De l’èxtasi a un empat frustrant

TONI PADILLA | 12/04/2015 00:00

Segueix-me

El mateix dia que el Barça va jugar un dels millors partits de la temporada, el Madrid es va acostar als homes de Luis Enrique. Dos punts separen ara els blaugranes i els madridistes, després d’un partit de dues cares. Una, l’anterior al gol de Banega. I l’altra, la posterior. Dos partits en un de sol, amb dos gols magnífics del Barça i dos gols que van frustrar l’equip de Luis Enrique, incapaç de convertir-se en el primer equip que derrota el Sevilla al Sánchez Pizjuán aquesta temporada.

Deia Luis Enrique que no firmava l’empat, però es va endur precisament un empat que permet al Madrid posar bastons a les rodes d’un Barça que durant bona part del partit va aixecar un monument futbolístic, amb un joc encisador que semblava que sentenciava el matx. El Sevilla, escombrat del terreny de joc, va tornar a la vida quan Banega va xutar sense gaire convicció i Claudio Bravo es va empassar el xut. Una errada individual d’un jugador fiable per començar a canviar les coses en un partit esbojarrat, com solen ser-ho els que juguen aquests dos equips. Un duel en què la grapa sevillana va acabar firmant les taules amb un Barça bicèfal, primer dominador i després més poruc.

Luis Enrique va donar descans a Mascherano i va apostar pel joc de control. I això que no hi era Xavi. Amb Rakitic, Sergio Busquets i Iniesta al mig del camp el líder va jugar com cal fer-ho al Pizjuán, amb autoritat i les idees clares. Un Barça solidari, amb ajudes. Un Barça poc vertical, a diferència de bona part dels partits d’aquesta temporada, amb control posicional, els peus ben ferms al territori rival i la pilota sempre controlada. Un Barça més similar al d’altres temporades que no pas a l’actual, que esborrava el rival amb tocs constants, amb línies juntes per donar confiança a Busquets i Iniesta. L’Iniesta d’altres temporades, amb traç fi, control de la posició i elegància en el joc.

Els primers 30 minuts del Barça van deixar sense resposta el Sevilla, convertit en una joguina, en un infant contra un adult, en un mortal contra un heroi grec. Messi va obrir el marcador amb un gol semblant al que va marcar contra l’Almeria, obrint angle i traçant trajectòries imaginàries, i poc després l’argentí va cedir una falta a Neymar, que la va clavar a l’escaire. Suárez, en canvi, va jugar com un boxejador, amb joc físic i creant espais, però va fallar les ocasions que va tenir. Semblava que no calia, ja que els seus companys creaven espais amb molta facilitat. Fins que Banega va marcar.

A la segona part, el Sevilla s’ho va jugar tot a una carta. Pressió alta, intensitat, pilotes a un Reyes capaç encara de superar rivals i espais en defensa que el Barça, mig cansat, mig conservador, no va aprofitar. Luis Enrique va donar entrada a Xavi per Neymar per intentar controlar el partit, un canvi que semblava que funcionava. Però una nova errada individual, en aquest cas de Piqué en la sortida de pilota, va permetre a Reyes i Aleix Vidal regalar a Gameiro el gol de l’empat. Just quan el Barça semblava que aturaria l’huracà local, una errada d’un Piqué magnífic fins llavors va canviar del tot el desenllaç d’un partit que altera les coses. El Barça perd el coixí que tenia, la xarxa de seguretat. Si torna a ensopegar, el Madrid el podrà enxampar. La pressió és màxima.

Condemna pels errors dels que mai fallen

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 12/04/2015 00:00

Segueix-me

Hi va anar amb els dos punys, junts, per intentar refusar la pilota cap a la banda amb seguretat. Claudio Bravo no va mesurar bé el seu gest tècnic i, en lloc de desviar la pilota, la va tocar només lleugerament, sense poder evitar que Éver Banega posés el Sevilla en un partit fins llavors dominat absolutament pel Barça. Els errors individuals van condemnar ahir el conjunt blaugrana al Sánchez Pizjuán. Errors de futbolistes que estaven oferint un altíssim nivell fins al partit d’ahir en terres andaluses.

El segon gran error de la nit, el de Gerard Piqué. El central barceloní, fidel en la intenció de treure jugada la pilota, va fallar en la primera línia de passada, en què va assistir Juan Antonio Reyes, que, després d’un dríbling, va llançar un ràpid contraatac que va aprofundir Aleix Vidal i va culminar Gameiro. Els que mai fallen van fallar i el Barça ho va pagar molt car.

Dos xuts, dos gols

Aquesta temporada el Barça ha mantingut la porteria a zero en 17 partits de Lliga. Claudio Bravo, amb la difícil missió de fer oblidar Víctor Valdés i competint amb el jove Marc-André ter Stegen, s’ha confirmat com una assegurança per a l’equip català. Les aturades del xilè han donat força punts aquest any, sense anar més lluny fa només una setmana, contra el Celta. Ahir, a Sevilla, li va tocar viure l’altra cara de l’esport. Bravo no va aturar cap pilota entre els tres pals. Tot i que el conjunt d’Unai Emery va arribar onze vegades a la porteria blaugrana, només dos d’aquests llançaments van anar a porteria: els encertats remats de Banega i Gameiro.

Bravo va estar atent durant el partit, traient bé la pilota i sortint de la seva àrea en alguna ocasió per refusar les pilotes profundes a l’esquena dels centrals. En el gol de Banega, un llançament des de fora de l’àrea, el porter xilè no va tenir la col·laboració d’Andrés Iniesta, que va flotar el jugador del Sevilla i li va permetre xutar. “El gol ens ha descol·locat”, admetia el mateix futbolista manxec en acabar el partit. A partir del gol, el Barça va perdre el control absolut que havia mantingut durant el tram inicial.

En tot el partit al Sánchez Pizjuán, Piqué va errar set passades. Va participar en la construcció del joc, traient bé la pilota gairebé sempre, fins al minut 84, quan la seva passada la va interceptar Reyes. L’error del defensa català va penalitzar molt l’equip, amb molta distància entre línies, no tan junt com al primer temps, quan el Barça va jugar una de les primeres millors meitats de la temporada. Piqué va imposar-se en el joc aeri -tot i que li van assenyalar una falta a Iborra que va permetre crear perill als andalusos-, i va tornar a fer parella amb Jérémy Mathieu, i Javier Mascherano es va quedar així a la banqueta.

Busquets: “Tenim un calendari molt difícil”

Sergio Busquets va voler donar importància al punt sumat a Sevilla i va agafar-se a la part positiva de l’empat. “Dol perquè som líders i volíem els tres punts per seguir en aquesta dinàmica, però sabíem que al davant hi teníem el Sevilla, que feia un any que no perdia a casa i que estava en el millor moment de la temporada. No hem pogut fer més”, va dir Busquets, que va admetre que “un error” dels blaugranes va “ficar” el Sevilla en el partit. “Hem de seguir perquè tenim un calendari molt difícil fins al final”, va dir.

El Barça, a fer els deures i esperar per poder tancar la Lliga

NATALIA ARROYO | Barcelona | 12/04/2015 00:00

Segueix-me

Hi ha dues possibilitats perquè el Barça femení pugui proclamar-se campió de Lliga avui. Totes passen, primer, perquè les blaugranes guanyin el partit contra el Sevilla a la Ciutat Esportiva Joan Gamper (12 h, Barça TV). I, en paral·lel, l’Atlètic de Madrid ha d’empatar o perdre a Sant Adrià de Besòs contra l’Espanyol (12.15 h). Sense l’ensopegada matalassera encara no hi haurà títol. Falten 12 punts per repartir i l’avantatge culer només és de vuit punts respecte les madrilenyes.

El final de Lliga s’ha animat per la confirmació de la RFEF que el subcampió jugarà la Champions. És l’objectiu que persegueix l’Atlètic, que viu més tranquil gràcies a la derrota del València contra el Llevant (1-2). Les xe es queden a 4 punts de la segona posició, amb les de Miguel Ángel Sopuerta amb un partit menys. A la zona baixa serà vital el duel que enfrontarà el Sant Gabriel i el Fundación Albacete (11 h). Les catalanes, amb 20 punts, en tenen dos de marge sobre el descens, que ocupen les manxegues, amb 18. Serà interessant el partit Reial Societat-Transportes Alcaine, esquitxat per la pressió de la permanència.

Navarro arriba als 600 partits amb ganes de fer-la grossa a Madrid

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 12/04/2015 00:00

Segueix-me

El dia que va firmar la seva renovació fins al 2015, Joan Carles Navarro va explicitar el seu gran desig: “Vull estar aquí, a casa meva, fins al final”. Abans de jugar a la pista del Reial Madrid (12.15 hores, TV3), el capità del Barça va avançar que la seva vinculació amb el club culer no acabarà aquest estiu. “Aquesta no serà la meva última temporada perquè em trobo molt millor i confio que treballant sortiran les coses”, va dir. El contracte inclou una opció per anar allargant la durada del contracte fins que l’escorta decideixi retirar-se.

Joan Carles Navarro, que es va perdre el partit de divendres a la pista del Galatasaray, va viatjar ahir a Madrid per incorporar-se a l’expedició culer, que es va desplaçar directament des d’Istanbul. Si juga, el capità arribarà als 600 partits a la Lliga Endesa. “Arribar al partit 600 és una notícia molt bona per a mi, però espero que en siguin molts més. És una xifra important a la qual no ha pogut arribar molta gent”, recorda.

Aquest serà el sisè clàssic d’una temporada que encara en pot tenir sis més. Joan Carles Navarro té clar quin és el seu partit contra el Reial Madrid. “Hi ha molts partits que recordo, però el més especial el vam jugar a finals del 2012, quan rebíem un Reial Madrid invicte. La classificació per a la Copa del Rei estava en perill, però vam guanyar el partit i ens vam classificar per a una Copa del Rei que, posteriorment, vam acabar guanyant”, diu l’escorta, que va anotar 33 punts. “Navarro es guanya una estàtua al Palau Blaugrana”, va titular l’ARA. “Recordo que va ser un partit molt bonic i que tot el Palau va corejar el meu nom”, explica el jugador.

“Arribar bé a aquest punt de la temporada és molt important perquè és un moment important en què es decideixen moltes coses. He treballat molt i em trobo molt millor”, explica Joan Carles Navarro, que veu les lesions com el seu únic i gran enemic.

Mario Hezonja: "Els partits contra el Madrid sempre són alguna cosa més"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 11/04/2015 16:56

Mario Hezonja, aler del Barça, ha analitzat el clàssic d'aquest diumenge. "Serà un partit molt important per a nosaltres. No només per la classificació sinó perquè és un clàssic contra el Reial Madrid. Els partits contra el Madrid sempre són alguna cosa més", ha dit.

"Em sento bé jugant contra tots, però especialment contra el Reial Madrid", ha assegurat el croat, que aquesta temporada ha lluit en dos dels cinc enfrontaments previs contra l'equip blanc.

"Contra nosaltres, Mario Hezonja es motiva més. El seu creixement és innegable", va reconèixer fa uns dies Pablo Laso, entrenador del Reial Madrid.

Un Pablo Álvarez majestuós deixa l'OK Lliga a tocar pel Barça (7-4)

JORDI GRAELL | Barcelona | 11/04/2015 22:20

El Barça ha deixat l'OK Lliga vista per sentència després de superar el Liceo per 7-4, amb Pablo Álvarez brillant amb llum pròpia amb cinc gols. D'aquesta manera, els homes de Ricard Muñoz avantatgen els gallecs en vuit punts quan només queden tres jornades pel final del campionat. L'inici frenètic del partit ha tingut un clar protagonista, Pablo Álvarez. El davanter argentí - que reapareixia després d'un mes de baixa per lesió- ha anotat dos gols de manera consecutiva, el primer aprofitant un refús del seu compatriota Valentín Grimalt a xut de Marc Gual i el segon culminant tot sol un contraatac. El mateix Álvarez, però, ha comès un penal que ha significat el 2-1, ja que Aitor Egurrola s'ha empassat el llançament de Toni Pérez. El Barça, amb el marcador a favor, ha allargat les possessions per controlar el partit i a més s'ha trobat amb el 3-1 en una bona mitja volta de Pablo Álvarez en què Grimalt no ha estat gaire encertat.

Els gallecs, però, no s'han donat per vençuts i abans del descans han sacsejat un matx adormit obtenint com a recompensa l'empat gràcies a un gran gol de Jordi Bargalló i una diana d'Oriol Vives. De fet, a l'inici del segon temps els de Carlos Gil s'han mostrat superiors i han tingut opcions per capgirar el marcador, però un gol polèmic de Pablo Álvarez ha fet perdre els nervis als gallecs, que han vist com Jordi Bargalló veia una targeta blava per protestar i com arran d'això Pablo Álvarez anotava el seu cinquè gol de falta directa per la desena falta visitant. Pau Bargalló ha reduït distàncies amb un xut creuat pel primer pal que un també poc inspirat Egurrola no ha estat capaç d'aturar. Josep Lamas ha tingut l'opció de restablir les taules de falta directa, però ha enviat el llançament a fora i en canvi poc després Marc Torra -que com Raúl Marín no havia jugat cap minut al primer temps- no ha perdonat en una directa anotant el 6-4 després que Jordi Bargalló veiés una nova blava per protestar. El mateix Torra ha sentenciat amb el 7-4 definitiu amb un gol afortunat, ja que tot i que semblava que Grimalt li havia aturat el xut, finalment se li ha escapat la bola per sota les cames cap al fons de la xarxa. Tot i que els dos equips han disposat d'una falta directa més cadascú, el marcador ja no s'ha mogut més, ja que Pau Bargalló ha vist com Egurrola li aturava el llançament i Marín l'enviava a fora.

El Barça d'handbol, campió de la Lliga Asobal (19-45)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 11/04/2015 19:21

• •

El mateix dia en què el Barça d'hoquei patins s'ha assegurat virtualment el títol de l'OK Lliga, l'equip d'handbol ha superat el MMT Seguros Zamora amb molta autoritat (19-45) i s'ha proclamat campió de la Lliga Asobal Bauhaus per 22a vegada a la seva història. El conjunt blaugrana tan sols ha necessitat 25 jornades per aixecar el títol d'una competició en què ha guanyat tots els partits.

Jesper Noddesbo (10 gols) ha estat el màxim anotador d'un Barça que ha exhibit una gran superioritat per apuntar-se el seu cinquè títol de l'Asobal consecutiu.

El Barça de Xavi Pascual, que no ha pogut comptar amb Daniel Saric, ha arribat al descans amb un avantatge de 16 gols (8-24). La defensa de l'equip culer ha asfixiat un combatiu equip local. Tot i la derrota, els aficionats han viscut el partit com una festa. La segona meitat ha estat un tràmit per al conjunt culer (19-45).

El següent repte del Barça d'handbol serà classificar-se per disputar la 'final four' de la Lliga de Campions, que es disputarà a Colònia. L'equip blaugrana va aconseguir una renda de dos gols en el partit d'anada dels quarts de final contra el Zagreb (23-25). "El primer partit va anar molt bé, però l'eliminatòria encara no està sentenciada", ha explicat Víctor Tomàs a Sportmanía.

La Abogacía del Estado también pide penas de prisión para Bartomeu y Rosell

Barça > 13-04-2015 > 15:24

Agencia EFE

La Abogacía del Estado ha pedido una pena de 2 años y 3 meses de cárcel para el presidente del BarcelonaJosep Maria Bartomeu, y de 6 años y 9 meses para su predecesor en el cargo, Sandro Rosell, por delitos fiscales en el fichaje del brasileño Neymar.

Según han informado a Efe fuentes jurídicas, la Abogacía pide en su escrito de acusación, remitido a las partes, la misma pena carcelaria que reclamó la Fiscalía para Bartomeu, por el mismo delito fiscal correspondiente al año 2014. Sin embargo, rebaja en 9 meses la pena que pidió el fiscal para Rosell, de 7 años y 3 meses a 6 años y 9 meses, al acusarle, al igual que la Fiscalía, de dos delitos fiscales de 2011 y 2013, pero no de un delito societario, ya que no está legitimado para ello.

La Abogacía, en representación de la Agencia Tributaria, también acusa en su escrito al Barcelona como persona jurídica por tres delitos fiscales por los mismos tres años (2011, 2013 y 2014) y reclama asimismo al club que pague a Hacienda 11,4 millones en concepto de indemnización por responsabilidad civil. Mantiene las multas reclamadas por la Fiscalía para los tres acusados: 22,2 millones de euros al Barcelona, 25,1 millones a Rosell Bartomeu.

Al igual que el fiscal, la Abogacía del Estado acusa a Bartomeu de haber participado en el fichaje supuestamente fraudulento de Neymar, por el que el club dejó de pagar a Hacienda 13 millones de euros en esos tres años. El fiscal detallaba en su escrito de acusación los contratos que se firmaron para conseguir fichar un año antes a Neymar, algunos de ellos disfrazados con otros conceptos, de manera que la contratación del jugador costó finalmente al club un total de 83,3 millones de euros frente a los 57,1 millones que declaró el Barça en sus cuentas, a lo que se sumaría la cantidad defraudada a Hacienda, 13 millones de euros.

Según el fiscal, Rosell Bartomeu acordaron en 2013 con el entrenador del Barcelona anticipar el fichaje del brasileño a ese mismo año (estaba pactado para un año después por 40 millones de euros), lo que derivó en todos los sobrecostes, que se simularon con diferentes contratos.

Spanoulis estará ante el Barça

Euroliga > 13-04-2015 > 18:56

Maite Antón

Por si alguien tenía alguna duda: Vassilis Spanoulis jugará el play-off de cuartos de la Euroliga que medirá a su Olympiacos ante el Barça. Está 'tocado', lleva un mes sin jugar por una lesión que se ha llevado con mucho secretismo, pero no piensa perderse una eliminatoria al mejor de cinco partidos que pone en juego un billete para la Final Four de Madrid. El crack griego jugará y los blaugrana deberán encontrar la fórmula para frenar al cerebro que llevó al equipo del Pireo a conquistar dos Euroligas consecutivas (2012 y 2013).

El calvario de Spanoulis empezó hace poco más de un mes cuando se lesionó tras un desafortunado choque con Kavvadas durante un entrenamiento . El Olympiacos decidió mantener en secreto el percance físico de su estrella porque Spanoulis quería jugar el siguiente partido ante el Fenerbahçe de Zeljko Obradovic, del Top 16. Pero fue una decisión equivocada porque acabó muy dolorido y ya no ha vuelto a jugar más. De eso hace justo un mes. Pese a la baja de Vassilis, el Olympiacos se mantuvo en la parte alta del grupo F y se metió en cuartos como tercero de grupo.

El base se entrena desde hace una semana, pero aún no puede hacer una sesión completa. Se siente mejor pero todavía arrastra molestias y su estado de forma no es el mejor al haber perdido el ritmo de competición. Pero Spanoulis, quien en el Top 16 ha promediado 15,4 puntos y 5,9 asistencias, tenía muy claro que no iba a dejar solo a su equipo en cuartos. Es extremadamente competitivo, ese tipo de jugador que no quiere perderse ningún partido importante. Y este miércoles estará en el Palau para intentar asaltar el Palau junto a sus compañeros, puesto que el Olympiacos es consciente de que sus opciones de clasificación pasan por ganar un partido en Barcelona para hacerse con el factor pista. 

Spanoulis no es el único jugador tocado del Olympiacos, también lo está un exACB: Othello Hunter. El ala-pívot estadounidense viajará hoy a Barcelona pero no se decidirá hasta horas antes de la primera batalla de cuartos si está disponible o no.

Les 10 coses que potser no saps de Mario Hezonja

ÀLEX GOZALBO | 12/04/2015 20:51

Segueix-me

1.DeShaun Thomas té un vocabulari anglès-castellà a la seva taquilla i Ante Tomic una foto de Rudy Fernández. Mario Hezonja, en canvi, hi té una bufanda del Barça.

2.És culer des d’abans de fitxar pel Barça. Quan era més jove tenia l’escut del club al seu Facebook i mirava els partits de bàsquet, futbol, handbol i hoquei patins. Sempre escollia el conjunt blaugrana per jugar a la PlayStation. “Era molt fan de Frank Rijkaard, Patrick Kluivert i Joan Carles Navarro”, diu.

3.L’informe que va fer que el Barça el fitxés tenia 12 lletres i el va escriure Jordi Ardèvol, director tècnic del bàsquet formatiu blaugrana. “Puta estrella”, hi deia.

4.La primera vegada que Mario Hezonja va jugar a Barcelona va ser el 5 de maig del 2011, quan va disputar el Nike International Junior Tournament amb el KK Zagreb.

5.Va firmar el seu contracte amb el Barça a Dubrovnik el 12 de febrer del 2012. Uns setmanes més tard va viatjar a Barcelona per passar les proves mèdiques i, de passada, veure un Argentina - Estats Units al Palau Sant Jordi.

6.El seu contracte amb el Barça és de set temporades i acaba el 2019. La clàusula de sortida és de dos milions d’euros.

7.Quan jugava al filial del Barça, el club va denegar tots els permisos als scoutsde la NBA que volien veure els seus entrenaments en directe.

8.Fins i tot quan ja era major d’edat i competia amb el primer equip, el Barça va prohibir que Hezonja fes declaracions als mitjans de comunicació. La primera entrevista la va concedir a l’ARA el 15 d’octubre del 2013. El titular va ser: “El meu únic objectiu és triomfar al Barça”.

9.Mario Hezonja és amic d’Alen Halilovic, futbolista del Barça B que també acaba contracte l’any 2019. El seu amic en comú és Damir Mulaomerovic.

10.Quan va arribar al Barça, Víctor Sada portava el seu dorsal habitual. Quan el base va marxar, Hezonja es va apoderar del 8.

‘Bonus track’.El jove croat de 20 anys entén perfectament el català, idioma pel qual va començar a interessar-se abans d’arribar a Barcelona. Les frases fetes són la seva debilitat.

El Barça recibe este miércoles al Olympiacos (19.00 horas/Esport3-C+Deportes)
Barça-Olympiacos: primer asalto en el Palau

Los blaugrana parten como favoritos ante un Olympiacos que recupera al lesionado Spanoulis para esta decisiva eliminatoria en la que hay en juego un billete para la Final Four. Doellman también se espera que juegue




El Barça no ha perdido en casa ante el Olympiacos Ignasi Paredes



Maite Antón
14-4-2015 | 22:36 H.


El Barça afronta con la máxima confianza el decisivo play-off de cuartos que este miércoles alza el telón en el Palau ante un Olympiacos que ha demostrado con creces en los últimos años que es capaz de los mayores 'imposibles'. Estas son las cinco claves de la primera batalla entre azulgranas y griegos.
1. Hacerse fuertes en el Palau: El Barça llega con buenas sensaciones a este play-off tras haber sumado ocho victorias seguidas en el Top 16. La llave para abrir la puerta de la Final Four es clara: ganar todos los partidos en casa. Y la estadística es claramente favorable en ese aspecto a los blaugrana al tener un impecable balance de 7-0 en sus duelos contra el Olympiacos en el Palau. En el global, además, el Barcelona se ha impuesto en ocho de sus últimos nueve duelos frente a los griegos.
2. La reaparición de Spanoulis: Lleva un mes sin jugar por una lesión en su rodilla derecha, pero el base jugará esta eliminatoria tan decisiva. Es el mayor peligro del Olympiacos por su liderazgo, anotación (13,5 puntos por encuentro en el Top 16), capacidad para generar juego y su toma de decisiones en los momentos calientes. El Barça, que por su parte recupera a Justin Doellman, deberá atarle muy en corto. Es el cerebro absoluto del conjunto heleno.
3. Ritmo lento, posesiones largas: El Olympiacos es la mejor defensa de la Euroliga con un promedio de 71 puntos encajados por partido. Xavi Pascual tiene claro cuál será el guión de este primer duelo: "Sus partidos tienen pocas posesiones. Se sienten cómodos en los encuentros que van punto a punto. Si ganamos no será con un marcador alto".
4. Un juego interior muy diferente: Barça y Olympiacos cuentan con un juego interior muy distinto. El Barça se quiere encomendarse a la altura y al gran momento de sus dos pívots. Ante Tomic (2.17 metros) se ha mantenido muy regular esta temporada y ha sido el máximo anotador (12,6) y reboteador (7,3) del conjunto barcelonista en el Top 16. Tibor Pleiss (2.1 vive su momento más dulce y en los tres últimos partidos ha promediado 11,7 puntos y 8,3 rebotes. El juego interior del Olympiacos se basa sobre todo en la aportación de sus '4' como el exACB Giorgios Printezis, quien ha firmado doble figura en anotación en sus últimos nueve partidos, y los atléticos Brent Petway y Bryan Dunston.
5. Satoransky, garantía de victoria: El Barça ha ganado los ocho partidos en los que Tomas Satoransky ha jugado como titular. Un dato que demuestra el paso adelante que ha dado el checo, que le ha valido obtener la confianza de Pascual. Sin embargo, al Barça le urge también recuperar la mejor versión de un Marcelinho Huertas que se ha mostrado demasiado irregular esta temporada. El brasileño debe reaccionar ahora que llega un momento tan decisivo en la Euroliga.

¿Cómo puede el Barça secar a Spanoulis?

Nuestro analista Piti Hurtado despieza las claves de cómo frenar a Spanoulis en el próximo Playoff entre FC Barcelona y Olympiacos


Así puede frenar el FC Barcelona a Spanoulis | VIDEO: Piti Hurtado

Piti Hurtado

14-4-2015 | 18:26 H.

Este tipo de jugadores no depende tanto del rival como de sí mismos.Los mejores defensores de Michael Jordan, Tony Kukoc, Juan Carlos Navarro, Vassilis Spanoulis han sido o son las lesiones o la decadencia física de la edad.

Dentro de este marco reducido, entonces los entrenadores solemos trabajar para que no hagan muy buenos a sus compañeros (que la estrella anote mucho no significa que haga ganar a su equipo) y para bajar porcentajes de tiro. Asumiendo que muchos balones saldrán de sus manos.

Kill Bill viene de una lesión y es un misterio como puede estar, es evidente que hemos de ponernos en lo peor (o en lo mejor) basándonos en una mentalidad que anualmente está esperando este momento de los playoffs de la Euroliga (recordemos, SU competición preferida) para sacar toda el veneno competitivo.

Por refrescar memorias, el año pasado Olympiakos y Spanoulis no ganan por primera vez en tres años pero quedan eliminados en el quinto partido contra el que venía de hacer una Fase Regular y Top 16 de favorito total, es decir, el Real Madrid de Mirotic y compañía.

Por eso, minimizar su potencial tiene que ver con un desgaste físico en dos vías: Ofensivamente cuando defiende a los escoltas (Navarro u Oleson), trabajar para que tenga que pasar muchos bloqueos y su gasolina se vaya consumiemdo. Y la defensiva, que tiene que ver con un trabajo previo de posición para pasar los bloqueos que todos sus compañeros le colocan.Y así, con rigor físico,que llegue al momento en el que recibe el balón lo más tarde posible (el reloj de 24 avanza) y con la proximidad de su hombre.

El resto de situaciones técnicas y tácticas que proponemos para poder secar a Spanoulis las vas a tener que ver en el vídeo y seguro que este análisis te puede soprender con alguna imagen que no has visto aún.

No cae en casa desde noviembre de 2006
PSG: 33 partidos europeos sin perder en el Parque de los Príncipes

El PSG acumula 33 partidos de Europa League y Champions sin perder en el Parque de los Príncipes




La afición del PSG no ve perder a su equipo en un partido europeo desde noviembre de 2006 AFP



D. SALINAS
14-4-2015 | 13:07 H.


El PSG acumula una racha de 33 partidos europeos sin perder en el Parque de los Príncipes. No conoce la derrota desde noviembre de 2006. Desde entonces, la racha del equipo parisino es de 22 victorias y 11 empates. El FC Barcelona, este miércoles, tendrá la oportunidad de cortar esta racha del PSG, que le serviría para dar un paso de gigante para acercarse a las semifinales de la Champions League.
De los 33 partidos que el PSG suma sin conocer el KO, 19 son de la Europa Legue (antes Copa de la UEFA) y 14 de la Champions League. Desde que mordiera el polvo ante el Hapoel de Tel Aviv (2-4) el 23 de noviembre de 2006, en un partido del grupo G de la Copa de la UEFA, el PSG ya no ha vuelto a perder.
El FC Barcelona ha tenido dos opciones para cortar esta serie, pero ni en la temporada 2012-13 (2-2) ni en la presente (3-2) pudo hacerlo. Este miércoles se le presenta la tercera oportunidad. Y, caso de que Leo Messi anote un gol, alcanzará el tanto 400 con la camiseta del FC Barcelona y su primera victoria en suelo galo.
Otros equipos de la Liga BBVA tuvieron igualmente la opción de derrotar al PSG a domicilio, pero no lo lograron. Fue el caso del Racing de Santander (2-2), Sevilla (4-2), Athletic (4-2) y Valencia (1-1).

L’Olympiacos, prova de foc per a la consistència del Barça

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 15/04/2015 00:00

Segueix-me

El Barça ha disputat cinc de les últimes sis edicions de la final four de l’Eurolliga. Per ser fidel a la tradició i no perdre’s la cita de Madrid, l’equip blaugrana haurà d’eliminar l’Olympiacos, un adversari que ha guanyat dos dels tres últims títols de la màxima competició europea. L’eliminatòria, prevista al millor de cinc partits, comença aquesta tarda (19 hores, Esport3 i Canal+ Deportes) al Palau Blaugrana. El segon partit de la sèrie es jugarà, de nou a Barcelona, divendres (21 hores).

“És una eliminatòria entre dos dels cinc millors equips de la competició”, resumeix Xavi Pascual, que espera poder comptar amb Justin Doellman. “Hem de veure com evoluciona en les pròximes hores, però sóc optimista. El rival és extremadament competitiu, físic i potent. A més, és molt bo en la presa de decisions”, afegeix l’entrenador de l’equip blaugrana.

El tècnic recorda que el seu equip necessitarà fer una eliminatòria de quarts de final sense errades per aconseguir la classificació. “Hem de fer-ho perfecte contra un dels millors equips de la competició”, assegura. “La duresa física i mental serà clau. Hem de ser contundents i mentalment molt forts”, demana Xavi Pascual, que fa dies que treballa la defensa sobre Bryant Dunston i Othello Hunter, un parell de pivots més mòbils, físics i atlètics que la majoria.

L’Olympiacos no és un rival qualsevol. Tot i que en els últims set partits no ha pogut comptar amb Vassilis Spanoulis per culpa d’una lesió al genoll, l’equip grec és un dels conjunts més físics de l’Eurolliga. La seva defensa ha sigut la millor de la competició durant un Top 16 en què tan sols ha encaixat 71,9 punts per partit. El seu estil de joc, amb moltes possessions llargues, afavoreix aquesta estadística, ja que els rivals disposen de menys llançaments que contra altres adversaris.

“Estic convençut que entrarem a la recta final amb el partit per definir i el resultat es decidirà durant els minuts finals”, adverteix Xavi Pascual, que no es refia dels precedents. El Barça i l’Olympiacos s’han enfrontat un total de 18 vegades, amb un balanç de 13-5 favorable als blaugranes. El conjunt català no ha perdut cap dels set partits que ha disputat al Palau Blaugrana contra l’equip grec.

Giannis Sfairopoulos, un entrenador amb dos anys d’experiència al Panionios, ha continuat la mateixa línia de treball dels seus antecessors a la banqueta de l’Olympiacos, un rival incòmode que mai es dóna per vençut i que lluita cada pilota com si fos l’última del campionat.

Brad Oleson, escorta del Barça, no va tenir problemes ahir per reconèixer la qualitat de Vassilis Spanoulis. “És un dels jugadors més determinants d’Europa. Haurem d’estar atents. A més, quan el partit se’ls complica, és ell qui assoleix el rol de prendre les decisions”, va opinar. “Durant la seva absència, uns jugadors han agafat el seu rol anotador i d’altres s’han repartit la creació”, va recordar Xavi Pascual, que no va voler treure mèrit als companys d’equip de l’estrella grega.

“Nosaltres esperem que Spanoulis jugui. El seu equip està construït al seu voltant. És un dels millors jugadors d’Europa i haurem de treballar molt per defensar-lo”, assegura Tomás Satoransky, base del Barça.

Les claus del Barça-Olympiacos

MÚSICA RECOMANADA PER LLEGIR AQUEST POST
Sail (Awolnation).

 

El Barça i l’Oympiacos disputen a partir d’aquest dimecres una eliminatòria de quarts de final de l’Eurolliga apassionant.

L’Olympiacos és un quan juga Vassilis Spanoulis i un altre quan no ho fa. L’estrella de l’equip grec s’ha perdut els últims set partits.

Una de les seves jugades favorites és rebre dos bloquejos directes seguits. El primer, sobre el seu defensor. El segon, sobre el jugador interior que li salta a l’ajuda. La resta és lectura de joc.

Sense ell, els sistemes són els mateixos, però l’execució canvia i adopta matisos diferents. Uns jugadors adopten el seu rol ofensiu i uns altres, el de creació de joc.

La mobilitat d’Othello Hunter i Bryant Dunston és brutal. Els dos pivots són ràpids, forts i atlètics. La batalla tàctica contra un rival amb més centímetres serà apassionant.

Els atacs de l’Olympiacos són llargs i elaborats, però quan té opcions d’agafar el rival desprevingut, l’equip grec no s’ho pensa.

Quan ocupa la posició de ‘tres’, Giorgos Printezis és un jugador molt difícil d’aturar a prop de cistella.

L’Olympiacos obliga el rival a fer canvis defensius i després busca amb paciència la superioritat del ‘mis-match‘.

La defensa de l?olympiacos va ser la millor del Top 16 i tan sols va permetre anotar 71,9 punts els rivals. El jugador que té la pilota mai pot pensar amb calma.

Sempre al límit de la falta personal, els jugadors de l’Olympiacos ‘empenyen’ els rivals, conduint-los cap a zones de difícil sortida. La seva activitat de mans és molt bona.

Giannis Sfairopoulos ha preparat una defensa especial per a Ante Tomic. El pivot del Barça rebrà una i fins i tot dues ajudes quan posi la pilota sobre el parquet.

Les tres claus del partit:

1. Accelerar el ritme.
2. Igualar el seu nivell físic.
3. Batalla entre dos jocs interiors antagònics.

París era una festa

TONI PADILLA | 01/04/2013 00:00

Segueix-me

El Barça va trigar molt a visitar París. El primer partit del club a la capital francesa va ser l'11 de novembre del 1926, quan l'Espanyol, l'España de Barcelona i la selecció catalana, golejada el 1912 a l'estadi de Colombes per 7-0, ja ho havien fet.

El Barça es va fer pregar, potser per poder entrar-hi per la porta gran. Quan el 1926 va acceptar la invitació per jugar un amistós contra un combinat dels millors equips parisencs de l'època, el Red Star i l'Olympique, ho va fer convertit ja en un equip prou famós per ser rebut per una gentada a l'estació de tren d'Orsay, aquella preciosa estació que ara és un museu. Malgrat que Paulino Alcántara es va perdre aquell partit per lesió, els Samitier, Sagi i Sastre van ser rebuts com a grans estrelles per una ciutat que vivia una dècada esbojarrada. Convertida en una festa, com escriuria Hemingway més tard, el París dels anys 20 era una ciutat d'excessos que exercia una gran atracció sobre tots els catalans. Aquell triomf per 1-4 al ja desaparegut estadi Buffalo, davant de més de 20.000 espectadors, va esdevenir una fita per a l'esport català, i el Barça va ser rebut per una gentada de tornada a Barcelona.

L'expedició blaugrana va ser passejada amunt i avall en autobús per París pels organitzadors del partit. Els jugadors van dormir a l'Hotel Palace dels Camps Elisis i van ser entrevistats a les redaccions dels diaris L'auto i L'Echo des Sports . Els jugadors només van poder conèixer la famosa nit parisenca després de guanyar un partit jugat el dia en què França celebrava l'aniversari de l'armistici que posava punt final a la Primera Guerra Mundial. L'expedició blaugrana, de fet, va deixar flors a la tomba del soldat desconegut.

Aquell triomf per 1-4 va provocar l'eufòria de la premsa catalana. Segons El Mundo Deportivo , el Barça en tot moment va "dominar la situació, i va oferir al públic francès la més clara impressió de superioritat". I el diari L'Esport Català va anar més lluny i va afirmar: "Les freqüents victòries del Barcelona són una nova confirmació del que hem estat dient i repetint: la necessitat absoluta de refermar en els equips locals la representació genuïnament catalana, com a mitjà de propaganda esportiva i del crèdit esportiu de la nostra terra. S'ha dit mantes vegades que no té res a veure l'esport amb la pàtria. Això no obstant, ningú no pot negar que l'actual expandiment de l'esport està íntimament lligat amb el sentiment nacionalista que impera arreu. Altrament, i contra la preocupació que en alguns sectors sembla existir que aquest fenomen sigui exclusivament local, podríem retreure molts casos per demostrar que totes les nacions cauen en aquest mateix sentimentalisme. Trobarem pocs francesos que no s'entendreixin en parlar de la Lenglen i de Lacoste, per bé que no hagin presenciat mai una partida de tennis. I els finlandesos han donat a conèixer més llur pàtria amb en Nurmi que amb totes les ambaixades", en referència a Paavo Nurmi, l'atleta que havia guanyat cinc medalles d'or precisament als Jocs Olímpics de París del 1924.

El 1924 els uruguaians van situar el seu país al mapa en guanyar l'or olímpic en futbol a París. La ciutat es va rendir als peus del Negro Andrade, de qui es va dir que va viure nits apassionades amb Josephine Baker, la dona que feia perdre el cap als francesos amb els seus malucs. El 1926 els herois van ser els jugadors del Barça. I de Josep Samitier també en van circular llegendes sobre què va fer aquella nit a París.

PSG: Una història de poder i política a l'esport

TONI PADILLA | Barcelona | 08/12/2014 14:29

Segueix-me

El 1969, París no tenia equip a Primera. La ciutat tenia de tot, des de revolucions culturals fins a l'art i els plaers nocturns. Però no tenia un equip de futbol de Primera. Els grans clubs de la ciutat, com el Red Star, el Racing o l'Stade, havien perdut la categoria. I la Federació havia arribat a proposar al Saint-Étienne, jugar algun partit a la capital, ja que era l'equip més popular de l'època.

L'ajuntament i la Federació francesa eren conscients que tenien un problema. Així, la Federació va encarregar una enquesta titulada "Voulez-vous d'1 grand club à Paris?" ('Voleu un gran club a París?') i 66.000 parisencs hi van votar afirmativament. La sensació era que París tenia ganes de gaudir amb el futbol, motiu pel qual l'Ajuntament va encarregar a l'empresari Guy Crescent i els directius de la Federació Francesa Fernand Sastre i Henri Patrelle una comissió per crear aquest club amb capital de l'ajuntament i diferents empreses. Fundat a finals de 1969 com Paris FC, aquest equip va néixer amb la idea de buscar la fusió amb un club amb llicència professional i evitar així començar en categories inferiors, però el Sedan, el principal candidat, es va negar. Finalment l'escollit va ser el Stade Sant-Germain de Sant-Germain-en-Laye, a la regió parisenca i amb plaça a Segona. Aquí va néixer el París Saint-Germain, club que deu el seu "Sant-Germain" a una ciutat i no al famós barri parisenc.

Era la temporada 1970-1971 i el PSG va jugar aquell any a segona a la ciutat de Sant-Germain-en-Laye, i va aconseguir l'ascens a Primera. Però l'ajuntament parisenc, principal accionista del club, va posar com a condició que l'equip jugués al Parc dels Prínceps, acabat de remodelar i no en una llunyana 'banlieue'.La pressió va provocar un debat intern que va acabar amb un divorci: va néixer al París FC amb plaça a Primera Divisió i el PSG va tornar a començar tercera. I coses de la vida, va ser l'equip que va jugar a tercera el que va acabar guanyant el seu espai. El París FC va descendir en 1974, el mateix any del primer ascens del PSG a Primera. El 1978 va tornar a primera per jugar un derbi al Parc dels Prínceps amb el PSG –els dos van acabar amb empat–, però va descendir de nou sense gaire seguidors i sense rumb. Aquest club no tornaria a ser notícia fins a la fusió amb el Racing de 1982, fusió que va enviar l'equip a quarta divisió, per on ha deambulat traient jugadors del futbol base amb partits amb poc més de 500 persones a les grades. Ara juga a l'estadi de Charlety, al sud de París.

El PSG doncs, ja era a Primera, però encara sense gaire massa social ni estructura. Però el PSG estava destinat a mantenir una bona relació amb el poder. Creat per la Federació i l'Ajuntament, el club es va convertir en l'objecte de desig del 'gang des chemises roses' ('el clan de les camises roses'), un grup d'empresaris i bon vivants liderat per Daniel Hechter, un modista de 30 i pocs anys, i els seus amics, entre ells l'actor Jean-Paul Belmondo. Hechter va crear una imatge de club guanyador amb el suport de l'ajuntament, fitxant jugadors internacionals, apostant per un escut modern amb la Torre Eiffel i una samarreta vistosa que va dissenyar ell mateix.

Amb Hechter, el club va anar creixent, malgrat que el 1978 va ser sancionat per sempre per un assumpte de venda d'entrades al mercat negre. En el seu lloc va pujar a la llotja Francis Borelli, exfutbolista, editor, publicista que va continuar la feina del seu amic guanyant els primers títols (el primer va ser la final de copa del 1982 contra el Saint-Étienne de Platini) i aplegant cada cop més aficionats. Seguint una costum de Hechter, el club va pagar diners a aficionats joves per anar omplint les graderies, creant ambient però posant les bases per la creació dels temibles grups ultres del PSG, com el Kop of Boulogne, feu d'aficionats d'extrema dreta fascinants amb el fenòmen del 'hooliganisme' britànic.  Segons Nicolas Kssis-Martov, Jean Damien Lesay i Philippe Roizès, especialistes en violència als estadis de la revista 'So foot', tot va canviar el 1978, quan els aficionats que s'havien acollit a les ofertes per veure 10 partits per 10 francs, es van indignar amb un canvi de tarifes creant un grup d'animació destinat a ser un dels més violents de França.

Si controlar el PSG era sinònim de poder, controlar la graderia de l'estadi va passar a ser l'objectiu de les tribus urbanes que convertien el metro i els carrerons de la ciutat en un camp de batalla a finals dels anys 80. “Punks, skinheads, mods, teddy boys, fifties..lluitaven per cada espai. A finals dels anys 70 molts skins, punks o oi (barreja de punks i skinheads) anaven al camp” explica So Foot. I els 'skins' i 'casuals' de dretes es van fer amb el control, provocant que durant els anys 90, el club i el govern, amb un tal Manuel Valls participant en reunions, es potenciés la creació de grups a l'estadi formats per joves de barris perifèrics, molts d'ells immigrants, per modernitzar el club. El resultat va ser una guerra entre grups d'aficionats del PSG amb dos morts.

Després l'era de Borelli, el PSG va anar perdent capacitat per competir, superat per l'Olympique de Marsella de Bernard Tapie. A inicis dels anys 90 Canal + es va fer amb el control del PSG, i va convertir el club en un producte de primer nivell. Michel Denisot, un futur presentador de la cadena, va ser l'escollit per potenciar el PSG. Sota el mandat de Denisot es va construir el millor PSG de la història, amb els Lama, Ginola, Valdo, Raí, Le Guen i companyia sumant títols locals i europeus, i va derrotar el Barça o el Madrid en nits impossibles d'oblidar. El PSG va guanyar una Recopa, va plantar cara al Marsella i Canal + va pujar audiències. Era un producte perfecte que va durar una dècada.

La crisi de Canal però, va provocar la venda del club a Colony Capital, una empresa nord-americana, el 2006. Alain Cayzac, l’aleshores president del club, va ser un dels primers convidats a l’Elisi quan Sarkozy s’hi va estrenar el 2007 com a primer ministres francès...per comentar els fitxatges del PSG. Sarkozy, clau en la lluita contra els grups violents del PSG, sempre ha seguit el club i l'ha considerat un símbol de poder, com expliquen els periodistes Bruno Jeudy i Karim Nedjari al llibre 'Sarkozy côté vestiaires' (Plon, 2009).

Però destinat a ser sinònim de poder, el PSG va passar en poc temps a mans qatarianes. L'origen de l'operació de compra del PSG és una reunió del 23 de novembre del 2010 al Palau de l'Elisi amb el llavors president francès, Nicolas Sarkozy; el príncep Tamin bin Hamad al-Thani, i el president de la UEFA, Michel Platini. Sarkozy va proposar a Al-Thani invertir en el PSG, llavors en crisi, i Al-Thani va demanar el suport de Platini en la cursa per organitzar el Mundial del 2022. Platini, que inicialment donava suport a la proposta dels Estats Units, va votar a favor de la candidatura de Qatar. I aquest estat va comprar el PSG, com volia Sarkozy, l'estiu del 2011. Poc després, el fill de Platini, advocat, era contractat per Qatar Sports Investments. Tal com van explicar en el llibre 'Le PSG, le Qatar et l’argent' (Ed. du Moment, 2013), els periodistes Gilles Verdez i Arnaud Hermant.

En 40 anys, el PSG, club creat per l'Ajuntament, ha explicat la història de la ciutat: ha passat de mans de grans empresaris famosos, a mans d'una televisió quan es va viure el 'boom' dels drets televisius i les plataformes de pagament. I ha acabat en mans del Qatar amb la intervenció de Sarkozy. El PSG ha passat de ser aquell club del que es deia que el seu nom volia dir “Pas Sûr de Gagner”, a fitxar Ibrahimovic, Beckham, Cavani o Lavezzi. I aspirar a tot. El PSG va néixer per ser poderós. Però com li passa a França, li calen diners de fora per poder ser-ho.

Suárez desenfunda les pistoles i el Barça ja olora les semifinals (1-3)

TONI PADILLA | París (enviat especial) | 15/04/2015 22:36

El Barça mana a París i s'acosta a Berlín. En un partit en que va anar de menys a més, entenent bé que calia fer i aprofitant les baixes locals, els homes de Luis Enrique tornen a casa amb un gran resultat al sarró (1-3). Neymar, després d'una jugada col·lectiva, i Suárez, amb dues grans jugades individuals, han superat Sirigu en una nit on Iniesta s'ha lesionat. L'uruguaià, amb una segona part memorable, ha fet el que ha volgut amb David Luiz, trencant-li la cintura, fent-li sotanes i recuperant l'efectivitat perduda a Sevilla. El gol en pròpia porta de Mathieu (82') ha evitat que la festa fos rodona.

Luis Enrique ha optat per un full de ruta sense sorpreses, sense invents per trobar solucions a la baixa d'Alves. Lateral per lateral, i llestos, amb Montoya aguantant com podia els atacs d'un PSG menys que perillós que ara fa uns mesos, en part per les baixes de Verratti i Ibrahimovic. I en part, pel pas endavant d'un Barça que ha anat creixent com equip durant els darrers mesos. Ara, entre els mèrits d'uns i altres i la tensió, al final, cap dels dos equips ha ofert la seva millor versió durant la primera part.

Aprofitar els espais

La proposta del Barça ha estat valenta, intentant controlar els espais i el joc, malgrat l'angoixant pressió d'un PSG que  intentava recuperar i colpejar amb espais. Neymar i Messi, més oberts que altres cops, han intentat generar espais interiors, però per poder marcar ha calgut una pèrdua de pilota, amb recuperació d'un Busquets immens, per poder donar espais a Iniesta, Messi i Neymar. El brasiler, darrera etapa de la jugada, ha fet el gol. Un gol amb un gran valor que feia justícia a la feina dels homes de Luis Enrique.

A més, just després Thiago Silva ha demanat el canvi per molèsties físiques i Blanc ha recorregut a un David Luiz que sortia d'una lesió. El PSG, amb el talent inconstant de Pastore i la feina constant de Matuidi, ha aconseguit equilibrar el duel, superant sempre a Rakitic i donant feina a un Mascherano clau a l'hora de tallar dues contres. El Barça, conscient dels perills francesos, ha intentat no cedir faltes laterals i córners, però quan els ha cedit, els ha defensat amb encert, deixant en algunes ocasions en fora de joc els jugadors locals.

Un partit diferent

Amb el gol al sac, el Barça ha topat amb un rival dur, lluitador, convertint el partit en una lluita d'egos al mig del camp en que el PSG buscava posar a prova Ter Stegen amb xuts llunyans i el Barça tenia la pilota massa lluny, sense aconseguir donar continuïtats als atacs. La lesió d'Iniesta ha donat entrada a Xavi, reordenant una mica l'atac i ajustant les posicions. Amb Messi pel mig, les línies juntes i més control del joc. La inèrcia del partit, més tens que bonic fins llavors, ha anat afavorint el Barça. Xavi ha imposat el seu joc, Suárez s'ha obert ala banda per tocar més pilotes i les cames del PSG ja no arribaven. Suárez ha olorat la sang i en una jugada individual magnífica, s'ha fet David Luiz marcant el 0-2.

Suárez, demolidor

El gol de l'uruguaià ha estat un cop massa dur. Com els boxejadores que en fase ofensiva reben un cop que els deixa contra les cordes, el PSG ha quedat fora de combat. I quan ha xutat, Ter Stegen ha demostrat la seva elasticitat amb una aturada magnífica.Amb Xavi posant ordre, els homes d'atac han tocat més la pilota i Luis Enrique, ara si, els ha deixat els 90 minuts sobre la gespa. Ideal per poder veure el segon gol de Suárez, quan l'uruguaià s'ha rifat un David Luiz perdut, abans de treure les teranyines de la porteria (0-3). Just després, en una acció desafortunada, Van der Wiel ha xutat i Mathieu ha enviat la pilota al fons de la porteria (1-3, 82'). El francès havia entrat poc abans per un Rakitic molt perdut, a diferència d'un Busquets omnipresent, canvi que ha acabat d'accentuar el domini català. Fins el final del partit, el Barça ha amagat la pilota al rival. Amb criteri.

La nit parisina ha acabat il·luminada amb els color groc llampant de la samarreta blaugrana. El Barça s'acosta a les semifinals gràcies al pas endavant de Neymar i Suárez, aprofitant les baixes d'un PSG molt tocat, malgrat que recuperarà jugadors claus pel partit de tornada.

El control i el rècord de tot un senyor

MARTÍ MOLINA | 16/04/2015 00:00

El futur de Xavi Hernández al Barça és incert. Segons les últimes informacions, sembla molt més a prop de deixar el club aquest estiu que no de complir l’any de contracte que li queda. Com el president Bartomeu o Luis Enrique han dit, s’ha guanyat el dret de decidir què vol fer. No n’hi ha per menys. És el futbolista que ha vestit més vegades la samarreta blaugrana -de llarg- i ahir també va batre un altre rècord d’aquells que semblaven inabastables: es va convertir en el futbolista amb més partits disputats de tota la història de les competicions europees. Ni més ni menys que 169, un més que Paolo Maldini, l’històric defensa del Milan.

Als 35 anys, el migcampista de Terrassa ha deixat de ser titular indiscutible a l’equip, però no de tenir un paper protagonista. És un suplent de luxe al qual es pot recórrer, amb garanties, sempre que es necessiti reforçar la zona de construcció. Juga menys, és cert, però quan ho fa actua amb delicadesa i precisió. Sap quan ha d’amagar la pilota, quan ha de fer una volta sobre ell mateix per canviar el sentit de joc, quan ha d’accelerar amb una passada a l’espai o quan ha d’anar sobre segur i buscar el recurs més senzill.

Ahir, al Parc dels Prínceps, Xavi Hernández va sortir al minut 53 per substituir el lesionat Iniesta. Aleshores el Barça guanyava 0-1 i el PSG s’havia estirat per buscar l’empat. Amb Xavi tot es va calmar.

Seria injust dir que ell sol va solucionar els petits -perquè tampoc eren gaire importants- problemes que tenia el Barça en la construcció. Però també seria injust no destacar la seva participació. Va provar 45 passades i en va completar correctament 41 (91%). És a dir, més d’una per minut. En comparació, una participació similar a la de jugadors com Matuidi o Cabaye, però en el cas dels parisencs-a banda de perdre moltes més pilotes- van jugar els 90 minuts sencers.

El joc que ha proposat Luis Enrique al llarg de la temporada no s’ha acabat d’ajustar a les característiques de Xavi, que físicament no en pot aguantar una de sencera, com és lògic. I en dies en què l’atac és molt ràpid, tampoc no ha tingut minuts. Però quan cal cuinar les jugades a foc lent, ell és i seguirà sent un mestre.

És per aquesta delicadesa, per aquesta precisió i bellesa en el joc, que fa uns anys Joaquim Maria Puyal li va dedicar el nom de Senyor Xavi en una transmissió. Poques definicions són tan encertades.

Les claus del PSG-Barça

NATALIA ARROYO | Barcelona | 15/04/2015 22:41

Segueix-me

La sensació d'haver encaixat un gol per culpa d'un autogol, sembla que embruta el resultat, però l'1-3 del Barça al Parc dels Prínceps és un excel·lent marcador. I un triomf que el Barça ha aconseguit gràcies a les correccions que ha fet del primer duel de la fase de grups, i a la seva habilitat per girar el partit al seu favor. Els blaugranes han tingut l'efectivitat necessària per concretar els seus millors moments de joc i, quan s'han vist més exigits, han pogut competir amb equilibri defensius i respostes en atac.

Primeres concessions

S'havien enfrontat ja dos cops abans i els primers minuts del tercer PSG-Barça ha servit per veure quines conclusions dels anteriors duels servien per al d'aquest dimecres al Parc dels Prínceps. I l'escenari s'ha assemblat més al de París del setembre, que al del desembre al Camp Nou, començant pel fet que els blaugranes no han repetit la fórmula de defensa de tres de fa quatre mesos a Barcelona. 

Com havia passat a París, el PSG ha volgut provocar diverses inèrcies d'atac del Barça, per obrir-se el camí al contraatac allà on el volia. Així, el 4-3-3 inicial dels francesos s'ha adaptat a una mena de 4-4-2 amb Lavezzi incrustat a la zona dels migcampistes i Pastore lleugerament més avançat, fent gairebé de segon punta amb Cavani. L'argentí havia de vigilar igualment el sector dret, però ho havia de fer amb menys intensitat, gairebé convidant Montoya a pujar la banda. El lateral dret, com havia experimentat Alves en la fase de grups, ha disposat de tot el carril per a ell sol. Sobre un plantejament relativament contemplatiu, el PSG obria la porta al Barça per atacar-lo per allà. Intentava blindar una mica més la zona esquerra, on carregava més efectius.



La intenció parisenca era generar un forat en la zona que Messi no sempre defensa fins al final i on el Barça, malgrat la cobertura de Rakitic, l'intens replegament del lateral dret i la cobertura de Piqué, tendeix a tenir inferioritat. I aquest efecte de ser un més l'ha buscat el PSG amb les pujades per la banda de Maxwell i la profunditat des de dins de Matuidi, aprofitant que Pastore no jugava obert a la que se suposava que era la seva banda d'influència. En el millor dels casos, el Barça ha pogut tenir un tres contra dos, quan Rakitic (o Busquets) podien ajudar als marcatges de Montoya i Piqué. El central, de fet, s'ha hagut de jugar una targeta groga per evitar una d'aquestes progressions locals.



Atac posicional per l'esquerra

Aquesta era la intenció del PSG, però no l'ha poguda imposar gens. De fet, ha acabat anant-li malament (fet que ha portat Blanc a canviar de banda Pastore i Lavezzi a la mitja hora per provocar altres coses). I és que en dinàmica de joc, el Barça ha anat empenyent enrere el seu rival. Iniesta arrossegava els migcampistes rivals cap a la porteria de Sirigu i animava els seus centrals a avançar en conducció. En més d'una ocasió, Piqué i Mascherano han pogut creuar el mig del camp amb la pilota controlada. Un cop allà, el Barça ha intentat moure la pilota amb agilitat, buscant associacions. I trobant-les. Sobretot, les ha pogut tenir a la banda esquerra, on a la societat que formen Iniesta, Jordi Alba i Neymar, s'hi ha sumat Messi en moltes ocasions.



L'argentí ha desafiat l'acumulació de jugadors que provocava el PSG en aquell sector i ha buscat ajuntar-se amb Neymar i Suárez. L'uruguaià ha donat profunditat en tot moment, fent possible alguns espais per a les triangulacions dels seus companys.



L'ordre ofensiu i la bona gestió del temps en les accions ha permès al Barça estar ben protegit en la transició, on el PSG podia fer mal, amb Pastore intentant rebre entre línies per activar la verticalitat de Cavani. Però l'equip gairebé sempre tenia garantides una o dues peces en cobertura i un bon grapat de jugadors pròxims a la pilota en el moment de la pèrdua de pilota. L'equip no patia, Ter Stegen s'ho mirava.



De fet, la bona organització posicional de l'equip ha fet possible el 0-1 de Neymar, que ve d'una recuperació de Busquets, i una àgil connexió d'Iniesta amb Messi, que acaba d'activar el contraatac letal.

Pressió alta del PSG

Però l'escenari ha canviat en la segona meitat, amb el pas endavant del PSG que ha mogut totes les línies.



El Barça ha començat a tenir alguns problemes en una sortida de pilota que, en el primer temps, havia sigut molt còmoda. Massa. Ja no hi havia invitacions, no hi havia paranys. El PSG ha buscat generar dubtes, l'error del Sánchez Pizjuán, per exemple. Però els centrals blaugranes han mantingut la serenor, han gestionat bé les passades per no rifar la pilota i sortir amb qualitat (la lesió d'Iniesta, que ha forçat l'entrada de Xavi, també hi ha ajudat). D'una bona sortida de pilota pel sector dret, ha arribat el gol de Suárez (tot i que al final, acava sent una genialitat seva la que resol l'acció).

Retocs d'equilibri al mig del camp

Laurent Blanc ha seguit arriscant i ha fet entrar Lucas Moura sense treure cap dels altres tres atacants. El PSG anava decidit a fer un gol que el fiqués en l'eliminatòria. Fruit d'aquest canvi de dinàmica, Luis Enrique ha vist la necessitat de reforçar el mig del camp per mirar de recuperar l'equilibri, i ha fet un canvi (Mathieu per Rakitic) que implicava que Mascherano passés al pivot defensiu al costat de Busquets (que havia d'assumir, també, una mica del rol d'interior dret).



L'estructura ha donat una mica més de solidesa al Barça, sense tancar-li la porta als contraatacs que el PSG acceptava encaixar (per això havia obert el partit). Amb espais, on s'esperava que Neymar i Messi brillessin, però, ha acabat sent Suárez el protagonista, altre cop. Amb un túnel magistral i un xut a l'escaire, ha fet el 0-3 que augurava una tornada plàcida.

Només la mala sort, en un desviament involuntari de Mathieu en un xut de Van der Wiel, ha esquitxat un resultat fantàstic del Barça a París.

Tres fuetades per espantar Europa

TONI PADILLA | 16/04/2015 00:00

Segueix-me

Els aficionats VIP del PSG, encara amb elchardonnay que els donaven abans del partit a la panxa, marxaven amb un mig somriure del Parc dels Prínceps, com si no haguessin perdut. Amb les mans reproduïen els gestos tècnics de Luis Suárez i amb cara burleta imitaven com s’havia quedat David Luiz quan intentava aturar l’uruguaià. Congelat, com una estàtua de Rodin. Però menys elegant.

Suárez, aquell noi d’origen humil, va dictar la seva llei a París amb dos gols magnífics que deixen el Barça a les portes de les semifinals. L’equip de Luis Enrique va colpejar quan calia, va entendre els canvis necessaris i va trobar en Suárez l’executor ideal. Quan el PSG intentava mossegar, Suárez va clavar dos cops de fuet, va calmar la fera i va obrir, una mica més, el camí cap a Berlín. Ahir el Barça va guanyar per primer cop al Parc dels Prínceps. I ho va fer amb un segon temps formidable que completava l’obra iniciada durant el primer temps amb el gol de Neymar, aprofitant les baixes dels locals i posant galons als seus davanters. I tot, el dia que Xavi es convertia en el jugador amb més partits de la Champions oferint una classe magistral sobre com cal jugar al mig del camp. Els aficionats del PSG, malgrat la decepció, van marxar amb una sensació estranya, sorpresos per la bellesa dels gols de Suárez, per l’elegància de Xavi i la potencia del rival. Terra de pecats carnals, molts parisencs van rebre les tres fuetades del Barça amb cert plaer, disfrutant-ne l’estètica. Disfrutant del plaer de ser derrotat per un equip tan imponent.

El Barça surt reforçat de París, ja que és l’únic equip -juntament amb el Porto- contundent en la seva proposta. Sense Alves, Luis Enrique no va fer invents i va apostar per Montoya a la banda, intentant controlar el ritme del partit i superar la pressió d’un PSG que va acceptar ja des del primer minut el seu rol. Al PSG li tocava ser dominat, però amb algunes contres liderades per Pastore i Matuidi va portar cert perill. Busquets i Mascherano, però, van eclipsar Cavani i Lavezzi, i van deixar sense gaire feina un Ter Stegen que va refusar els pocs xuts que va rebre.

El primer gol, però, va arribar gràcies a una recuperació de Busquets, ja que costava obrir el mur francès. Neymar, reivindicant-se, no va fallar i la inèrcia del partit va acabar d’afavorir el plantejament blaugrana. Malgrat la foscor de Rakitic i la lesió d’Iniesta -que va portar a l’entrada de Xavi-, l’equip es va tornar a unir al voltant de la pilota i va permetre que Suárez, amb dues jugades magnífiques, es burlés de David Luiz marcant dos gols preciosos. Ni el gol local, amb un xut de Van der Wiel desviat per Mathieu, va canviar l’escenari. El PSG es va sotmetre. I el Barça camina amb pas ferm a Europa.

La defensa del Barça desfigura l'Olympiacos (73-57)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 15/04/2015 20:38

El Palau Blaugrana continua sent territori prohibit per a un Olympiacos que aquest dimecres ha perdut contra el Barça el primer partit dels quarts de final de l’Eurolliga (73-57). L’equip blaugrana ha dominat el primer capítol d’una eliminatòria que aquest divendres(21 hores, Esport3 i Canal + Deportes) viurà la seva segona entrega. La defensa del conjunt català ha desfigurat un rival grec que va fer menys por de l’esperada. La lesió de turmell de Brad Oleson ha estat l'única mala notícia per als locals.

La defensa de Barça ha dificultat els atacs d’un Olimpiacos que ha necessitat 12 minuts per anotar 10 punts. En quan Xavi Pascual ha canviat Justin Doellman per Maciej Lampe i l’equip blaugrana ha contingut els moviments de Georgios Printezis, el conjunt grec ha patit per anotar amb continuïtat i ben aviat s'ha vist amb un desavantatge de 15 punts (25-10). Sense ritme de competició, Vassilis Spanoulis ha fallat tots els tirs de camp que ha intentat. L’estrella, que ha acabat amb un punt, no ha dominat el joc com acostuma. A més, el seu conjunt no ha controlat el rebot. La primera batalla entre dos jocs interiors antagònics ha tingut blaugrana.

Tal com havia advertit Xavi Pascual, l’Olympiacos ha proposat un partit amb atacs llargs. La conseqüència ha estat una anotació baixa. Un Barça concentrat ha sabut gestionar la renda aconseguida durant la primera meitat, tot evitant pèrdues de pilota i mantenint bons percentatges de tir. L’equip grec mai ha disposat d’atacs còmodes contra un conjunt culer que havia preparat molt bé l’enfrontament.

Penalitzat pel seu poc encerte en el tir exterior, l’Olympiacos ha tingut problemes per seguir el ritme anotador d’un Barça que ha arribat a tenir una renda de 16 punts durant el tercer període (48-32). Giannis Sfairopoulos ha intentat canviar la dinàmica amb una arriscada defensa zonal, però l’encert del Barça en els triples ha augmentat la renda local fins als 19 punts (61-42).

Poc públic al Palau
El Barça va preferir tenir un dia més per preparar la sèrie contra l’Olympiacos i la penitència ha estat disputar el primer partit dels quarts de final a les 19 hores. L’horari en un dia laborable en què, a més, jugava l’equip de futbol ha provocat que l’assistència d’espectadors fos molts baixa. Segons la dada oficial del club, 4.428 aficionats han vist el partit en directe al Palau Blaugrana.

“Tant se val d’on venim”

FABIEN PALEM | Perpinyà | 16/04/2015 00:00

“ Bonsoir, bona nit”. Entren els seguidors a la Penya Barcelonista de Perpinyà. S’instal·len a poc a poc davant de la pantalla adornada amb senyeres blaugranes, dins del local situat a l’HLM Lopofa, en un barri popular de l’est de la capital rossellonesa, fora del centre comercial. Hi ha una quarantena de seguidors del Barça reunits per veure el partit contra el PSG.

Per què aquest grup representa un suport una mica especial per al Barça? Doncs la gran majoria van néixer al departament francès dels Pirineus Orientals, però aquesta nit animen l’equip català, que s’enfronta al de la capital francesa… O sigui, la capital del seu país.

La ubicació d’aquesta penya també podria ser vista com a simbòlica. A només de 100 metres d’aquí hi ha l’escola La Bressola -una de les set seus que té als Pirineus Orientals-, on els nens segueixen l’ensenyament en català. Aquí a la penya, moltes de les converses són en francès, cosa que no impedeix que aquest grup es posi a cantar l’himne del Barça, que coneixen perfectament.

Quan el Barça s’enfronta a un equip francès moltíssims perpinyanencs animen l’equip català, sobretot quan l’adversari és el club de la capital francesa. ¿Regionalisme, antiparisianisme o pur folklore? A la Catalunya del Nord la majoria de la població segueix religiosament les gestes del Barça. La Penya Barcelonista de Perpinyà aconsegueix mobilitzar fins a dos autocars, 100 persones.

Aquesta penya històrica va ser fundada per André Auset, excap d’una empresa, ja jubilat. És històrica perquè va rebre la trobada mundial de penyes barcelonistes el 1995. Aquest mes de juny celebrarà el seu 30è aniversari.

El departament dels Pirineus Orientals té unes 37 penyes i clubs de seguidors. Uns set són exclusivament barcelonistes. La resta reuneixen fins i tot aficionats dels dos equips famosos de rugbi de la ciutat, que també se sumen a la fúria blaugrana. Algunes penyes ofereixen un espai per veure els partits i la majoria proposen recórrer els 197 quilòmetres que separen el Camp Nou del Castellet de Perpinyà.

Malgrat que el rugbi és l’esport més destacat, el futbol també és molt popular a la Catalunya del Nord. El club de Perpinyà, que participa a la Divisió d’Honor Regional (7a divisió francesa), no fa ombra al Barça.

Una hora abans del partit, l’amo de La Source, un dels bars més atractius del centre de Perpinyà per als futbolistes, matisa: “Serà mig-mig”. És cert que aquests últims anys el creixement del club parisenc ha provocat un nou suport de la gent, també al sud de França, on l’Olympique de Marsella -l’únic club francès que ha guanyat la Champions League- sempre ha sigut la institució amb més seguidors.

Malgrat aquesta bona posició del París Saint-Germain a l’escena europea, es poden veure molt poques samarretes d’aquest club a Perpinyà. Un client confirma la dominació barcelonista: “Els guanyarem de tres gols, aquells maleïts parisencs”.

Tant se val d’on vénen i tant és el resultat; a Perpinyà la gent és blaugrana.

Xavi hace historia

Barça > 15-04-2015 > 22:31

SPORT.ES

Xavi Hernández ya es el jugador que más partidos ha disputado en la historia de todas las competiciones europeas. Así lo ha recogido este miércoles el estadístico español MisterChip en su cuenta de twitter. 

Xavi superó este récord en el minuto 51, cuando entró al campo sustituyendo al lesionado Iniesta, cuando el FC Barcelona iba ganando por 0-1 al PSG. Hasta entonces, el excentral italiano Paolo Maldini era el jugador con más partidos disputados en la historia de las competiciones europeas, con 168 partidos. Xavi Hernández suma ahora 169 encuentros, todos ellos vistiendo la camiseta del FC Barcelona. El culé ya lleva 17 y 11 partidos más que los madridistas Casillas y Raúl, respectivamente. 

Son 169 encuentros que le han servido para tener un palmarés envidiable con un total de cinco títulos europeos (tres Champions League y dos Supercopas de Europa). 

Los jugadores que le acompañan en este ranking son Maldini, con 168 partidos; Seedorf, con 150 y por último, Carragher, con un total de 150 partidos.

Cumbre por Karabatic

Balonmano > 16-04-2015 > 04:05

Albert Masnou

El martes pasado se reunieron en París representantes del PSG y del FC Barcelona. El motivo del encuentro: Nikola Karabatic, jugador con contrato en vigor en el equipo azulgrana hasta 2017 pero pretendido por la escuadra francesa para la próxima temporada.
El Barça ya ha dicho, por pasiva y por activa, que desearía que Karabatic siguiera en Barcelona. El club lo ha puesto todo de su parte para que Niko no se marche aunque parece que la oferta que llega desde Francia es demasiado tentadora. 

No ya únicamente por una cuestión económica –el club azulgrana estaba dispuesto a hacer un esfuerzo y aumentar su ficha e incluso traer también a su hermano Luka, liberado de su último año de contrato con el Aix en Provence, algo que también propuso desde el primer minuto el PSG– sino también porque están dispuestos a hacerle feliz con la incorporación del técnico Noka Serdarusic, que ya le dirigió en el Kiel y a quien el jugador considera como un segundo padre. Va a poder jugar en una Liga, la francesa, más competitiva que la Asobal y se quiere lanzar una campaña de potenciación del balonmano en Francia en la que el mejor jugador del mundo sería la estrella. Además, al central francés le gustaría concluir su carrera deportiva en su país. Y, por si fuera poco, a todos estos factores hay que añadir el juicio que le espera por las presuntas apuestas ilegales y se sospecha que podría llegarse a algún tipo de acuerdo si decide regresar a Francia. 

No hay todavía nada oficial. Ni el Barça ni el jugador se han pronunciado en público (aunque medios franceses apuntan que Nikola ya se lo habría comunicado a sus más allegados). Lo que está claro es que si el PSG está dispuesto a pagar los dos millones de cláusula de rescisión de Karabatic (más el IVA correspondiente), el FC Barcelona poco o nada podrá hacer.

Si no hay un enfrentamiento en Champions entre ambos equipos, el PSG (que empató en casa con el Veszprem) no tardará en comunicar la contratación de los Karabatic. En Francia lo dan por hecho.

El Barça jugará la International Champions Cup

Barça > 15-04-2015 > 17:37

Sport.es

El FC Barcelona disputará este verano uno de los torneos de pretemporada más prestigiosos, la International Champions Cup. Durante la gira que realizará por Estados Unidos, el equipo azulgrana participará en tres partidos, que se darán a conocer el próximo 28 de abril.

Manchester United, París Saint-Germain, Chelsea, Porto, Club América, Fiorentina, New York Red Bulls, Los Angeles Galaxy y San José Earthquakes serán los posibles rivales del FC Barcelona en el torneo, que se disputará entre el 11 de julio y el 5 de agosto y que constará de 17 partidos.

La International Champions Cup es un torneo de verano organizado por Relevent Sports, que presenta a los mejores clubes de todo el mundo. El año pasado se celebró en 13 ciudades de los Estados Unidos, y el Manchester United se llevó el trofeo.

Desde sus inicios el año 2013, más de un millón de aficionados al fútbol han llenado las gradas de los estadios para ver los clubes que compiten en la 2015 International Champions Cup de Norte América, juntamente con más de 700 millones de espectador alrededor del mundo. En esta línea, este 2015 el torneo se expande a Asia y a Australia, donde el Real Madrid jugará contra el Manchester City y la Roma.

L’Olympiacos s’encomana a Spanulis

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 17/04/2015 00:00

Segueix-me

Vassilis Spanulis és una estrella atípica, un malalt del bàsquet que repassa mentalment una vegada i una altra les situacions viscudes durant els partits. Les analitza i les memoritza. Sense ritme de competició després de perdre’s els últims set partits de l’Olympiacos, l’estrella grega no va tenir dimecres una bona actuació al Palau Blaugrana. El punt sumat contra el Barça és la seva pitjor anotació en 195 enfrontaments de l’Eurolliga. El base, que es va negar a atendre els mitjans de comunicació, vol reconduir la situació i evitar una segona derrota que deixi l’eliminatòria dels quarts de final de l’Eurolliga vista per a sentència (21 hores, Esport3 i Canal+ Deportes).

“Tot i que sense ell també saben jugar bé, no descobrirem ara Vassilis Spanulis. La diferència entre tenir-lo o no tenir-lo és important. Dimecres va jugar 11 minuts i suposo que durant el segon partit en podrà disputar més. És un jugador que els dóna identitat, que és una part fonamental de l’èxit”, assegura Xavi Pascual. L’entrenador no espera que l’Olympiacos modifiqui el guió de partit, però està segur que millorarà les seves prestacions, sobretot en el rebot. “Estar un mes sense disputar partits va afectar el seu rendiment, però Vassilis Spanulis serà important per a nosaltres. Dimecres no vam moure la pilota com teníem planificat i no vam llegir bé el joc”, opina Giannis Sfairopoulos.

Brad Oleson va patir dimecres un esquinç al turmell dret i el Barça no té clar si l’escorta podrà competir avui. “No té res a veure amb lesions passades, però veig difícil que Brad Oleson pugui jugar”, va dir Xavi Pascual després del primer partit de la sèrie. El jugador nord-americà va abandonar el Palau Blaugrana visiblement coix.

La reputació de Carles Vilarrubí

Ramon Barnils va ser el primer que em va parlar de Carles Vilarrubí. Enmig de grans rialles, explicava l'últim 'cromo' de la Mercantil Radiofònica: en Vilarrubí havia robat l'amiga al seu amic Jordi Pujol Ferrusola. Llavors Barnils no podia endevinar que aquella befa contra el primogènit dels Pujol era premonitòria de com la poca traça de l'hereu per a triar dona impactaria, talment una bomba de rellotgeria, en la política catalana.


Això passava a principi dels anys vuitanta i l'anècdota tenia categoria de transgressió per a anar obrint escletxa contra un poder absolut, en què la família del president jugava a 'cuinetes' a la 'Corpo', com si fos a casa seva. En Vilarrubí, d'amic del noi gran i servicial xofer del pare en èpoques de militància, va passar a ser secretari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. I més tard 'quefe' --per dir-ho en llenguatge de l'època--, de la Direcció General del Joc de la Generalitat.



Per saber què va venir després només cal repassar les hemeroteques. El nom de Vilarrubí surt barrejat amb els casos de corrupció més sonats dels governs pujolistes: el cas Casinos amb Artur Suqué, Tibigardens i Port Aventura amb Javier de la Rosa, les operacions amb Colón de Carvajal, especulacions immobiliàries... Després d'aquesta època de gran intensitat, Vilarrubí es veu afavorit pel pacte de CiU amb el PP i passa a formar part de consells d'administració d'empreses com ara Telefònica. Això significa un canvi de lliga que també rep l'impuls del seu segon casament amb Sol Daurella, la mestressa de Coca-Cola i una de les dones més poderoses del país. Li queda temps per donar un cop de mà a Urdangarin a MotorPress. Actualment, les seves principals tribunes d'actuació són la vice-presidència de la Banca Rothschild, el consell d'administració de la Fira de Barcelona, la vice-presidència del Barça i la presidència de la corredoria d'assegurances Willis S&C (la companyia que Laporta tenia contractada quan era president del Barça). Evidentment, n'hi ha moltes més.

Hem de suposar que aquesta trajectòria que trobem a la premsa és 'la presència significativa en la vida econòmica i social catalana' que el decret de lliurament diu que cal reconèixer. Malgrat que fa anys que la Creu de Sant Jordi va a preu de saldo, aquest reconeixement remou. Fa angúnia, sobretot perquè ara que ens omplim la boca de transparència no hauria de ser moment de rentar la roba bruta amb lleixiu i estendre-la al terrat a veure si enlluerna les veïnes. Ara parlem de regeneració i no pas de netejar consciències. Fa dies que els drapets han sortit al sol i que la majoria de ciutadans hem renegat dels valors que representa Vilarrubí. Que ningú dels qui decideixin no s'hagi sentit interpel·lat per la pressió social i hagi evitat aquesta pantomima fa sentir vergonya i pensar en mals presagis. Ni qui mana no s'ho pot permetre, ni nosaltres tampoc.

És fàcil d'imaginar que en el pensament de la màquina del poder es miri amb menyspreu el valor de l'honestedat i es doni prioritat a la utilitat. Tot té un preu i la vida no és cosa d'ingenus. Si ara toca fer content Vilarrubí no cal posar-hi entrebancs. Segurament necessita alguna dosi de dignitat. Fa temps que ho persegueix i que ha dissenyat una estratègia per a restablir l'honorabilitat. D'això, precisament, a VilaWeb en sabem una mica perquè sense adonar-se'n el poder sempre encega. Carles Vilarrubí ens va ensenyar el forat del pany des d'on mirar la seva feblesa.

Era el 2010 i estrenàvem local al carrer de Ferlandina. Un afable Carles Vilarrubí va trucar a la porta. Deia sentir-se admirat per aquell local tan bonic i per la feina que fèiem. Desconcertats, ens vam limitar a pensar que era estrany de veure passejar gent de Pedralbes pel Raval. Però l'interès va anar creixent i cada vegada volia saber més sobre el diari, volia dinar. No enteníem res. Ell potser ja havia dit què volia, però, poc avesats a llenguatges subtils del poder, no vam entendre res de res. Les subtileses no eren fetes per a nosaltres. S'hi va haver d'esforçar i ho va haver de dir explícitament. Estava preocupat i nosaltres el podíem ajudar.



Caram, vam pensar? Quina era la preocupació? Doncs VilaWeb, el bloc del Barrinaire i la importància que hi donava Google. Cada vegada que algú posava el nom de Carles Vilarrubí al cercador apareixia el magnífic bloc del Barrinaire, de Josep Arasa, amb un apunt en què explicava les ombres del personatge, acompanyat d'un article al Triangle. A partir d'aquell moment, els subterfugis, les bones formes, les subtileses van desaparèixer. Les amenaces de querelles judicials van fer-se persistents. Nosaltres continuàvem apel·lant a la llibertat d'expressió. La irritació del personatge anava creixent. Nosaltres xiulant. Totes les estratègies de l'empresa contractada per netejar la seva reputació a internet continuaven entrebancant-se amb el bloc del Barrinaire, de MésVilaweb. Com si Google s'hagués posat a favor de David i contra Goliat. Fins que un dia el seu poder va aconseguir d'eliminar l'article del Triangle. I vam veure que ja no podíem resistir més. I tota aquella feblesa es va fer transparent.



Tan transparent que la veurà tothom quan vagi a recollir la Creu de Sant Jordi. Mentre l'aplaudeixin es veurà un home obsessionat amb la imatge, decidit a tot per esborrar els rastres d'un passat i d'una manera de fer que vol enterrar. Però res de tot allò que té no li servirà, per més que s'hi esforci. Ni la Daurella, ni els Rothschild, ni casar la filla a la Cerdanya com si fos un príncep de Mònaco, ni els concursos d'hípica frec a frec amb els Ortega no li donaran la dignitat que desitja i que potser somniava quan ensabonava els poderosos: som el que sembrem. I això no ho esborra cap Creu de Sant Jordi, ni cap pla de recuperació de la reputació digital. Amb nosaltres mateixos, sempre hi topem.


maresma@partal.cat

Luis Enrique reclama el “tots units fem força”

MARTÍ MOLINA | Barcelona | 18/04/2015 00:00

L’empat contra el Sevilla va ser una petita pedra a la sabata que el Barça es va saber treure dimecres al camp del PSG. Però el camí no s’acaba aquí i, sense temps per descansar, el València es presenta al Camp Nou en un altre duel crucial de cara al títol de Lliga (16 h, GolT i C+ Liga). La temporada ha arribat a aquell punt crític en què qualsevol ensopegada penalitza el doble però cada triomf significa un pas de gegant de cara als objectius. Amb prou feines hi ha un moment per agafar aire. Després del compromís d’avui vindrà la tornada contra el PSG de Champions i el derbi contra l’Espanyol al Power8.

En qüestió d’un mes i mig se sabrà si és gall o gallina. Mentrestant, aquestes setmanes el Barça afronta els compromisos més delicats. Va patir al Pizjuán i va cedir dos dels quatre punts d’avantatge, però es va rescabalar a París amb una victòria convincent i contundent que l’acosta a les semifinals. Avui als blaugranes els toca superar un València rejovenit que està en posicions de Champions i que lluita frec a frec amb l’Atlètic de Madrid per ocupar el tercer lloc.

Tot va molt ràpid i els equips arriben al límit. Les forces comencen a minvar i és fàcil caure en la temptació d’allargar la vista més del compte. Tant per a Luis Enrique com per a Nuno només compta el partit d’avui. I després ja s’analitzaran la resta de coses.

Al conjunt blaugrana, l’entrenador es va mostrar més pròxim que mai a la sala de premsa. Avalat per l’última victòria europea, Luis Enrique no es va cansar de dir una vegada i una altra que necessitava un estadi ple per competir amb les màximes garanties contra el València. “No ho faig mai, però per a aquest partit faria una crida als aficionats perquè el Camp Nou estigui a rebentar. Que es noti, que ens ajudi”, comentava l’asturià. “A les quatre, tots drets. Que tremoli el Camp Nou”, insistia.

Era com si l’entrenador s’hagués aferrat a l’himne blaugrana, al “tots units fem força”. “Ara, més que mai, hem de ser un equip”, comentava a la sala de premsa. “Aquest és un partit clau dels set que ens queden, sens dubte. El València està en una ratxa i una dinàmica espectacular. És un equip molt ben treballat, molt difícil de superar en defensa, deixa molt pocs espais. Serà complicat”.

Per al tècnic blaugrana, el principal escull pot ser la fatiga acumulada, que s’accentua pel fet d’haver jugat dimecres i haver arribat a casa dijous a la matinada. “Mentalment, estarem endollats, sens dubte. Però físicament és evident que em preocupa. No parlo d’horaris, no busco excuses. Però és evident que a nivell físic et condiciona jugar a les quatre, perquè tens menys hores de recuperació. Jo estava rebentat de tornar a les cinc de la matinada, i no jugo ni un minut. Imagina’t els jugadors”.

En el capítol de baixes, no hi serà Andrés Iniesta, que no s’ha pogut entrenar amb els companys arran del cop que va rebre dimecres a la part baixa de l’esquena. En canvi, sí que hi serà Dani Alves, que ahir es va exercitar amb normalitat i, si no hi ha cap sorpresa, rebrà l’alta mèdica al matí.

Bona part de les opcions del Barça a la Lliga passen per aconseguir els tres punts contra el València. Però els de Mestalla no ho posaran fàcil, sobretot perquè ells també s’hi juguen molt. Tornar a la Champions és un caramel massa llaminer per no jugar al 200%, i a la retina valencianista encara hi ha el regust amarg de la primera volta, en què van perdre al temps afegit per un gol de Busquets. “És cert que el Barça no té gaires punts febles, però algun sí. És qüestió de coneixe’ls i aprofitar-se’n”, deia Nuno Espírito Santo, el tècnic valencianista.

“A la primera volta vam fer un partit molt equilibrat. Ara afrontem aquest nou partit com un repte”, afegia el portuguès, que al Camp Nou podrà comptar amb Otamendi, un titular indiscutible que torna després d’un partit de sanció.

Conjurats per tornar a Colònia

Handbol. La plantilla no es refia del Zagreb i fa una crida a l'afició perquè hi hagi el Palau de les grans cites

18/04/15 00:00 - BARCELONA - X. AGUSTÍ

.

1

El Barça és a 60 minuts de segellar per cinquena vegada en sis edicions la classificació per a la final a quatre de Colònia. Tot i el bon partit a Zagreb (23-25) i la teòrica baixada de rendiment del conjunt croat lluny del seu feu, la plantilla no vol caure en el relaxament i fa una crida a l'afició perquè ompli el Palau Blaugrana (18.30 h per Esport3) com en les grans remuntades europees. “Ara mateix canviaria la situació de l'any passat [es van haver de remuntar 7 gols al Rhein-Neckar] si sé que em classifico per a Colònia. Es tracta d'una final”, manifesta l'entrenador del Barça Xavi Pascual per subratllar la transcendència de la cita. Amb el propòsit d'aconseguir una gran assistència de públic, s'ha penjat un vídeo al lloc web del club en què el mateix tècnic blaugrana i els setze integrants del primer equip demanen el suport dels aficionats. També hi pot ajudar el fet que el partit es disputi just després del de futbol, en què el conjunt de Luis Enrique rebrà el València al Camp Nou, a partir de les 16 h.

En la plantilla blaugrana, un dels millors [...]

Victòria de campionat

El Barça és superat amb molta claredat pel València, sobretot en la primera part, però guanya tres punts molt importants en la lluita pel títol amb els gols de Luis Suárez i Leo Messi en el primer i en l'últim minut del partit

19/04/15 02:00 - BARCELONA - FERRAN CORREAS

Messi, Luis Suárez i Neymar, els tres membres del trident, celebren el primer gol del partit d'ahir Foto: EFE.

1

Messi, per part dels locals, i Alcácer, dels visitants, van enviar una pilota al pal

El Barça hauria pogut perdre ahir el lideratge de la lliga, però va acabar consolidant-lo després de superar un dels compromisos més difícils que li quedaven fins al final del campionat. El València va ser molt superior als de Luis Enrique, especialment en la primera part, però els blaugrana, molt cansats després del partit de París de dimecres passat, van poder assolir una victòria que pot acabar significant el títol. Un gol en el primer minut del partit i un altre en l'últim van servir per derrotar un València que va tenir un munt d'oportunitats, que va merèixer més i que va demostrar que la bona temporada que està fent amb Nuno a la banqueta no és fruit de la casualitat. Només les bones intervencions de Bravo, que es va reivindicar després de l'errada a Sevilla, la falta d'encert en la rematada i algun petit miracle expliquen que els visitants marxessin ahir del Camp Nou sense marcar ni puntuar. Tot i això, l'anomenada sort dels campions va estar ahir del costat d'un Barça que descompta un partit més en la seva cursa cap al títol de lliga contra un equip que va fer tremolar el Camp Nou.

Luis Enrique intuïa el cansament dels seus homes i la dificultat del partit. Per això va demanar el suport de l'afició. Volia que tremolés el Camp Nou; i va tremolar, però de por. Sobretot en la primera part. Que el Barça arribés al descans guanyant el partit va ser un petit o gran miracle. Perquè la superioritat del València va ser tan gran que en molts moments el partit podia ser catalogat de bany. I això que els de Luis Enrique, com no acostuma a passar quan juguen a les quatre de la tarda, van sortir ben desperts al camp. No s'havia arribat encara al minut 1 quan ja havien trobat la porteria de Diego Alves. Bona passada a l'espai de Sergio Busquets, conducció de Messi i assistència de l'argentí a Suárez, que no va fallar davant el porter brasiler. Un minut i el partit ja estava a favor del Barça. El gol de l'uruguaià podia suposar un cop per als valencianistes. Però res més lluny de la realitat. El València es va despertar i els blaugrana van iniciar una llarga migdiada, només interrompuda per alguna acció de Messi i els crits de por que arribaven des de la graderia cada vegada que els de Nuno s'apropaven amb perill a l'àrea de Bravo. I en van ser unes quantes. Luis Enrique acostuma a repetir plantejament en el partit de la segona volta si li havia sortit bé en la primera. A Mestalla va jugar amb Mascherano i Busquets al mig del camp, i el Barça va guanyar per la mínima amb gol del de Badia. Ahir va tornar a fer aquesta aposta. I el mig del camp del Barça va ser clarament superat pel del València. Parejo i André Gomes es van menjar els migcampistes blaugrana. Però l'autèntic drama dels de Luis Enrique era als laterals. Les bandes d'Alves i Adriano, ahir substitut de Jordi Alba, eren dos forats per on Rodrigo i Feghouli entraven com volien. El Barça, que estava concedint poques oportunitats de gol en els últims partits, feia aigües en defensa i el València anava encadenant ocasions. Que no marquessin els de Nuno va ser un miracle, en el qual també va participar Bravo. Rodrigo va fer una bona rematada en el minut 3 i va forçar un més que discutit penal que es va convertir en l'oportunitat més clara dels valencians. Bravo va aturar el llançament de Parejo mentre el Camp Nou escridassava González González, que s'havia empassat un parell de targetes abans.

El penal va ser l'oportunitat més clara d'un València que arribava com volia per les bandes, però no l'única. Parejo no va marcar perquè Déu no ho va voler després d'una passada massa arriscada de Piqué que va comportar una pèrdua en zona de risc. I Paco Alcácer va enviar una pilota al travesser cap al minut 30. Poc abans que el Barça estigués a punt de fer el segon després d'una gran jugada col·lectiva amb rematada final de Messi.

A Mart sabien que el València estava passant per sobre del Barça com una piconadora i que calia fer alguna cosa si es volia salvar la victòria. Luis Enrique, com tothom, havia vist que la banda d'Adriano era un malson per al Barça i va deixar el brasiler a la banqueta. I va desfer, de passada, la combinació Mascherano-Busquets al mig del camp. L'argentí va passar a l'eix de la defensa; Mathieu, al lateral esquerre, i Busquets, a la seva posició natural. Rakitic va ser l'home escollit per entrar per Adriano.

Amb aquest plantejament, va disminuir molt la sensació de perill, tot i que no va acabar de desaparèixer mai durant el partit. El València no va aconseguir arribar en la segona part amb la mateixa facilitat que en la primera, però el Barça tampoc no tenia el partit controlat ni el resultat tancat. Messi hauria pogut portar la tranquil·litat a la graderia i a l'equip amb un llançament de falta en el minut 18, però el seu xut va anar a petar a la creueta. I Bravo va tornar a intervenir amb encert quan es jugaven els últims minuts del partit en una bona rematada de Rodrigo, una jugada en la qual els defenses blaugrana no encertaven a treure la pilota de la seva àrea. El València estava cansat per l'esforç sense recompensa que havien fet els seus jugadors durant tot el partit. Però també ho estava el Barça. Es notava en Messi, que quan encarava no acabava d'escapar-se mai de Mustafi i Otamendi. Luis Enrique va mirar de donar aire a l'equip amb les entrades de Pedro i Sergi Roberto per Luis Suárez i Xavi. Calia defensar el gol marcat per l'uruguaià en el primer minut com fos. I el Barça ho va fer amb l'orgull del campió. Amb més cor que altra cosa, però amb eficàcia. I així va fer un pas més cap al títol de lliga. Amb una victòria que va ampliar Messi en l'última jugada del partit. Amb tot el València buscant l'empat, l'argentí es va poder escapar tot sol des del mig del camp cap a la porteria de Diego Alves. Va fer el seu gol 400 com a blaugrana i va convertir la por en èxtasi.

LUIS SUÁREZDesprés de l'exhibició de París, va inaugurar el marcador en el minut 1

MESSIVa tancar el partit en un contraatac en l'últim minut per fer el seu gol número 400

BRAVOGran actuació del porter xilè, que va aturar un penal
a Parejo en la primera part

BUSQUETSCom havia passat a València, va jugar des de l'inici al mig del camp amb Mascherano

LUIS ENRIQUEVa rectificar el seu plantejament inicial en el descans per guanyar control

ADRIANOAmb Jordi Alba tocat, la banda del brasiler va ser un forat en la defensa

Afamats a Colònia

El Barça segella la classificació per a la final a quatre amb la màxima golejada del curs a EuropaEl conjunt de Pascual, immens en defensa i en atac, va donar tota una lliçó al Zagreb, impotent per aturar la piconadora blaugrana

19/04/15 02:00 - BARCELONA - XAVIER AGUSTÍ

Tomàs i Noddesbo celebren amb l'afició la classificació per a la final a 4 de Colònia Foto: QUIM PUIG.

1

PRVO PLINARSKO DRUSTVO ZAGREB: Ivic (Stevanovic (m. 8 a 45); Horvat (3, 2 p.), Stepancic (2), Brozovic (2), Josip Valcic, Celica (1), Sprem –set inicial–; Rakovic (3), Sebetic (2), Tonci Valcic, Vuglac, Pavlovic (1), Obranovic (4) i Kovacevic (3).


FC BARCELONA: Pérez de Vargas; Víctor Tomàs (6), Gurbindo (2), Sorhaindo (1), Raúl Entrerríos (3), Karabatic (7), Sigurdsson (5),–set inicial–; Lazarov (9, 5p.), Rutenka (3), Noddesbo (2), Sarmiento (1), Viran (1), Ariño (2), Jallouz (1), Saubich (-) i Saric (p.s.).

Quarts de final

Anada / Tornada

Zagreb - FC Barcelona

23-25

 - Zagreb

43-21

Vardar - Vive Tauron Kielce

20-22

Vive Tauron Kielce - Vardar

15.30h

París SG - Veszprém

24-24

Veszprém - París SG

17.30h

Pick Szeged - Kiel

31-29

Kiel- Pick Szeged

19.30h


El FC Barcelona va segellar el bitllet per a la cinquena final a quatre de
Colònia amb una exhibició de les que fan època. Aquest cop no li calia. Però aquest equip no entén de mitges tintes i la víctima en va ser el Zagreb de Veselin Vujovic, que si bé ha convertit el seu pavelló en un fortí, ahir va evidenciar que baixa molt el seu rendiment fora de casa. Ha estat una setmana de celebracions per a la secció d'handbol. Fa una setmana, al pavelló Ángel Nieto de Zamora, aconseguia el 22è títol de lliga, el cinquè de consecutiu, i ahir va celebrar la classificació europea amb un autèntic partidàs. L'afició va respondre a la crida, amb la millor entrada del curs al Palau –uns 5.600 espectadors–, i va tornar a vibrar amb un equip amb molta fam de victòria. Avui es disputaran els altres tres partits de quarts de final i dimarts es farà el sorteig amb el Barça en el bombo per cinquena vegada.

La primera meitat del Barça va ser per emmarcar. Com si hagués de protagonitzar una de les grans remuntades europees dels últims cursos, el conjunt blaugrana va sortir a la pista amb la màxima intensitat i concentració, i poc després del minut 5 ja havia aconseguit un parcial de 5-1. Els jugadors de Veselin Vujovic es van guanyar la primera esbroncada del dia. Però de poc va servir. Karabatic, en la que podria ser una de les seves últimes grans tardes al Palau, estava immens en defensa i atac. Sigurdsson era una fletxa en els contraatacs i l'equip blaugrana ampliava la diferència (11-3) després d'una altra estrebada en el marcador. L'entrenador montenegrí, amb un altre temps mort, va tornar a intentar aturar el vendaval català. I ho va aconseguir per uns minuts. Amb bones intervencions de tots dos porters, en especial de Gonzalo, les forces es van anivellar per uns moments. Va ser un miratge. Al Barça tot li anava de cara enfront d'un Zagreb desconegut, en defensa i en atac. Un últim parcial de 7-1 deixava el partit amb 23-10 al descans, i l'eliminatòria més que sentenciada. “Avui el Barça m'ha fet un gran favor, perquè si els meus jugadors es pensen que són molt bons, ho han de demostrar a la pista”, va sentenciar Vujovic en la roda de premsa posterior.

En la segona meitat, amb diversos protagonistes, va continuar el festival blaugrana. Els tres gols seguits d'Entrerríos, les rosques marca de la casa de Noddesbo, les espectaculars aturades de Gonzalo, els contraatacs d'Ariño, es van afegir a l'exhibició del Barça. En el tram final, Pascual va donar minuts de joc als menys habituals, però la intensitat no va davallar gens ni mica i l'equip barcelonista va segellar la victòria més àmplia del curs a Europa. Una bona manera per accedir a la cinquena final a quatre de Colònia. La cita el 30 i 31 de maig.

PARCIALS: 4-1, 8-3, 12-5, 15-8, 19-9, 23-10; 26-12, 27-14, 34-16, 37-17, 40-19 i 43-21.
ÀRBITRES: Geipel i Helbig. Exclusions: Noddesbo (30'), per part del Barça; i Celica (8'), Vuglac (19'), Brozovic (39'), J. Valcic (45'), per part del Zagreb. 
PÚBLIC: Uns 5.600 espectadors.

No tinc respostes a la nostra actuació. Espero que el Barça guanyi a Colònia. S'ho mereix

Veselin Vujovic

ENTRENADOR DEL ZAGREB

Hem fet una eliminatòria perfecta. S'ha de valorar que ens classifiquem per 5è cop per a la F4

Víctor Tomàs

CAPITÀ DEL FC BARCELONA

Ara deixeu-me gaudir de la classificació. Ja parlarem de la planificació final

Xavi Pascual

ENTRENADOR DEL FC BARCELONA

L'equip avui ha estat espectacular. Sempre juguem al cent per cent, independentment del resultat i del rival. És el nostre ADN