El Barça es manté líder després de guanyar el Santiago Futsal (1-4)

ARA | Barcelona | 04/04/2015 15:59

El Barça de futbol sala ha aconseguit mantenir-se líder de la lliga després de superar aquest dissabte el Santiago Futsal (1-4). A falta de tres jornades per a la conclusió de la temporada regular, els de Marc Carmona es mantenen en la primera posició després de sumar tres punts contra els gallecs en un partit que no ha estat fàcil.

Batería ha avançat el Barça en el minut 10, però Lucho ha igualat en el minut 13. A partir d'aquí, el Barça ha passat a dominar el partit. Ferrao, Aicardo i Lin han aconseguit tres gols i han acabat amb les esperances dels gallecs.

El Barça torna a superar el Naturhouse més valent del curs (38-28)

GONZALO ROMERO | Barcelona | 04/04/2015 17:39

Mateix rival, diferent escenari i idèntic resultat. El Barça d'handbol ha tornat a superar el Naturhouse La Rioja (38-28) tres dies després d'eliminar-lo de la Copa del Rei. Els blaugranes no han tornat a donar opció al seu rival, que tot i mostrar la seva faceta més valenta al Palau, ha acabat encaixant una nova golejada.

Jesús Javier González ha apostat per utilitzar la figura del porter-jugador des de la primera acció en atac posicional, amb 0-2 en el marcador. El tècnic visitant ha repetit la mateixa estratègia que va utilitzar davant el Veszprém hongarès al partit de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions (31-37 pels espanyols).

'Jota' ha pensat que el seu equip només podia aconseguir situacions clares de llançament amb un home més a pista. Això parla molt de la capacitat d'intimidació dels de Xavi Pascual, una de les plantilles més potents del món. El seu conjunt, amb un gran joc d'extrems i una bona capacitat per jugar els 2x2 amb el pivot, però, no ha sabut llegir el plantejament que ha marcat el seu preparador.

Idees i decisions

Miguel Sánchez i sobretot Patrick Eilert, aquest dissabte titular en tasques ofensives al lateral dret –posició que ocupa el talentós Luis Felipe Jiménez–, han abusat del xut exterior, la opció més precipitada i menys efectiva, que ha permès als de casa trencar el xoc.

Un bon 8-5 en el marcador ha passat a ser un clar 11-6 en tan sols tres minuts. Els jugadors de Xavi Pascual s'han dedicat a fer un improvisat concurs de llançaments de camp a camp. Fins a 5 gols han aconseguit el conjunt blaugrana. Nikola Karabatic ha somrigut i ha gaudit més que ningú amb cada xut, que ha creuat el 40x20, teledirigit i programat des dels 9 metres de la seva àrea.

A més, Víctor Vigo, l'home que ha portat el peto, ha hagut de defensar la porteria en més d'una ocasió, protagonitzant l'anècdota del partit. Ni la presència de 'Juanín' García i Albert Rocas als extrems, que han sortit a pista després d'un temps mort de 'Jota' al minut 15, ha evitat que els catalans tanquessin el primer període amb un contundent 19-13.

El Barça no es podia permetre un ensurt ni un mal resultat abans d'encarar els vuitens de final de la Champions. Comença el tram decisiu del curs i l'equip blaugrana ha demostrat estar en més que bona forma. El gran nivell d'intensitat mostrat al primer temps, però, ha baixat lleugerament a la represa.

Mesurar la intensitat

El Naturhouse, amb només set jugadors a pista i amb un Philip Stenmalm entonat, ha aconseguit reduir l'avantatge de l'equip dirigit per Xavi Pascual (20-17). Els riojans, que no han jugat el seu millor partit, han millorat, i això s'ha vist reflectit en el marcador.

Dinàmica que només ha durat unes accions, ja que els catalans s'han posat la granota de treball i han acabat signant una nova golejada. Amb Gonzalo Pérez de Vargas (1 gol i 34,9% d'efectivitat en aturades) entonat sota pals i Karabatic (7 gols) i Lazarov (8) endollats en atac, el Barça és gairebé inexpugnable.

Contra els de 'Jota', el francès i el macedoni han estat letals. De la mà dels tres jugadors ha vingut la darrera reacció blaugrana, gràcies a un parcial 5-0 (25-17). Amb el partit clarament resolt, Pascual ha rotat encara més la seva banqueta i ha donat entrada a Víctor Sáez i Wael Jallouz, els homes que menys minuts han disputat.

L'extrem, que forma part del primer equip barceloní des de la lesió del seu company Aitor Ariño, i l'ex del Kiel han tornat a veure porteria i han aportat un plus de competitivitat als últims 10 minuts de xoc, notablement soporífers degut a les contínues badades defensives dels visitants.

Els del Palau s'han acabat passejant (38-28) davant un impotent Naturhouse, segon classificat de la Lliga Asobal Bauhaus. El triomf català, de fet, no fa més que evidenciar l'enorme diferència econòmica i esportiva entre el vigent campió i la resta dels equips que conformen la competició estatal, que podria ser blaugrana el proper cap de setmana. Pel Barça, dos punts més al cap i a la fi.

El Barça de bàsquet vol trobar la seva regularitat com a visitant

EFE | Barcelona | 04/04/2015 16:36

El Barça de bàsquet es retroba aquest diumenge (12.40 h, La1) amb la Lliga Endesa i la necessitat de mantenir una regularitat no aconseguida com visitant en el partit que l'enfrontarà a l'UCAM Múrcia, amb la idea de sumar un triomf que li permeti mantenir la tercera plaça de la classificació.

Els de Xavi Pascual, que vénen de guanyar a l'Eurolliga al Reial Madrid, sumen 18 victòries en 26 partits a la Lliga Endesa. D'aquestes vuit derrotes, set s'han produït com a visitants. Els blaugranes han perdut a Sevilla (85-74), a la pista de l'Estudiantes (102-96), a Santiago (79-67), a Bilbao (73-67), a Vitòria (103-94), contra l'Herbalife Gran Canària (76-70) i a València (93-73).

Així, els blaugranes necessiten més continuïtat en el seu joc, cosa que no han tingut, segurament per la quantitat de lesions que l'equip ha tingut des de l'inici del curs i que l'ha castigat especialment en el joc interior. Malgrat els dubtes que genera el Barça com visitant a la Lliga Endesa, els blaugranes tenen un balanç molt favorable amb els murcians, ja que acumulen dotze victòries de forma consecutiva.

El partit reuneix uns quants al·licients. Juga el Barça de Juan Carlos Navarro amb el Múrcia de Carlos Cabezas, dos dels jugadors de la destacada generació del 80. Navarro (598 partits) i Cabezas (475) són dos dels jugadors en actiu amb més partits disputats en la història de la Lliga Endesa, sent el segon i novè respectivament, en una classificació que lidera Felipe Reyes.

A les files del Barça l'única baixa és la de Justin Doellman, amb un trencament fibril·lar de grau 1 al bessó intern de la cama dreta. Els blaugranes intentaran fer valer la seva potència en el joc interior i aprofitar el bon estat de forma dels seus tiradors (Abrines, Oleson i Navarro). També és un bon partit per a Mario Hezonja, el jove croat va ser el millor del seu equip en la victòria contra el Reial Madrid i podria jugar aquest diumenge a Múrcia el seu partit 50 a l'ACB.

Olympiacos: Todas las papeletas para ser el rival del Barça

Euroliga > 04-04-2015 > 11:57

Sergio Vera

La victoria del FC Barcelona contra el Real Madrid todavía permite soñar a los azulgranas con conseguir la primera plaza aunque, visto lo visto, parece complicado que el conjunto blanco deje escapar la oportunidad de acabar líder.

El Barça  y esperar una derrota del Madrid en el Palacio de los Deportes ante un Zalgiris sin opciones para acabar primer de grupo. Una posibilidad que se antoja complicada aunque todavía posible.

En caso de que el Real Madrid no pinche en 'casa', el equipo de Pablo Laso acabará primero de grupo mientras que los de Xavi Pascual finalizarán segundos, ambos con factor pista a favor.

En este contexto, el FC Barcelona se vería las caras con el temible Olympiacos en el Playoff de cuartos de final al mejor de cinco partidos. El equipo griego cayó esta jornada ante CSKA Moscú (76-70) - la penúltima del TOP16 - y perdió todas sus opciones de pelear por las dos primeras plazas, por lo que disputarán los cuartos de final con el factor pista en contra. Los Spanoulis, Printezis, Dunston o Lojeski serán la gran amenaza de los azulgranas que deberán derrotar al equipo de El Pireo si quieren disputar la Final Four de Madrid del próximo mes de mayo en Madrid.

Por su parte, el conjunto blanco, si todo sigue la lógica establecida y no cede ante Zalgiris para ser primero de grupo, se verá las caras con el Laboral Kutxa o el Anadolu Efes Estambul que se jugarán a cara o cruz su clasificación en la última jornada del TOP16. Los vitorianos deberán ganar a Unicaja en Málaga y esperar una derrota de los turcos ante el Fenerbahce.

CKSA Y FENERBAHCE, A LA ESPERA DE LAS CARAMBOLAS

Precisamente el Fenerbahce necesita la victoria para acabar primero de grupo. Para ello, los de Obradovic deben vencer a sus vecinos de Estambul y esperar una derrota del CSKA Moscú en Milan. Los rusos les aventajan en un partido pero tiene el 'basket average' perdido con los turcos. Los rivales de ambos serán dos de los siguientes equipos: Maccabi, Panathinaikos o Alba de Berlín.

Maccabi se clasificará tercero si vence al Alba Berlín, será cuarto si pierde en Alemania y Panathinaikos cae ante Estrella Roja o será eliminado si pierde frente Alba Berlín y los griegos se imponen en su visita a Belgrado. Por su parte, Panathinaikos acabará cuarto siempre que gane su encuentro o, en caso de derrota, deberá esperar una victoria de Maccabi en Berlín. Un triunfo del Alba combinado con una derrota en Belgrado dejaría fuera al equipo de Atenas. Las posibilidades del Alba Berlín se reducen a un cara o cruz: si ganan a Maccabi acabarán terceros, si pierden serán quintos y se despedirán de la Euroleague.

Neymar, mejor que Pelé, Romário, Ronaldo y Ronaldinho con 23 años

Barça > 04-04-2015 > 19:36

J.M. Bertran

Neymar, capitán y estrella de la selección de Brasil, ya suma 43 goles en partidos oficiales con la canarinha. Una cifra que le ha colocado en la quinta posición del ranquing histórico de goledores de Brasil que encabeza Pelé. No obstante, lo que más destaca de Neymar es su juventud, que con tan solo 23 años ya haya marcado 43 goles con Brasil. Y es eso lo que le hace diferente a las otras grandes figuras de la historia del f'tubol brasileño.

Neymar ha marcado más goles que Pelé, Romário, Ronaldo y Ronaldinho cuando estos tenían 23 años. Vayamos por pasos. Pelé, que debutó con Brasil con 17 años (Neymar, con 18) sumaba 41 goles con 23 años, dos menos de los que lleva ahora Neymar. Luego Pelé acabó marcando 77, cifra que ahora se ha puesto como objetivo el delantero del Barcelona.

Romario, por su parte, tan solo llevaba 6 goles marcados con Brasil a la misma edad que Neymar. Luego sumaría 55 tantos. Mientras que Ronaldo llevaba 29 goles, colgando las botas con un total de 62.

Por su parte, Zico, que ha marcado 66 goles como internacional de Brasil, no sabía lo que era marcar un gol con 23 años.

Finalmente, Ronaldinho, otro exblaugrana, ya no entra en esta lucha puesto que en toda su carrera deportiva con Brasil tan solo -y son muchos- llegó a marcar 35 goles, muchos menos de los que lleva Neymar con 23 años.

El gest de ràbia de Piqué

ALBERT LLIMÓS | 06/04/2015 00:00

Segueix-me

Ser Gerard Piqué no és fàcil. Ser un futbolista jove, ric, guapo i parella de Shakira no és gens fàcil, tot i que la majoria de mortals voldrien estar en el seu lloc. Durant molts mesos el central barceloní va ser diana de les crítiques, acostumava a ser més notícia per les seves aparicions fora dels terrenys de joc que no pas pels seus partits. La vara de mesurar sempre ha sigut diferent per a ell, és el preu de ser Gerard Piqué, una persona que mai deixa indiferent a ningú. Com Cristiano Ronaldo, desperta fílies i fòbies apassionades, no hi ha terme mitjà. El central va ser l’ase dels cops fins que ell mateix va dir prou. La seva figura corpulenta, que necessita continuïtat per agafar el ritme, va començar a créixer, i de gran va passar a enorme per ser ara omnipresent. Piqué és a hores d’ara imprescindible.

Després del triomf a Balaídos, el francès Jérémy Mathieu es va endur el protagonisme pel seu gol salvador. Però qui va sostenir l’equip en els moments més compromesos va ser Piqué, que, només uns instants abans del 0 a 1, va allargar la cama per evitar el gol de Charles, que s’havia plantat sol davant de Claudio Bravo. En un partit just del Barça -sent generosos amb el qualificatiu-, Piqué va representar el millor del seu equip. De llarg. Va mesurar bé les situacions de risc, va estar atent al tall i correcte en la construcció, i va donar al grup aquella guspira necessària per superar el tedi general. Durant els primers 60 minuts semblava que només el defensa barceloní hagués vist els 9 gols del Reial Madrid contra el Granada. La resta de l’equip deambulava per Balaídos com si no es jugués res a la Lliga, anestesiat i apàtic, indolent i superat. Fins que va arribar la planxa de Mathieu i es fa desfermar l’eufòria entre els jugadors del Barça.

En la celebració del gol es va evidenciar el que representa Piqué per a aquest grup. Ell sap el que és aquest club, l’ha conegut des de pràcticament el primer dia, quan el seu avi, Amador Bernabéu, li va ensenyar el que és el Barça. Els crits de Piqué al cel gallec, enlairant el puny dret, tancat i rabiós, són la imatge de la victòria contra el Celta.

A falta de futbol -costum habitual d’aquest Barça líder però gens autoritari- i sense la inspiració de Messi, l’equip va tirar d’ofici i centímetres per certificar el triomf que permet encarar el difícil mes d’abril. Arriba el tram decisiu i caldrà que l’equip acompanyi Piqué per fer coses grans. No sempre els centrals taparan les vergonyes a Alves, Rafinha o Neymar.

Mathieu acaba amb el patiment

TONI PADILLA | 06/04/2015 00:00

Segueix-me

El Barça va pagar al Celta amb la seva mateixa moneda. Els gallecs havien guanyat al Camp Nou sense merèixer-ho, en un dia en què la sort va girar l’esquena als homes de Luis Enrique. I mitja volta després, el Barça va guanyar a Vigo malgrat haver jugat un partit fluix que va provocar angoixa, ja que el Madrid havia golejat i se situava a dos punts amb l’empat de Vigo. Mathieu, però, es va treure de sobre Fontàs, va saltar i va marcar un gol salvador, que va acabar amb el patiment, va allunyar el Madrid i va situar el francès al centre de l’escenari, quan havia arribat al Barça per tenir pocs papers. I secundaris.

El millor va ser el resultat, després d’una actuació decebedora en què els vells guerrers, com Piqué i Xavi, van a estar a l’altura de les circumstàncies. El central barceloní va tornar a guanyar tots els duels individuals. I Xavi, un cop va entrar, va posar criteri, ordenant el joc, amagant la pilota als deixebles de Berizzo i fent dentetes als dirigents qatarians que el volen fitxar. Detalls positius en un partit gris, en què Bravo va protagonitzar dues aturades clau, Alves i Adriano, per les bandes, anaven perduts, i Iniesta i Rafinha, desesperats, van perdre la guerra al mig del camp durant el primer temps. El primer temps va acabar sense gols, quan el Celta en mereixia un.

El Barça aixecava el cap i veia una davantera desconnectada. Messi, des que va rebre aquell cop contra el Manchester City, ha perdut l’espurna que va demostrar, per exemple, durant el primer temps contra els anglesos. Amagat a la banda, l’argentí va demostrar que, quan juga coix, pot ser el millor sobre la gespa. Abans del descans es va inventar un eslàlom que gairebé acaba en gol, i en l’últim minut del partit gairebé va fer el 0-2. Mig Messi segueix sent més que un Neymar desesperant, malgrat que havia fet un golàs, en què es va xiular de manera injusta fora de joc. El davanter brasiler, però, no va guanyar ni una jugada individual, més amagat que un Luis Suárez condemnat a la frustrant tasca d’intentar guanyar pilotes o faltes. Sense gaire fortuna.

El Barça va aconseguir millorar un cop Xavi -que era negociant un contracte a Qatar- va mostrar el camí. Però per obrir el marcador va caldre una falta lateral, servida pel terrassenc, en la qual Mathieu va posar el cor per robar els titulars als jugadors més mediàtics. Un gol d’un valor incalculable per aturar els peus a un rival físicament més dur, ja que bona part dels seus jugadors no havien marxat amb les seleccions. Un partit guanyat amb grapa. Un d’aquells duels en què les millors sensacions van arribar en veure un equip que lluita i entén la importància de no defallir. Un Barça en què Piqué i Mathieu van oferir més que Neymar o Iniesta. Un Barça una mica més a prop de la Lliga.

El Barça tira d'ofici i defensa per guanyar a Múrcia (64-76)

A.L. | Barcelona | 05/04/2015 15:37

El Barça de Xavi Pascual ha consolidat la tercera plaça de la Lliga Endesa amb un còmode triomf a Múrcia (64-76). Després de superar el Reial Madrid a l'Eurolliga, el conjunt blaugrana ha guanyat a la pista d'un equip que lluita per entrar a la zona de 'play-off'. El partit ha tingut dues cares: la primera meitat, amb un alt ritme anotador (39-46 de parcial), i la segona meitat, en què en els darrers 20 minuts ha primat la defensa i el desencert de cara a cistella (25-30 de parcial). El Barça ha certificat el triomf gràcies a una bona actuació coral, amb Maciej Lampe i Brad Olseon (13 i 11 punts, respectivament) com a referents ofensius. L'home més valuós, però, ha estat Marcelinho Huertas, que amb un Thomas Satoransky desaparegut ha agafat el timó de l'equip i ha acabat el partit amb cinc punts, set rebots i sis assistències (18 de valoració).

Quan pitjor ho ha passat el Barça, el conjunt de Pascual ha sabut imprimir més intensitat defensiva i carregar el rebot ofensiu, i l'ímpetu local s'ha diluït a poc a poc fins que la renda blaugrana s'ha establert per sobre dels 10 punts de diferència. El montenegrí Nemanja Radovic ha estat el jugador més destacat de l'UCAM Múrcia amb 16 punts, amb el suport per la direcció del veterà base de Màlaga, Carlos Cabezas.

Amb aquesta victòria el Barça se situa amb 19 triomfs i vuit derrotes. L'Unicaja segueix líder amb 23-4 i el Reial Madrid amb 22-5.

UCAM Múrcia (21+18+11+14): Bamforth (-), Antelo (10), Neto (4), Cabezas (13), Radovic (16), Lee (4), Wood (8), Kelati (2), Lima (7), Rojas (-).

Barça (23+23+11+19): Hezonja (3), Huertas (5), Abrines (10), Navarro (7), Satoransky (4), Pleiss (6), Thomas (8), Oleson (8), Lampe (13), Nachbar (3) i Tomic (6).

El imno

"Si tanta voluntat d’integració hi ha, com és que a ningú se li ha acudit que, després de l’himne d’Espanya sonin els de Catalunya i els d’Euskadi?"

Jofre Llombart

Si teniu un quart d’hora lliure entre calçotada i calçotada us recomano fer un exercici meitat masoquista meitat surrealista: fer una recerca a les xarxes socials posant “imno” com a paraula clau. Sí, “imno”, així, sense hac. Si amb “imno” no en teniu prou, proveu una altra variant: “hipno”. En tots dos casos comprovareu ràpidament que el federalisme està calant molt fort Fraga enllà i que hi ha unes ganes boges de trobar un encaix a la nació catalana.

L’anècdota de l’imno o hipno no és més que un reflex de l’ADN conqueridor que hi ha en certs sectors de l’estat espanyol: imposar una cosa que ni tan sols es sap defensar ortogràficament. El cas és que els aficionats bascos i catalans escoltin tan sí com no l’himne espanyol, és igual si no els agrada a la majoria dels assistents. L’han d’escoltar i punt. És igual que ni tan sols es sigui capaç d’escriure bé “himno” en la llengua que, aquests mateixos sectors, volen imposar com a vehicular a les escoles catalanes (els amics bascos van pactar quedar-se al marge de la Llei Wert. Ja se sap que la llei, com el finançament/concert econòmic, no és ben bé igual per a tothom). Potser primer que s’aprengui una llengua abans d’imposar-la. Per cert, els alumnes catalans treuen millor nota en castellà que en molts dels racons de l’Estat on només hi ha una llengua.

La primera crítica, i amb raó, que es pot fer a aquesta reflexió és que no tothom a Espanya és així. I és veritat. I que és majoria la gent que sap escriure bé “himno”. També és veritat. Però al costat d’això també és cert que a Espanya ningú s’atreveix a menystenir aquests sectors dels que abans parlava: tenir-los en contra suposa no ser majoritari i per tant no guanyar mai les eleccions. En el millor dels casos es busca no irritar-los: només així s’entén que Podemos faci gestos de simpatia amb la Monarquia o la Guàrdia Civil. En el pitjor dels casos es va a buscar descaradament el seu suport per poder guanyar: per això el PP obre guerra amb Ciutadans pel seu origen català i la seva número 2, Maria Dolores de Cospedal, se’n guanya les simpaties en proposar desallotjar tot estadi en què es xiuli l’himne d’Espanya.

I fins aquí tot somni federalista. En el moment en què per guanyar unes eleccions a Espanya no pots tenir el rebuig d’aquest sector –minoritari però no petit- qualsevol idea d’equiparar políticament la nació espanyola amb la nació catalana es fon. Que a Espanya hi ha federalistes de bona fe és un fet. Que aquests sí que són minoria, també. No és una qüestió ni emocional ni subjectiva, és simplement estadística i sociològica: les opcions que proposen una visió més plurinacional de l’Estat espanyol mai han estat majoritàries i, per descomptat, mai han obtingut les tres cinquenes parts del congrés necessàries per canviar la constitució. Després de quaranta anys de votacions potser sí que ja es pot establir com a constatació: el federalisme a Espanya no és majoritari i és desaconsellable no continuar esperant una proposta integradora en aquest sentit. És més fàcil assolir la independència que una Espanya federal. Perquè, si tanta voluntat d’integració hi ha, com és que a ningú se li ha acudit que, després de l’himne d’Espanya sonin els de Catalunya i els d’Euskadi? Doncs perquè no: perquè la concepció majoritària d’Espanya és la unitària i única i si ja hi ha un himne, l’espanyol, la resta són sobrers. Imposar abans que seduir. No és d’estranyar doncs que a Catalunya hi hagi molta gent que enlloc de ser desallotjats d’un estadi el que fan és xiular per ser evacuats d’Espanya.

L'himne espanyol, un símbol d’opressió

"Recordem els 100.000 watts de potència amb què la Federació Espanyola de Futbol va intentar amagar l’esbroncada a l’himne en la final de Copa del 2011"

Víctor Alexandre
El 30 de maig proper es disputarà al Camp Nou la final de Copa del Rei [d’Espanya] de futbol entre el FC Barcelona i l’Athletic de Bilbao. Com és lògic, tractant-se del seu trofeu, el partit serà presidit pel monarca Felip VI i l’himne espanyol sonarà en el moment que entri a la llotja. Així, novament, com ja va passar el 13 de maig de 2009 a Mestalla, el públic d’ambdós equips es pronunciarà per mitjà d’una sonora xiulada. Fins aquí, no hi ha res que surti del guió o que resulti sorprenent. Hom dirà que l’esbroncada a l’himne espanyol la facilita el fet que coincideixin catalans i bascos en un mateix recinte, però no és ben bé així. Recordem els 100.000 watts de potència amb què la Federació Espanyola de Futbol va intentar amagar l’esbroncada a l’himne en la final de Copa del 2011, que el Barça i el Reial Madrid van disputar a Mestalla. Aquell any els catalans estaven sols i l’esbroncada va ser igualment monumental.

Una altra cosa és que, arribats aquí, hom digui que és incongruent que catalans i bascos es disputin el trofeu d’un rei i d’un Estat aliens. Certament és incongruent, i els nacionalistes espanyols tenen raó. Però aleshores, posats a filar prim, també és incongruent que els clubs catalans i bascos acceptin sotmetre’s a les directrius d’una federació aliena i que juguin en una lliga que no és la seva. Són qüestions, aquestes, que ens portarien a un debat molt interessant. Tanmateix, per no desviar-nos del tema d’avui, diguem només que el retret de la incongruència conté un element trampós, ja que l’espanyolisme que l’utilitza és el mateix que impedeix que catalans i bascos puguin decidir lliurement el seu destí. És com si el carceller, amb la clau en lloc segur, digués al pres: “Si no t’agrada la presó, què hi fas aquí dins?”

Amb relació al tema de la xiulada, hem sentit diverses veus –i en sentirem moltes més– que ens alliçonen sobre el deure de respectar els símbols aliens. “Jo no sóc partidari de xiular cap himne”, diuen. I, en dir-ho, pretenen que tothom faci com ells, perquè ells són la llum que ens il·lumina. Ells, que pontifiquen sobre el respecte, són incapaços de respectar el dret dels altres a expressar-se com vulguin. Al contrari, volen els altres callats i submisos davant els símbols d’un Estat que els empresona. Ells, que sempre han obeït respectuosament les normes de l’amo, se senten incòmodes i posats en evidència cada cop que milers de catalans fan un acte de rebel·lió contra l’ordre establert. “Renoi, on anirem a parar!”, deia un panxacontent.

Un altre ‘argument’ que circula és el de la necessitat de no barrejar política i esport. “Només és un partit de futbol”, repeteixen. Però, si només és un partit de futbol, per què en diuen Copa del Rei? Què hi té a veure la monarquia amb el futbol? Què hi pinta l’himne espanyol en un joc de pilota entre dos equips? Si l’esport no és política, què hi fan les banderes espanyoles en els partits de ‘la roja’? Si l’esport no és política, quin sentit tenen les seleccions nacionals? Si l’esport no és política, per què Espanya ha promogut l’expulsió de la selecció catalana de futbol sala del Mundial de Bielorússia? Si l’esport no fos política, el rei d’Espanya s’asseuria discretament a la llotja dels estadis en comptes d’anunciar la seva entrada a la manera dels antics emperadors romans.

Els himnes són símbols, certament. I tothom té dret a tenir-ne i a estimar-los. Però també hi ha el dret a blasmar-los justament per allò que representen, i l’himne espanyol, a diferència de l’himne del Japó, de Portugal o de Nova Zelanda, és l’himne d’un Estat que nega l’existència nacional de Catalunya, que nega als catalans el dret d’esdevenir un poble lliure, que els agredeix pel sol fet de ser catalans, que els espolia fiscalment, que els sagna econòmicament, que els anorrea lingüísticament, que els limita esportivament, que arrabassa les competències del seu govern, que pretén desprestigiar les seves institucions i que, de portes enfora, usurpa la identitat nacional del seu talent –artístic, científic, esportiu...–, tot fent-lo passar per espanyol, alhora que remarca la catalanitat dels qui delinqueixen. Davant d’això, que els catalans expressin la seva disconformitat per mitjà d’una xiulada en un camp de futbol, és la més suau, la més civilitzada i la més respectuosa de les manifestacions que pot fer un poble al qual se li impedeix votar per expressar la seva disconformitat. Serà, doncs, per dignitat i respecte que el 30 de maig els catalans xiularan l’himne espanyol. Per dignitat nacional i per respecte a si mateixos.

FC Barcelona: Nueve finales y a por los 98 puntos

Barça > 06-04-2015 > 13:00

D. SALINAS

La Liga BBVA 2014-15 ha entrado en su recta final. Faltan solo nueve partidos (27 puntos) y, aunque son varios los equipos aspiran a cantar el alirón, los mejor posicionados son el FC BarcelonaReal Madrid.

El FC Barcelona domina la competición con 71 puntos, cuatro más que el segundo clasificado, el Real Madrid. Una ventaja que consiguió hace dos jornadas, después de ganar el clásico en el Camp Nou (2-1) y no fallar el pasado domingo en Vigo (0-1).

El Real Madrid, por su parte, con 67 puntos, espera que ganándolo todo y alcanzar la cifra de 94 puntos, tenga suficiente para coronarse campeón y, de esta manera, tomar el relevo del Atlético de Madrid, que en la pasada campaña le bastaron 90 puntos para llegar primero a la línea de meta.

Sobre el papel, el calendario del FC Barcelona es más complejo que el del Real Madrid, aunque a estas alturas de temporada no puede considerarse ningún partido fácil ni, mucho menos, de trámite.

Al equipo de Luis Enrique se le complica su andadura en el torneo después de recibir al Almería este miércoles en el Camp Nou (20 horas). Entonces le aguardará una visita al Sevilla y recibirá al Valencia en el coliseo barcelonista, para jugar después el derbi contra el Espanyol en Cornellà-El Prat.

Por su parte, el Real Madrid jugará en Vallecas en esta jornada intersemanal y recibirá al Eibar y al Málaga en el Bernabéu consecutivamente en las dos siguientes, para viajar después a Balaídos.

LAS ÚLTIMAS CINCO JORNADAS

Y en las últimas cinco jornadas, el FC Barcelona recibirá al Getafe, viajará a Córdoba, jugará contra la Real Sociedad en el Camp Nou, irá al Calderón y cerrará la competición recibiendo al Deportivo. El Real Madrid lo hará recibiendo al Almería, jugando en el campo del Sevilla, acogiendo la visita del Valencia, desplazándose a Cornellà-El Prat y terminar en su casa ante el Getafe.

Son 27 puntos en juego para cada equipo. Los cuatro de ventaja que tiene el FC Barcelona le permiten un tropiezo (empate o derrota), pero el 'colchón' ya no daría para más dado que el Real Madrid tiene el gol average a su favor. La emoción está servida.

LIGA/30ª JORNADA, 21.00 HORAS

Barça e Inter se juegan el liderato de la Liga en el Palau

Fútbol Sala > 06-04-2015 > 20:47

David Rubio

El Palau Blaugrana acogerá este martes a partir de las 21.00 horas (en directo por Esport 3 y Teledeporte) un choque decisivo en el que FC Barcelona e Inter Movistarprimera plaza de la Liga regular. A falta de tres jornadas, el equipo que dirige Marc Carmona suma 71 puntos y aventaja en tan solo uno a los de Jesús Velasco, mientras que ElPozo marcha tercero con 71.

Ambos equipos ya se han enfrentado en tres ocasiones en lo que va de temporada y todas ellas se han saldado con triunfo para Inter. En la primera vuelta, el conjunto alcalaíno se impuso por 4-2 en su pabellón Fundación Momtemadrid en un partido en el que los blaugrana llegaron a dominar por 1-2 con tantos de Wilde y Diego para terminar cayendo con los tantos locales de Mario Rivillos y Pola (dos). En la ida de las semifinales de la Copa del Rey, en Alcalá se repitió el mismo resultado (4-2) con tantos de Saad y Sergio Lozano para los azulgranas y en la vuelta del Palau los madrileños volvieron a ganar por 3-5 (marcaron Rafa Usín, Wilde y Batería para el Barça).

"Es un partido apasionante. Tenemos la oportunidad de jugar en casa y de lograr tres puntos para conseguir una diferencia que podría ser definitiva. Aunque en la clasificación general de la Liga estemos muy igualados en todo, en los tres enfrentamientos nos han ganado y hemos de ser capaces de saber en qué nos han superado para intentar contrarrestarlo. Cuanto antes rompamos esta sensación de no volver a perder otro partido contra ellos, desde un punto de vista mental también es positivo", comentó ayer Marc Carmona en la zona mixta del Palau.

"Jugamos contra un equipo que nos exige mucho desde un punto de vista de las transiciones, pero tenemos que ser capaces de controlar el partido, de imponer nuestro ritmo y de tener más la pelota. Hay patrones que se han repetido en los tres partidos. Son ideas de juego, sistemas, cosas que ellos van a buscar y antes de una gran batalla tienes que saber cuáles son las virtudes de tu adversario y las sabemos. Por lo tanto, intentaremos contrarrestarlas", prosiguió el técnico azulgrana, quien aseguró que no realizarán un marcaje específico al portugués Ricardinho, la gran estrella de Inter y recién proclamado mejor jugador del mundo en 2014 por el portal 'Futsalplanet.com' 

Marc Carmona no podrá contar con Sergio Lozano, lesionado durante el pasado Preeuropeo después de un lamentable error en el diagnóstico de su dolencia, que se agravó con su participación en los dos siguientes encuentros. Además, Ari Santos no se entrenó ayer con un resfriado y algunas décimas de fiebre, aunque debería estar a punto esta noche. Mientras, en Inter Jesús Velasco ya ha recuperado a Cardinal después de sufrir un golpe en la cabeza, pero no podrá contar con David Pazos.

Por su parte, Paco Sedano reiteró la necesidad de corregir errores y buscar una victoria tan importante como necesaria en todos los aspectos. "Tenemos que mejorar en defensa, porque hemos encajado goles demasiado fáciles. Sabíamos cómo los podían marcar y aún así los hemos encajado. Tenemos bastante claro lo que tenemos que hacer. Hemos de jugar mejor, ajustar más la presión y estar atentos a sus puntos fuertes", manifestó el segundo mejor arquero del planeta en 2014. El madrileño comentó que su compañero Cristian se está entrenando sin ningún problema después recibir el alta y debutar en una convocatoria ante Santiago Futsal después de tres meses de baja, por lo que en breve empezará a disfrutar de minutos.

Por tanto, la afición azulgrana tiene una cita ineludible esta noche en el Palau Blaugrana. El equipo está muy agradecido al Palau por el apoyo que le ofrecen tanto en las victorias como en las derrotas y confía en ofrecer a los suyos un triunfo después de la decepción de las semifinales de la Copa del Rey y de la final de la Copa de España.

Xavi no le cierra las puertas al Barça

Tal como adelantó SPORT, el Barça y Xavi han empezado los contactos para dilucidar el futuro del jugador


Xavi, en el entrenamiento del martes con Luis Enrique EFE

Javier Miguel

7-4-2015 | 17:33 H.
El agente de Xavi Hernández, Ivan Corretja, se ha reunido este mediodía con el responsable del fútbol profesional del FC Barcelona, Albert Soler, en las oficinas del club para abrir el proceso de negociaciones respecto al futuro del centrocampista blaugrana. Esta primera toma de contacto ha servido para que el representante del jugador conozca a través de un portavoz autorizado del club que el Barcelona quiere que Xavi cumpla la totalidad de su contrato con el Barcelona, es decir, hasta el 30 de junio del 2016. El agente de Xavi se ha mostrado agradecido por el interés del Barcelona, pero ha recordado que la oferta que tiene sobre la mesa de Catar es casi irrechazable.

Tanto el Barcelona como el jugador han coincidido en descartar finalmente la posibilidad de que pudiera seguir hasta enero del 2016 y después marcharse a Catar, ya que Luis Enrique no acepta esta premisa en ningun caso. “O sigue un año más o se marcha en junio” esa fue la contestación del técnico cuando le plantearon esta posibilidad.

En todo caso, ambas partes han quedado dentro de unas semanas para una nueva reunión donde seguir perfilano el futuro de Xavi. Lo que está claro es que el jugador no le cierra las puertas al Barça y que el club, a través de Josep Maria Bartomeu, estaría dispuesto a hacer un esfuerzo para que Xavi se quede un año más.

Pero el Barcelona también es totalmente consciente que en ningún caso podrá igualar ni por asomo la oferta que tiene sobre la mesa el centrocampista procedente de Catar.

El juez Elpidio Silva se cuestiona el caso Neymar

El juez Elpidio Silva, inhabilitado por el 'caso Blesa', se cuestiona la celeridad con la que se está procesando el 'caso Neymar'


El juez Elpidio Silva se refirió al proceso del 'caso Neymar' Fuente: Revistarambla.com

SPORT.es

7-4-2015 | 12:42 H.

El juez Elpidio Silva cuestiona la celeridad con la que evoluciona el 'caso Neymar' y las sanciones que se solicitan para los directivos y ex directivos del FC Barcelona que están siendo juzgados en la causa que ha instruido su colega, el juez Pablo Ruz.

Elpidio Silva fue condenado a 17 años de inhabilitación el pasado octubre por el Tribunal Superior de Justicia de Madrid por un presunto delito de prevaricación continuada en el caso Blesa. Silva es entrevvistado en 'Revistarambla.com' que cataloga a Silva como "uno de los jueces damnificados por intentar poner coto a la picaresca y la corruptela generalizadas" en la sociedad española.

CASO NEYMAR

En la entrevista concedida a 'revistarambla.com', el juez se refiere a muchos de estos casos que están en marcha en el mundo judicial español y en un momento determinado al 'caso Neymar'. "Hay abiertos varios temas: no termino de entender la competencia que corresponde a la Audiencia Nacional, creo que le corresponde a la Audiencia Provincial por volumen, por el perjuicio hipotéticamente causado, por el ratio de actuación de los intereses en juego, y porque no veo ningún tema que tenga que ver con el interés general. El segundo tema que me sorprende es la velocidad con la que se ha instruido el caso, en 1 año y 2 meses", reflexiona Elpidio Silva.


En su opinión, la velocidad con la que se está procesando este asunto "no tiene nada que ver con lo que pasa en la Audiencia Nacional. He visto el escrito del Ministerio Fiscal y me parece excesivamente penalista y excesivamente volcado a montar la figurita del Código Penal, prescindiendo de lo que es el trabajo en un club de fútbol, prescindiendo de las estrategias empresariales que legítimamente pueden tener unos directivos, prescindiendo de las dinámicas del mundo del fútbol".

TRAS EL CLÁSICO

Silva continúa explicando: "Entonces, se prefabrican unos tipos y una descripción penal que me sorprende, también me sorprende la falta de prueba, lo cual deriva del hecho de que se ha tramitado en un tiempo récord. Y en cuanto a los daños y perjuicios que se han podido producir por parte de los más altos directivos del club azulgrana, ¿cuáles son?, ¿en qué consisten? No están determinados, hay que tener en cuenta que si el perjuicio económico no está determinado, no hay delito societario. Y me planteo la legitimidad activa que pueda tener un socio para denunciar el delito societario, puesto que no hay ningún elemento claro de perjuicio económico que se haya aportado. Es una causa que no se comprende", concluye, para añadir: "Hay otra cosa extraña: el auto de apertura del juicio oral se comunica el día siguiente de un clásico ganado por el Barça".


En cuanto a las penas que se solicitan para Josep Maria Bartomeu, presidente del FC Barcelona, y para Sandro Rosell, ex presidente de la entidad azulgrana, Elpidio Silva valora que "pueden ser incluso superiores, pero el Ministerio Fiscal siempre pide penas muy al alza para negociar, buscando una conformidad".

Elpidio Silva fue inhabilitado durante 17 años y medio de inhabilitación por el Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) por haber prevaricado de forma continuada y haber encarcelado indebidamente en dos ocasiones al expresidente de Caja Madrid, Miguel Blesa.

Guanyar a qualsevol preu

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 08/04/2015 00:00

Segueix-me

El Barça tindrà aquest vespre al Camp Nou la primera oportunitat de traslladar la pressió al Reial Madrid en la lluita pel títol de Lliga. Quan el conjunt de Luis Enrique acabi el partit contra l’Almeria, estarà a punt de començar el duel a Vallecas entre el Rayo i els de Carlo Ancelotti. Si els catalans no fallen, el Madrid no tindrà marge d’error si vol mantenir esperances de remuntada. La guerra psicològica continua i aquest cop seran els blaugranes els que jugaran abans que el seu perseguidor, amb l’objectiu de veure el partit dels blancs a Vallecas amb set punts de diferència.

Després del sofert triomf a Balaídos contra el Celta, el Barça afronta un dels duels d’entrada més desiguals del que queda de campionat: l’Almeria aterra a Barcelona en posicions de descens, ple de baixes i amb el grup sacsejat pel canvi recent d’entrenador. L’exblaugrana Sergi Barjuan ha assumit el comandament d’un conjunt andalús que només ha aconseguit tres dels últims 21 punts disputats.

La destitució de Juan Ignacio Martínez i el nomenament de Barjuan com a nou entrenador obren un escenari d’incerteses per a Luis Enrique, acostumat a disseccionar els rivals i buscar solucions en funció del plantejament de l’oponent. Aquest cop no hi haurà cap precedent vàlid, com va confirmar l’asturià en la prèvia del partit.

Rotacions obligades

L’atapeït calendari del Barça aquest mes d’abril, amb vuit partits entre Lliga i Champions, obliga Luis Enrique a fer canvis a l’onze titular, sobretot pensant en el que vindrà a partir d’ara: Sevilla al Sánchez Pizjuan, PSG al Parc dels Prínceps, València al Camp Nou, tornada a l’estadi contra els francesos i derbi contra l’Espanyol al Power8 Stadium. Tot això en setze dies.

El tècnic asturià podria donar descans a Neymar contra l’Almeria. El brasiler ha perdut la guspira de cara a porteria que tenia a l’inici de temporada, i porta un mes i mig sense marcar; s’ha col·locat en el focus de les crítiques d’una part de l’entorn. En lloc seu entraria Pedro Rodríguez, que ha perdut presència en l’onze durant aquest 2015 i només ha sigut titular en un dels últims nou partits que ha disputat l’equip. Qui jugarà segur és Leo Messi, que porta tres partits sense marcar, i ha vist com Cristiano Ronaldo el superava a la taula del pitxixi després dels cinc gols contra el Granada. El portuguès té ara quatre gols de diferència respecte a l’argentí.

A la medul·lar, l’asturià podria canviar totes les peces respecte a Balaídos. La sanció de Sergio Busquets, que va veure la cinquena groga contra el Celta, obliga a situar Javier Mascherano com a pivot, mentre que la parella d’interiors podrien ser Xavi i Rakitic, que entrarien per Iniesta i Rafinha.

En la parcel·la defensiva, Gerard Piqué podria descansar. La baixa del central, sumada a la d’un Jordi Alba que treballa per recuperar-se dels seus problemes físics i estar a punt per al partit d’aquest cap de setmana a Sevilla, podria comportar l’entrada de Marc Bartra a l’onze titular, al costat de Jérémy Mathieu a l’eix de la defensa, i Adriano seguiria sent titular al carril esquerre. El lateral dret, teòricament per a Dani Alves, podria ser per a Martín Montoya. El lateral català, inèdit en els últims partits, necessitaria minuts si ha de jugar contra el PSG a París, un partit que no podrà disputar Alves perquè està sancionat.

El joc i la classificació

Conscient que l’equip va generar dubtes contra el Celta, Luis Enrique va posar èmfasi ahir en els resultats que ha aconseguit el grup i que han permès que el Barça estigui actualment en una situació “privilegiada”, cosa que li permet relativitzar les crítiques pel joc. “Aquí ven l’excés per a bé o per a mal”, va deixar caure l’asturià quan se li va plantejar el debat. “No he vist cap equip de la història del futbol que jugui 38 partits de la mateixa manera. A tots ens agradaria jugar tots els partits molt bé, però és una utopia, a més, el futbol seria molt avorrit”, va afirmar Luis Enrique després de l’entrenament previ al compromís contra els andalusos, que contra el Barça només han obtingut dos empats en els 10 últims duels, i tots dos a l’estadi Juegos del Mediterráneo.

Luis Enrique també va voler relativitzar la campanya que s’ha encetat a Madrid per intentar la remuntada a la Lliga. A la capital espanyola hi ha conjura dins i fora del vestidor blanc per aconseguir el títol. L’asturià, confiat, diferencia la conjura de l’entorn de la que hi ha de portes endins, ja que no hi ha cap vestidor més unit que el del Barça. “Més tots a l’una que nosaltres no hi ha cap equip. El que passi fora m’interessa molt poc, no ho puc controlar”, va dir l’asturià, sempre recelós amb l’entorn i la premsa.

Precisament, Luis Enrique va voler respondre a les informacions aparegudes a Madrid i que asseguraven que a Balaídos va demanar-li a Busquets que provoqués una targeta per perdre’s el partit d’avui i estar preparat per jugar el tram decisiu de curs. “T’equivoques. No li vaig demanar que provoqués una targeta, sinó que anés amb compte amb les targetes”, va respondre al periodista per tallar d’arrel la polèmica i centrar-se en el rival d’avui. El tècnic vol guanyar a qualsevol preu, sap que el seu gran aval és el treball diari, però sobretot ho seran els títols si els aconsegueix.

Taxatiu i sense respostes

Quan una pregunta o una valoració no li agrada, el tècnic no té cap problema a fer-ho palès. Ahir va ser taxatiu quan se li va preguntar per les imatges de Neymar mocant-se davant d’un rival, Hugo Mallo, en el partit contra el Celta. “No he vist res d’això”, va dir sec l’asturià. A més, quan se li va preguntar pel fet que ell havia canviat el model de La Masia, va evitar respondre. “És bo o dolent?”, va preguntar a la periodista, que va dir que ella només feia la pregunta. “Si no consideres res, jo tampoc contesto”, va dir l’entrenador asturià.

El filial com a símptoma

JORDI BORDA | 06/04/2015 21:56

Segueix-me

El pròxim president del Barça i la junta sorgida de les eleccions de l’estiu tindran com a repte majúscul, entre moltes altres situacions, redreçar el futbol base. Hi ha massa indicis que apunten que la cosa avança en la direcció equivocada i fins i tot ha retrocedit anys en algunes matèries cabdals. Massa símptomes que assenyalen que aquesta temporada està esclatant una malaltia producte de petits errors no resolts i que han anat creixent durant les últimes temporades. Els petits errors que han fet una bola grossa i ara treuen el cap a la superfície. El filial se salvarà. N’estic convençut. Si algú ha vist els últims dos partits segur que ha detectat un canvi d’actitud i una intensitat diferent. És cert que l’equip transmet una certa sensació de tremolor de cames i que no hi ha manera que s’escapi de repetir equivocacions en defensa, però Jordi Vinyals ha tocat alguna tecla que insinua un canvi en positiu. Dos empats i una imatge diferent que obren una miniescletxa per a l’optimisme.

Diagnosticar la patologia ha de ser el primer pas per pensar a redreçar el camí. Detectar les equivocacions que han semblat menors i innòcues en el moment de produir-se, però que han seguit latents fins a afectar algun òrgan vital. Els fitxatges. Durant els últims anys les incorporacions per reforçar el filial han quedat en mans de determinats elements de la direcció esportiva, que no tenien mà al primer equip. Amb Guardiola marcant la línia en els primers anys de legislatura, aquests elements de la direcció esportiva es van resignar a gestionar el filial des dels despatxos. Objectivament, no se n’han sortit. I han deixat en herència uns problemes estructurals que s’han traduït en la dinàmica negativa que estem patint als nostres dies. La gestió de les categories inferiors tampoc hi ha ajudat. De cop i volta el Barça B s’ha enfrontat a una temporada difícil sense pals de paller com Ilie, Sergi Gómez i Planas. Des de sota han pujat jugadors amb molt talent però poc preparats per al repte. Un tractament deficient de les categories més baixes esclata ara al Miniestadi.

Estàvem acostumats a mirar al Mini per imaginar com seria el primer equip. Avui només Samper i Munir (potser Grimaldo) presenten candidatura per pujar al Camp Nou. Fa uns mesos el vicepresident Jordi Mestre va sentenciar que no seria “un drama” perdre la categoria del filial. Segurament té raó. L’autèntic drama es produiria en cas de no intervenir decisivament per canviar la dinàmica general del futbol base. Salvar el B és només el principi.

El Barça perd contra l'inter Movistar i cedeix el primer lloc de la lliga regular (2-3)

FERRAN MITJÀ | Barcelona | 07/04/2015 22:50

El Barça-Inter Movistar, que s’ha endut l’equip de Jesús Velasco (2-3) amb un gol a falta de 53 segons, no era un partit de futbol sala qualsevol. Era el partit, era el partit entre els dos millors conjunts de la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS), era el partit més atractiu que ofereix aquest esport actualment, però sobretot era el partit que definia la primera posició de la lliga regular. L’enfrontament ha tingut de tot. El Barça s’ha presentat amb tot de cara a l’última jornada: un punt més que el seu rival (71 dels catalans per 70 dels madrilenys) a la classificació i jugant a casa. Inter Movistar s’ha presentat a la cita amb la tranquil·litat del que no té res a perdre, jugant a fora i per sota en la taula. Amb aquesta victòria en feu català, els madrilenys acaben la lliga regular en primera posició. El Barça, doncs, perd el factor pista per a una hipotètica final davant
d’Inter.

Dos partits en un
El partit i les sensacions s’han dividit en dos, que coincideixen temporalment amb la primera i la segona meitat. La primera pel Barça, la segona per Inter Movistar. Durant els primers 20 minuts La defensa del Barça ha fet estèril el gran joc de quatre que acostuma a practicar l’equip de Jesús Velasco. Els blaugranes han aprofitat el joc posicional, liderat pels seus pivots (Wilde i Ferrao) i ha tret profit de l’estratègia. Bateria ha estrenat el marcador, al minut 12, a la sortida d’un córner. El gol del brasiler ha destrempat a Inter Movistar, que mentre encara s’aixecava de la primera batzegada, ha rebut la segona tres minuts després. El Barça ha elaborat una bona jugada col·lectiva que ha culminat Lin al segon pal.

La segona meitat ha estat completament diferent. L’empenta ha canviat de samarreta i s’ha vestit de verd. Els de Jesús Velasco han avançat les línies defensives per pressionar en tota la pista. L’experiment ha donat resultat als madrilenys, que als cinc minuts de la reimpresa ja han empatat el matx amb gols d’Ortiz i Rivillos.

Final amb porter jugador
Inter Movistar necessitava els tres punts per quedar primer de la lliga regular, l’empat valia al Barça. Jesús Velasco no ha tingut més remei que treure el porter jugador i arriscar per la victòria, a falta de quatre minuts. A falta de 53 segons, una altre vegada Rivillos ha clavat un xut creuat per definir el partit, i la lliga regular.

El Barça, a asaltar la fortaleza del RK Zagreb en la ida de cuartos

El equipo que dirige Xavi Pascual visita la pista del RK Zagreb con el objetivo de lograr un buen resultado de cara a la vuelta del sábado 18 en el Palau. Jugar la FInal Four es el objetivo y... prácticamente una necesidad


Kiril Lazarov se enfrenta al que fue su club en dos etapas diferentes Joan Ignasi Paredes

David Rubio

8-4-2015 | 19:13 H.

Con el recuerdo de la espectacular exhibición blaugrana en la ida de los octavos de final de la Champions a domicilio frente al Aalborg danés (11-31), el FC Barcelona afronta hoy una durísima prueba en la ida de cuartos en la inexpugnable pista del RK Zagreb croata (ahora HC Prvo plinarsko drustvo Zagreb por motivos publicitarios). Y es que el campeón croata, que dirige el mítico exjugador azulgrana Veselin Vujovic, ha ganado sus seis partidos como local en la presente edición del máximo torneo continental.

La gran novedad en el conjunto barcelonista es la recuperación de Aitor Ariño, que ha recortado de manera espectacular los plazos tras la rotura de fibras del gemelo interno de la pierna izquierda que se produjo en la vuelta de octavos el pasado 22 de marzo. Por tanto, Xavi Pascual cuenta con la totalidad de la plantilla en una expedición que partió ayer hacia Zagreb y regresará en un vuelo chárter con destino a Valladolid, ya que este sábado (18.00 horas) visitan la pista del MMT Seguros Zamora en la competición liguera, un partido en el que el Barça revalidará el título si suma una nueva victoria.

"Somos conscientes de la dificultad que conllevan los cuartos de final de esta competición. Hemos preparado muy bien este partido e intentaremos hacerlo lo mejor posible, pero sabiendo que jugamos contra un equipo que es incapaz de perder en casa. En su cancha han sacado muy buenos resultados, sobre todo las victorias contra el Kiel y el PSG", manifestó ayer Xavi Pascual antes de partir hacia Croacia.

"No me preocupa el ambiente que haya, me preocupa cómo enfoquemos lo que tengamos delante. Me tengo que preocupar de los jugadores rivales. El Zagreb me recuerda a la Jugoplastika (Toni Kukoc, Dino Radja y compañía). Quizás en los próximos tres años comenzarán a salir jugadores espectaculares de este equipos de los que ahora mismo no habla nadie", comentó el técnico azulgrana acudiendo a un símil baloncestístico.

Xavi Pascual también tuvo palabras de elogios para el míster del RK Zagreb, un Veselin Vujovic que hizo historia en el FC Barcelona y fue clave en la conquista de la primera Copa de Europa blaugrana, en 1991 ante el Proleter yugoslavo en una plantilla que también integraba el propio 'Pasqui'. "Harán un juego agresivo, harán todo lo posible para ganar. Vujovic es un competidor nato e intentarán hacer su juego. No será un partido fácil", apostilló Xavi Pascual.

“Estamos preparados. Llevamos varias semanas entrenando todo lo que hace el Zagreb. Los años anteriores hemos hecho tres idas de cuartos de final desastrosas y no puede volver a pasar (38-31 ante el Rhein Neckar en 2014, 25-20 frente al Atlético en 2013 y 29-23 en Copenhague en 2012)”, indicó el capitán Víctor Tomás.

El gran peligro ofensivo del campeón croata es su extremo derecho Zlatko Horvat, que ha anotado ya 66 goles en esta Champions (57 en la fase de grupos y nueve en octavos). También destacan los internacionales croatas Luka Stepancik (lateral derecho), Filip Ivic y Ilija Brozovic (ambos pivotes), el extremo izquierdo Lovro Sprem y el lateral izquierdo Stipe Mandalinic.

Primera dedicatoria de Bartra a su futura hija

El defensa del FC Barcelona Marc Bartra aprovechó su gol ante el Almería para dedicar el tanto a la niña que espera junto a su pareja sentimental Melissa Jiménez


Bartra tuvo una cariñosa dedicatoria para su hija AFP

Alfonso Callejas

8-4-2015 | 22:00 H.

Marc Bartra vivió este miércoles una noche muy especial. El joven central del Barcelona volvió al once titular para formar pareja en el eje de la zaga junto a Javier Mascherano y el partido ante el Almería le deparó buenas noticias.

Bartra consiguió junto al resto de compañeros y, especialmente, Claudio Bravo que la portería azulgrana volviese a quedar a cero y tuvo la recompensa del gol para volver a ver puerta casi un año después, ya que el último tanto de Bartra se remontaba a la pasada final de Copa del Rey ante el Real Madrid.

El gol, su cuarto en el primer equipo azulgrana, permitió también que Bartra protagonizase una celebración muy especial. El central del Barça dedicó el tanto a su pareja sentimental Melissa Jiménez y a la hija que ambos esperan.

Hace apenas un mes Bartra anunció públicamente a través de las redes sociales que ambos estaban esperando una hija, tras varias semanas de rumores. El mensaje estuvo cargado de afecto: "A Meli y a mí nos hace mucha ilusión daros una de las noticias más importantes de nuestras vidas. Vamos a ser padres por primera vez, nuestra hija está en camino. Es un gran momento para nosotros y un motivo más para seguir trabajando duro y no bajar los brazos!".

Guanyar partits costa diners

TONI PADILLA | 09/04/2015 00:00

Segueix-me

Fins que Messi es va inventar un gol del no-res, el Camp Nou badallava, ensopit, mentre el Barça tocava la pilota sense aconseguir obrir la llauna de l’Almeria. No era un estadi nerviós, ja que l’equip de Sergi, malgrat les curses esbojarrades de Thievy, semblava destinat a l’escorxador. Era un estadi amb mandra, endormiscant-se. I Messi, una mica trist i sense la màgia que tenia abans de rebre el famós cop al peu, estava a l’altura del partit. Fins que va alçar la vista, va traçar al seu cap una trajectòria molt complicada i la va executar. Un gol magnífic. Fins al final del partit, l’Almeria va fallar les poques ocasions que va tenir. Luis Suárez, en canvi, va inventar-se un altre gol preciós, doblegant la mà del porter de l’Almeria. I la resta va ser bufar i fer ampolles, guanyant un partit que no passarà a la història en què el millor, més que la manera d’aconseguir-ho, van ser els objectius assolits: donar descans a jugadors com Piqué, Neymar i Iniesta, fer pujar la moral a Bartra i Sergi Roberto, enamorar-se una mica més de Xavi i un golet més d’un Messi que va buscar el segon gol fins al final.

El Barça va guanyar el partit per ser el Barça. Per ser un club gran, per moure gentades i milionades i poder pagar els salaris, o els fitxatges, dels jugadors que, quan tothom està espès, inventen gols impossibles. És una obvietat, però els gols, com els títols, valen diners. Ho sap el Barça, i ho sap el Reial Madrid. Just quan els jugadors del Barça encara sortien de la dutxa, gairebé tots marxant directament a sopar, sense parlar amb els mitjans, el Madrid patia a Vallecas. Pressionat pel triomf del Barça, l’equip d’Ancelotti va jugar un primer temps lamentable, sense ocasions. Sense olorar la pilota. El Rayo de Paco Jémez, amb quatre canyes, però amb tot l’idealisme del món, li va pispar la pilota, va crear ocasions... i les va fallar totes. A la segona part, quan les cames dels jugadors de Vallecas van començar a tremolar, el Madrid va colpejar amb gols de Cristiano i James. Dos d’aquells jugadors, com Messi i Suárez, que plegats, deuen costar més de 200 milions d’euros.

Ni el Barça ni el Madrid van jugar bé. L’equip de Luis Enrique, però, va tenir una voluntat constructiva en tot moment, a diferència d’un Madrid que va deixar que el Rayo es quedés sense aire als pulmons. I, quan va ser el moment just, Cristiano va saltar dins de l’àrea per fer el primer gol. El duel continua, amb dos gegants estudiant-se, esperant l’ensopegada de l’altre. El Barça no va fallar. El Madrid, tampoc. Ara aquest dissabte el calendari afavoreix els blancs. Juguen abans, contra l’Eibar, a casa. I el Barça juga després on encara no ha guanyat ningú, Sevilla. Per sort, el líder hi arribarà descansant després de passejar-se contra l’Almeria.

El Barça més ignífug surt viu de l'infern de Zagreb (23-25)

GONZALO ROMERO | Barcelona | 09/04/2015 21:52

A 60 minuts de Colònia. El Barça d'handbol ha sigut el primer en colpejar i ha superat el Zagreb al partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions (23-25), eliminatòria prèvia a la Final Four a terres alemanyes. L'equip de Xavi Pascual, seriós, centrat, ha conquerit l'Arena de Zagreb, la pista més espectacular de la competició, on equips com el Kiel o el Paris-Saint Germain no han aconseguit puntuar.

A diferència de la temporada anterior, el Barça és un equip sobradament madur i ja no es deixa intimidar per un ambient com el d'aquest pavelló, senzillament màgic. La pista continental, amb 15.000 persones, respira una atmosfera infernal, que finalment no ha aconseguit fregir l'equip blaugrana, vestit amb la seva equipació més ignífuga. L'eliminatòria no està sentenciada, ni molts menys, però els barcelonins han donat el primer pas.

Partit vibrant i rodó el dels de la Lliga Asobal, que ha començat amb un ritme enormement frenètic. Fins al minut 4, de fet, cap dels dos equips ha sigut capaç d'estrenar el marcador. Saric, per primera vegada titular aquest curs en un matx calent, i Ivic han sostingut el seu equip quan pitjor han anat les coses. Ells i les defenses s'han erigit com a grans protagonistes del xoc.

La contundència de la defensa local

Els locals, que han sortit amb un contundent 6:0, han aconseguit aturar la característica mobilitat de pilota barcelonina. Els defensors croats no han deixat descansar els primeres línies del Barça. Contacte, contacte i més contacte. Fins i tot quan han anotat, els jugadors barcelonins han patit la duresa dels defensors contraris. Tot és qüestió de marcar el territori, de desgastar.

El 4-4 del minut 10 ha fet justícia al gran nivell defensiu, més brillant que les accions ofensives. Stepancic ha sigut l'excepció a una bona actuació blaugrana davant la seva porteria i ha tornat a ser la pedra angular de l'atac dels de Vujovic. El jove lateral dret, valent i decidit, s'ha aixecat jugada rere jugada des dels 9 metres. El 2n defensor d'aquella zona –Raúl Entrerríos– ha patit de valent per aturar el seu braç esquerre, prodigiós.

Els balcànics han mogut molt bé la pilota, inicialment millor que l'equip català, que s'ha vist sorprès pel bon rendiment defensiu rival. El Barça, però, és una màquina molt rodada que gairebé no comet errors. Aquesta capacitat ha sigut l'element que ha trencat la igualtat. El Zagreb ha pagat molt cares fins a tres innocents errades en joc posicional. El sempre veloç Sigurdsson, letal al contraatac, ha posat el 5-9 al minut 20.

Canvi defensiu, regularitat blaugrana

Vujovic, desesperat, ha mogut el seu equip buscant la fórmula de l'èxit. Una de les primeres decisions destacades del tècnic ha sigut canviar el seu model defensiu, que ha passat a ser un 3:2:1 força profund, amb Lovro Sprem com a home més avançat i fent defensa mixta quan l'equip de Pascual ha transformat a doble pivot.

El treball de Sorhaindo i posteriorment de Noddesbo a la línia dels 6 metres ha sigut espectacular i vital. Gràcies a la seva contínua lluita a la línia dels 6 metres, el conjunt visitant ha trobat situacions còmodes de llançament i ha fet estèril l'esforç defensiu dels de casa.

Partit complicat, fet a mida pels segones línies blaugranes. Karabatic, tot i això, no ha estat disposat a quedar-se en un segon pla. El serbi de naixement ha tornat a demostrar la seva potència física i la seva intel·ligència esportiva per trencar el plantejament defensiu balcànic (4 gols en la primera part), que ha acabat sent gairebé un 3:3, amb Sprem molt a sobre del campió del món. El dretà no entén de lògiques, i amb 4 gols de forma gairebé consecutiva ha situat el seu equip amb un bon +4 al descans (10-14).

Rols i rendiments

Sarmiento, que sense cap mena de dubte està disputant la seva millor campanya a Barcelona, ha sigut la figura que ha desequilibrat el partit. Amb un un contra un prodigiós, el canari ha dirigit amb mestratge l'atac visitant, encertadament regular. L'internacional espanyol ha sigut la cara i Rutenka la creu. El bielorús no acaba de funcionar aquest any i només ha sortit a pista per llançar un penal. Pena màxima, precisament, que ha errat.

El seu equip, però, no l'ha trobat a faltar. Amb Stepancic (9 gols) novament endollat, el Barça ha hagut de tornar a mostrar la seva millor versió per evitar una reacció dels balcànics, que han posat el 17-20 a falta d'un quart d'hora pel final. Aquests quarts de final suposen tot un xoc de trens entre l'excel·lència de l'etern candidat a fer-se amb el títol i el talent dels combatius lleons blancs.

Amb el seu característic estil, amb més cor que cap, el Zagreb ha aconseguit situar-se a una diana dels del Palau Blaugrana a un minut per tancar el 'show'. El conjunt de la Premijer Liga, que ha tingut pilota per empatar, s'ha topat amb un enorme Saric (13 aturades i més d'un 50% d'efectivitat), que ha evitat el gol.

Els catalans, aprofitant la intervenció del nacionalitzat qatarí, han vist porteria a la seva darrera possessió, que ha acabat amb una enorme rosca del seu capità, Víctor Tomàs. Victòria treballada i eliminatòria lleugerament decantada. El Barça, que està més a prop d'aconseguir el seu objectiu d'arribar a la fase final de la Lliga de Campions, només ha de rematar el proper dissabte la feina que ha iniciat a Croàcia (23-25).

Fitxa tècnica:

Zagreb (10+13): Ivic; Horvat (5, 4p),Stepancic (9), Brozovic (2), Josip Valcic (2), Pavlovic (-), Sprem (-) -siete inicial-, Sebetic (-), Tonci Valcic (-), Mandalinic (3), Vuglac (1), Celica (-), Susnja (1), Obranovic (-), Kovacevic (-) i Stevanovic (p.s.)

Barça (14+11): Saric; Víctor Tomás (5), Viran (-), Sorhaindo (1), Raúl Entrerríos(1), Karabatic (6), Sigurdsson (4), -siete inicial-, Lazarov (5, 4p), Rutenka (-), Noddesbo (-), Sarmiento (2), Gurbindo (1) i Pérez de Vargas (p.s)

Àrbitres: Csaba Dobrovits (HON) i Peter Tajok (HON)

Exclusions: Tonci Valcic (m.31), Kovacevic (m.46) i Viran (m.39).

Marcador cada cinc minuts: 1-1, 4-3, 5-6, 6-9, 7-11, 10-14 (descans), 12-16, 17-20, 18-21, 21-24 i 23-25 (final).

El Barça apura en Estambul sus opciones de ser primero

Euroliga > 09-04-2015 > 21:57

Maite Antón

El Barça afronta la última jornada del Top 16 de la Euroliga con la posibilidad de acabar primero del grupo E. Estas son las cinco claves del duelo que este viernes juegan los blaugrana ante el Galatasaray en Estambul. 

1. Las cuentas claras: Hacerse con el liderato final está complicado, pero no es imposible. Todo pasa por una victoria en Estambul y una derrota del Real Madrid en su feudo ante el Zalgiris. Esta combinación daría la primera posición al Barcelona. El Galatasaray es el colista del grupo E tras haber ganado solo dos partidos por 11 derrotas. En el Palau, los de Xavi Pascual vencieron por 82-70. En caso de acabar segundos, el Barça se mediría en cuartos de final al Olympiacos, que será seguro tercero haga lo que haga en su partido contra el Nizhny.

2. Sin Navarro ni Doellman: El capitán Juan Carlos Navarro no se desplazó a Estambul por "unas molestias que arrastra desde hace tiempo" según desveló Pascual. Dicho de otra forma, el técnico barcelonista no quiere forzar más de la cuenta a Navarro y prefiere reservarlo para "la espiral de tres partidos consecutivos" en la que ahora entrarán cuando arranque el play-off de cuartos el próximo martes día 14 de abril. Tampoco jugará Justin Doellman por problemas físicos en un gemelo.

3. Partido a puerta cerrada: El duelo en el Abdi Ipekci Arena de Estambul tendrá una particularidad: será a puerta cerrada. El Galatasaray debe cumplir un partido de sanción por los incidentes previos al partido que jugó en Berlín contra el Alba el pasado 19 de marzo. "Será extraño. No tenemos demasiadas experiencias al respecto. Costará coger el ritmo y el 'feeling' en el juego. Es mucho más difícil de lo que parece", auguró Pascual.

4. Huérfanos de Arroyo: La marcha del base Carlos Arroyo, quien se fue por los retrasos en el pago de sus nóminas, ha dejado huérfano de un líder al Galatasaray. La principal referencia ofensiva del equipo turco es el pívot Zoran Erceg, máximo anotador con una media de 13,3 puntos. También destacan el base Ender Arslan (9,6), el alero Vladimir Micov (9,3) y el pívot Patric Young (9,1).

5. ¿Volverá a liarla Hezonja?: Tras su partidazo ante el Real Madrid, en el que clavó cinco triples, la baja en el perímetro de Navarro puede permitir a Hezonja disponer de más minutos para dar otro paso adelante en su juego y confianza, algo que sería clave para afrontar el play-off de cuartos con la mejor motivación posible. Además, el croata está en el centro de todas las miradas por el interés que está despertando en la NBA donde las previsiones le sitúan en el Top 10 del próximo draft, lo que podría propiciar su salida del Barça. Su futuro es toda una incógnita.

Fer els deures i esperar l’ensopegada del Madrid

NURIA GARCÍA | Barcelona | 10/04/2015 00:00

El Barça s’enfronta al Galatasaray en l’últim partit del Top 16 de l’Eurolliga (19 hores, Esport3), ja amb la segona plaça del grup assegurada. Els blaugranes, tot i que ho tenen complicat, encara tenen opcions de ser primers de grup. Això sí, no depenen d’ells mateixos per aconseguir-ho: estan obligats a guanyar i esperar una ensopegada del Madrid, que s’enfronta al Zalgiris Kaunas a casa després del partit dels blaugranes (21 hores, Canal+ Deportes).

El rival, el Galatasaray, a priori no ha de complicar gaire la vida als blaugranes, ja que amb dues victòries en tretze partits és el pitjor de tots els que juguen el Top 16. Els problemes econòmics que viu l’entitat han fet que alguns jugadors hagin decidit marxar, fet que ha agreujat la situació del club. “La situació econòmica del club no és bona, però jugaran sense pressió, ja que és el seu últim partit a Europa”, avisa Àlex Abrines. A més, a causa dels incidents que hi va haver en el partit del 20 de març contra l’Alba de Berlín, el partit es jugarà a porta tancada. El fet que no hi hagi públic a l’Abdi Ipecki Arena afectarà d’alguna manera els jugadors d’un i altre equip. “Serà estrany. No tenim gaires experiències de situacions com aquesta. Costarà tenir ritme i agafar feeling en el joc”, va reconèixer Xavi Pascual, entrenador del Barça, mentre que Abrines va afegir: “Serà difícil concentrar-se, s’assemblarà més a un entrenament que a un partit”.

Els de Pascual viatgen a terres turques sense Justin Doellman -que ja s’ha perdut els últims partits per unes molèsties al bessó- ni Joan Carles Navarro, en aquest cas per precaució. “Arrossega problemes musculars des de fa temps i preferim que es quedi per fer treball específic de recuperació, ja que ara arriben setmanes molt exigents, amb tres partits per setmana”, va dir el tècnic blaugrana.

L’equip confia a aconseguir un bon resultat i aprofitar “la dinàmica guanyadora”, ja que els blaugranes acumulen quatre triomfs consecutius, set si només comptem els partits de la competició europea. “És cert que falta polir detalls, però estem en un bon estat de forma”, va dir Abrines, a qui, tal com va avançar ahir l’ARA, el Barça vol renovar per sis temporades.

En cas d’acabar segon de grup, el Barça s’enfrontaria als quarts de final de l’Eurolliga a l’Olympiacos, mentre que si acabessin primers s’assegurarien un aparellament més còmode.

El Barça inicia una campanya per donar a conèixer la Fundació del club

TONI PADILLA | Barcelona | 10/04/2015 14:16

El Barça impulsarà els propers dies una campanya destinada a potenciar la Fundació del Club. "És la gran desconeguda del Barça, quan arriba a milions de persones" defensa el President Josep Maria Bartomeu. La campanya, sota el lema "El Barça arriba a tothom", utilitza casos concrets en que las feina de la Fundació ajuda nens en el seu dia a dia.

La Fundació arriba als 20 anys de vida. Fundada per la directiva Nuñez, ha passat de potenciar esports amateurs a ser un projecte global destinat a "educar en els valors de l'esport els joves". La directiva de Laporta va marcar un abans i un després quan va decidir destinar el 0,7% dels beneficis del club als projectes de la Fundació, tots amb fins benèfics, sense cap interès comercial. I la directiva Rosell va fer un pas endavant quan va proposar a tots els jugadors destinar el 0,5% del seus sous, quan renoven o fitxen, a la Fundació. "És una feina de totes les directives durant 20 anys, un projecte de club" defensa Bartomeu. Pel que fa a l’evolució pressupostària, la Fundació també està en augment constant. La temporada 2008/09 va comptar amb 5,5 milions d’euros de pressupost i la previsió per a la temporada 2014/15 és de 10 milions.

Actualment, La Fundació del club és una de les més importants dins de l'esport. Amb dues grans línies de treball. La primera, els programes propis de la fundació:

- Barça Kids. Projecte que aposta pels valors de l'esport en el marc escolar, amb presència als territoris de parla catalana. Actualment arriba a uns 70 municipis, amb més de 15.000 beneficiaris. Durant una setmana, el projecte arriba a una escola però després els professors gaudeixen de material multimèdia i un portal web per seguir treballant continguts en que l'esport serveix per fomentar valors com la feina en equip.

- Futbol Net. Aquest projecte arriba a més de 40 països. És un programa d'interacció comunitària que lluita contra problemes com l'absentisme escolar o la violència. Ara mateix arriba a més de 400.000 joves de quatre continents.

- Som el que mengem, per potenciar els bons hàbits alimentaria col·laborant amb la Fundació de Ferran Adrià i aquella de Valentí Fuster.

La segona línia de treball és crear aliances amb grans institucions per poder arribar més enllà. Ara mateix la Fundació treballa amb Unicef, El Comitè Olímpic Internacional (s'utilitza el projecte de Futbol Net als centres del COI a l'Àfrica), la Fundació Bill&Melinda Gates per lluitar contra la Pòlio, El Banc Llatinoamericà de desenvolupament, La fundació del vaticà Scholas, la Fundació Leo Messi, l'Institut "Projecte Neymar", la Fundació Rafa Márquez, la Fundació 'Pies descalzos' de Shaqira i la Fundació Johan Cruyff.

Cada any el Club, a través de la Fundació, dóna 1,5 milions d’euros a l’Unicef per a l’execució conjunta de projectes solidaris. En l’actualitat s’estan duent a terme a la Xina, al Brasil, a Ghana i a Sud-àfrica i estan basats en el foment de l’educació a través de l’esport. Enguany aquesta aliança s’ha reforçat amb la campanya ‘1in11’, que ha aconseguit recaptar més de 3 milions d’euros que aniran destinats directament a l’Unicef per desenvolupar projectes de foment de l’educació a Bangla Desh, a Indonèsia i al Nepal. Per tant, aquesta temporada el Barça aporta 4,5 milions d’euros a aquesta entitat de les Nacions Unides. Aquest projecte s'ha fet amb Unicef i la Fundació del Qatar ' Reach Out to Asia' (ROTA), per recollir diners amb iniciatives com una subhasta d'art inspirada en els jugadors del Barça. Els beneficis s'han fet servir per treballar a Indonèsia, Nepal i Bangla Desh.

Segons Bartomeu, una cosa és la Fundació i l'altre contractes de publicitat com aquell amb Qatar. "Cal diferenciar-ho. La Fundació és un projecte de club que ajuda i l'altre cas, un contracte que ens cal per afrontar els reptes esportius i institucionals". Bartomeu ha recordat que els projectes de la Fundació mai es fan a les Escoles esportives del club, ja que cal separar-ho "dels negocis".

El Barça arriba als quarts de final de l'Eurolliga amb vuit victòries consecutives (65-88)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 10/04/2015 22:40

• •

El Barça no ha fallat a la pista del Galatasaray (65-88) i ha tancat el Top 16 de l'Eurolliga amb la seva vuitena victòria consecutiva. Com el Reial Madrid també ha fet els deures contra el Zalgiris (99-83), l'equip blaugrana jugarà els quarts de final contra l'Olympiacos.

Ante Tomic, que ha sumat 20 punts amb 9/10 en tirs, ha estat un dels jugadors del Barça més destacats a Istanbul. Xavi Pascual ha tingut les baixes de Joan Carles Navarro i Justin Doellman per a un partit que s'ha jugat a porta tancada, sense espectadors. L'entrenador podrà comptar aquest diumenge a la pista del Reial Madrid amb el capità català, però no amb l'aler pivot nord-americà.

El Barça ha arribat al descans amb una renda de cinc punts (34-39). Ante Tomic i Tibor Pleiss han dominat el joc durant la primera meitat d'un partit en què els dos equips han tingut problemes per mantenir la concentració i la tensió competitiva, sobretot en defensa.

L'equip blaugrana ha aconseguit una renda de deu punts a l'inici de la segona meitat i ha sabut mantenir l'avantatge fins al final del tercer període (51-61). El Galatasaray, que ha perdut els últims onze partits que ha disputat a l'Eurolliga, s'ha rendit a l'inici de l'últim quart, quan el Barça ha obert una escletxa, ja definitiva, de 20 punts (51-71).

El jove Ludde Hakanson ha disputat els últims minuts del partit.