"El Barça és víctima de la guerra política que es viu entre l'Estat i Catalunya amb la independència": les opinions

ARA | Barcelona | 24/03/2015 10:48

La  petició de presó de la Fiscalia per a Bartomeu i Rosell centra bona part dels articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimarts. El triomf blaugrana al clàssic també és un altre dels temes tractats.

Josep Maria Casanovas, a l''Sport'
"Més que una acusació, sembla una persecució, una cacera, ja que són tractats gairebé com a delinqüents. Ho hem vist diversos cops. El Barça és víctima de la guerra política que es viu entre l'Estat i Catalunya amb la independència com a teló de fons".

Joan Vehils, a l''Sport'
"Pel bé del Barça, el millor seria que el judici se celebrés amb la mateixa celeritat amb la qual ha actuat fins ara el jutge, que declarés Bartomeu innocent i després, que el soci votés".

Emilio Pérez de Rozas, a l''Sport'
"Com sempre, Luis Enrique només vol compartir els èxits a nivell global, d'equip, de vestidor, de club, de Barça. Per això va descartar que els fitxatges  fossin seus, de ningú. 'És igual qui els hagi fet', va insistir Lucho diumenge amb serenitat i sinceritat. 'Són del Barça i la satisfacció de tenir-los ha de ser compartida per tots'".

Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'
"La Fiscalia, després de guanyar el Barça el clàssic, va decidir que era el moment adequat per fer públiques les penes de set i dos anys que vol imposar a Rosell i a Bartomeu i l'esgarrifosa multa al club per una qüestió d'interpretació. [...] Una cosa és que el cas vagi per la via administrativa i l'altra, demanar que els presidents del Barça vagin per parells a la presó".

Dagoberto Escorcia, a 'Mundo Deportivo'
"M'agrada aquest Barça perquè va guanyar al Madrid que alguns diuen que ara juga com el Barça del Pep. Mentida. Ja voldria jugar aquest Madrid com aquell Barça. M'agrada aquest Barça de Luis Enrique perquè guanya tot i no jugar al seu més alt nivell".

Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'
"Algú diria que Florentino té més amics a la RFEF que al Barça i que algun d'ells el traurà de l'embolic i portarà la final a València perquè el Madrid no perdi un altre cop contra l'Athletic i el Barça. Aquest cop, a la Copa".

Toni Brosa, a 'L'Esportiu'
"El Barça va xutar més que el Madrid i Casillas va salvar més que Bravo. Esclar que el Madrid és aquell equip que quan guanyava 1-0 en l'últim minut i jugant malament és l'equip que no defalleix i no falla, i quan perd com abans-d'ahir al Camp Nou és el millor. Allà sempre veuen el got ple. No com aquí".

Àlex Santos, a 'L'Esportiu'
"És difícil que ara la gent blaugrana demani a Bartomeu que marxi, perquè els resultats no animen a enfadar-se al final del partit, però potser comença a ser hora que des de la mateixa junta ara es reclami novament la paraula per treure d'aquest malson l'entitat, encara que per això hagi de rodar el cap de qui sigui, fins i tot el del president, pel bé del Barça".

Un esmorzar indigest

JORDI BORDA | Periodista de Catalunya Ràdio | 24/03/2015 00:00

Així estàvem. Esmorzant encara amb aquell somriure tonto de quan el dia abans el Barça ha guanyat un clàssic. Entre el cafè amb llet i el croissant treu el cap el fiscal de l’Audiència Nacional per indigestar-nos el primer àpat de l’endemà. El president Bartomeu ho ha clamat amb poca convicció però les casualitats temporals apuntalen el discurs que “certs poders de l’Estat” actuen en contra del Barça. Segurament som davant d’una casualitat majúscula i no hi ha cap voluntat amagada en el fet que la petició del fiscal arribi poques hores després del partit més important de l’any i d’un dinar de directives tens en què Bartomeu i Florentino van tenir els seus moments de tensió a les postres. El context polític és el que és i seria naïf pensar que els poders de l’Estat no aspiressin a neutralitzar un altaveu com el Barça.

El clatellot els ha fet tornar al búnquer ara que al camp s’agafa la iniciativa. També la partida de pòquer institucional. Per primera vegada en massa temps, el Barça havia agafat avantatge. Havia jugat la carta guanyadora, la que ha enviat a la Federació Espanyola de Futbol per reclamar la final de Copa del Rei al Bernabéu. I Bartomeu havia aguantat el tipus davant de Florentino. Han tornat al búnquer com els cargols quan reben l’impacte de la sal abans d’entrar al foc. Assumint que possiblement hi ha certs poders de l’Estat que operen en contra i que quan convé saben jugar la partida amb habilitat, sorprèn la matusseria que han exhibit en alguns moments.

Sandro Rosell va prendre Neymar al poder real del Madrid. Això forma part dels seus actius. Una altra cosa és la manera com va gestionar internament el procés i l’obsessió malaltissa per enganyar a tothom anunciant que el crac mundial brasiler havia vingut per 30,40 o 50 milions menys dels que oferia Florentino. Després, Javier Faus va assumir la gestió de la defensa dels interessos judicials del club i del president. El resultat salta a la vista.

Els empresaris que estan en la mateixa situació que el Barça (i la majoria d’empresaris passen una epidèmia d’inspeccions fiscals) tenen clar que això només s’acaba de dues maneres. Una batalla al jutjat de resultats imprevisibles. O un pacte entre les parts que impliqui pagar diners i que algú assumeixi la culpabilitat. Com que ningú s’hi ha posat bé, anem avançant lentament cap a un xou judicial que ens farà avergonyir a tots plegats una mica. Només algú que discretament explori les vies possibles de pacte ho pot evitar. Algú que no sigui el que ho ha fet fins ara.

Xavi Pascual treu el fuet: "El que hauríem de fer és demanar perdó a l'afició"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 24/03/2015 15:42

Després de  la derrota de diumenge a València i abans de jugar aquest dimecres contra el Zalgiris Kaunas, Xavi Pascual, entrenador del Barça de bàsquet, ha tret el fuet. "No pot tornar a passar, podríem haver perdut el partit a València, però no es pot permetre deixar de lluitar", ha dit. "A València vam suspendre amb nota baixa i ara tenim un altre examen. A l'Eurolliga mostrarem una millor cara perquè sentim que tots els partits són decisius", ha opinat.

"El que hauríem de fer tots és demanar perdó a l'afició", ha reconegut.

"El Barça que es va veure a València és un equip irreconeixible i no s'ha de tornar a veure", ha dit Marcelinho Huertas.

DISPUTÓ CUATRO FINALES ANTERIORES EN BARCELONA, UNA DE ELLAS EN EL CAMP NOU

El Barça buscará ganar su quinta Copa en 'casa'

Barça > 25-03-2015 > 20:56

Lluís Payarols

Será la quinta ocasión en que el FC Barcelona dispute la final de la Copa de España en la Ciudad Condal. El campo de la calle Indústria -en dos ocasiones-, Montjuïc y el Camp Nou fueron los escenarios de las cuatro finales barcelonesas del Barça en el torneo del KO. Todas ellas, resueltas con triunfo blaugrana.

El último antecedente se vivió en la verbena de San Juan de 1963. Aquel 23 de junio, el Barça que entrenaba Josep Gonzalvo se impuso por 3-1 al Zaragoza en la primera final que acogía el Camp Nou desde su inauguración en 1957. Chus Pereda y Sandor Kocsis adelantarion a los barcelonistas antes del minuto 18 y Zaldúa amplió al renta en el 59'. Villa, uno de los 'cinco magníficos', marcó el gol del honor maño dos minutos después y el mítico capitán blaugrana Juanito segarra recogió el trofeo de manos del entonces Jefed del Estado, Francisco Franco.

Fue la cuarta final que el Barça ganaba en Barcelona. En la segunda década del siglo XX ya se había llevado dos trofeos en el campo de la Calle Indústria, conocido popularmente como La Escopidora. En 1912, contra la Gimnástica de Madrid (2-0) y en 1913, contra la Real Sociedad en una final que necesitó para decidirse... ¡hasta tres partidos! 2-2, 0-0 y 2-1 fueron los resultados.

En 1957, mientras en Barcelona se ultimaba la construcción del Camp Nou, el Barça se proclamó campeón de Copa en el viejo estadio de Montjuïc en la única final catalana de la historia. Un gol de Sampedro dio el título a los barcelonistas frente a su eterno rival ciudadano, el Espanyol.

AL ATHLETIC LE GUSTA BARCELONA

En toda la historia de la Copa de España se han disputado 17 finales en un campo barcelonés. El Camp Nou acogerá la cuarta ya que también albergó la de 1970, entre Real Madrid y Valencia, con triunfo blanco por 2-1 -precedida por el escandaloso arbitraje de Guruceta en la semifinal Barça-Real Madrid en el mismo escenario- y la de 2010, en la que el Sevilla se impuso al Atlético de Madrid por 2-0.

Y al igual que el Barça, el Athletic siempre ha ganado una final copera cuando la ha jugado en Barcelona. Lo hizo en seis ocasiones. En 1916, en la calle Industria contra el Real Madrid (4-0); en 1923, en Les Corts contra el Europa (1-0); en 1930, contra el Real Madrid (3-2 tras prórroga), en 1933, también contra los blancos (2-1); en 1944, frente al Valencia (2-0) y en 1945, contra ese mismo rival (3-2). Esas cuatro últimas finales de los 'leones' se disputaron en Montjuïc.Por lo tanto, este año uno de los dos contendientes verá truncada su racha triunfal en Barcelona.

En el balance de clubs campeones de Copa en la Ciudad Condal, el Athletic se lleva la palma con sus seis títulos, seguido por el Barça y Real Madrid, con cuatro cada uno, Sevilla, con dos y Zaragoza, con uno. Por contra, el Valencia fue el equipo que más finales perdió en la Ciudad Condal, con cinco.

CAMP NOU, ESCENARIO DE FINALES

Desde su inauguración en 1957, el Camp Nou ha acogido grandes finales de casi todas las competiciones de clubes. Al margen de las tres finales de Copa anteriores (1963, 1970 y 2010), también fue escenario de otras dos disputadas por el Barça. Una, la finalísima de la Copa de Ferias en 1971, en la que se debía dilucidar quién se quedaba en propiedad el trofeo. Se jugó el 22 de septiembre de 1971 entre el FC Barcelona, tricampeón del torneo, y el Leeds United, último vencedor. El triunfo fue blaugrana por 2-1.

Once años más tarde, el estadio barcelonista fue la sede de la final de la Recopa de Europa, la segunda que conquistaría el club. El rival del conjunto que entrenaba entonces Udo Lattek fue el Standard de Lieja, que aquel 12 de mayo de 1982 se adelantó gracias a un gol de Vandermissen pero vió como el Barça remontaba con goles de Allan Simonsen y Enriique Castro 'Quini'.

En el libro de registros de la instalación también figuran otras citas importantes a partido único, como la final de la Recopa de 1972 entre el Glasgow Rangers y Dinamo de Kiev, con triunfo escocés por 3-2 y graves incidentes. También se disputaron dos finales de la máxima competición continental, la de la Copa de Europa 1988-89, ganada por el Milan al Steaua de Buscarest por 4-0, y la de la Champions League 1998-99, con la emocionante remontada del Manchester United contra el Bayern Múnich (2-1).

A nivel de selecciones, el Camp Nou fue escenario de partidos de la Eurocopa de 1964 y de la Copa del Mundo de 1982, destacando la inauguración de aquella cita mundialista. Pero en cuanto a finales, la más recordada es la del torneo de fútbol de los Juegos Olímpicos de 1992, en la que la selección española derrotó a Polonia por 3-2. Ahora, el 30 de mayo habrá una nueva gran cita.

80 ANIVERSARIO DEL ACCESO A LA PRESIDENCIA DE JOSEP SUÑOL I GARRIGA

Bartomeu: "Era un acto de justicia valorar la figura de Suñol"

Barça > 26-03-2015 > 18:32

Sport.es

El FC Barcelona ha abierto hoy el Año Suñol con un acto institucional en el que se ha inaugurado un espacio permanente en el Museu del club dedicado a la figura del que fuera presidente de la entidad entre los años 1935 y 1936. 

Al acto ha acudido el presidente Josep Maria Bartomeu, que ha recordado la figura de Josep Suñol i Garriga, fusilado por el ejército franquista el verano de 1936. “Es un acto de justicia valorar la figura de Suñol como una de las más importantes de la historia del club. Fue un presidente que hizo crecer al club y al país”.

Bartomeu aseguró, asimismo, que Suñol es una inspiración para todos aquellos que han participado en la historia del club. “Estoy seguro que todos nosotros podremos mejorar si nos fijamos en su trayectoria”. El vicepresidente Carles Vilarrubí también destacó el legado del expresidente azulgrana y la iniciativa del club de recordar reivindicar su legado. “Es una jornada histórica para que esté en el lugar de honor que se merece”. 

El exdirector de comunicación del Barcelona, Jordi Badia, también participó en la inauguración del Espacio Permanente Suñol, y analizó así el calado del expresidente y periodista en la sociedad catalana. “Era un burgués de izquierdas. Nacio en una familia rica, pero a la vez era de izquierdas por convicción. Siempre actuó con propósito de país y era un mecenas social”. Además destacó que “estaría maravillado por la grandeza que ha alcanzado el club”.

Tot un any per recuperar i reivindicar la figura de Josep Suñol i Garriga

TONI PADILLA | Barcelona | 26/03/2015 14:04

El Barça ha inaugurat els actes de l'any Suñol, dedicat a la memòria del president del club el 1935 i el 1936 Josep Suñol i Garriga. L'acte s'ha organitzat al Museu del Club. La celebració de l’Any Suñol va ser decidida per la Junta Directiva el mes de desembre passat, per tal de commemorar el 80è aniversari del seu accés a la presidència del Club, que va tenir lloc el 2 d’agost del 1935.

L’Any Suñol s’inicia amb la inauguració de l’Espai Permanent Suñol al Museu del Club, una mostra que recull objectes i documents propietat del Museu, de l’arxiu familiar, i procedents de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El vicepresident de l’Àrea Institucional i Internacional, Carles Vilarrubí, un dels grans impulsors d'aquesta iniciativa, ha afirmat que "cal posar la seva figura al lloc que pertoca. No és una idea nova, reivindicar la seva figura. La rellevància del personatge justifica els actes", afegint que "un any després de fer-se soci, el 1926, Suñol ja era directiu. I el 1929,va arribar a la presidència de la Federació Catalana", institució representada pel vicepresident Joan Josep Isern.

Segons el president del Barça Josep Maria Bartomeu, "és una de les figures claus del Barça. Serà un honor posar el seu nom a la llotja del club. Tothom que vingui preguntarà qui era i serà un honor explicar-ho". El calendari de l’Any Suñol inclou actes com la nova nomenclatura de la Llotja Presidencial del Camp Nou, que portarà el nom de Llotja President Suñol; una conferència magistral sobre la figura del president i sobre aquell període de la història de Catalunya i del Club; exposicions itinerants per diferents ciutats europees on el primer equip jugui partits de Lliga de Campions, i la creació d’un documental televisiu centrat en la figura de Josep Suñol.

El periodista Jordi Badia ha fet la glosa de la figura de Suñol i Garriga. Badia, periodista, autor del llibre "Suñol i Garriga, viure i morir per Catalunya" i cap de comunicació del club durant els anys de Laporta, ha definit Suñol com un "burgés d'esquerres", afegint que "sempre va cuidar els negocis familiars, però guanyar diners no era un objectiu. La seva prioritat era el país. Volia una Catalunya políticament lliure, culte i civilitzada", recordant també el seu pas pel periodisme, impulsant el famós setmanari 'La Rambla', on defensava el seu ideal d'esport i ciutadania, i el pas polític, escollit tres cops diputat per ERC. El primer cop, amb més vots que Companys i Macià. "Era un mediàtic, el silenci sobre la seva figura va durar massa temps".

L'espai al museu recorda amb imatges i documents els anys de Suñol, afusellat pels franquistes el 1936, al Museu.  La Fundació Suñol donarà un quadre per la llotja i ha estat representada per Margarita Ruiz i Combalia, ja que el fill de Suñol no ha pogut per acte de presència.

Satoransky, insurrección ¿Un Sada 2.0?

ACB > 27-03-2015 > 21:05

Piti Hurtado

Habrá quién sienta que el subtítulo de este artículo es una especie de descrédito despectivo de Víctor Sada o de las cualidades de éste y las de Tomas Satoransky. Nada más lejos de mi realidad. El mejor Sada fue cemento de un Barcelona que fue Campeón de Europa, amalgamando las virtudes de Ricky Rubio, de Navarro, de Basile.Si nos quedamos con el Sada de las famosas eliminatorias contra Panathinaikos o el Sada de la pasada temporada y sus porcentajes de tiro, entonces no somos justos con una trayectoria y un juego que le ha dado mucha solidez al Barça de Xavi Pascual durante años.

Tomas Satoransky está en medio de una insurrección sobre su papel en el equipo.Se está cargando todos “apriorismos”,durante los dos últimos meses ha roto en titular. Su evolución es enorme desde que llegó a Barcelona.Marcelinho fue el hombre clave para el título de liga en la pasada temporada y base con más galones.

Los entrenadores solemos decir que hoy en día, en entorno FIBA, la condición de titular ha perdido el efecto antiguo a favor de quién termina jugando los últimos minutos de los partidos competidos.Pero la realidad es que Satoransky ha subido en jerarquía, solo hay que mirar los minutos jugados en la Liga Regular de la Euroliga y en el Top 16.

Para Pascual, jugadores como Sada o como Satoransky elaboran el comité de bienvenida de una labor de desgaste, presión a toda pista contra el base oponente, esfuerzo y sacrificio en situaciones defensivas.Una actitud intachable.El jugador checo aporta muchos rebotes y rotaciones o cambios interiores de más calidad física, no en vano tiene 10 centímetros más que Sada.

Cierra muchas líneas de pase,tocar bolas en rebotes orientados,regala una buena cantidad de fintas defensivas que generan dudas en el ataque contrario.Muy encomiable su Increíble actitud en lado débil, corre en rotaciones rápidas y trata pasar los bloqueos directos por encima y rápido,cerca del balón.

En ataque gasta pocos tiros, pero con buenos porcentajes.Corre y salta la pista muy bien.Rompe sistemas para penetra a izquierdas

Tiro de 3: con tiempo para colocar bien los apoyos, tiene unos porcentajes suficientes pero tras bote o con poco tiempo,bajan estos porcentajes y su seguridad.

L'ofensiva espanyola contra el Barça

«L’Estat vol la rendició incondicional, vol veure de genolls el FC Barcelona i vol una autoinculpació explicita que permeti escarnir-lo»

Víctor Alexandre | Actualitzat el 28/03/2015 a les 00:02h

Diuen que la millor defensa és un atac, però sembla que la directiva del FC Barcelona s’estima més acotar el cap, acceptar els mastegots de l’Estat espanyol amb resignació cristiana i llepar-se les ferides, no fos cas que l’acusessin de victimista. És a dir, que si ha de triar entre passar per victimista i passar per delinqüent opta per la segona opció. És un tarannà molt català, el de la resignació. És allò del “calla, calla, no fem més soroll que encara serà pitjor”. I mentrestant l’Estat espanyol, un Estat on no existeix la separació de poders –ocupa el 72è lloc mundial, darrere de Botswana i Malàisia–, i on les seves clavegueres ho controlen absolutament tot, les agressions diàries i sistemàtiques a les institucions de Catalunya i als seus màxims representants continuen endavant d’acord amb el pla FAES.

El FC Barcelona, com sap tothom, és la institució més internacional de Catalunya. És, a més, una entitat de prestigi pels valors democràtics que sempre ha representat en les èpoques més tenebroses de l’Estat espanyol. L’any vinent, sense anar més lluny, farà vuitanta anys de l’assassinat franquista del president del Barça, Josep Sunyol. El Barça, per tant, és una de les institucions que l’Estat pretén dinamitar. Només cal parar atenció en les irregularitats del cas –entre les quals convertir un tema fiscal en un tema penal– per fer-se una idea de la magnitud de l’operació. D’entrada, és del domini públic que la justícia espanyola, una de les més insuportablement lentes el món, està imprimint al cas una celeritat en què les diverses fases es compten no pas per anys o per mesos, com d’habitud, sinó per dies. Però hi ha també altres elements que indiquen fins a quin punt l’assetjament al FC Barcelona és indestriable del procés d’independència de Catalunya.

Sabem, per exemple, que la persecució al Barça pel contracte amb Neymar constitueix un cas insòlit en la història de l’Estat espanyol, en el sentit que mai –remarquem-ho: mai– cap club no havia estat imputat. Ho havien estat persones de les seves directives, però mai cap club com a persona jurídica. No ha servit de res que el Barça hagi presentat una declaració amb una quantitat econòmica molt per damunt del que li correspon per cobrir les despeses de possibles responsabilitats fiscals. També són immorals i irrefutables els vincles amb el Reial Madrid dels juristes vinculats al cas. Tant el jutge Pablo Rafael Ruz, com l’exfiscal general de l’Estat i col·laborador de la instrucció, Eduardo Torres-Dulce, com l’advocadessa general de l’Estat i representant de l’Agència Tributària espanyola, Marta Silva, no són únicament socis del Reial Madrid, també hi tenen vincles significatius: el primer és un dels convidats preferents de Florentino Pérez a la llotja del Santiago Bernabéu; el segon va haver de dimitir el 1988 com a president del Comitè d’Apel·lació de la Federació Espanyola de Futbol per haver afavorit el Reial Madrid; i la tercera va ser directiva del Reial Madrid entre els anys 2004-2006 i forma part de l’òrbita de Florentino Pérez. Per la seva banda, el fiscal José Perals Calleja, tarragoní de naixement i ferotge perseguidor de l’esquerra independentista al País Basc, demana, a banda de trenta-tres milions d’euros, un munt d’anys de presó per a Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, per tal que no puguin eludir-ne l’ingrés, i pretén la inhabilitació del FC Barcelona per espai d’un o dos anys durant els quals el club no podria jugar la lliga de futbol.

Com veiem, es pretén desballestar el FC Barcelona, causar-li uns danys econòmics i esportius monumentals, afavorir de retruc els interessos del Reial Madrid i de Florentino Pérez –personatge molt ben protegit i enriquit per l’aparell de l’Estat– i vexar mundialment Catalunya a través, com dèiem, d’una de les seves institucions més representatives. Arribats aquí, penso que el Barça hauria de passar a l’atac i utilitzar tota la seva força mediàtica per denunciar la persecució de què és objecte per raons polítiques. Les llagrimetes, les bones paraules, els draps calents i la submissió no aturaran absolutament res. L’Estat vol la rendició incondicional, vol veure de genolls el FC Barcelona i vol una autoinculpació explicita que permeti escarnir-lo davant del món. Només hi ha dues opcions: ser bon minyó i posar el cap sota la destral o plantar cara sense complexos i desemmascarar les tenebroses institucions de l’Estat espanyol.

El Barça dóna el tret de sortida al nou Miniestadi, per a 6.000 espectadors i previst per al 2017

ALBERT LLIMÓS | Sant Joan Despí | 27/03/2015 12:16

Aquest divendres "s'inicia" el projecte de l'Espai Barça. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha volgut remarcar en la presentació del nou Miniestadi que es construirà a Sant Joan Despí, que "comença a prendre forma" el nou Camp Nou que està previst acabar-se el 2021. La primera part d'aquest projecte és l'edificació del nou Miniestadi, que serà per a 6.000 espectadors i està previst que s'acabi al 2017. El Barça preveu invertir 40 milions a Sant Joan Despí, 10 en el nou estadi i 30 per a la resta de les obres necessàries.

"Pràcticament ja fa un any del referèndum de l'Espai Barça", ha recordat el president blaugrana, que ha remarcat que la filosofia del club és tenir "patrimoni". "Tenim una gestió molt bona del patrimoni, tenim 35 hectàrees, 19 a les Corts i 16 a Sant Joan Despí, és la propietat més gran de Barcelona", ha sentenciat.

El directiu de l'àrea patrimonial, Jordi Moix, ha explicat que el projecte està dividit en 5 fases, les dues primeres a Sant Joan Despí i posteriorment la construcció de l'estadi, el Palau i els edificis adjacents al nou Camp Nou. "És una joia que hem de preservar i explotar al màxim", ha sentenciat Moix, que ha reconegut que van estar "un any" negociant amb els propietaris del tenis El Forn, la zona propera a la Ciutat Esportiva que el Barça va comprar per edificar el nou Miniestadi.

Moix ha definit el pla estratègic del club a 10 anys vista per a la Ciutat Esportiva. S'haurien d'edificar, per exemple, dos pavellons més per a les seccions no professionals, i restaurants i zones de serveis per a les famílies que van els caps de setmana a veure els partits del futbol base. "Tenim tots els camps amb un nivell de saturació al límit, incrementem un camp", ha dit també Moix, que ha destacat que també hi haurà una zona comercial en un dels vértexs de la Ciutat Esportiva. També es farà un edifici per mantenir la privacitat del primer equip, una petició en part del cos tècnic. "Serà la Ciutat Esportiva més eficient de tots els grans clubs" europeus, ha volgut remarcar.

El nou miniestadi serà per a 6.000 espectadors, i hi jugarà l'equip filial, els partits del juvenil de la Youth League i de la Champions femenina. Hi haurà 600 places de pàrquing. Des d'avui comença la convocatòria del concurs d'arquitectura per al nou Miniestadi, i s'ha fet per invitació (concurs restringit) a 6 equips d'arquitectura locals (5 de Barcelona i un de Bilbao). A mitjans de maig, s'adjudicarà el guanyador, per poder començar les obres el gener de 2016 i tenir el camp per a la temporada 2017-18.

El Barça no falla en una nit especial

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 29/03/2015 00:00

Segueix-me

El Barça va evitar ahir un incendi i va despatxar un incòmode Baloncesto Sevilla (99-83) en una nit especial en què el club blaugrana va homenatjar Audie Norris i va celebrar el 30è aniversari d’una temporada històrica en què l’equip català es va proclamar campió de la Recopa d’Europa (primer títol europeu de la secció) i del Mundial de Clubs. Mitch Kupchak, general manager dels Lakers, i representants d’almenys 10 franquícies més de la NBA van veure en directe un partit que va reunir alguns dels jugadors joves europeus amb més futur.

Ferit per la derrota de la primera volta a Sevilla i la de diumenge passat a València, el Barça va començar nerviós i va trigar gairebé mitja hora a controlar un partit que va arribar a perdre per cinc punts de diferència a les acaballes del primer període (14-19). Durant la primera meitat l’equip blaugrana va atacar bé, repartint assistències i evitant pèrdues, però no va defensar al seu nivell habitual i va arribar al descans amb 40 punts encaixats (44-40).

El Baloncesto Sevilla va seguir anotant amb facilitat i va capgirar el marcador (50-52). L’equip blaugrana, que va tenir molts problemes per aturar Kristaps Porzingis a la posició de quatre, es va encomanar a la seguretat de Justin Doellman, l’energia de DeShaun Thomas i els triples de Joan Carles Navarro (tres en el tercer període) per aconseguir la seva primera renda creïble a deu minuts del final (74-66).

La renda local va créixer fins a arribar als 15 punts a sis minuts del final (86-71), quan per primera vegada el Barça va tenir clar que guanyaria el partit.

La Bruixa d’Or Manresa, que rep (20.45 hores, Esport3) l’Iberostar Tenerife, i el Mora Banc Andorra, que juga a casa (19 hores) contra el Montakit Fuenlabrada, intentaran aprofitar la derrota del Baloncesto Sevilla. A més, el Fiatc Joventut visita (13.15 hores) l’Herbalife Gran Canària.

La pressió sobre Bartomeu s’intensifica

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 28/03/2015 00:00

Segueix-me

A mesura que avançava el dia i podia explicar-se, el rostre de Josep Maria Bartomeu s’anava relaxant i les faccions serioses, el rostre dur del matí, es diluïen. El president blaugrana es despertava amb una informació de la Cadena SER que sacsejava la institució i el mateix president: “Bartomeu atribueix al difunt Vilanova el sobrecost del fitxatge de Neymar”. Una notícia que li va valer la trucada dels familiars més íntims, que li van trucar atònits per les informacions que apareixien.

Abans de la presentació del nou Miniestadi, envoltat d’executius del club i d’autoritats locals, el rostre de Bartomeu no amagava la duresa del moment i els seus sentiments més profunds. “No m’agrada que es jugui amb la figura de Tito Vilanova, una persona que ha sigut molt important en aquest club. Estic decebut amb algunes interpretacions. Estic en contra que s’embruti el nom de Tito Vilanova”, defensava molest el president.

En la seva declaració davant del jutge Pablo Ruz a l’Audiència Nacional, el 13 de febrer, Bartomeu va fer referència a la figura de Vilanova tres cops. El president va explicar que havia viatjat amb Sandro Rosell fins a Nova York, on l’entrenador es tractava del càncer que patia, per planificar la temporada següent i va ser el tècnic empordanès qui va demanar anticipar el fitxatge de Neymar una temporada. El club va accedir a la demanda del cos tècnic i posteriorment les negociacions amb el pare del futbolista i el Santos van derivar en un cost que es disparava molt per sobre del que s’havia previst inicialment. Van ser tres hores de declaració davant Ruz que van sortir desgranades a la informació que la SER va aportar des de Madrid. El que va molestar el president -i el va decebre moltíssim- va ser el tractament de la informació, la intencionalitat, com s’havia venut el contingut de les seves paraules davant Ruz. Fonts al més alt nivell, tant a la directiva com a l’àrea executiva, consideren que hi ha “malícia” en la manera com es van presentar les informacions. “Cada divendres ens surten amb una cosa nova”, denunciava un alt càrrec de l’entitat. La notícia de la SER va tenir la resposta de Bartomeu al migdia i un comunicat del club a última hora de la tarda. “El Barça exigeix una rectificació expressa dels mitjans” i “es reserva l’ús de les accions legals que estiguin al seu abast per protegir el bon nom de la institució i especialment del traspassat Tito Vilanova”, deia el comunicat de l’entitat blaugrana, que demanarà al jutge l’origen de les filtracions.

De fet, en la declaració de l’expresident Sandro Rosell que l’ARA va avançar a l’octubre ja es parlava d’aquesta petició de l’entrenador, però en cap cas la demanda de l’ staff va suposar el sobrecost. El mateix Vilanova, de fet, ja havia reconegut que volia que Neymar aterrés a Barcelona l’estiu del 2013, un any abans del que el Barça tenia pactat amb el brasiler.

Aprofitant el seu torn de rèplica Bartomeu va confirmar que se celebrarà una assemblea de compromissaris per explicar als socis el cas Neymar, que de moment ha comportat que el fiscal José Perals hagi fet una petició de presó de dos anys i tres mesos. Es convocarà després de la resposta de l’Audiència Nacional al recurs presentat pel Barça, que ha demanat novament que el cas ha de passar a un jutjat de Barcelona i que l’acusació s’equivoca en el fons de l’assumpte, ja que no hi pot haver conseqüències penals per un cas únicament d’interpretació tributària. Un tribunal de tres persones decidirà durant aquest mes d’abril sobre els recursos presentats per Bartomeu i el Barça, i el que va presentar Rosell, que només demana que les competències no són de l’Audiència Nacional, sinó d’un jutjat de Barcelona.

Al Barça tenen clar que l’assemblea serà en dia de partit, abans que es convoquin les eleccions, que es podrien celebrar a finals del mes de juliol si l’equip avança fermament a la Lliga i la Champions. Per tant, tot apunta que podria fer-se el cap de setmana del 9 o 10 de maig, coincidint amb el Barça-Reial Societat, ja que l’últim partit de Lliga al Camp Nou, contra el Deportivo, coincideix amb les eleccions municipals.

Aquesta assemblea se celebraria, en principi, amb el president Bartomeu processat i probablement amb una data de judici fixada. Tot i que el més normal, segons els experts consultats de dins i fora del club, seria que el judici oral se celebrés el 2016, fonts del club pròximes al cas no descarten, veient el ritme que porta el procés, que el judici s’iniciï abans de les eleccions, un fet que al Camp Nou qualifiquen de “deliri”.

El Barça manté que s’anirà fins al final sense reconèixer cap culpa i, per tant, tanquen les portes a un pacte amb la fiscalia que, segons fonts blaugranes, ha ofert repetidament un acord si el Barça assumia que havia comès un delicte. L’entitat barcelonista sosté que si les coses es fan tal com diu el fiscal la rebaixa fiscal que hauria obtingut el club seria de 3 milions. “El club no s’hauria posat en aquest infern per una rebaixa de la factura fiscal tan ridícula”, explicava una font pròxima al procés judicial per argumentar que no hi havia hagut mai intenció de defraudar la Hisenda Pública espanyola.

L’assemblea seria una manera de netejar la imatge de Bartomeu just abans de les eleccions. Precisament, uns minuts després que confirmés que convocarà els compromissaris es va conèixer una nova resolució judicial que afecta el Barça i un altre possible candidat, Joan Laporta.

El jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va arxivar provisionalment el suposat cas d’espionatge que es va produir al Barça durant el mandat de Laporta. Tal com va avançar el periodista Xavi Torres, el magistrat no veu indicis de delicte i va desimputar l’ex director general, Joan Oliver, i l’ex cap de seguretat, Xavier Martorell. Una decisió que va arribar tot just uns dies després que Oriol Giralt presentés nous documents i demanés la declaració de nous testimonis. Giralt, que va rebre aquesta documentació anònimament en un llapis de memòria, està convençut que el cas “es tornarà a obrir” aviat i presentarà recurs la setmana que ve. El Barça també.

Laporta, que era en una de les seves últimes sessions a l’Ajuntament de Barcelona, va rebre amb satisfacció la notícia. Tot i que l’expresident reconeix que això el reforça en la seva voluntat de presentar-se a les eleccions, també alerta que ell no ha sigut imputat per aquest cas.

En aquestes mans

29/03/15 03:00 - PERIODISTA - FREDERIC PORTA

Cada dia, un disbarat superior. I abans-d'ahir, uns quants en cascada. D'acord, no ens volen res de bo, no és cap novetat. Sí, anhelen desestabilitzar el Barça sempre que puguin. No confonguem substància amb anècdota, que aquest desori arriba per donar-los arguments i raons en safata de plata cada dia, amb un segell indigne que no fa per la grandesa d'aquest club. O ens deixem d'excuses i assumim les pròpies responsabilitats o continuarem anant pel pedregar, sense exigir el punt final a un mandat de doble president que, evidentment, ha sortit com el tòpic del tret per la culata. Ara ja no erosionen la imatge i el prestigi mundial del club. Ara fan directament el ridícul, com amb l'intent fallit del manipulat Oriol Giralt de voler reviscolar un cas d'espionatge arxivat en hores pel jutge, malgrat que els servents i còmplices continuïn empescant-se-les totes per impedir que Laporta torni a presidir el Barça. L'expresident no deu ser cap sant, però aquesta gent i els seus sequaços primer el van ressuscitar i ara van pel camí de canonitzar-lo.

Contra aquesta allau d'excuses i subterfugis, cal resoldre la pregunta retòrica que la gran majoria de barcelonistes no volen afrontar: en quines mans estem? La filtració, interessada o no, de la declaració d'en Bartomeu davant del jutge Ruz genera gairebé vergonya aliena, només per haver citat una persona traspassada que, en definitiva, no va negociar ni el preu ni les condicions de Neymar, ni va enganyar contínuament la massa social ni va tenir cap protagonisme ni responsabilitat en el disseny de l'enginyeria financera. Es podria parlar a bastament de la utilització interessada que aquesta directiva ha fet de la figura d'en Vilanova, però preferim no posar-lo més pel mig com a mínim senyal del respecte que mereix el seu record.

El cas és que ja coneixem la declaració del president, en què se suggereix la possibilitat d'arribar a un acord amb el jutge, que és la manera de reconèixer de manera implícita les irregularitats comeses a la recerca del mal menor. És a dir, saben que no van actuar d'acord amb la llei, d'acord amb el que s'ha de fer quan dirigeixes el Barça. Això és nou i mai expressat en públic. Una altra maniobra: convocar una assemblea per aconseguir que el soci legitimi la gestió del seus dirigents en aquest desori no té cap altre objectiu que traure's, també, la responsabilitat de sobre. Aleshores, ja no haurien d'afrontar personalment la sanció de 22 milions que el jutge demana al club, imputat sense cap culpa de ser dirigit per irresponsables. Ells no dimitiran perquè esperen títols abans d'anunciar-nos que traeixen de nou la paraula donada i opten per esgotar el mandat quan toqui, d'aquí a un any. Resistiran com puguin en espera d'un regal de Messi i companyia. No cal ni parlar de les declaracions d'en Vinyals, ni de qui ha deteriorat aquella Masia que no es podia tocar però sí malmetre, pel que comprovem. Pel bé del Barça, preferim eleccions a la presidència aviat i que el club canviï de gestors. Ells no, ells, aferrats a la cadira resant per algun triomf que engresqui la massa social, només pendents de guanyar la comparació amb el Madrid. Aguanten i aguanten per no convocar eleccions ara i seguiran surant enmig del naufragi, l'únic que els interessa. Fins que s'ofeguin. El problema radica en el fet que han malmès la imatge i el prestigi del club. En quines mans estem?

Les deu cares de l’escenari electoral al Barça

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 31/03/2015 00:00

Segueix-me

Com si es tractés de les peces d’un dòmino perfectament disposades per caure en cadena, l’escenari electoral del Barça depèn ara mateix de la peça que totes les enquestes han situat en primer lloc: Joan Laporta. La decisió de l’expresident, saber si es presentarà a les eleccions del juliol vinent, comportarà un canvi notable de l’escenari electoral. Moltes de les peces que mediten a dia d’avui presentar-se poden variar la seva predisposició i l’estratègia a seguir en funció del que faci Laporta.

Fins avui, han aparegut deu noms que podrien concórrer a un futur escenari electoral. Només tres, però, ja han manifestat obertament la seva intenció d’optar a la presidència del Barça: Josep Maria Bartomeu, Agustí Benedito i Jordi Farré. Gairebé segur hi anirà el directiu Toni Freixa, que ahir se’l va veure al carrer Beethoven de Barcelona amb l’excap de comunicació del Barça Xavier Martín. Laporta, Víctor Font, Santi Salvat i Jordi Majó entren en el terreny dels indecisos, cadascú a un nivell ben diferent, mentre que ho tenen pràcticament descartat els exdirectius Jordi Torrent i Joan Castells. Tots ells, però, tal com ha pogut copsar l’ARA després de parlar-hi, estan fent trobades, sopars, dinars i reunions per preparar l’assalt a la presidència del Barça en uns casos, i meditar si val la pena fer-ho en uns altres.

La persona que té la clau perquè Laporta es pronunciï i es desencadenin la resta de moviments és Bartomeu. Quan ell anunciï la data de les eleccions, i es doni el tret de sortida a la carrera presidencial, l’anterior president dissiparà els dubtes que hi ha sobre la seva figura.

Bartomeu accelerarà els moviments electorals després de Setmana Santa. De moment, però, ja ha anat parlant amb les persones que s’incorporaran a la seva candidatura. Ja ha fet els fitxatges, ara li toca parlar amb els directius que formen part de l’actual junta, tot i que amb alguns ja ha deixat les coses clares des de fa setmanes. Al seu nou projecte hi haurà baixes, tot i que serà un bloc majoritàriament continuista, en part perquè d’aquesta manera s’evitarien avalar, una qüestió que dictamina la Lliga de Futbol Professional a partir de la llei de l’esport. No està estipulat quants directius han de seguir perquè una nova junta entrant no avali, però Bartomeu es curarà amb salut i mantindrà bona part del seu equip.

Tres canvis hi seran, mínim. Al marge de Toni Freixa, el més probable és que per qüestions d’edat hi hagi una o dues baixes més (Ramon Pont fa demà 78 anys), i també que Ramon Cierco no continuï pel cas de la Banca Privada d’Andorra. Javier Bordas, distant de Bartomeu durant la primera part del mandat, ha recuperat la sintonia després d’assumir un rol més destacat en passar a formar part de la comissió esportiva.

A partir de la setmana que ve, Bartomeu intensificarà les converses. Amb Carles Vilarrubí, home fort a nivell institucional, ja hi ha parlat, i fa dues setmanes van tenir una llarga xerrada per posar de manifest l’entesa. Amb Jordi Cardoner es coneixen des que tenen quatre o cinc anys, i és una de les persones de confiança dins de la junta que té l’actual president. El vicepresident de l’àrea social, de fet, ha sonat com a possible substitut de Bartomeu si aquest fes un pas enrere com a candidat, cosa que es descarta tot i la pena de dos anys i tres mesos que demana el fiscal pel cas Neymar. L’altre home fort dins de la junta és Javier Faus. Per qüestions professionals, descarta poder encapçalar enguany una llista, i pretén seguir en el seu paper d’home imprescindible a l’àrea econòmica. No es descarta, però, que en aquestes converses algun directiu amb pes notifiqui a Bartomeu que vol plegar.

Amb qui competirà segur l’actual president és amb Benedito i Farré, els dos aspirants que han deixat clar que volen ser presidents aquest estiu que ve. El primer porta treballant en el seu projecte des del 2010, quan va quedar segon per darrere de Sandro Rosell. Cada setmana té dues o tres trobades amb penyes, “fent territori”, com li agrada dir a ell mateix. Porta un bagatge de centenars d’actes per parlar directament amb els aficionats. Benedito té el nucli dur de la seva candidatura preparat, amb set persones de plena confiança, i la resta encara per definir. Dibuixat l’organigrama, està treballant en l’àmbit executiu i valorant qui liderarà el projecte esportiu.

Farré és la cara visible de Som Gent Normal, un moviment amb persones que irrompen a l’escenari culer per primera vegada. Porten dos anys treballant, prou temps per tenir definida la llista que es presentarà, en la qual destaquen cinc persones que formaran el nucli dur de Farré. L’aval, asseguren, no és un problema. En les últimes setmanes, aquest jove empresari s’ha apartat gairebé del tot de la seva empresa per bolcar-se en l’assalt al Camp Nou. Es declaren pròxims al que va representar Laporta, però sense ser-ne esclaus.

El 7 de gener Bartomeu va convocar eleccions per rebaixar la crispació. Des d’aquell dia, la maquinària de Freixa està en marxa. El directiu, apartat de les seves funcions a l’octubre, resisteix al club per poder encarar les eleccions des d’una posició privilegiada. Porta mesos fent reunions amb el seu nucli dur, una desena de persones, molts d’ells membres del club, especialment de comissions. Si decideix presentar-se, té clar que ja estaria capacitat a dia d’avui per oferir una llista de noms que formessin una candidatura sòlida.

En situació similar es troba Laporta, el desllorigador de tot l’entramat electoral. De manera discreta ha fet trobades per definir un possible equip, i també amb algun dels possibles competidors. Laporta ja té al cap amb qui comptaria si hagués de presentar-se, però encara no hi ha res tancat. Els ha temptejat, a l’espera que ell mateix decideixi què fa. De moment, té activades quatre o cinc persones treballant de manera discreta a un primer nivell, sense entrar a contactar noms que puguin formar part de l’àrea executiva i l’esportiva. Els que el coneixen asseguren que té el vistiplau professional i familiar per presentar-se: “Els fills estan encantats”.

Qui també ha intensificat les reunions des del gener és Víctor Font, que porta dos anys i mig treballant en un projecte per modernitzar el Barça. Establert a Dubai, durant aquest any ha intensificat la seva presència a Barcelona, amb reunions permanents amb el seu cercle de confiança, una desena de persones. Font té clar que el més important, més que l’oportunitat del moment o la il·lusió de presentar-se, és tenir prou consolidat el projecte. La primera quinzena d’abril decidirà si serà candidat.

Santi Salvat es definirà a mitjans d’abril. Té la directiva tancada, però l’avançament electoral l’ha agafat en un moment en què qüestions familiars i professionals li dificulten poder fer el pas endavant. En la mateixa situació es troba Jordi Majó. Fa temps que manté trobades amb el seu grup de treball, i en les pròximes setmanes es definirà.

A un altre nivell se situen Jordi Torrent i Joan Castells. El primer, directiu de l’última etapa Laporta, forma part d’un grup de debat en què també hi ha Albert Perrín i l’expresident de la Federació Catalana Jordi Roche. Actualment són més fòrum de discussió que possible projecte. Joan Castells, que va entrar al Barça el 2000, també ha mantingut contactes sobre un possible escenari electoral, però de manera embrionària. Les peces comencen a moure’s esperant que la partida arrenqui.

El Barça prepara un gran mosaico para el clásico de la Euroliga

El Barcelona repartirá 7.000 cartulinas para que los aficionados despleguen un gran mosaico en el Barcelona-Real Madrid de la Euroliga


Esta es la imagen del mosaico que se desplegará FCBARCELONA

sport.es

31-3-2015 | 12:38 H.
El Barcelona quiere que el clásico de baloncesto de la Euroliga no solo sea un éxito deportivo sino también una gran fiesta del barcelonismo. Por ese motivo va a desplegar un gigantesco mosaico en el Palau Blaugrana con motivo de este clásico de la Euroliga de baloncesto. Los colores blaugrana en los laterales, la cruz de Sant Jordi y la senyera repartidos en cada gol y dos tifones con los escudos del FC Barcelona representando los 116 años de historia del Club serán los protagonistas de este espectacular mosaico que se formará en el Palau Blaugrana en el partido de Euroliga entre el FC Barcelona y el Real Madrid que se disputará este jueves. Serán 7.000 las cartulinas que el club repartirá entre los aficionados y que serán levantadas en el momento de la salida de los jugadores a la pista.

Un encuentro, decisivo para la primera plaza del grupo, que el FC Barcelona quiere que se inicie con un gran ambiente en las gradas, donde el apoyo puede ser clave para la resolución final del encuentro. La fiesta blaugrana está asegurada y solo falta que el equipo responda.

Descubre 'La cumbia de Leo Messi'
El cantante argentino Guyi, que este lunes participó en el programa 'La Voz', interpreta 'La cumbia de Leo Messi'


'La cumbia de Leo Messi'

SPORT.es

31-3-2015 | 11:02 H.

Guyi, de 33 años, lleva más de una decada viviendo en Madrid y es un ferviente admirador del jugador del FC Barcelona Leo Messi. Él, junto a José Manuel Muñoz, han creado esta nueva canción dedicada al crack blaugrana.

Se da la circunstancia de que Guyi participó este mismo martes en el programa 'La Voz' que emite Telecinco, sin suerte en las 'audiciones a ciegas' que juzgan los cantantes Laura Pausini, Antonio Orozco, Malú y Alejandro Sanz.

La "greu repercussió" del Barça a "l'economia nacional"

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 31/03/2015 18:59

Durant aquest proper mes d'abril, un tribunal col·legiat de tres persones decidirà si el cas Neymar segueix el seu curs a Madrid, a l'Audiència Nacional, o viatja cap a Barcelona, tal com han demanat amb tres recursos diferents les tres parts processades: l'expresident Sandro Rosell, l'actual president, Josep Maria Bartomeu, i el mateix Barça.

Des d'un principi, el Barça sempre ha mantingut que el cas hauria de traslladar-se a Barcelona. Els advocats que porten el cas per part blaugrana consideren que l'Audiència Nacional ja no té competència, ja que no hi ha cap tipus de sospita d'un delicte comès al Brasil, tal com s'investigava inicialment arran de la querella que va interposar el soci Jordi Cases per una "apropiació indeguda". L'Audiència Nacional s'encarrega dels delictes que cometen els ciutadans espanyols a l'estranger, i, per això, un cop el cas Neymar va derivar cap a un delicte fiscal dins de les propis fronteres, als despatxos del Camp Nou consideren que hauria de derivar-se a un jutjat de Barcelona. Tot i els intents per allunyar-se de Madrid, el Barça ha topat sempre amb la negativa que ha tombat els seus recursos. L'argument és senzill: l'Audiència Nacional s'encarrega també dels "casos de greu repercussió a l'economia nacional". Un fet que al Barça consideren fora de lloc, ja que la rebaixa fiscal que ha obtingut el club per haver tributat diferent de com exigeix la fiscalia és de tres milions, segons assenyalen fonts coneixedores del cas, que qualifiquen el procés com a obertament antijurídic. "El Barça mai s'hauria posat en aquest infern per una rebaixa de la factura fiscal tan ridícula", asseguren aquestes mateixes veus.

Complementària inexacta
La defensa blaugrana considera que té "dret al jutge natural", i que el tribunal competent en aquest cas és el del lloc on s'hauria comès el presumpte delicte, per tant, on té el domicili fiscal el Barça: Barcelona. Qui té més força en aquest sentit és la defensa de Bartomeu, ja que el president actual ha estat processat per un delicte fiscal comès el gener de 2014. La fiscalia manté la petició de dos anys i tres mesos de presó per a Bartomeu perquè el Barça no va fer les retencions oportunes en el pagament de 5 milions que es va fer el 2014 a Neymar, en el que suposa segons el fiscal José Perals un delicte contra la Hisenda Pública. La quota defraudada l'any passat, segons l'informe de març de 2015 de la inspectora d'Hisenda, és de 3.845.065 euros. En total, entre els exercicis 2011, 2013 i 2014, aquest informe xifra la quantitat defraudada en 13 milions, que ascendeix a 13.404.068 amb els interessos de demora. Es tracta d'una xifra inferior als 13.550.830 euros que va ingressar el Barça a través d'una declaració complementària el 24 de febrer del 2014. 

Però, tot i que el Barça va pagar més del que l'informe de l'Agència Tributària assenyala, el fiscal manté que la quota que va ingressar el Barça és inferior al que va defraudar. L'explicació la dóna Perals en el seu escrit d'acusació: El club va dividir el pagament de la complementària en dos conceptes: 10.352.302 euros com a 'quota no ingressada' el 2011 i el 2013, i 3.198.528 com a 'altres', per fer front a interessos, recàrrecs i sancions. Aquesta segona partida, la d''altres', no serveix per fer front al que el Barça va defraudar presumptament durant els tres exercicis, segons remarca l'escrit de la fiscalia. "Les acusacions consideren que aquest excés de més que es paga ('altres') no està ben explicat" en la declaració complementària del febrer del 2014, expliquen fonts del cas. La defensa blaugrana manté que, per una qüestió formal, Bartomeu està processat, i si el fiscal hagués acceptat la quantitat total, sense fer distinció entre les dues partides, el president no hauria estat imputat perquè va quedar fora dels delictes contra la Hisenda Pública del 2011 i el 2013, que afecten Sandro Rosell i el mateix Barça. El cas també sorprèn els especialistes consultats per l'ARA, perquè defensen que els diners "ja estan ingressats" i això hauria de prevaldre.
 
Resident espanyol
Per què el Barça va pagar menys del que demana el fiscal? Aquí radica, en part, l'explicació de la situació de Bartomeu. El club va comptabilitzar, d'acord amb l'assessorament fiscal que va rebre del bufet Cuatrecasas, que el pagament dels 5 milions que es va fer el gener de 2014 a Neymar s'havia de tributar al 24,75%, i no al 52%, com exigeix la fiscalia. Aquests 5 milions formaven part dels 30 milions que se li devien a Neymar com a indemnització per haver arribat al Camp Nou un any abans del pactat, però el club va retardar el pagament de 5 milions al gener del 2014 per qüestions de tresoreria. El Barça manté que la factura era exigible el 2013, quan s'havia de fer el pagament complet i Neymar no era resident, i per això havia de pagar un 24,75% i no el percentatge que han de tributar els residents a territori espanyol (tots aquells ciutadans que passen més de 183 dies a Espanya, i que era el cas de Neymar el 2014). Si enlloc d'aplicar el 52% s'aplica el que va considerar el Barça, s'obtenen els 10.352.302 que es van pagar en la complementària, tot i que el club va pagar 75.000 euros de més del 2011 i va deixar d'ingressar a la Hisenda Pública 146.250 euros derivats dels drets d'imatge del 2013.

El Palau Blaugrana, un veritable fortí europeu

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 01/04/2015 00:00

Segueix-me

El Barça de bàsquet rep demà el Reial Madrid (20.45 hores, Esport3 i Canal+ Deportes) en la penúltima jornada de l’Eurolliga. L’equip blaugrana ha guanyat 37 dels últims 38 partits que ha disputat com a local en el Top 16 de la competició europea. L’única derrota es va produir la temporada passada, quan el conjunt català va perdre contra el Laboral Kutxa Baskonia un últim enfrontament intranscendent (86-97). La resta, tots triomfs. Des que va caure contra l’Unicaja el 30 de març del 2006 (60-73) la ratxa culer és espectacular i s’allarga durant nou temporades.

L’equip de Xavi Pascual té assegurada la segona posició, però encara opta a la primera plaça. El Barça necessita combinar dues victòries seves amb dues derrotes del Reial Madrid, que la setmana que ve rep el Zalgiris Kaunas, o recuperar el basket average directe amb un conjunt blanc que es va imposar per 24 punts de diferència en el partit de la primera volta (97-73).

“Els dos equips hem aconseguit l’objectiu inicial. Recuperar el basket average és molt difícil, però nosaltres hi creiem i lluitarem per intentar-ho. Ser primers sempre és millor que ser segons. Nosaltres ens hem preparat molt i el públic del Palau Blaugrana farà el seu paper -recorda Marcelinho Huertas, base del Barça-. Contra el Reial Madrid no hi ha secrets. Com que ells són molt efectius al contraatac, haurem d’evitar les pèrdues de pilota. A més, haurem de controlar el rebot”.

“No crec que l’objectiu de ningú sigui quedar segon -diu Mario Hezonja, aler de l’equip blaugrana-. Primer hem de lluitar per la victòria i, si ens surt un bon partit, ja pensarem en el basket average. Nosaltres competirem amb totes les nostres forces”.

Mitch Kupchak, general manager dels Lakers, va veure el partit de dissabte del Barça en directe al Palau Blaugrana, on també hi havia representants d’almenys deu franquícies nord-americanes. “No sé res del draft ni de la NBA. No vaig veure a ningú, no conec la gent de la NBA. La gent que pugui venir a veure’m no m’afecta. Jo em motivo sempre”, assegura Mario Hezonja, que té clar com ha de jugar el seu equip per competir contra el Reial Madrid: “Sense pèrdues de pilota i amb moltes assistències”.

El Barça ha preparat un mosaic per als aficionats culers del Palau Blaugrana. Els colors blaugranes als laterals, la creu de Sant Jordi i la senyera repartits a cada gol i dues pancartes gegants amb els escuts del club seran els protagonistes d’un dibuix final que estarà format per 7.000 cartolines. Les entrades van des dels 31 euros fins als 75.

Un Barça de llibre

NATALIA ARROYO | Barcelona | 02/04/2015 00:00

Segueix-me

El Barça de Luis Enrique és un estudiant aplicat. Potser és, fins i tot, el Barça més acadèmic dels últims anys. El seu futbol, fins i tot des de les seves múltiples variables, segueix uns patrons clarament identificables -només cal seguir amb la mirada, per exemple, el constant reajustament de posició, gairebé mecànic, que fa Rakitic sobre la gespa-, i hi ha pocs moviments -potser només els de Messi, i no sempre- descontextualitzats que no tinguin en compte on hi ha un company, on hi ha el rival, on hi ha la pilota. On hi ha la porteria. Fins i tot la inspiració, la d’un contraatac, es pot entrenar, i s’entrena. I fins i tot aquest Barça actual, que es considera menys posicional, que sembla menys metòdic, és extremadament rigorós amb la seva posada en escena. Amb totes.

Però no és només des de la mirada exclusivament tàctica o futbolística que aquest Barça té un punt de llibre. En té un, sobretot, en el seu cos tècnic. Un grup humà jove, inconformista i despert. “I molt i molt treballador”, expliquen des del club. Pràcticament tots els integrants de l’ staff de Luis Enrique tenen alguna vinculació amb el món acadèmic o editorial, i els uneix un desig emprenedor que els ha portat a encetar diversos projectes empresarials.

L’experiència editorial

Robert Moreno i Rafel Pol tenen un projecte de llibres de futbol

Dir que aquest és un Barça de llibre és una afirmació literal. Hi ha dos membres del cos tècnic amb obres pròpies a les llibreries i, a més, impulsors d’una empresa de llibres de futbol. Són el segon ajudant de Luis Enrique, Robert Moreno, i el preparador físic Rafel Pol, que han encetat junts el projecte Fútbol de Libro (FDL), que té diversos títols publicats, entre els quals l’obra Mi receta del 4-4-2, del tècnic barceloní. “És un entrenador voraç, insatisfet per naturalesa i amb una sorprenent capacitat per analitzar els problemes i trobar-hi solucions -l’elogiava Luis Enrique en el pròleg del llibre-. Si a això hi afegeixes una capacitat de treball inesgotable...”

Moreno no és qui s’asseu amb l’asturià a la banqueta -ho fa Juan Carlos Unzué-, però el segueix a les rodes de premsa al costat del psicòleg Joaquín Valdés. “El Robert és una persona molt vitalista, té molta energia, i és un enamorat del futbol. Va demanar una excedència a La Caixa per ajudar Luis Enrique a entrenar el filial”, explica a l’ARA Josep Maria Minguet, una de les persones que, des de l’editorial Monsa, més l’ha ajudat en els inicis empresarials en qüestions logístiques. “Feia anys que tenia inquietuds per encetar algun projecte relacionat amb l’estudi del futbol. S’ha format molt, com fan ara els tècnics joves, i volia crear alguna cosa seva”, diu. El 2007, de fet, Moreno va crear MC Sports amb dos socis més, Manuel Conde i Atanasio Cano-Murillo, però va desvincular-se’n poc després per diferències professionals, i va endinsar-se a Fútbol de Libro amb Rafel Pol. Cano, únic supervivent empresarial d’aquella primera aventura ubicada a Galícia, recorda que els inicis de MC Sports el van fer possible “un grup d’entrenadors -entre els quals Moreno- que publicaven manuals pràctics pel desig de compartir i creuar coneixements”, però ara ha derivat en una línia més teòrica, “gairebé filosòfica”.

De la universitat al camp

Ja en l’àmbit acadèmic, Rafel Pol era ambiciós i innovador

Abans de travessar aquesta línia, el 2011 MC Sports va publicar el primer llibre de Rafel Pol, La preparación ¿física? del futbol, en què plantejava la necessitat d’entrenar sempre de manera contextualitzada (té el projecte d’un segon llibre, que publicarà quan deixi el Barça). En aquella època, Pol compaginava la formació i l’estudi amb l’entrenament d’un equip femení de futbol, i va fer d’ajudant d’Albert Sánchez -amb qui compartia promoció a l’INEFC de Barcelona- al Llevant les Planes a Segona i Primera Divisió.

Durant l’etapa universitària, Pol ja havia escrit diversos articles i una professora seva a l’INEFC, Natàlia Balagué, el definia com “un alumne amb ganes d’aprendre i que feia preguntes interessants”. La tutorització de Balagué en els anys a Montjuïc va acabar de catapultar l’evolució de Pol. Daniel Aragonés, company en un dels projectes que van escriure conjuntament amb ella, el recorda com “un professional apassionat i innovador”, que entén l’entrenament dins la teoria dels sistemes complexos. “Busca manipular certs paràmetres per produir l’emergència de comportament espontani en la direcció desitjada per l’entrenador, sempre a partir d’un context i descartant l’entrenament basat en la pura repetició”, explica.

Pol fins i tot va participar en estudis internacionals i un professor especialitzat en teoria de l’entrenament de Macedònia, Robert Hristovski, l’inclou dins el grup “de nous professionals actius en la recerca, com Xavi Schelling”, el tècnic i doctor català que treballa als Spurs de la NBA com a cap del departament de ciències aplicades a l’esport.

La porta digital

El psicòleg Joaquín Valdés explora la formació en web

En paral·lel a Moreno i Pol, hi ha un altre membre important del cos tècnic de Luis Enrique amb esperit formador: el psicòleg Joaquín Valdés, que acompanya l’asturià des de l’etapa a Roma. Ja des del 2006, Valdés busca en el sector empresarial la transferència del seu coneixement a coses pràctiques, i va crear Formasport Global, que reunia psicòlegs especialitzats en l’esport i la formació de directius. Va ser el 2012 quan va derivar clarament el seu desig cap al futbol, amb la creació del portal Futboldecabeza.com, un espai de suport psicològic online per als jugadors (l’any següent va ampliar la fórmula a la genèrica Deportedecabeza.com, per a esportistes fora del futbol). Un dels psicòlegs que hi col·labora, José Ángel Caperán, confessa que allà “no es fa teràpia, s’entrena”, i que l’objectiu de la web és “democratitzar” la figura del psicòleg, que pocs clubs poden permetre’s contractar. “Ja funcionàvem de manera presencial a Astúries però vam mirar d’ampliar fronteres i obrir camí amb les noves tecnologies. Buscàvem acostar la psicologia tant als entrenadors que volen gestionar de manera òptima el seu equip, com als jugadors que necessiten aprendre a afrontar alguna situació”, diu. A través de videoconferència se’ls fa seguiment. Ara, però, Valdés no pot assumir el dia a dia “perquè el Barça li reclama exclusivitat”, tot i que es manté actiu.

Transferència al joc

L’esperit formatiu dels tècnics marca també el segell de l’equip

¿Però quina transferència tenen aquestes altres ocupacions dels ajudants de Luis Enrique en el dia a dia del Barça? Es nota en el joc? Es percep en l’entrenament? Sí. Les sessions són molt concretes, centrades a establir mecanismes de joc i regularitats que seran útils en relació amb el rival o el pròxim partit. L’habilitat d’aquest staff -segons expliquen diversos entrenadors pròxims-és que simplifiquen en tasques molt ben contextualitzades les moltes hores d’anàlisi, tant del rival com del propi joc, que es fan durant la setmana.

En aquesta parcel·la també guanyen protagonisme Joan Barbarà i Juan Carlos Unzué. L’exporter va tenir una única aventura solitària a Sòria amb el Numància, on va entrenar Dimas Delgado, que recorda d’ell que “dedicava tot el temps que calgués a deixar clar el que volia de l’equip, a aclarir els conceptes”: “Ho tenia tot preparadíssim, anava molt al gra i feia exercicis lligats al model de joc de l’equip. I és molt humà, connecta molt bé amb el jugador”.

Metòdics, innovadors i inquiets. Teòrics, de llibre, però amb passió pel joc. Terrenals. Realistes. “L’estil del nostre equip no pot ser només un -es pot llegir al llibre de Robert Moreno-. Podrà predominar-ne un, però haurem d’entrenar-los i considerar-los tots perquè el nostre equip sigui complet [...]. El futbol és un joc en què s’ha de dominar el temps i l’espai, juntament amb l’oportunitat”. Ara és la seva.

Les claus del Barça-Reial Madrid

MÚSICA RECOMANADA PER LLEGIR AQUEST POST
Playlist dels jugadors del Barça.

El Barça i el Reial Madrid disputen aquest dijous el cinquè clàssic de la temporada, un partit amb moltes sorpreses tàctiques.

Pablo Laso porta setmanes utilitzant Jaycee Carroll per defensar els bases rivals. Tomas Satoransky i Marcelinho Huertas hauran d’acostumar-se a la seva companyia.

La proposta del Reial Madrid s’accentuarà en moments puntuals, quan Marcus Slaughter s’emparellarà voluntàriament amb els bases de l’equip culer.

El Reial Madrid intentarà desactivar els bloquejos directes del Barça amb ‘shows’ molt llargs, que gairebé es convertiran en un 2×1 contra el jugador amb pilota. Xavi Pascual porta setmanes treballant com castigar utilitzant la passada aquesta opció tàctica.

El Reial Madrid buscarà evitar que DeShaun Thomas reba al pal baix. La tasca d’anticipació de jugadors com Jonas Maciulis serà clau, movent el seu angle al mateix temps que la pilota.

Pablo Laso no està preocupat per l’aportació d’Ante Tomic durant els tres primers quarts del partit i buscarà que la seva incidència torni a anar de més a menys. El Reial Madrid el castigarà quan més cansat estigui.

Anticipació! La defensa proactiva del Reial Madrid tractarà d’evitar que els jugadors del Barça facin els recorreguts que acostumen. Molts espais habituals seran negats.

Tàctica anti-Navarro. Pablo Laso no vol que el capità jugui còmode i la defensa exterior del Reial Madrid buscarà puntejar els tirs culers amb fins a dos rivals.

La defensa del Reial Madrid negarà les línies de passada entre els jugadors exteriors del Barça. L’objectiu és negar la inversió de la pilota d’un costat a un altre.

Les errades de concentració del Barça seran castigades amb contundència. Si el Reial Madrid recupera pilotes amb facilitat, evitarà la temuda defensa del Barça i sumarà punts sense oposició.

Les tres claus del partit són:

1. Nivell d’encert en el tir.
2. Controlar el rebot.
3. Evitar les pèrdues de pilota.

Un clàssic amb una missió de dificultat extrema

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 02/04/2015 00:00

Segueix-me

El Barça i el Reial Madrid disputen aquest dijous (20.45 hores, Esport3 i Canal+ Deportes) el cinquè clàssic d’una temporada en què els dos equips encara s’hauran d’enfrontar alguna vegada més. L’equip blaugrana, que ha preparat un mosaic amb 7.000 cartolines, tindrà la baixa de Justin Doellman. L’aler pivot, que pateix una ruptura fibril·lar de grau 1 del múscul bessó intern de la cama dreta, es va lesionar dissabte contra el Baloncesto Sevilla.

El conjunt de Xavi Pascual té assegurada la segona posició, però encara opta a la primera plaça. El Barça necessita combinar dues victòries seves amb dues derrotes del Reial Madrid, que la setmana que ve rep el Zalgiris Kaunas, o recuperar el basket average directe amb un conjunt blanc que es va imposar per 24 punts de diferència en el partit de la primera volta (97-73).

El Barça necessita controlar el rebot, limitar les pèrdues de pilota i sumar moltes assistències per tenir opcions de victòria contra un Reial Madrid que aquesta temporada s’ha endut tres dels quatre enfrontaments directes, un a la Supercopa Endesa, l’altre a l’Eurolliga i l’últim a la Copa del Rei. L’única derrota blanca es va produir al Palau Blaugrana, on el conjunt de Pablo Laso va perdre el partit de la Lliga Endesa. Felipe Reyes i Jaycee Carroll són dos dels rivals que arriben més en forma a aquest clàssic.

“La dada és molt important”

Joan Carles Navarro i Xavi Pascual van analitzar la dada que va publicar l’ARA i que recordava que el Barça ha guanyat 37 dels últims 38 partits del Top 16 de l’Eurolliga com a local. “La dada és una passada. El Palau Blaugrana sempre ajuda, i l’afició també. Ens sentim molt més còmodes a casa que a fora, i això ha de continuar per ajudar-nos a arribar a lafinal four  va dir Joan Carles Navarro-. Hem agafat una bona ratxa, sobretot a Europa, on l’equip s’ha mostrat molt consistent. Un clàssic sempre és un clàssic. Nosaltres volem guanyar i, si podem, recuperar el basket average ”.

“La dada és molt important. Podem dir que no hem perdut cap partit en el qual ens jugàvem alguna cosa. Si vols classificar-te per disputar el play-off has de ser sòlid a casa -va dir Xavi Pascual-. Aquesta temporada la nostra gent ha entès molt bé quina era la situació de l’equip i a cada partit a casa ens ha ajudat molt”.

L’entrenador del Barça també va analitzar el moment que viu Mario Hezonja. “Hem muntat un projecte de creixement amb ell i ha anat passant etapes perfectament, però hi ha un moment de la temporada en què hem cremat dues etapes i ara hem de fer un pas enrere”, va reconèixer, i va demanar paciència.

El club ‘fitxa’ un nen amb la malaltia de Dent

El Barça va presentar dimecres com un fitxatge més Nacho Muñoz, un nen de cinc anys amb la malaltia de Dent. El jove va estar acompanyat per la seva família i, a través de l’Skype, pel seu representant, Santi Millán. “Aquest fitxatge recorda que el Barça és més que un club i referma els valors de l’entitat”, va dir l’actor des de Mèxic. L’objectiu d’aquesta iniciativa és sensibilitzar els aficionats sobre aquesta malaltia, una patologia lligada al cromosoma X que afecta el ronyó.

“Té una malaltia minoritària de la qual hi ha pocs casos”, van recordar Joan Bladé i Joan Creus. El secretari tècnic del Barça va explicar com hi contribuirà el club blaugrana. Els jugadors de la primera plantilla donaran 50 euros per cada assistència que reparteixin durant els últims quatre partits de la temporada regular de la Lliga Endesa.

El Barça d'handbol guanya el Naturhouse i seguirà defensant el títol de Copa

ARA | Barcelona | 01/04/2015 22:20

El 39-28 del partit d'anada deixava poc marge per a la sorpresa, però, per si de cas, el Barça d'handbol ha fet els deures i aquest dimecres ha confirmat el seu pas a la final a quatre de la Copa amb una victòria davant el Naturhouse La Rioja (29-35). Els blaugranes han encarrilat aviat el partit i, anant sempre per endavant per més de dos gols d'avantatge, no han permès que els locals s'apropessin mai prou en el marcador com per fer perillar l'eliminatòria. Amb vuit gols, Karabatic ha sigut el màxim golejador d'un partit en què també ha destacat Lazarov, Víctor Tomás i Sorhaindo.

Els blaugranes són els vigents campions de la competició. La final a quatre es jugarà els dies 6 i 7 de juny.

FC BARCELONA-R. MADRID (JUEVES 20.45 H. E3-C + DEPORTES)

El Barça sueña con remontar el average al Madrid

Euroliga > 01-04-2015 > 16:14

X. Martínez Olivar

El FC BarcelonaReal Madrid se verán este jueves las caras (20.45 h,) en partido de Euroliga en un Palau Blaugrana que vestirá sus mejores galas -con mosaico en la grada incluido con 7.000 cartulinas- para dilucidar un nuevo capítulo de un enfrentamiento siempre con morbo y marcado por unas claves muy concretas.

1. El reto del Barça para intentar superar el average. Barça y Madrid llegan a la cita con los deberes hechos en el Top 16. Ambos se han asegurado el factor pista en los play-off y queda por dilucidar en estas dos últimas jornadas la primera plaza final del grupo, que asegure un cruce más benévolo. El Madrid llega a la cita como líder con una victoria más y para arrebatarle esta posición el FC Barcelona deberá ganarle por más de 24 puntos, que fue la diferencia que logró el equipo blanco en la primera vuelta (97-73). ¿Lo logrará? La historia dice que en 102 enfrentamientos entre ambos equipos (contando Liga y Euroliga) sólo en cuatro ocasiones ha ganado el Barça a su eterno rival por más de 25 puntos.

2. Intratables en el Palau en el Top 16. La historia también dice que en el Palau Blaugrana, el FC Barcelona ha ganado 37 de sus últimos 38 enfrentamientos en el Top 16 de la Euroliga. La única derrota se produjo en la temporada pasada cuando los jugadores de Xavi Pascual perdieron ante el Laboral Kutxa un duelo intrascendente (86-97). El resto todo son victorias. Desde que cayó contra el Unicaja el 30 de marzo de 2006 (60-73) el colectivo barcelonista se ha mostrado intratable en casa en esta segunda fase de la Euroliga.

3. Doellman, baja de última hora. De cara al encuentro de este jueves, el Madrid se presenta con todos sus efectivos. No sucederá lo mismo con el FC Barcelona que no podrá contar con el ala pívot. Justin Doellman sufre un ruptura fibrilar de grado 1 en el músculo gemelo de la pierna derecha, lesión que se produjo el pasada sábado en el duelo ante el CB Sevilla. Según los servicios médicos del Barça su evolución marcará su disponiiblidad de cara a los próximos partidos.

4. Balance de 3-1 para el Madrid esta temporada. El de este jueves será el quinto enfrentamiento entre Barcelona y Madrid en la presente temporada. De momento, el balance es favorable a los blancos que han ganado tres de esos duelos (final Supercopa, final de la Copa del Rey e ida del Top 16 de la Euroliga) por uno el Barça (Liga regular ACB).

5. Choque de estilos. De nuevo el enfrentamiento entre los eternos rivales deparará una nueva versión del choque de estllos. Un Barça que buscará imponer su ritmo y el equilibrio entre el juego interior y exterior frente al Madrid racial de Pablo Laso. La receta de los blancos es clara: defensa al límite, para buscar el error y las pérdidas del rival de cara a poder desnivelar a partir de la velocidad y el lanzamiento exterior...aunque curiosamente sea el veterano Felipe Reyes en la pintura una referencia irrenunciable.Allí se verá las caras con Ante Tomic, el jugador barcelonista más regular.

Messi, el noi que vol jugar-ho tot

TONI PADILLA | Barcelona | 03/04/2015 00:00

Segueix-me

Leo Messi va tornar dijous als entrenaments amb el Barça després d’uns dies concentrat amb la selecció argentina, amb què, per molèsties al peu, no ha pogut jugar cap dels dos amistosos que hi havia programats. Han sigut uns dies plens de confusió sobre què li passava a Messi. “Està bé, no cal patir”, es deia des de dins del club sobre un jugador que s’ha perdut tres dels últims set amistosos amb la selecció argentina. Tot just arribar a la Ciutat Esportiva, els metges del Barça van fer proves al futbolista de Rosario, que, en principi, estarà a punt per jugar contra el Celta. “La inflamació del peu de Messi ha millorat”, va comunicar el club.

El jugador, malgrat que tenia dia lliure, es va entrenar dijous a la Ciutat Esportiva. Ell i Javier Mascherano, que com Messi també va tornar als entrenaments un dia abans, van fer carrera contínua i estiraments en el primer entrenament després del llarg viatge des dels Estats Units fins a Barcelona. Messi ho va fer amb sabatilles, no amb botes de futbol, ja que així té menys dolor. Claudio Bravo, que va parlar en roda de premsa, va dir que havia vist bé Messi. “Els ha tocat venir de lluny i han fet treball diferenciat per això. El grup té moltes ganes que arribi el partit contra el Celta. A nosaltres ens tranquil·litza que tots els companys estiguin en òptimes condicions. Ara estem en una situació favorable en aquest sentit, però, al marge d’això, pensem més en el grup que a nivell individual”, va dir Bravo, que va evitar parlar en singular quan li van preguntar sobre Messi.

Dins del vestidor blaugrana tothom confia a poder veure en acció Messi a Balaídos contra el Celta. “Messi segueix sent el de sempre, aquell nano que vol jugar-ho absolutament tot. Amb el temps s’ha adonat que no té sentit forçar per jugar un amistós, però quan cal jugar un partit oficial el vol jugar com sigui”, diu una persona del vestidor del primer equip blaugrana. Donato Villani, que durant vuit anys va ser metge de la selecció argentina i va tractar Lionel Messi, afirma: “Al jugador li costa tenir referències reals sobre les seves lesions. Ell vol jugar sempre, cosa que pot crear problemes, ja que no sempre la millor decisió és jugar quan tens dolor”. Messi, però, no ha volgut forçar, malgrat que ja va jugar amb molèsties contra el Reial Madrid. I és que un partit amistós i un contra l’equip blanc no són el mateix. “No hi ha cap misteri amb ell”, deia Gerardo Martino, que s’ha adonat que Messi està disposat a jugar lesionat els duels oficials. Però no un amistós.

Aquesta temporada, Leo Messi ha jugat absolutament tots els partits de Lliga. Tots. Només va ser suplent el famós dia d’Anoeta, quan tornava de passar les vacances a l’Argentina i s’havia discutit amb Luis Enrique en el primer partit de l’any. Contra la Reial Societat, Messi va entrar des de la banqueta. Els altres 27 partits els ha jugat tots com a titular. A la Lliga de Campions, l’argentí també ha jugat els vuit partits del Barça. No se n’ha perdut cap ni un. De fet, els únics partits oficials que el geni de Rosario no ha jugat són tres de la Copa del Rei. Els dos primers, contra l’Osca, de la Segona Divisió B, i el partit de tornada contra l’Elx, un equip que ja havien derrotat al Camp Nou per 5-0 en el duel d’anada, amb Messi jugant. Des de l’Elx-Barça de Copa del 15 de gener, Messi ha jugat absolutament tots els partits amb el Barça.

Messi va camí d’igualar els seus registres de la temporada 2011/12, quan va jugar 37 dels 38 partits de Lliga i 11 dels 12 jugats a la Champions League. A nivell físic, l’argentí s’està cuidant més que mai, treballant també els dies en què Luis Enrique dóna descans a l’equip i parlant amb un especialista per millorar la seva alimentació, un dels factors clau per entendre la millora del seu joc i estat físic respecte al curs passat. La temporada passada va ser particularment frustrant per al jugador, que va fer un gran esforç al Mundial, en què va jugar amb molèsties en una posició que el desgastava molt. Aquesta temporada Messi treballa d’una manera diferent. I ho està jugant tot.

Gerard Piqué dimecres ja donava per fet que Lionel Messi jugarà a Vigo contra el Celta. I la sensació a la Ciutat Esportiva Joan Gamper unes hores més tard era la mateixa. Messi jugarà el seu 29è partit de Lliga. El Celta, de fet, prepara el partit pensant que tindrà davant seu el màxim golejador de la competició. Nolito, el jugador andalús del Celta que va arribar a compartir vestidor amb Messi, va ser força sincer quan va dir: “Vull que Messi no estigui lesionat, però si es queda a la platja i no juga contra nosaltres millor”.

El Barça defensa el liderat a la pista del Santiago Futsal

ARA | Barcelona | 03/04/2015 17:03

El Barça defensarà el liderat de la Lliga de Futbol Sala (LNFS) a la pista del Santiago Futsal, aquest dissabte (13 h, Teledeporte). Serà el darrer partit abans de jugar, el dimarts de la setmana vinent, contra l'Inter Movistar, el segon classificat del campionat.

L'equip de Marc Carmona té un punt més que els madrilenys, i per això s'imposen guanyar a Santiago per arribar com a líders en aquest duel que pot servir per definir el primer classificat de la LNFS, que tindrà avantatge de camp al 'play-off' per al títol.

Això sí, l'entrenador és conscient que no es poden fer volar coloms abans d'hora i demana concentració màxima als seus homes. “Nosaltres sempre intentem mirar només el primer partit. Tots som conscients que dimarts tenim un partit important però ho serà sobretot si arribem líders. Si arribem per sota seguirà sent important però no tindrem aquest avantatge que tenim ara. Estem centrats en el partit de Santiago. No podem viatjar a Santiago pensant en el partit de dimarts perquè ens equivocaríem”.

Rival competitiu
Els gallecs no han tingut la millor de les temporades però, malgrat perdre els millors jugadors any rere any, segueixen sent competitius. S’han salvat matemàticament del descens i aquesta any no podran entrar al 'play-off' però són un equip molt sòlid. “Són un equip que malgrat que han perdut jugadors importants en els últims anys, si destaquen per alguna cosa és per la seva competitivitat i intensitat. És un equip molt ben treballat”, ha destacat Carmona a la prèvia.

Jesús Aicardo, que va jugar amb els gallecs durant tres temporades, en destaca la intensitat: “Quan juguen partits contra el Barça o equips forts sempre es motiven moltíssim. Són molt competitius i juguen sempre al límit. Donen tot el que tenen i més. No podrem perdre gaire pilotes perquè ells surten molt bé a la contra”.

Més regularitat en el joc
Tot i que l’equip va perdre la final de la Copa d’Espanya la línia aconseguida les últimes setmanes de competició és excel·lent, però encara es pot millorar per assolir els objectius que queden, com la Lliga i la UEFA Futsal Cup. “El que és important és mantenir el to defensiu que portem a la segona volta de la Lliga, on hem tornat a recuperar uns números de temporades passades, mantenir un bon to en atac i estar encertats. Hem de mirar de fer 40 minuts molt bons. No podem fer l’anàlisi de la nostra trajectòria traient el que hem estat malament. Hem de tenir més continuïtat, més regularitat en el joc.

El Barça tomba el Madrid al Palau (85-80)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 02/04/2015 22:25

El Barça ha tombat aquest dijous el Reial Madrid al Palau Blaugrana (85-80). L'equip blaugrana, que ha tingutla baixa de Justin Doelman, ha superat el conjunt blanc, però no recupera el 'basket-average'. Mario Hezonja, que ha anotat 15 punts amb 4/5 en triples en 16:55 minuts, ha liderat el triomf culer. Brad Oleson (12 punts) i Maciej Lampe també han tingut un protagonisme clau contra un rival en què han destacat Rudy Fernández i Sergio Rodríguez.

El Reial Madrid ha començat fort al Palau Blaugrana, on ha anotat 25 punts en un primer període que ha acabat dominant per vuit punts de diferència (17-25). Rudy Fernández ha sumat 13 punts en un primers 10 minuts brillants. Quan Pablo Laso ha donat descans al jugador mallorquí, la producció ofensiva de l'equip blanc no ha pogut mantenir la mateixa eficàcia. El Barça, que ha donat entrada a Brad Oleson i a Mario Hezonja, ha endurit la seva defensa, que aquest dijous ha plantejat algunes novetats tàctiques, i ha capgirat el marcador (40-38). Al descans, 41-41.

Xavi Pascual ha intentat limitar l'aportació de Rudy Fernández col·locant-li a Tomas Satoransky com a defensor. Tres triples de Mario Hezonja han impulsat el Barça, que s'ha fet amb una renda de nou punts (62-53). Liderat per Sergio Rodríguez, el Reial Madrid ha reaccionat i ha reduït l'avantatge local (64-62).

Un encertat Brad Oleson ha tornat a fer augmentar la renda culer (70-62). L'equip blanc n'ha tingut prou amb dos minuts per tornar a empatar el partit (70-70). Xavi Pascual ha jugat els últims minuts del partit sense aler-pivot, amb Mario Hezonja com a 'quatre'. El croat ha competit a la pintura contra Andrés Nocioni.

El Barça ha sabut jugar els minuts decisius amb més encert i tancar amb èxit un partit en què ha donat moltes assistències (25) i ha perdut poques pilotes (8).

Éric Abidal, Dani Alves, Neymar i molts jugadors de les seccions del Barça han presenciat el partit en directe.

Mario Hezonja: "L'ambient del Palau ens ha empès a la victòria"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 02/04/2015 22:55

Mario Hezonja, aler del Barça de bàsquet, ha analitzat el clàssic d'aquest dijous. "L'ambient del Palau Blaugrana ens ha empès a la victòria. Vull dedicar el triomf als nostres aficionats perquè s'ho mereixen", ha dit el jugador, que ha acabat amb 15 punts i 5/6 en triples.

"Quan surto a la pista sempre vull donar el màxim", ha assegurat. "En bàsquet tot pot passar", ha dit en ser preguntat per si el Reial Madrid por perdre a casa contra el Zalgiris.

"M'agrada molt jugar d'aler-pivot. Si Xavi Pascual ho necessita, jo estaré preparat. Els rivals pensen que poden aprofitar la seva superioritat de centímetres i jo vull demostrar que no. Estic acostumat a jugar a les quatre posicions", ha confessat.

"Mario Hezonja és un jugador molt especial. El club ha construït un projecte al seu voltant. Pot arribar a ser un jugador únic, no ens podem conformar amb que sigui un jugador normal",ha opinat Xavi Pascual.

"Contra nosaltres, Mario Hezonja es motiva més. El seu creixement és innegable", ha reconegut Pablo Laso.

El repte secret de Leo Messi

XAVIER BOSCH | 01/04/2015 21:39

Segueix-me

1. Messi

Des que Leo va perdre l’última Pilota d’Or i va sentir com Cristiano es reptava a igualar-ho, l’argentí s’ha posat entre cella i cella tornar-la a guanyar. Per això sap que se la juga amb els títols del Barça més que no amb amistosos de la selecció, per la qual ja es va sacrificar, tot i la lesió, durant tot el curs passat.

2. Repte

L’objectiu de Messi, tan conegut com inconfessable, no és nou. Sí que val la pena saber que el jugador es marca fites individuals. En l’últim any de Pep va voler arribar als 50 gols a la Lliga. Amb Tito encara s’ho va posar més difícil: el repte era marcar com a mínim un gol en tots els partits fora de casa.

3. Sevilla

I no ho va aconseguir per molt poc. A la 2012-13 només se li van resistir el Sánchez Pizjuán i el Calderón. A la resta, va marcar en tots. Va encadenar una ratxa de 12 desplaçaments seguits marcant. Dels 45 gols en va fer 24 lluny del Camp Nou. La lesió li va impedir jugar a Cornellà o Saragossa.

4. Vilanova

Aquella mateixa temporada, Tito va donar-li un consell que l’entorn de l’enyorat entrenador recorda amb orgull. Li va dir que per acabar de ser el millor de tots els temps calia que fos una mica més generós amb els seus companys. Pel que veiem aquest any, Messi va entendre el missatge.

5. Neymar

La generositat no es demostra, només, amb les assistències. També amb les mirades al damunt de la gespa o en la celebració dels gols. La gran foto d’aquest any, amb Messi, Neymar i Suárez abraçats, té un detall semiòticament rellevant: Messi no és al mig dels tres. Va voler donar galons a Neymar.

VINYALS HA ACOGIDO A LOS COREANOS EN EL BARÇA B

"Lee y Paik han sufrido mucho"

Barça > 03-04-2015 > 14:13

La Semana Santa ha sido especial para Singhoo Paik. Los dos jugadores coreanos del FC Barcelona afectados por la sanción de la FIFA han recibido un regalo con su presencia en los últimos entrenamientos del Barça B. Ambos jugadores han participado de las sesiones con alegría y esta iniciativa del club ha signifiado un gran impulso de moral en medio del calvario que están viviendo ante la imposibilidad de jugar partidos oficiales o amistosos con su equipo.

El técnico del filial, Jordi Vinyals, los conoce bien ya que los ha tenido entrenando a sus órdenes en el Juvenil A antes de que reemplazara a Eusebio Sacristán. El de Cardedeu se mostró encantado ante la opción que le propuso el club de incorporarlos a los entrenamientos debido a que el Juvenil A disputa el torneo MIC, mientras que el Juvenil B se encuentra en otro torneo en San Sebastián. Vinyals habló de los jugadores y explicó que "están en la parte final de esta espera. Los he visto bien, igual que cuando estaban conmigo en el Juvenil A. Son chicos con ganas de jugar a los que les gusta mucho este equipo y este club". El entrenador añadió que mantiene la esperanza de "recibir la cautelar de la FIFA y que puedan jugar lo antes posibles. El club sufre, pero los chicos son los que más sufren y parece que esto no se tenga en cuenta”.

Paik ya ha cumplido 18 años y Lee lo hará el próximo de enero. La negativa de la FIFA a permitir al Barça a inscribir a jugadores difícilmente les dará la opción de jugar a ambos hasta enero del 2016. De momento, el cariño del club les está manteniendo a flote, así como el de su familia. La madre de Paik no se pierde ni un entrenamiento y la familia de Lee se ha trasladado al completo a Barcelona para estar con el chico. Hoy, además, han recibido la visita de varios familiares y amigos en un entrenamiento muy emotivo para todos.

Barça i Naturhouse es veuen les cares per segon cop en aquesta setmana

EFE | Barcelona | 03/04/2015 16:42

El Naturhouse la Rioja tractarà, aquest dissabte, de fer un bon paper davant el Barça, en el segon partit entre tots dos en quatre dies, després que en el primer (a la Copa) els de La Rioja realitzaran una trobada més que digne (16.15 h).

La diferència entre el líder de la Lliga Asobal i el segon classificat és un abisme, tal com ha quedat clar en tots els seus enfrontaments. A més, en plena recta final de la temporada els de La Rioja no estan sobrats de forces, de manera que tampoc és previsible que facin un sobre-esforç per aconseguir un triomf gairebé impossible.

De fet, des de fa setmanes el Naturhouse –com tots els altres equips– dóna per "descomptada" la derrota davant el Barcelona, després de la qual presumiblement només li quedarà un punt de marge sobre el tercer classificat, el Granollers.

Aquest és el veritable objectiu del Naturhouse, pensar en la resta de partits que queden fins al final de temporada, en què estarà obligat a guanyar, llevat que aquest dssabte aconsegueixi donar la sorpresa de la temporada.

L'equip de La Rioja va a Barcelona amb tots els jugadors que té disponibles, és a dir, tota la plantilla excepte el brasiler Petrus, que darrera la seva recuperació i també la seva presència en el Naturhouse, ja que ell mateix ha confirmat que la temporada vinent jugarà al Pick Szged hongarès.

El conjunt blaugrana, de la seva banda, es manté com a líder invicte de la classificació i parteix com a favorit absolutíssim per endur-se aquest partit, que l'acostaria una miqueta més al títol de Lliga, que –com ja va passar l'any anterior– esperen guanyar sumant tots els enfrontaments per victòries.