YA SUMA 756 PARTIDOS OFICIALES CON EL FC BARCELONA

Un derbi Espanyol-Barça para que Xavi Hernández se ponga a 500

El capitán del FC Barcelona Xavi Hernández cumplirá su partido 500 en la Liga BBVA si Luis Enrique Martínez le hace jugar contra el Espanyol en el derbi

Xavi Hernández en el partido de su debut con el primer equipo (izquierda) y en el que llegó a los 700 partidos oficiales contra el Barça J.M. AROLAS/ V. ENRICH

JUAN MANUEL DÍAZ

24-4-2015 | 16:45 H.

Los derbis entre Espanyol y FC Barcelona siempre tienen una enorme intensidad y casi siempre suelen dejar hechos y datos para la historia. El de este sábado no es diferente y puede tener en el actual capitán del FC Barcelona, Xavi Hernández, uno de sus protagonistas si es titular o juega algunos minutos con el conjunto de Luis Enrique Martínez.

El motivo no es otro que Xavi puede llegar a los 500 partidos en la Liga BBVA Antes del derbi, el centrocampista vallesano ya suma 756 partidos oficiales (84 goles) todos enfundado en la camiseta blaugrana además de 113 partidos (12 goles) con la camiseta de la selección española.

Los éxitos del mejor Barça y la mejor selección española de la historia no se entienden sin la figura de Xavi Hernández, el arquitecto y cerebro de ambos, el que imponía el estilo y el sello inconfundible al fútbol de toque y asociación, siempre ofensivo.

Como homenaje y resumen para una carrera que aunque sigue abierta ya es legendaria, aquí van cinco fechas de cinco partidos para reconocer esos 756 partidos y esos 500 duelos de la Liga BBVA:

1. EL DEBUT EN PARTIDO OFICIAL CON EL BARÇA (18-8-1998)

Fue en el desaparecido estadio Lluís Sitjar frente al Real Mallorca en la ida de la Supercopa de España. El FC Barcelona perdió 2-1, pero Xavi fue titular y autor del gol blaugrana a los 16 minutos de juego.

Este es el video del debut en partido oficial de Xavi, con gol incluido:

2. LOS 500 PARTIDOS OFICIALES A LOS 29 AÑOS (16-12-2009)

Xavi Hernández llegó a esta cifra disputando las semifinales del Mundial de Clubs en Abu Dabhi contra el Atalante de México. El Barça se impuso 1-3 y en el siguiente duelo, ante Estudiantes de la Plata, se adjudicaría el título y completaría el 'sextete', un éxito que ningún otro club ha conseguido hasta ahora.

3. XAVI SUPERA LOS 550 PARTIDOS OFICIALES DE MIGUELI (5-1-2011)

No mucho más tarde conseguía Xavi Hernández un nuevo hito, nada menos que superar al mítico defensa centras de los años 70 y 80 del siglo XX Miguel Bernardo Bianchetti 'Migueli' como el futbolista con más partidos oficiales como barcelonista, 550.

Fue contra un club histórico de la Liga, el Athletic Club, pero en los 1/16 de final de la Copa del Rey. El Barça cosechó un empate sin goles en San Mamés y sentenció el pase a octavos después, en el Camp Nou.

4. EL VALLESANO LLEGA A LOS 700 PARTIDOS OFICIALES (16-1-2014)

Aunque lo logró lejos del Camp Nou y en la Copa del Rey (frente al Getafe en los 1/8, 0-2) Xavi Hernández recibió después el homenaje del Camp Nou por haber conseguido una cifra impresionante como futbolista profesional del FC Barcelona, 700 partidos.

Este es el video del homenaje que el Camp Nou le tributó:

5. LLEGA A LOS 500 PARTIDOS OFICIALES EN LA LIGA ESPAÑOLA

Esto suena casi a profecía, pues hasta el sábado a las cuatro de la tarde, si es titular en el derbi contra el Espanyol, o a lo largo del partido en el Power8 Stadium si Luis Enrique Martínez lo incorpora más tarde, Xavi no logrará tan redonda cifra.

EL RÁNKING

En estos momentos Xavi es el octavo en el ránking histórico de jugadores con más partidos en la Liga. Le preceden:

-Andoni Zubizarreta (622 partidos con Athletic Club, FC Barcelona y Valencia CF)

-Raúl González (550 partidos, Real Madrid CF)

-Eusebio Sacristán (543 partidos, Real Valladolid, Atlético de Madrid, FC Barcelona)

-Paco Buyo (542 partidos, Deportivo, Sevilla y Real Madrid CF)

-Manolo Sanchís (523 partidos, Real Madrid CF)

-Iker Casillas (506 partidos, Real Madrid CF)

-Miquel Soler (504 partidos, Espanyol, FC Barcelona, Real Madrid CF, Atlético de Madrid y Sevilla CF).

La siguiente cita, si es que no juega finalmente en el derbi, será el choque contra el Getafe, en el Camp Nou el próximo viernes. Pero resulta difícil imaginar un derbi barcelonés sin Xavi...

El Barça doblega al Sporting y se clasifica para la final de la UEFA Futsal Cup

A diferencia de lo que sucedió con el baloncesto en la pista de Olympiacos, el equipo que dirige Marc Carmona salió airoso con un ambiente sensacional y se clasificó para la final de la UEFA Futsal Cup tras ganar 5-3 al Sporting


El Barça llegó empatado a medio minuto del final, pero acabó ganando al Sporting EFE

FICHA TÉCNICA

UEFA Futsal Cup (Semifinal)Barça - Sporting Lisboa
Barça 5
Sporting 3

Barça
Paco Sedano, Ari, Gabriel, Lin, Batería, Saad y Wilde -cinco inicial-, Aicardo, Dyego, Ferrao.

Sporting
João Benedito; Caio, João Matos, Diogo y Alex -cinco inicial-, Cristiano (ps), Pedro Cary, Marcelinho, Fábio Lima y Cássio.

Goles
0-1, m.12: Diogo. 1-1, m.16: Dyego. 2-1, m.26: Wilde. 3-1, m.28: Wilde. 3-2, m.33: João Matos. 3-3, m.37: Caio. 4-3, m.40: Bateria. 5-3, m.40: Paco Sedano.

Árbitros
Alessandro Malfer (ITA) y Gábor Kovács (HUN). Amonestaron a Bateria, por el Barcelona, y a Diogo, por el Sporting.

Incidencias
Segunda semifinal de la Copa de Europa de fútbol sala (UEFA Futsal Cup), disputada en el Meo Stadium, de Lisboa, ante unos 12.000 espectadores.

David Rubio

25-4-2015 | 00:24 H.

En medio de un ambiente alucinante, el FC Barcelona superó la exigente prueba ante el anfitrión Sporting con Batería y Wilde como protagonistas y mañana jugará la final ante el Kairat Almaty kazajo, que se impuso en la prórroga al Dina de Moscú liderado por un gran Leo con cuatro goles (4-7). Por tanto, los blaugrana tendrán la oportunidad de vengarse de un Kairat que los dejó fuera hace dos años en las semifinales.

Pese a recibir el alta médica, Sergio Lozano estuvo todo el partido en el banquillo. La salida del Sporting fue espectacular. Envalentonados ante más de 12.000 gargantas, los de Nuno Dias fueron todo intensidad con dos disparos de Diogo junto al poste. La respuesta llevó el sello de Ferrao, que dispuso de tres ocasiones antes de que Aicardo disparara al poste en el 7’ a pase de Saad.

El Barça se había sacudido la presión de los 'leôes' cuando Diogo superó a Paco Sedano en el 12' con un misil para firmar el 0-1 tras una clara falta sobre Lin que los árbitros no quisieron ver. El Meo Arena enloqueció, pero los de Marc Carmona reaccionaron liderados esta vez por Dyego.

El ex del Krona estrelló un chut en el poste en el 15’ y acto seguido irrumpió por el centro para empatar con un chut lleno de rabia y potencia. El tanto calmó la intensidad del choque, aunque Paco Sedano tuvo que emplearse a fondo ante Alex en el 17’. El meta luso Joâo Benedito se lesionó antes del descanso y dejó su puesto a Cristiano.

El Barça regresó muy metido en el partido, controlando el ritmo del partido ante un rival que iba acumulando faltas. Y ahí emergió la figura de Wilde, en un momento extraordinario de juego, para encarrilar el pase azulgrana a la final con dos goles casi seguidos. En el 25’ a la salida de un córner lanzado por Lin y en el 27’ en una contra también a pase del segoviano.

Con el 1-3, la parte más difícil del trabajo estaba hecha, pero se repitieron fantasmas pasados y el Sporting acabó empatando. Joâo Matos aprovechó una indecisión defensiva para firmar un preocupante 3-2 en el 32’ y, con Alex de 'portero-jugador', Caio anotó el 3-3 a falta de tres minutos y medio.

Ferrao disparó tres veces sin suerte en boca de gol y, cuando el partido parecía abocado a la prórroga, apareció Batería para firmar el 3-4 a 34 segundos del final. Ya sobre la bocina y sin portero en el Sporting, Sedano cerró el marcador.

El Barça de futbol sala defensa el títol de campió d'Europa a Lisboa

EFE | Barcelona | 25/04/2015 22:29

El Barça defensarà aquest diumenge davant el Kairat Almaty kazakh (18.30 hores, Esport3) el títol continental conquistat l'any passat, després d'eliminar en la semifinal l'Sporting portuguès (5-3), amfitrió de la fase final.

L'equip de Marc Carmona, que no va poder comptar amb Sergio Lozano, que va arribar a Lisboa lesionat, va decidir la semifinal en un emocionant últim minut. Va desaprofitar un avantatge de 3-1 i els locals van empatar a tres, però a 38 segons per al final Bateria va marcar el 4-3 i en l'última acció del partit el porter Paco Sedano va deixar el 5-3 definitiu.

La final d'aquest diumenge mesurarà els dos últims campions de la competició. El Barça, que acumula els títols en 2012 i 2014, va guanyar l'any passat el Dinamo de Moscou a la final, mentre que el Kairat Almati es va imposar al mateix rival el 2013 en una fase final disputada a Tbilissi.

En la seva semifinal, els de Marc Carmona es van haver de sobreposar a la pressió ambiental (més de 12.000 espectadors) per derrotar els amfitrions. Va ser determinant Wilde, autor de dos gols, però especialment Bateria. Els altres dos gols els van marcar Dyego i Sedano. Els blaugranes van trencar la defensa local amb un esquema alineant els seus quatre futbolistes en línia i buscant els desmarcatges en ruptura per tenir més opcions.

El seu rival d'aquest diumenge, el Kairat Almaty es va desfer en la primera semifinal del Dinamo de Moscou, en un partit que es va decidir en la pròrroga, que els russos van forçar amb un gol de Prudnikov a catorze segons per al final (3-3). En el temps afegit, els kazakhs no van donar cap opció al seu rival i es van imposar per 7-4. El millor jugador de Kairat Almati va ser Leo, autor de quatre gols.

Xavi entra al club dels 500

NURIA GARCÍA | Barcelona | 26/04/2015 00:00

Potser el partit d’ahir va ser l’últim derbi de Xavi Hernández. Els rumors apunten que podria marxar a Qatar la temporada vinent i, per tant, el derbi d’ahir, ja de per si especial perquè era contra l’Espanyol, va ser encara més especial per a ell. El de Terrassa, a més, va ingressar ahir en el selecte grup de jugadors que han aconseguit jugar 500 partits de Lliga. Fins ara només n’hi havia set, però ara ell ha engreixat una mica més aquesta llista. Xavi, que des que Carles Puyol va deixar el club va assumir la capitania del primer equip, va debutar a la Lliga en un València-Barça a Mestalla el 3 d’octubre del 1998. Ahir, suplent, va entrar al terreny de joc al minut 86 substituint Andrés Iniesta per disputar el seu partit 500 amb la samarreta del Barça a la Lliga.

Xavi és el vuitè jugador en tota la història d’aquesta competició que assoleix aquesta xifra de partits, però el capità del Barça encara està lluny dels 622 que va jugar Andoni Zubizarreta. L’exporter de l’Athletic Club, el Barça i el València -i ex director esportiu del club blaugrana- va disputar tots aquests partits entre els anys 1980 i 1998. Darrere de Zubizarreta hi ha el madridista Raúl González (550), Eusebio Sacristán (543), Paco Buyo (542) i Manolo Sanchís (523). El jugador en actiu que més partits de Lliga ha jugat fins ara és Iker Casillas, amb 506, mentre que qui tanca el rànquing al qual ara s’afegeix Xavi és Miquel Soler. L’exjugador de l’Espanyol, el Barça, l’Atlètic de Madrid, el Sevilla i el Reial Madrid, entre d’altres, va jugar 504 partits, una xifra que Xavi Hernández podria superar aquesta temporada si Luis Enrique el fa jugar en els cinc partits de Lliga que falten fins que s’acabi el campionat, contra el Deportivo de la Corunya el cap de setmana del 23 i 24 de maig al Camp Nou.

Ahir Xavi va entrar al terreny de joc quan faltaven quatre minuts per al final -més l’afegit- substituint Andrés Iniesta. El manxec, com cada vegada que trepitja l’estadi blanc-i-blau des de fa uns anys, va tornar a rebre l’ovació del Power8 Stadium. I és que l’afició de l’Espanyol no oblida el gest del migcampista del Barça amb el desaparegut capità blanc-i-blau Dani Jarque. “Estic agraït a la gent de l’Espanyol. Tenim moments en comú per al record”, va indicar Iniesta, que va dedicar el gol que va marcar a la final del Mundial de Sud-àfrica de l’any 2010 al seu amic periquito.

Jordi Alba: "Encara continuo pensant per què m'ha expulsat"

ARA | Barcelona | 25/04/2015 18:33

Jordi Alba, defensa del Barça, ha analitzat la seva expulsió a Canal+ Liga. "La primera targeta és merescuda, però la segona no. Li he dit 'sempre igual, sempre a mi'. Encara continuo pensant per què m'ha expulsat. Hauria pogut afectar el resultat perquè quedaven molts minuts", ha explicat.

"Jo sóc un jugador amb temperament i alguns dies m'equivoco, però no avui. No és just", ha explicat.

"Jugar amb un menys mai és fàcil, veig l'equip molt bé", ha opinat.

El FC Barcelona será el anfitrión de la Barcelona Beach Soccer Cup

El FC Barcelona será uno de los equipos que participará en la Barcelona Beach Soccer Cup que se celebrará el próximo mes de mayo

Presentacion de la Barcelona Beach Soccer Cup J.M. Arolas

sport.es


17-4-2015 | 16:53 H.
La Barcelona Beach Soccer Cup 2015 se celebrará en Barcelona los próximos 1, 2 y 3 de mayo en el marco incomparable del Port Olímpic de Barcelona. A este evento deportivo se darán cita los mejores clubs del mundo de la modalidad, en una competición en la que los aficionados podrán disfrutar de toda la intensidad del beach soccer. El FC Barcelona, el Valencia CF, el CR Flamengo, campeón brasileño, el Lokomotiv de Moscú, Boca Juniors, Sporting Clube de Portugal, Bate Borisov y el Galatasary SK son los clubs que competirán en esta edición de la Barcelona Beach Soccer Cup.

El sorteo de la competición ha dejado en cuadro de la siguiente manera:

FC Barcelona-Bate Borisov

Lokomotiv de Moscú-Boca Juniors

Sporting Clube de Portugal-Galatasaray

Flamengo-Valencia

Maite Fandos, teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, ha destacado la importancia de este evento en el calendario deportivo de la ciudad. "Era una oportunidad importante para la ciudad hacer una apuesta por un deporte que va en ascenso y pronto estuvimos inteersados en ello. Además la participación del Barcelona asegura el éxito", ha dicho para añadir que "estamos convencidos que será un elemento más para poner Barcelona en el mundo".

Por su parte, Jordi Cardoner, vicepresidente del FC Barcelona, ha dicho que "el fúbtol playa encaja perfectamente con la estructura polideportiva de nuestro club, porque responde a la idea de como ha de ser la proyección de los valores desde el club y el crecimiento personal de nuestros jugadores".

Ramiro Amarelle, capitán y entrenador del equipo del FC Barcelona, ha explicado que "la presión comienza desde el mismo momento en la que te pones la camiseta del FC Barcelona en cuaqluier modalidad. Siempre has de ir a por la victoria. Jugando en casa, más que presión son las ganas. Esperemos un buen espectáculo, una buena difusión del deporte y hacer una buena representación de la ciudad y del club".

Para acabar, el director de la competición, Alex Soriano, ha mostrado su satisfacción por el hecho de que Barcelona sea la sede de este torneo. "En la competición se podrán ver a los mejoers jugadores de la disciplina, integrando grandes clubs que son referencia mundial en el fútbol y también en el fútbol playa".

Barça colosal, a día d'avui el Barça no ha perdut encara en el 2015 , la aspanyol ni la rascat. Ara toca recuperar Forças per el Getafe I posibles rotacions. Golet de Messi, gran Bravo I en definitiva gran Barça.

Visca el Barça I visca Catalunya!!!!

El femenino del Barça sigue intratable

Buen partido para cerrar la temporada a domicilio

El femenino del Barça sigue intratable en la liga fcbarcelona.es

FICHA TÉCNICA

Liga femenina

Transportes Alcaine0FC Barcelona4

TRANSPORTES ALCAINE:

E. Sullastres, Natalia, Marta, S. Ruiz (Alba, min 60), Cardona (Mely, min 88), Mamy (Sara, min 60), Mariela, Sandra, Lucía, C. Martínez (Nuria, min 79) y L. Ma

FEMENINO A:

Ràfols, Leire, Torrejón, Ruth (Nuria, min 71), Melani (Romi, min 65), M. Unzué, Corredera (Baudet, min 53), Miriam, Willy (Sandra, min 53), Sonia y Alexia.

GOLES:

 0-1 Sonia (min 23); 0-2 Bauet (min 60); 0-3 Sandra (min 76); 0-4 Baudet (min 84)

ÁRBITRO:

 Andrés Armando Ramo

SPORT.ES

26-4-2015 | 19:01 H.

Tras conquistar el cuarto título de Liga consecutivo, las chicas de Xavi Llorens visitaban este domingo el campo del Transportes Alcaine, uno de los equipos de la parte baja, necesitados de conseguir la victoria para mantener sus aspiraciones de salvar la categoria. Las azulgranas no se amedrentaron por el planteamiento defensivo de cinco planteada por el equipo local y han controlado el partido de principio a fin, creando muchas ocasiones. Al final el resultado fue de 0-4, aunque pudo ser corto por las ocasiones que se desperdiciaron.

El Femenino A del Barça dominó claramente la posesión y monopolizó el balón y las ocasiones ante un débil Transportes Alcaine que no inquietó a la guardameta del FC Barcelona en ningún momento. Las aragonesas, con una formación muy defensiva, resistieron hasta el minuto 23 de partido, cuando Sonia Bermúdez inauguró el marcador tras ganar la espalda a las defensoras y batir la portería visitante con suma facilidad.

La sentencia llegó en el segundo tiempo, cuando un pase entre líneas rompió al Alcaine y acabó con otro tanto el 0-2, obra de Cristina Baudet. A un cuarto de hora para el final Sandra hizo el 0-3 tras recibir un pase atrás de Alexia Putellas, y ya en el minuto Baudet volvió a ver portería. El femenino A cerrará la Liga en casa ante el Espanyol.

El Barça se redime del KO europeo con una contundente victoria ante el CAI

El Barça superó sin apenas dificultades al CAI Zaragoza afrontando el duelo con una buena actitud pese a la recién eliminación en Europa

Thomas fue el mejor blaugrana ante el CAI AFB

FICHA TÉCNICA

Liga Endesa / J. 30

CAI Zaragoza - Barça

CAI Zaragoza67Barça103

CAI ZARAGOZA

(20+24+8+15): Llompart (2), Goulding (19), Robinson (8), Jelovac (13), Norel (10) -cinco inicial- Lisch (1), Katic (4), Sastre (2), Pére Tomàs (5), Juan García (1) y Landry (2).

BARÇA

(21+30+28+24): Huertas (6), Abrines (6), Thomas (22), Lampe (4), Pleiss (9) -cinco inicial- Doellman (12), Hakason (3), Hezonja (7), Satoransky (9), Jackson (13), Nachbar (2) y Tomic (10).

ÁRBITROS

Pérez Pérez, Redondo y Caballero. No hubo exclusiones por personales.

INCIDENCIAS

Partido correspondiente a la jornada 30 de la Liga Endesa disputado en pabellón Príncipe Felipe Zaragoza ante 8.243 espectadores.

SPORT.ES

26-4-2015 | 15:02 H.

El Barça no acusó la eliminación europea y afrontó su primer partido de Liga después del golpe por no entrar en la Final Four con muy buena actitud. Los blaugrana se impusieron al CAI Zaragoza por un contundente 67 a 103 en un partido en el que Xavi Pascual no contó ni con Juan Carlos Navarro ni con Brad Oleson, a quienes les dio descanso tras el desgaste que llevan en sus piernas tras disputar la competición europea, pero sus ausencias no se dejaron sentir en el equipo.

El CAI Zaragoza, que lucha por enrar en los Play-Off, aguantó el tipo en el primer tiempo donde dio la cara gracias a los 17 tiros libres y a su intensidad en el rebote ofensivo que se apropió de 10. No obstante, el Barça siempre fue por delante aunque con ventajas cortas en el luminoso. Su efectividad en lo tiros de dos con un 62% de acierto y en los triples con un 50% destacando por encima de los demás el alero Deshaun Thomas con 17 puntos y el escolta francés Edwin Jackson, jugador que últimamente había perdido la confianza de Xavi Pascual y que hoy ha aprovechado los minutos que el mister le ha concedido anotando 10 puntos.

La máxima diferencia conseguida en la primera parte fue de diez puntos (41-51) mientras que se llegó al descanso con una renta para los blaugrana de siete (44-51).

En el tercer caurto estuvo la clave del duelo entre blaugrana y aragoneses puesto que los de Xavi Pascual rompieron el partido con un parcial de 8-28 que hundió al CAI, que vio esfumarse cualquier atisbo de posibilidad de encarar el resto de los minutos con alguna esperanza de sumar algún punto ante el Barça. Con un Barça efectivo y un CAI desmoralizado las diferencias no paraban de incrementarse en el marcador y se marcharon al ultimo cuarto con un elocuente 52-79. Los últimos 12 minutos fueron de trámite con el partido totalmente roto para acabar con un Barça que superó los 100 puntos (103) también gracias a la aportación destacada de Justin Doellman con 12 puntos y de Marcelinho Huertas con 6, cuatro rebotes y cuatro asistencias. El resultado final fue de 67-103 lo que provocó que el público de Zaragoza despidiera a su equipo con una fuerte pitada.

Quien lo iba a decir al Madrid le ha tocado la Juve
Lo extraño es que en cuartos le tocara el Atletico en vez del Monaco o el Oporto.
Ya lleva unos años que tiene los rivales m´ss faciles tanto en liguilla cono en eliminatorias y nosotros los más dificiles que raro, no????
Yo queria al Madrid, espero que la Juve de la campanada.

Mike Phillips fallece a los 59 años

Mike Phillips falleció en Estados Unidos tras ser víctima de un accidente doméstico a sus 59 años

Mike Phillips, considerado uno de los mejores extranjeros de la ACB JM AROLAS

Mike Phillips, considerado uno de los mejores extranjeros de la ACB JM AROLAS

SERGIO VERA

27-4-2015 | 10:30 H.

El mundo del baloncesto está de luto tras conocer la trágica noticia del fallecimiento deMike Phillips. El exjugador de clubes como CB Mollet, FC Barcelona, Licor 43, RCD Espanyol, Fórum Valladolid, Cacaolat Granollers, Júver Murcia murió a los 59 años tras ser víctima de un accidente doméstico el pasado sábado en su casa de Madisonville.

Mike Phillips, que jugó un total de 11 temporadas en España, fue uno de los rostros más conocidos del baloncesto en nuestro país en la década de los 80.

Phillips destacaba por una enorme potencia física gracias a sus 2.08m que le permitían rebotear y anotar sin descanso. Mike fue máximo anotador de la Liga ACB en las filas del RCD Espanyol durante la campaña 1985-1986 - compartiendo galardón con David Russell (Estudiantes) - y se ganó una Liga ACB y una Copa del Rey con el FC Barcelona.

Mike Phillips se formó como jugador en la prestigiosa Universidad de Kentucky - con quien se proclamó campeón de la NCAA en 1978 - y fue elegido en el Draft de 1978 por los New Jersey Nets pese a que jamás llegó a debutar en la NBA.

Entendre la derrota per no repetir-la

ÀLEX GOZALBO | 26/04/2015 19:45

Segueix-me

Cada vegada que hi ha una desfeta els aficionats i els periodistes exigeixen saber qui n’és el culpable. Necessiten un responsable de la derrota sobre el qual carregar les culpes. La realitat, però, no acostuma a ser tan senzilla i els resultats esportius estan influenciats per mil i un factors. Simplificar-los no és una bona idea. El més normal és que cap d’aquests motius expliqui per si sol l’ensopegada, però tots són necessaris per realitzar un bon diagnòstic global. Si s’ignora per què arriben les decepcions és més fàcil que es repeteixin. Cal entendre la derrota per no repetir-la.

Aquesta vegada li ha tocat el rebre a Xavi Pascual. Acostumat a portar la paella tàctica pel mànec, l’entrenador no ha viscut la seva millor eliminatòria contra l’Olympiacos de l’emergent Ioannis Sfairopoulos. El tècnic, que ha anat solucionant els problemes amb un partit d’endarreriment, considera, en canvi, que l’eliminació té a veure amb adversitats impossibles de controlar (problemes físics i decisions arbitrals, entre d’altres), però sobretot amb el perfil d’uns jugadors als quals considera massa tous (físicament i mentalment). La seva relació amb Joan Creus s’ha desgastat una mica -res greu, però- i la sintonia ja no és tan perfecta com abans. Troba a faltar peces com la de Joey Dorsey, i veure Bryant Dunston jugant amb la samarreta del rival va resumir molts dels seus pensaments.

Alguns jugadors posen l’accent en una preparació física que aquesta temporada ha canviat de mans. La planificació de les càrregues de treball ha necessitat reforços amb la competició ja en marxa i la recuperació dels jugadors lesionats ha generat algunes discussions internes. Els protagonistes del joc no se senten tan ben cuidats com abans.

L’afició fa temps que està distanciada de l’equip i són pocs els que mantenen la seva fidelitat a un conjunt que els desespera per la seva irregularitat. Els seguidors reclamen més valentia a l’hora d’apostar pels joves i no entenen per què es va tornar a engabiar Mario Hezonja després del seu esclat. El fitxatge de Tomas Satoransky i l’intent de lligar Àlex Abrines amb sis anys de contracte agrada, però exigeixen que les decisions tinguin més sintonia entre els despatxos i la pista.

La recta final de la temporada no serà senzilla al Palau Blaugrana. L’aire està entre viciat i enrarit. El fantasma d’una campanya en blanc i la sensació de fi de cicle acompanyaran el Barça fins que quedi eliminat de la Lliga Endesa o repeteixi la inesperada resurrecció de l’any passat.

Garitano, Guardiola, Espanya

JORDI BORDA | 27/04/2015 21:47

Segueix-me

Hi ha un experiment entretingut. Els proposo capbussar-se en l’arxiu sonor d’emissores com Catalunya Ràdio i que recuperin les conferències de premsa postpartit d’entrenadors de parla catalana com Rexach i Serra Ferrer. Notaran una sensació estranya en sentir els periodistes catalans preguntant en castellà a l’entrenador en atenció a la premsa local en els desplaçaments. El país ha canviat, el periodisme també, i el Barça ha patit una revolució que gairebé no el reconeix ningú dels que van viure èpoques anteriors.

Com en totes les transformacions ha d’aparèixer un individu que forci el canvi. En aquest cas, ja em perdonaran, torna a tocar referir-se a Guardiola. Des del 2008 Guardiola i el Barça van introduir el català desacomplexadament en les seves intervencions públiques. D’ençà d’uns anys enrere, el club ja feia servir la seva força per incloure la llengua pròpia del país en les traduccions simultànies de jugadors catalans en rodes de premsa de competicions UEFA, i en els missatges de megafonia a l’afició rival en camp contrari. El 2008 Guardiola va reblar el clau i va donar carta de naturalesa al que hauria de ser normal. S’expressava en la llengua en què se li preguntava. De manera que el vam sentir expressar-se en anglès, italià, castellà i català sense problemes. Bé, els pocs que es van produir (seria molt injust generalitzar) van ser amb el català a Espanya. Un dia de la primera temporada, a Huelva, algú amb poca cultura va protestar airadament i el Pep va traslladar les preguntes en català al final de la roda de premsa i no al principi.

Guardiola no es va haver d’aixecar mai d’una cadira com Garitano, el sofert entrenador de l’Eibar, víctima de dos maleducats. Però Raül Agné, un home de Mequinensa que el 2011 entrenava el Girona, sí que va deixar de parlar en un postpartit a Osca. Un detall més d’aquests últims anys. En la semifinal de Champions del 2011 el Barça se les va tenir amb el Madrid a tots els nivells. Estem parlant del partit del “puto amo”. Aquell dia algú gens sospitós d’independentista com el directiu Toni Freixa va abraçar per uns moments l’estelada després de negociar amb el Madrid i la UEFA que els missatges a l’afició blaugrana al Bernabéu es fessin en la llengua de Ramon Llull. El Madrid va complir al principi. Va incomplir al final.

El Barça ens avergonyeix massa sovint. Però, gairebé sense adonar-nos-en, també és una eina potentíssima per avançar. No és estrany que en els temps que corren hi hagi algú interessat a neutralitzar-lo.

Adéu a Mike Phillips, el pivot amb barret i botes

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 28/04/2015 00:00

Segueix-me

Mike Phillips va morir dissabte als 59 anys. El mític exjugador dels anys 80 va patir un accident domèstic a casa seva a Madisonville (Kentucky, EUA). Els problemes físics van condicionar la carrera del pivot, que va arribar a Catalunya després de guanyar el títol universitari de la NCAA amb Kentucky l’any 1978, quan va formar part amb Rick Robey de les Twin Towers. Tot i ser escollit pels New Jersey Nets en el número 45 de la tercera ronda del draft, mai va tenir l’oportunitat de jugar a la NBA.

El Barça, que la primera temporada el va cedir al CB Mollet, va ser el club que li va obrir la porta de l’aventura transoceànica. El pivot també va passar per equips com el Licor 43 de Santa Coloma de Gramenet, l’Espanyol i el Cacaolat Granollers. El seu palmarès amb l’equip culer inclou un títol de la Lliga, un de la Copa del Rei i un subcampionat de la Recopa. La temporada 1985-1986, quan defensava la samarreta de l’Espanyol, va ser el màxim anotador de l’ACB.

Joan Creus, el secretari tècnic del Barça de bàsquet, va recordar ahir la figura de Mike Phillips. “Era molt bon jugador, un pivot dels d’abans, molt gran per a l’època. Jugava molt bé sota el cèrcol. Era molt anotador, sobretot quan estava físicament a punt. A més, era valent, amb caràcter i aguantava la pressió”, va dir. “Va començar jugant només partits europeus i va acabar jugant també a la Lliga”, va afegir. “Venia de Kentucky i portava barret i botes, tenia un estil peculiar i al qual nosaltres no estàvem acostumats”, va concloure.

A més de jugar amb Joan Creus, Mike Phillips va compartir vestidor al Barça amb jugadors com Epi, Nacho Solozábal, Chicho Sibilio, Manolo Flores i Juan Domingo de la Cruz. “Era el clàssic jugador al qual t’agradaria tenir de company en una trinxera. Tenia coratge i tenacitat. Fora de la pista, però, era un gegant gentil”, va recordar ahir Joe B. Hall, exentrenador de la Universitat de Kentucky.

Nascut un 24 de març del 1956 a Akron (Ohio), el mateix poble que LeBron James, Mike Phillips treballava actualment de director de màrqueting d’una empresa d’equipament mèdic i el seu màxim somni era tenir un nét. Javier Ortiz va entrevistar-lo fa uns mesos a la revista Gigantes del Basket. “La gent sempre em va tractar molt bé. Ens va encantar el menjar i fins i tot avui en dia parlem sobre aquells anys. M’ho vaig passar molt bé anant de caça. De vegades em sorprenc a mi mateix perquè tinc ganes de fer la migdiada al voltant de les dues del migdia”, va explicar. “Era gran i molt físic i la major part del temps jugava d’esquena a la cistella, aquest era el meu lloc. Em prenia seriosament la feina d’anotar i rebotejar”, va afegir.

Manel Comas va ser un dels entrenadors que va confiar en Mike Phillips en diverses ocasions. “Em va entristir molt la seva mort”, va reconèixer l’exjugador nord-americà.

El 0-0 de Getafe posa en alerta un Barça concentrat

NATALIA ARROYO | Barcelona | 28/04/2015 00:00

Segueix-me

Ja n’hi ha que treuen la calculadora i juguen a fer travesses fins a final de temporada: si el Barça no falla aquí i el Reial Madrid es deixa punts allà, potser la Lliga es pot celebrar en tal jornada... Però Luis Enrique insisteix que no té cap sentit posar-se a fer càlculs abans d’hora, quan encara queden cinc jornades per disputar-se, i només demana la màxima concentració abans de rebre el Getafe aquest vespre al Camp Nou (20 h, GolT / Canal+ Liga).

I no és gaire l’esforç que ha de fer el tècnic asturià per envoltar el partit, fins i tot si és un partit amb poc cartell, de la màxima serietat. En aquest cas, en té prou recordant les dificultats que va tenir el seu equip al Coliseum Alfonso Pérez en la primera volta, on només va poder empatar a zero després d’un partit força espès. En aquella ocasió, el duel contra els madrilenys, que aleshores encara entrenava Cosmin Contra, també va enganxar el Barça amb ressaca europea, després de tombar el París Saint-Germain per 3-1 a casa en una actuació experimental força destacada, amb revolució tàctica inclosa.

Les hores prèvies al partit són ben diferents ara, però l’exhibició en el derbi contra l’Espanyol, especialment en el primer temps, també amenacen de distreure l’atenció de més d’un que pugui considerar un tràmit la visita del Getafe. “Nosaltres no ens hem relaxat. No hem anat a jugar tranquils cap partit fins ara”, va destacar l’entrenador, que insistia en la necessitat de jugar “amb serietat” un partit que veu “perillós”. “El Getafe es defensa amb molta intensitat, té jugadors de qualitat en atac i té la permanència pràcticament feta. A més, jugar al Camp Nou sempre és un aparador”, analitzava, desconfiant del quadre madrileny, que ve de perdre els últims dos partits contra el Llevant (0-1) i l’Athletic (4-0).

“Hem tingut poc temps per preparar el partit -lamentava el tècnic Pablo Franco-, però hi anirem a competir. Ells són un superequip i ara estan en un moment extraordinari, potser el millor de la temporada. Però hem de prendre’ns el partit amb responsabilitat”.

Moltes baixes al Getafe

El desig de plantar cara al millor Barça del curs és màxim al vestidor madrileny, tot i que el partit que tenen marcat en vermell és el que els enfrontarà amb el Granada diumenge al seu estadi. Seran punts de permanència, un objectiu que els de Franco ja tenen pràcticament cobert, amb 36 punts al caseller, a set de la primera posició de descens, que ocupa el Deportivo. Avui el Getafe afronta el xoc amb moltes baixes, sobretot en els seus homes de més qualitat. Pablo Sarabia i Diego Castro, amb molèsties físiques, no van entrar en la llista de convocats, en què tampoc hi són Karim Yoda, Juan Valera, Álvaro Vázquez i Ángel Lafita. Sí que podran jugar Alexis Ruano i Emiliano Velázquez, que estaven sancionats la setmana passada.

El Barça, en canvi, arriba amb ple d’efectius, després que Thomas Vermaelen rebés diumenge l’alta mèdica després de molts mesos lesionat. “És una molt bona notícia que ja estigui amb el grup. L’equip l’ha ovacionat”, va destacar Luis Enrique, que a partir d’ara haurà de triar entre 23 futbolistes per decidir els 18 convocats. Avui al matí resoldrà amb qui compta per al duel d’aquest vespre.

En aquest sentit, i amb el Còrdova i el Bayern esperant a l’horitzó en pocs dies, l’asturià podria continuar movent l’equip amb rotacions per mantenir a tothom implicat i fresc. Rakitic i Xavi, que no van ser titulars contra l’Espanyol dissabte, podrien repetir presència contra el Getafe, com van fer al Coliseum Alfonso Pérez. Aquell dia, però, els va faltar fluïdesa en atac i van estimbar-se contra el mur madrileny, amb xuts llunyans i un excés d’aparicions estèrils des de segona línia, que van ajudar poc en el joc ofensiu de l’equip. Ara la dinàmica de l’equip és molt més àgil contra rivals tancats, però aquest context sense espais continua sent un repte per al quadre de Luis Enrique, encara que s’hagi millorat notablement la capacitat de generar ocasions en aquests escenaris.

Fer un favor al Madrid

Més enllà de la motivació de millorar el rendiment del partit de la primera volta, el risc del duel d’avui passa per la simpatia amb el Reial Madrid d’alguns futbolistes de l’equip visitant. Preguntat per això, el tècnic, “honestament”, va admetre que “sí que s’ha fet algun comentari” sobre la possibilitat d’ajudar el Madrid esgarrapant punts al Barça al Camp Nou. “Intentarem posar-li les coses tan difícil com sigui possible al Barça. Si ens surten les coses bé i no tenen el seu dia, per què no es pot treure alguna cosa positiva d’allà?”, reflexionava Franco.

Vermaelen pot ser convocat per primer cop

Thomas Vermaelen podria ser convocat per jugar per primer cop un partit oficial. El defensa belga va rebre l’alta mèdica diumenge després de 10 mesos lesionat. El jugador es va lesionar durant l’últim Mundial del Brasil, jugant amb la selecció belga un partit de la fase de grups contra Rússia, i va arribar a jugar un partit amistós contra la selecció sub-19 d’Indonèsia al setembre, però va recaure. El jugador es va fer operar pel doctor Sakari Orava a principis de desembre a Finlàndia. Posteriorment, el defensa va patir una petita sobrecàrrega muscular que va endarrerir encara més el seu retorn. El jugador ha treballat intensament amb Joaquín Valdés, el psicòleg que treballa amb els jugadors del primer equip del Barça, per reforçar la mentalitat del jugador, ja que, després de tants ensurts, molts futbolistes juguen amb por de tornar-se a lesionar. Vermaelen era l’últim jugador del Barça que encara no havia debutat en una temporada en què pocs futbolistes han patit lesions greus, gràcies a la feina dels experts en preparació física del primer equip. Vermaelen va costar uns 16 milions d’euros al Barça l’estiu passat, provinent de l’Arsenal. Des de l’estiu del 2009, aquest futbolista ha patit més de 20 lesions que han tallat la seva progressió.

El FC Barcelona iniciará ante el Levante la defensa de la Copa de la Reina

El FC Barcelona femenino, recientemente proclamado campeón de Liga, ha quedado emparejado con el Levante en los cuartos de final de la Copa de la Reina


El equipo femenino del FC Barcelona, vigente campeón de Liga, empezará la Copa de la Reina midiéndose al Levante VALENTÍ ENRICH

efe

27-4-2015 | 17:11 H.

El FC Barcelona, campeón de la Primera División femenina por cuarta temporada consecutiva, iniciará la defensa de la Copa de la Reina ante el Levante el próximo 10 de mayo, día en que se resolverán a partido único los cuartos de final.

El sorteo celebrado este lunes en la Ciudad del Fútbol de Las Rozas (Madrid) citó al vigente campeón de la Copa de la Reina con el Levante, mientras que el Athletic Club de Bilbao, subcampeón el pasado año, se medirá con el Valencia.

Estos dos duelos se celebrarán el domingo 10 de mayo, a las 10.00 y a las 12.30, en el estadio Julián Ariza de Torrelodones (Madrid).

Los vencedores de estos dos partidos se encontrarán en las semifinales del torneo, que esta temporada se resolverá en un novedoso formato de Final a Cuatro en el estadio Álvarez Claro de Melilla por la disputa en Canadá del Mundial absoluto, en el que participará la selección española por primera vez.

Por el otro lado del cuadro tratará de avanzar el Atlético de Madrid Féminas, que a las 10.00 horas del 10 de mayo se topará con el Espanyol en la Ciudad del Fútbol de Las Rozas.

A continuación se disputará el cuarto y último duelo de cuartos de final entre el Rayo Vallecano y el Fundación Cajasol Sporting.

La Copa de la Reina puede ser el tercer título del equipo de Xavi Llorens en la presente temporada después de la Copa Catalunya (ganada al Espanyol por 4-0 en agosto de 2014) y la Liga (conquistada sin jugar el 18 de abril camino de Oviedo).

En competición europea el equipo femenino del FC Barcelona cayó en octavos de final ante el Bristol Academy el 13 de noviembre de 2014.

Calendario de la Copa de la Reina 2015:

•Cuartos de final
Domingo, 10 de mayo, en la Ciudad del Fútbol de Las Rozas

10.00 horas: Espanyol-Atlético de Madrid

12.30 horas: Rayo Vallecano-Fundación Cajasol Sporting

Domingo, 10 de mayo, en el estadio Julián Ariza de Torrelodones

10.00 horas: Valencia-Athletic Club

12.30 horas: FC Barcelona-Levante

•Semifinales
Viernes, 15 de mayo, en el estadio Álvarez Claro de Melilla

12.00 horas: Ganador del Espanyol-Atlético de Madrid contra el ganador del Rayo Vallecano-Fundación Cajasol Sporting

18.00 horas: Ganador del Valencia-Athletic Club contra el ganador Barcelona-Levante

•Final
Domingo, 17 de mayo, en el estadio Álvarez Claro de Melilla

12.00 horas: Ganador primera semifinal-Ganador segunda semifinal

Ja sabem tots els rivals del Barça fins a final de temporada. Bé, excepte l'hipotètic últim partit, la final de la Champions

Aquí una taula del que li ve al Barça, menys el partit d'avui al Camp Nou a les 20:00 contra el Getafe que no l'he inclòs.



El madrid a la lliga els més complicats que té són: diria que abans del partit d'anada contra la Juve ha d'anar al camp del Sevilla, la setmana d'entremig de l'eliminitòria rep el València i la de després va al camp dels periquitos.

I res, més que res he fet la taula per si voleu [...]

Jo vec un 3 a 0

Una petita rectificació, que esperem que al final no sigui trascendent, però el Barça va perdre en partit de Lliga al Camp Nou contra el Málaga 0 a 1 el dissabte 21 de febrer de 2015 igualment déu ni do el que fa que no perdem

Últimament el Barça m'està sorprenent bastant si seguim així qualsevol cosa és possible Ara bé, o en fem 5 a les primeres parts, o les segones s'han de millorar una mica. Sinó amb equips com el Bayern les passarem canutes Contra l'Espanyol, potser la millor primera part del Barça amb Luis Enrique a la banqueta. L'Espanyol ni l'olorava

El Barça rep un Rio Natura Monbus Obradoiro amb ganes de donar guerra

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 28/04/2015 18:25

El Barça de bàsquet rep aquest dijous (21 hores, Esport3) el Rio Natura Monbus Obradoiro en el partit de la Lliga Endesa ajornat per la disputa dels quarts de final de l'Eurolliga. L'equip blaugrana, que està pendent de l'estat físic de Joan Carles Navarro i Brad Oleson, vol continuar en la línia exhibida a Saragossa.

Alberto Corbacho, Maxi Kleber i Adam Waczynski són tres dels jugadors més perillosos d'un equip gallec que sempre acostuma a fitxar molt bé. Tot i que les seves opcions de disputar els 'play-off' són remotes, el Rio Natura Monbus Obradoiro arriba al Palau Blaugrana amb ganes de donar guerra.

El Barça tindrà un ull posat en el partit que el Reial Madrid i l'Unicaja disputaran aquest dijous (20.45hores, Teledeporte) ja que el duel pot ser decisiu en la lluita per la primera posició. L'equip que acabi la temporada en segon lloc serà l'hipotètic rival del conjunt blaugrana a les semifinals.

Quan es disputin els partits d'aquest dijous tan sols quedaran quatre jornades per tancar la temporada regular.

El Barça il·lusiona més que mai amb una golejada farcida d'obres d'art (6-0)

TONI PADILLA | Barcelona | 28/04/2015 21:48

El Barça millora a mesura que s'acosta el final de temporada. L'equip de Luis Enrique s'ha tret de sobre un rival més, en aquest cas el Getafe (6-0) i quan li falten quatre partits de lliga, s'acosta al títol. En espera del partit del Reial Madrid, de moment li treu cinc punts als blancs. Les sensacions del joc a més, parlen més que la classificació. Malgrat alguna rotació (Piqué ha vist el partit a la llotja, amb Iniesta, Rakitic i Mascherano a la banqueta), l'equip ha ofert la seva versió més engrescadora amb un primer temps en que els futbolistes han competit entre ells per veure qui feia el gol més bonic.

El partit ha estat, per moments, perfecte. El Getafe s'ha vist superat per un equip amb l'actitud ideal, amb una proposta de joc encisadora i una davantera imparable. Messi, Neymar i Luis Suárez han marcat i ja porten més de 100 gols aquesta temporada, convertit-se en el principal argument per creure en el triplet. Sense el sancionat Alba, Adriano ha controlat a la perfecció la seva banda, ajudant a Bartra i Mathieu, ferms en la seva tasca de controlar les escapades dels davanters visitants.  El Barça ha elevat el nivell del seu futbol col·lectiu, amb pressió alta, ocupant els espais i un joc ofensiu fantàstic, en que Xavi i Rafinha s'han convertit en els principals aliats dels tres davanters.

Pluja de gols

Messi ha fet el primer ja als 9 minuts després d'un penal clar sobre Suárez, amb Bartra enviant la pilota a l'uruguaià en el moment clau. Messi, tants cops amb dubtes a l'hora de xutar penals, ha decidit imitar Antonin Panenka en xutar per sobre del porter amb elegància. El segon gol l'ha fet Suárez amb una volea magnífica i el 3-0, just després, l'ha fet Neymar després d'una jugada col·lectiva. El 4-0 s'ha convertit en una gran oportunitat per veure una declaració d'amor de l'estadi a Xavi, ja que el terrasenc ha rebut la pilota a la frontal, marcant un gran gol amb un xut a l'escaire.

El 5-0 no ha trigat. Als 40 minuts ha arribat una creació col·lectiva, amb Messi passejant-se per al frontal abans de cedir la pilota a Xavi. El vallesà, amb el cap més ràpid del futbol, ha posat la cama per tocar amb l'esperó la pilota, que ha arribat a Suárez, qui no ha fallat. El primer temps s'ha convertit en un Museu a l'aire lliure, amb cada gol millor que l'anterior. Suárez ha marxat al vestidor rient, fent un gest als seus fills que ho deia tot amb la mà oberta: cinc. Cinc gols, cinc motius per creure.

Un golet i rotacions

A la segona part, Messi, ràpidament, ha fet el seu segon gol amb un xut deliciós a l'escaire després d'una jugada en que de nou, els futbolistes del Barça han fet parets i tocs ràpids, per enderrocara un mur fet miques. El 6-0 semblava anticipar una tempesta més fora sobre el Getafe, però han arribat els canvis per donar descans a homes com Busquets, Xavi i Alves (han entrat Sergi Roberto, Montoya i Pedro). Luis Enrique doncs, ha decidit deixar els 90 minuts el seu trident, que ha seguit buscant més gols amb un ritme més baix.

Amb aquesta golejada, el Barça demostra estar fresc de cap i cames quan falten, com a molt, vuit partits per acabar la temporada. Quatre a la lliga. Dos o tres a la Champions i la final de Copa. Jugant així, un títol caurà segur. Cada gol al Getafe ha estat una declaració d'intencions del millor Barça de la temporada.

Messi, Neymar i Suárez sumen 102 gols i superen els registres de l'any del triplet

ARA | Barcelona | 28/04/2015 20:33

Aquest Barça de Luis Enrique és una màquina de fer gols i sembla decidit a aconseguir grans coses. El seu trident ofensiu format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar Jr. ja sumen 102 gols aquesta temporada (49 de l'argentí, 32 del brasiler i 21 de l'ex del Liverpool) i superen el rècord anotador d'Henry, Eto'o i del mateix jugador de Rosario del 2008-2009, campanya del triplet amb Pep Guardiola a la banqueta.