis Enrique

NATALIA ARROYO | Barcelona | 01/05/2015 00:00

Segueix-me

El Barça avança amb pas ferm al tram més decisiu de la temporada. Arriba eufòric, llançat, i il·lusiona. Mentre que els rivals perden peces importants per lesió, ell en va recuperant fins i tot de les que semblaven descartades per a tota la temporada, com la de Thomas Vermaelen. Les rotacions, que, per a molts, van desdibuixar els primers passos d’un equip sense onze titular fix, ara es consideren la recepta ideal que els principals adversaris van obviar perillosament. Les contundents actuacions dels últims partits, sobretot les dues eliminatòries de Champions, han consolidat les idees d’un projecte que afronta l’última recta amb opcions de títol en les tres competicions en joc. Tot és estable i lògic en el camí del Barça fins a arribar on és ara.

I un dels símptomes més clars és que l’equip s’identifica amb tots els registres que ha anat assumint durant la temporada. Sense ser el mateix Barça ara, és el mateix dels primers partits. “M’agraden tots els Barça. Reconec el meu equip quan guanya i el reconec quan perd”, va dir fa mesos Luis Enrique, quan en sala de premsa anaven desgranant les millores d’un equip que, de mica en mica, ha anat trobant el to per ser més regular. El vestidor ha sabut anar-se corregint sense perdre les bases que va situar, ben sòlidament, ja des de la pretemporada.

La plantilla i el cos tècnic tenen les coses tan clares que han repetit moltes decisions, fins i tot amb tres o quatre mesos de diferència. Hi ha futbolistes que són ideals per a un determinat perfil de partit, i n’hi ha d’altres que són imprescindibles per a altres partits. Aquest patró tàctic s’ha pogut identificar en les alineacions més especials de la temporada i han acabat donant fiabilitat a l’equip: l’actual Barça és especialment poderós a doble partit. Només el Màlaga, contra qui el Barça es va encallar primer a la Rosaleda en un empat sense gols i sense xuts entre els tres pals al setembre, i després amb una inquietant derrota al febrer al Camp Nou, en què també es va quedar sense marcar, ha sigut capaç de deixar-lo dos cops sense resposta. El Getafe, que va caçar un punt en un 0-0 al Coliseum, va sortir escaldat dimarts del Camp Nou amb mitja dotzena de gols encaixats. París va suposar la primera taca a l’expedient d’un Barça fins llavors imbatut, però els blaugranes van saber analitzar bé la derrota per reaccionar. En total, han passat tres cops per sobre del PSG. Els patiments del Madrigal i Mestalla a principis de curs van suavitzar-se en els següents enfrontaments a la segona volta (i en el cas dels groguets, també amb el doble partit de Copa del Rei), i tampoc l’actuació al Bernabéu contra el Madrid va quedar sense relectura en la tornada al Camp Nou. El Barça de Luis Enrique domina les segones voltes. No desaprofita les segones oportunitats, quan coneix millor els perills i té delimitats els errors. I això, a les portes de l’última eliminatòria de la temporada, la que enfrontarà els blaugranes amb el Bayern Munic, sona a garantia engrescadora -després, però, caldrà superar els invents que sempre treu del despatx Pep Guardiola.

Dominar el doble partit, però, no implica canvis gaire dràstics o sorpreses en la planificació dels partits. De fet, el Barça no n’ha fet tants en molts dels dobles enfrontaments amb els rivals més difícils. La visió que fa el departament d’anàlisi és tan freda i aïllada que arriba a conclusions paral·leles a la jornada 2 o a la 20. Per exemple, Rafinha ha sigut l’escollit en els quatre duels contra el Vila-real (els dos de Lliga i els dos de Copa), i també ha semblat que reunia les característiques ideals d’energia defensiva, recorregut i desequilibri ofensiu per enfrontar-se al Celta de Vigo, tant en la primera volta al Camp Nou com en la segona a Balaídos. No és casualitat. Com tampoc ho és que Pedro hagi repetit contra el Llevant i l’Almeria. El perfil mòbil, de desmarcatges a l’espai i esforç en la pressió, ha equilibrat la tripleta d’atac contra aquests dos rivals. La presència selectiva de Xavi Hernández, present en escenaris com contra el Rayo Vallecano i el Granada, també demostren coherència de criteris a l’hora de programar les alineacions.

Les rotacions encara continuen i segueixen convertint en un exercici d’intuïció endevinar l’onze de cada jornada. Però entre les substitucions pròpies per mantenir les cames fresques i en tensió partit rere partit, hi ha decisions que no es negocien quan arriba un matx clau. El del València ho era, allà i a Barcelona. I Luis Enrique va apostar, tant a Mestalla com al Camp Nou, pel mig del camp de més contenció que podia alinear. Va ubicar Mascherano de migcentre i va avançar lleugerament la posició de Busquets per fer-lo assumir el rol d’interior que habitualment desenvolupa Rakitic. La necessitat de ser sòlids contra un equip tan vertical, ràpid i agressiu com el de Nuno pràcticament obligava a aquesta decisió, que es va repetir entre finals de novembre i mitjans d’abril, encara que l’equip fos un altre en acabar el 2014 que el que és actualment. Contra els xe, a part de la tripleta d’atac i un habitual com Alves, també repetien els centrals (eren imprescindibles les cames del francès Mathieu i la clarividència de Gerard Piqué) i Xavi, requisit organitzatiu.

També són significatives altres decisions com repetir una línia defensiva com s’ha fet contra el Sevilla i l’Espanyol, o apostar per Sergi Roberto per a determinats partits de perfil baix, com l’Eibar i el Llevant, tant en el primer cicle de partits com en el segon. L’equip ha anat matisant-se a través de retocs constants, de petites variants que l’han fet optimitzar el seu joc exterior (per exemple, l’exhibició contra l’Espanyol i el Getafe demostra una millor lectura dels partits en què el rival regala les bandes a l’equip blaugrana), l’han fet ser més compacte en l’anada i vinguda (a Balaídos, per exemple, es va jugar menys estirat que en el duel de la primera volta) o li han reordenat la posició dels seus davanters (amb els interiors movent-se més per dins o més oberts per compensar el que feien Messi i Neymar). Però l’estructura base de joc, amb alineació de luxe memoritzada o alineacions variables, sempre ha sigut clara.

El convenciment amb què juga l’equip és ara tan alt que les dades de la segona volta han millorat considerablement els bons números que ja s’acumulaven del primer cicle. Després de 19 jornades, el Barça era segon amb 44 punts, 48 gols a favor i només 9 d’encaixats. Ara, i a falta de quatre partits per disputar, l’equip ja ha sumat 40 punts (podria fer-ne 52), ha marcat 49 gols i n’ha rebut 10.

Ja en la seva etapa a Vigo, Luis Enrique va exhibir un millor rendiment ben arrencada la temporada, després d’uns primers mesos més irregulars mentre durava el procés d’ensenyament del seu model als jugadors. Va tancar la primera volta amb 19 punts, 23 gols a favor i 31 en contra, i va repetir el mateix cicle gairebé doblant les dades de puntuació: 30 punts, 26 gols a favor i 23 en contra. A més, va arrencar la segona volta amb una ratxa de cinc jornades sense perdre (de la 21 a la 25) i va acabar el campionat amb més força que ningú, amb quatre triomfs seguits de la 34 a la 37 jornada, per quedar-se a les portes de classificar-se per jugar les competicions europees.

Ara, amb el Barça, Luis Enrique va decidit a repetir l’esprint final que l’equip està allargant des del punt d’inflexió que va marcar la derrota a Anoeta, amb les posteriors sacsejades internes arran de l’absència de Leo Messi en l’entrenament de portes obertes al Miniestadi. Una única derrota i un empat és el bagatge des d’aquell 4 de gener. I una dada que desplega fe a les portes d’un final de curs amb aires d’eliminatòria: només contra el Màlaga s’ha repetit ensopegada; en la resta de duels, l’equip sempre ha trobat respostes. Perquè, si a la primera volta no se’n surt, se’n surt a la segona.

La Barcelona Beach Soccer Cup es posa en marxa

ARA | Barcelona | 30/04/2015 17:04

Aquest cap de setmana es disputa la Barcelona Beach Soccer Cup de futbol platja, un torneig que acollirà a les platges del Port Olímpic els vuit millors equips del món. El campionat es posa en marxa aquest divendres.

El divendres a partir de les 15.15 hores hi haurà els partits de quarts de final. El Barça s’enfrontarà al Bate Borisov (19 hores). El conjunt blaugrana, amfitrió de la competició, està capitanejat pel gallec Ramiro Amarelle i compta amb el brasiler Bruno Xavier, el català Llorenç Gómez, el japonès Ozu i el suís Noel Ott com a jugadors destacats. Els altres enfrontaments dels quarts de final seran els següents: Sporting Clube de Portugal-Galatasaray SK (15.15 hores), Lokomotiv de Moscou-Boca Juniors (16.30 hores) i CR Flamengo-València CF (17.45 hores).

"Barcelona és un indret ideal per ser un punt de trobada del circuit mundial del futbol platja, i, amb aquest competició, que té l’aval de la FIFA, el suport de la Beach Soccer Worldwide i de l’Ajuntament, segur que ho aconseguirem, ha dit Maite Fandos, la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports.

Cada conjunt està format per cinc jugadors (quatre i el porter) i es permet fer substitucions il·limitades perquè el ritme sigui el màxim durant els tres períodes de dotze minuts que dura el partit. Si tots dos equips arriben empatats al final dels 36 minuts totals de joc reglamentari, es disputen tres minuts més de pròrroga, que precedeixen a un torn de penals, en cas que fos necessari.

El Barça de hockey, rumbo a Bassano

Dejan atrás dos semanas sin competir pero que han permitido preparar a conciencia la defensa del título europeo

Marc Gual, ante la portería del Palau Blaugrana J.M. Arolas

NEUS YERRO

1-5-2015 | 04:05 H.

Este viernes el FC Barcelona viaja a Bassano (Italia) para la disputa de la Final Four de la Liga Europea con la mente puesta en “reeditar el título y volver a casa con la Champions. Es un útimo esfuerzo y estoy convencido de que los jugadores van a dar ese plus”, admite su técnico, Ricard Muñoz.

Dejan atrás dos semanas sin competir, “algo que no es habitual” pero que ha permitido “recuperar jugadores que estaban tocados o muy cargados”. Algunos habrían preferido estar jugando, a otros, como Matías Pascual, que se recuperaba de una fractura en el pulgar derecho, les ha parecido una carrera contrarreloj.

Pero la inmensa mayoría ha agradecido esta quincena de preparación, tras haber conseguido la OK Liga, “que nos ha dado ese punto de tranquilidad que necesitábamos para preparar una competición tan importante como ésta”, considera Sergi Panadero.

Esa falta de competición no será, al parecer del equipo, un factor decisivo. Sí puede serlo, en cambio, el componente emocional. Todos ellos tienen experiencia en grandes partidos. Saben qué pueden esperar. “Las emociones a veces te juegan malas pasadas y otras te hacen estar calmado en los momentos en los que hay que sacar el partido adelante”, reconoce Marc Gual, uno de los pilares del equipo.

“Podemos empezar ganando, perdiendo o ir perdiendo por más de un gol… hay que saber cuál es la mejor manera de solucionarlo. Todos tenemos bastante experiencia y lo llevaremos de la mejor manera posible”, añade Reinaldo. Otro de los más veteranos, con seis Champions en su palmarés, es Panadero. “No hay que dejarse llevar por momentos de euforia o de bajón porque puedes irte del partido. El equipo sabe jugar este tipo de competición e intentaremos que los pequeños detalles caigan de nuestro lado”, apunta.

Se les considera, como siempre, favoritos, algo que el Barça no quiere tener en cuenta aunque es algo que ellos mismos admiten se lleva en el escudo. Sin embargo, “con el cartel de favorito no ganas”, recuerda Gual que al igual que sus compañeros y el cuerpo técnico son conscientes de que “es muy complicado ser superior 50 minutos”, resalta Muñoz. Saben, sin embargo, que ese cartel lo lleva el escudo. Y sólo piensan en que “el trabajo que hemos hecho durante toda la temporada sea positivo”.

Por “ganas, ilusión y garra”, no quedará. “Llegamos en la mejor forma, en la mejor opción que pueda haber. Estamos a tope”, analiza Reinaldo. “Pero también con humildad y trabajo, que es lo que nos ha traído hasta esta Final Four. Ha sido un esfuerzo muy grande durante todo el año e intentaremos recordarlo para darlo todo en la pista”, matiza Pascual.

Matías podrá jugar
Una de las dudas era si Matías Pascual se recuperaría a tiempo. Y el argentino ha realizado un sprint estas dos semanas. “He estado trabajando con el fisioterapeuta para poder estar lo mejor posible y aportar lo que pueda. Al ser una fractura poco puedes hacer, sólo esperar que deje de doler o de dar fastidio. Sigue doliendo pero, con dolor o sin dolor, estaré ahí en la pista”, explicó Matías.

...A veure si algú més s'anima pels pròxims partits. I el pròxim ja és dimecres contra el Bayern ni més ni menys que a les semis de la Champions... paraules majors...