El mejor jugador que jamás hemos visto

MI VERDAD

J.Mª Casanovas

UN FENÓMENO ÚNICO. Se acaban los adjetivos a la hora de encumbrar a Messi en el lugar de honor que le corresponde en la historia del fútbol. La prensa deportiva mundial le devuelve la condición de rey indiscutible tras su espectacular demostración ante el Manchester City. El vídeo de sus jugadas en la primera parte es una lección de fútbol. Un catálogo de genialidades que asombran a los propios rivales. Está tan por encima de los demás, que todo el mundo se rinde ante su talento infinito. Y todo esto lo hace con una humildad y sencillez sorprendente. Ni un acto de chulería ni un gesto de soberbia. Huye de las polémicas y del divismo. Solo le gusta hablar en el campo. Disfruta jugando y se siente uno más del equipo. Lleva tantos goles como asistencias, lo que demuestra que su juego evoluciona, no ha tocado techo. Nunca habíamos visto un jugador tan bueno que durara tantos años en la élite. Es un fenómeno único. Un placer verle jugar cada semana. Nunca había tenido el Barça un crack tan desequilibrante, tan decisivo. El Barça es Messi y Messi es el Barça. Un matrimonio bien avenido, se necesitan mutuamente. Para que este idilio continúe, para que no reaparezcan los rumores de traspaso, solo hace falta una cosa, ganar títulos, levantar copas. En tal caso la felicidad será completa como ya sucediera en la etapa de las seis Copas.


UN CAMBIO BRUTAL. El contraste entre el Messi actual y el Messi de hace un año es brutal. Entonces, en los meses previos al Mundial, el Barça bajo la dirección del Tata Martino navegaba sin rumbo y Leo andaba desorientado. El juego era gris, los resultados no cubrían las expectativas y se fueron escapando todos los títulos. Más de un pesimista comenzó a pensar que aquello era el principio del declive del crack. Fue un falso espejismo. Tan pronto el número ‘10’ ha recuperado la mejor forma, la seguridad en sus propias fuerzas, el apoyo del equipo, la confianza del nuevo entrenador, el mejor Messi ha resucitado. De no ganar nada en el 2014, aspiran al triplete en el 2015. Una metamorfosis total, un milagro llamado Messi. Con él nos hemos acostumbrado a ganar, a disfrutar, a presumir de ser el mejor equipo del mundo. Hace un año parecía que el ciclo tocaba a su fin, pero después de recuperar el liderato en la Liga y clasificarse brillantemente para los cuartos de la Champions, podemos decir alto y fuerte que el Barça de Messi sigue imponiendo su ley.

El Barça ya está en cuartos al superar a un 'guerrero' Estrella Roja
El FC Barcelona sudó tinta para imponerse en la pista del Estrella Roja (73-77) aunque el premio fue certificar una plaza entre los ocho mejores, y ahora el objetivo es acabar segundos del grupo para contar con ventaja de pista en cuartos

Ramon Palomar

19-3-2015 | 21:14 H.

El Barça salió muy pendiente del jugador más determinante del Estrella Roja, Boban Marjanovic y lo cierto es que el ‘gigante’ serbio hizo mucho daño al inicio. Ante Tomic se cargó con dos faltas muy rápido y tuvo que entrar Pleiss a defenderle. El pívo serbio dio las primeras ventajas a su equipo (7-2), aunque un activo Satoransky mantenía al Barça en el duelo (9-9) sin demasiado acierto en los tiros exteriores. Navarro no lograba acertar en los triples y nadie tomaba el mando del duelo. Thomas, en un par de acciones ofensivas consecutivas, daba la máxima renta al Barça (12-15) mientras Pleiss también debía irse al banquillo con dos faltas. En un primer cuarto parco en juego y en acierto por ambos bandos, un triple al límite de Tejic dejaba el duelo en tablas (15-15).

En el segundo parcial y con Marjanovic en el banco, el Barça lo aprovechó para marcar el ritmo del duelo. Nachbar abría el cuarto con un triple, y a partir de ese momento, el partido empezó a teñirse de color blaugrana. Dos triples casi consecutivos de Oleson, el más acertado en ‘ausencia’ de Navarro, llevaba la renta azulgrana a los 9 puntos (19-28) que se amplió a 11, la máxima, tras la primera canasta de Tomic (21-32). El técnico serbio se vio obligado a dar entrada de nuevo a Marjanovic y el decorado cambió. Con el pívot de referencia en la zona, el Estrella Roja volvía a sentirse cómodo y con las acciones del ‘gigante’ serbio (14 puntos al descanso), logró acercarse a a cuatro (30-34). Pero el Barça reaccionó y con una canasta de Satoransky y un triple de Nachbar, se iba al descanso con cinco puntos de renta (32-37), haciendo justicia al mejor juego de los de Xavi Pascual.

En la reanudación, el Barça amplió su ventaja a siete tras canasta de Thomas (32-39), aunque el buen juego blaugrana desapareció. El Estrella decidió endurecer el partido, con el apoyo de los 20.000 espectadores que llenaban el Kombank Arena y que emujaban a los suyos. Y vaya si lo hicieron. Los serbios, con una defensa asfixiante y sin que los árbitros les penalizaran, se metieron de lleno en el partido. Dos acciones consecutivas de Jenkins lograban igualar el partido a 41 tras parcial de 5-0. En un ambiente intimidante, Oleson respondió con un triple, aunque el ritmo lo marcaban los locales que encadenaron tres canastas consecutivas para irse de seis (50-44), su máxima renta. El Barça estaba contra las cuerdas. Y en esos minutos finales, apareció Huertas para anotar dos canastas consecutivas y minimizar un mal tercer cuarto (50-48)

Los últimos 10 minutos iban a vivirse con una tensión increíble. Ambos equipos se jugaban mucho y nadie lograba dar el tirón definitivo. Fue el Barça el que parecía romper definitivamente el duelo tras el único triple de Navarro y canasta de Satoransky (56-64), aunque el Estrella Roja reaccionó a falta de 1:18 y se situó a un solo punto (67-68). Los nervios se apoderaron de los locales, que perdieron un balón dando opción a los de Pascual a irse de seis (67-73). Pero dos triples increíbles de Blazic metieron de nuevo en el partido a los locales a 8 segundos del final (73-75). Una falta desesperada sobre Satoransky llevó al checo a los tiros libres, que anotó sin problemas y selló un sufrido triunfo en Belgrado, que mete al Barça en cuartos de final y más cerca de la segunda plaza, el objetivo que se ha marcado ahora en lo que resta del Top16.

Luis Enrique: "Ens interessa tenir la pilota però també ens agraden les transicions"

NATALIA ARROYO | Sant Joan Despí | 21/03/2015 13:46

Ja en la primera pregunta, Luis Enrique ha hagut de resoldre si el partit de diumenge contra el Madrid serà decisiu o no. "És cert que és un partit diferent a la resta, els clàssics són més especials, l'ambient que els envolta és més fort. És un partit amb molts al·licients, no només per la rivalitat. Serà un partit important, però no crec que sigui decisiu, independentment del resultat que s'acabi donant. Passi el que passi, quedaran deu jornades encara", ha analitzat.

El tècnic blaugrana ha admès que que jugui Busquets "és una opció" després de diversos entrenaments del migcampista amb el grup, encara que no ha rebut l'alta mèdica. "No arriba en les millors condicions, però arriba, que per a nosaltres és important".

"Per guanyar el partit necessitarem la nostra millor versió. No crec que hi hagi cap favorit", ha sentenciat l'asturià, que ha reclamat el màxim suport de l'afició blaugrana per derrotar els blancs. "Espero que demà el Camp Nou sigui el que sempre ha sigut en aquests partits".

Dinàmica

Entrant en detalls del joc, Luis Enrique no s'espera un únic Madrid ni ha aclarit quina estructura tindrà l'equip d'Ancelotti (4-3-3 o 4-4-2). "M'espero una mica de tot, un Madrid similar al de la primera volta, capaç d'anar a dalt a pressionar, de tenir la pilota, de córrer. El que també espero, de nosaltres, és ser capaços de portar el partit al nostre terreny, dominar les àrees, controlar el ritme del joc, encara que no sempre es pugui controlar. Serà important que tinguem, també, molt de control emocional", ha afegit. Luis Enrique no ha amagat que al Barça li interessa "tenir la pilota" però també ha admès que a l'equip "li agraden les transicions sempre i quan es finalitzin".

A més, ha reconegut que, encara que la dinàmica de Bale, Cristiano i Benzema potser no sigui la més bona a nivell golejador, els tres continuen sent "un perill" perquè tenen tanta qualitat que no els cal estar en ratxa. "Però no individualitzaria en ningú, qualsevol jugador del Madrid ens pot fer mal".

Luis Enrique celebra que l'afició estigui confiada després dels bons resultats d'aquest mes i pensi que el clàssic acabarà amb un bon resultat per al Barça. "Però el discurs del vestidor no és d'eufòria. Necessitem serietat i hem de saber que patirem. I els jugadors ho saben, ara cal que la gent entengui que, quan patim, necessitem el seu suport", ha conclòs.

Messi, el Barça i un partit per gaudir-ne

ANTONI BASSAS | 20/03/2015 18:45

Segueix-me

Messi ha traspassat una nova frontera: firmar alguns dels millors partits de la seva carrera sense necessitat de marcar, sense que calgui que el seu valor es compti per hat tricks. Messi experimenta un insòlit bucle, consistent a fer jugar un equip que juga per a ell. Les seves exquisiteses tècniques van provocar dimecres passat un “oh!” d’admiració com n’he sentit molt pocs en un Camp Nou que freqüento des de fa 45 anys. Messi sembla complagut de reinventar-se tot creant futbol, amb independència de qui l’acabi. Demà tindrem a la gespa un híbrid curiós. El Barça accepta moments d’anada i tornada i el Madrid vol tenir més la pilota. Amb una diferència: l’estrella de Madrid viu angoixada dins el seu ego, mentre que la del Barça explora nous territoris de felicitat col·lectiva.

Molt més que tres punts

CARLES FITÉ | 20/03/2015 21:53

Segueix-me

Diumenge es juga un nou clàssic i aquesta vegada és el Barça qui hi arriba en un estat de forma envejable i amb un Messi estel·lar mentre el Madrid no acaba de trobar el seu joc des que va començar el 2015 i Cristiano Ronaldo és al punt central de totes les crítiques. Però això, en un Barça-Madrid, no vol dir res.

Des de Chamartín ja fa dies que s’han encès totes les alarmes i la cúpula reconeix un estat de preocupació per la situació actual de l’equip. Però ho deixen tot a l’expectativa del que passi demà al Camp Nou. Sí, pel que succeeixi en un sol partit es poden prendre moltes decisions. Per començar, a la banqueta, on ja fa dies que Ancelotti no té crèdit. I després el portuguès Cristiano Ronaldo, que des que va guanyar la Pilota d’Or no aixeca cap i si no demostra el seu talent en un partit en el qual hi ha posades les mirades de mig món vol dir que serà el moment d’abandonar el club. La idea ja fa dies que li ronda pel cap a Florentino Pérez, però també al representant del portuguès, Jorge Mendes, especialista en traspassos milionaris i que hi veuria una última oportunitat per treure profit de Cristiano Ronaldo. De fet, males llengües diuen que qui li està omplint el cap sobre el fet que la seva etapa a Madrid s’acaba és el mateix Mendes, i per això les reaccions tan malcarades del portuguès en els últims partits, on no celebra els gols, s’encara amb el públic i ha deixat de fer declaracions.

Però tota aquesta espiral negativa s’aturaria de cop i es capgiraria en cas de guanyar al Camp Nou. Aquest cop de puny damunt la taula elevaria la minsa moral que hi ha ara al Madrid i els faria conjurar de cara a la difícil eliminatòria de Champions davant l’Atlètic. I passant a semifinals ja només ets a un pas de repetir final. Aquesta és l’esperança d’Ancelotti, de Florentino i de Cristiano Ronaldo, que a més té l’opció de vèncer Messi al seu propi camp.

El Barça, per tant, no s’ha de refiar mai del Madrid. Però ara encara menys perquè en aquestes situacions és quan més perillós es converteix, com ha demostrat al llarg de la història. El millor de tot plegat va ser escoltar Messi després del partit del City. Primer va parlar al camp amb una exhibició de traca i mocador, i després, amb la seva timidesa habitual i amb molt de respecte i seny, va donar la seva opinió als mitjans de comunicació sobre el Madrid que es trobaran demà. Una gran notícia, saber que dins del vestidor blaugrana són els primers que tenen clar que aquest clàssic l’han de guanyar, perquè s’hi juguen molt més que tres punts.

El Barça afronta en Valencia otra dura prueba en la Liga Endesa

ACB > 21-03-2015 > 21:57

Ramon Palomar

El FC Barcelona, sin apenas tiempo para disfrutar de su victoria en la Euroliga ante el Estrella Roja, visita ahora la pista del Valencia Basket, una de las canchas más complicadas de la Liga Endesa y ante un equipo que necesita la victoria para seguir optando a los play-offs.

Xavi Pascual podría recuperar a uno de sus exteriores, el escolta mallorquín, Alex Abrines, ya recuperado de sus problemas en la rodilla y que viajó a Belgrado, aunque finalmente fue el descartado. Ante el Valencia, puede ser uno de los revulsivos ofensivos del Barça, que necesitará anotación ante un Valencia que jugará una defensa asfixiante, su mejor arma para detener al Barça.

Será un partido muy especial para uno de los blaugrana, Justin Doellman, que regresa a Valencia, donde jugó las dos últimas temporadas a un gran nivel y que propiciaron su fichaje por el Barça. “Volver a La Fonteta es muy especial, ya que para mí es un sitio maravilloso”, explicaba. “La verdad es que no sé muy bien cómo será ese recibimiento, pero lo único que tengo claro es que será un partido muy duro para nosotros”.

El Barça ha sufrido dos derrotas consecutivas en Valencia en la Liga Endesa (81-78 en el 2013 y 95-93 en 2014) aunque también fue capaz de imponerse en los dos encuentros de play-offs, jugados el año pasado, con marcadores muy ajustados en los cuatro casos. Es por ello que se espera un partido muy igualado y el equipo que logre imponer su estilo se llevará el triunfo.

L'11 a 1 a Chamartín, inici de les hostilitats entre Barça i Madrid

Aquell partit de Copa del Generalísimo va ser l'espurna que va fer engegar la rivalitat entre l'equip català i madrileny
El resultat i, sobretot, el tracte rebut pels aficionats i dirigents blancs va indignar l'entitat blaugrana

Adrià Soldevila | Actualitzat el 21/03/2015 a les 11:02h


Imatge d'arxiu del Reial Madrid 11-1 Barça de l'any 1943.

Ni abans, ni després. Ni des de 1928, ni amb l’afer Di Stéfano. La dura rivalitat entre el Barcelona i el Reial Madrid neix exactament durant el mes de juny de 1943 en el decurs de les semifinals de la Copa del Generalísimo (antic Campionat d’Espanya). Diem en el decurs perquè la mala maror va començar amb el partit d’anada al camp de Les Corts i perquè ja no va cessar fins unes setmanes després d’haver disputat el partit de tornada a Chamartín.

Posem-nos en situació. El 6 de juny de 1943 el Barça rebia el Reial Madrid a l’estadi de Les Corts, en l’anada de les semifinals de la Copa del Generalísimo. Els blaugrana guanyarien aquell primer partit per 3 gols a 0, un bon resultat que de poc serviria per la tornada, en un camp ple a vessar i amb una animació magnífica des del primer fins l’últim minut. Tot i això, els mitjans de comunicació (teledirigits pel règim) no van pair la derrota dels blancs i la xiulada inicial a l’equip de la capital de l’Estat. A les cròniques de l’endemà es podien llegir frases com aquestes:

«Quisiéramos para Barcelona y para el Barcelona este público ecuánime que nos atribuyen en provincias. En la gran masa que llena hoy Las Corts hay sectores francamente peligrosos para el mismo equipo. Son los clásicos fanáticos que desorbitan las cosas, y a los que hay que recomendar un poco de calma y serenidad. A nada conduce crear una atmósfera exagerada de apasionamiento y no es además contraproducente ante un partido de vuelta.» (Mundo Deportivo).

«Ah, si Chamartín ayudase el domingo como la ‘cazuela hirviente’ de Las Corts…no deseamos más que el mismo apasionante e igual encendido aliento que atronaba bajando de las empinadas graderías…del ambiente apasionado y coaccionador que tuvo el Barcelona. ¿Cuándo será posible esto en Madrid?» (Eduardo Teus, Diario Ya)

El periodista Eduardo Teus va seguir, durant els dies posteriors, tirant més llenya al foc i publicant que, a Les Corts, els jugadors del Madrid havien estat maltractats i insultats, comparant fins i tot la xiulada contra el club blanc amb els actes de 1925, quan es va clausurar l’estadi per l’escridassada a l’himne espanyol. Davant el caire que anava agafant el partit de tornada, el president del Futbol Club Barcelona, Enrique Piñeyro, envià una carta al seu homònim de Madrid, Antonio Santos Peralba, en la qual negava qualsevol xiulada organitzada per part del seu públic en el partit d’anada i demanava “que su público enseñe al nuestro a tolerar errores y violencias que puedan producirse en el curso del juego”.

Però de res va servir. Els ànims per al partit de tornada ja estaven prou caldejats. Motivats per la premsa, l’afició madrilenya tenia clar com havia d’actuar al partit de tornada i el seu club, també. Àngel Mur pare, en aquell moment massatgista del primer equip, descriu com es va viure la prèvia del partit:

«Després del partit a Les Corts, la premsa madrilenya va posar-se amb l’afició catalana, dient que havia sigut una “encerrona”, que no sé què...i amb trampes. I aquí hi va haver un diari, el “Mundo Deportivo”, que també va escriure coses gens favorables a l’afició del Barcelona. El periodista Eduardo Teus va escriure molt sobre allò i va escalfar molt l’ambient. A la tornada vam concentrar-nos dos dies abans del partit i allà, a la nit, no podíem sortir de l’hotel perquè ens apedregaven».

El Reial Madrid, amb les intencions ben clares, va obsequiar a cada un dels seus aficionats amb un xiulet a l’entrada de Chamartín i, després de demanar una assistència massiva, l’estadi es va omplir de gom a gom. La victòria dels blancs i l’eliminació dels blaugrana s’havia convertit ja en una qüestió d’Estat. I tant va ser així que, minuts abans de començar el matx, el general Moscardó va irrompre al vestuari blaugrana acompanyat pel Director General de Seguretat i alguns guàrdies civils, per recomanar als catalans que no s’apropessin als límits del terreny de joc, on no podrien ser protegits i que no disputessin un gran partit, ja que en cas de victòria visitant, es podien produir allaus i disturbis de difícil control i terribles conseqüències. També va ser avisat l’àrbitre del partit, que no va dubtar en entrar al vestidor blaugrana per amenaçar en “no tolerar ningún incidente”. Resultat d’aquelles visites: 8-0 al descans, amb un Barça que no havia pogut actuar i amb el porter, Luis Miró, que s’havia passat l’estona lluny de la porteria, on no s’hi podia acostar per la pluja de pedres i monedes. Àngel Mur ho recorda així:

«Bueno, pues empieza el partido y el portero Miró, debido a que le tiraban piedras no podía estar allí debajo del marco. Tuvo que ponerse muy adelante y le empezaron a meter goles.»

També recorda la situació Marià Gonzalvo, que aquell dia no podia saltar al terreny de joc i veia el partit des de la graderia:

«Fuimos recibidos con fusiles y cartucheras y recuerdo perfectamente cómo se repartían silbatos entre todo el público y cómo nuestra área, minutos antes de comenzar, quedó inundada de monedas de 5 y 10 céntimos, que ya no eran de curso legal.»

Durant el descans, els jugadors blaugrana van plantejar-se no tornar a saltar al terreny de joc i marxar cap a casa sense disputar la segona part. Així ho va comunicar l’entrenador, Pep Nogués, a l’àrbitre del partit però, pocs minuts després, un Coronel de l’Exèrcit va entrar al vestuari amb una ordre ben clara: “O salen al campo o de aquí van directamente a la cárcel. Todos detenidos.” En una entrevista a La Vanguardia, els ex jugadors Francesc Calvet i Josep Valle recorden aquella situació tan surrealista. Després d’encaixar els vuit gols i d’haver viscut un infern, van voler abandonar el partit, però amb l’entrada del Coronel van decidir continuar: “No estaban los tiempos para según qué bromas y solo deseábamos que aquello acabase, cuanto antes mejor.” D’aquesta manera, els futbolistes van haver de tornar a la gespa.

El Madrid va afluixar i només va aconseguir tres gols durant la segona part. Ja al minut 89, el Barça va marcar l’únic gol visitant, cosa que va provocar la riota del públic de Chamartín i la posterior invasió de camp per a celebrar la classificació. També és important recordar que els directius del Barça, juntament amb el president Enrique Piñeyro, van ser insultats, agredits i escopits a la llotja de l’estadi, sense que la seguretat actués per a defensar-los.

A les cròniques posteriors, silenci absolut pels actes ocorreguts a l’estadi. Únicament una enorme elevació del joc madridista i de la gran victòria del conjunt blanc sobre el Barça. L’únic periodista que es va atrevir a valorar els fets va ser un jove declarat seguidor de l’Espanyol i afí al règim franquista, anomenat Joan Antoni Samaranch. Al diari La Prensa va publicar les línies següents:

«¡11-1! Con un 3-0 a su favor en la ida está eliminado el equipo que más posibilidades tenía para llegar al título de campeón de España. No se martiricen pensando las causas de estos hechos los incondicionales del Barcelona. Es un buen consejo. No hay que buscar culpables porque no los hay en el equipo. Ya hemos dicho que el Barcelona no jugó bien, ni mal. No existió. […] Pero esto ha sucedido a costa de perder Madrid y el Madrid aquella fama de caballerosidad de que tanto y tantas veces nos hablaban esos cronistas de gran renombre y prestigio, que más bien en lugar de frenar los ánimos como era su obligación, han sido los que han inducido a crear el estado de ánimo para superar el 3-0 favorable al Barcelona con un resultado y una descortesía mucho mayores.»

Aquella crònica li va costar a Samaranch la retirada del carnet de periodista. Tot i això, després seria una de les persones més importants dins les institucions esportives del règim. I, per si no n’hi havia hagut prou amb la humiliació de Chamartín, arribaria poc després la sentència pels incidents, tant de l’anada, com de la tornada. El Reial Madrid va ser multat amb 5.000 pessetes per la invasió de camp. Al Barça, d’altra banda, li va ser imposada una sanció molt més dura. 2.500 pessetes per la xiulada de Les Corts i 25.000 pessetes pel simple fet de ser la víctima dels actes ocorreguts a l’estadi madridista com a culpable d’una provocació.

Just després d’aquesta sentència, el Marquès de Mesa de Asta, Enrique Piñeyro, va veure’s obligat a presentar la dimissió com a president del Barcelona.

YA SUMA 42 CLÁSICOS

Xavi Hernández iguala el récord de más clásicos disputados

Clásico > 22-03-2015 > 22:55

sport.es

Xavi Hernández no ha sido titular, pero ha tenido la oportunidad de jugar este clásico Barcelona-Real Madrid en el Camp Nou. Lo ha hecho participando algunos minutos en el segundo tiempo cuando Luis Enrique, el entrenador del Barcelona, ha decidido que sustituyera a Andrés Iniesta, uno de los jugadores destacados del Barcelona en los primerso minutos de este clásico.

Estos minutos han permitido a Xavi Hernández convertirse en el jugador que más clásicos entre el Barcelona y el Real Madrid a lo largo de la historia. Con el de esta noche, Xavi Hernández suma un total de 42 clásicos, los mismos que hasat ahora tenían los madridistas Gento y Sanchis. Un clásico que no sabemos si será el último de Liga para Xavi Hernández por aquello de que su futuro la próxima temporada puede estar lejos del Camp Nou, pero que quizás se podría repetir en la Champions League donde tanto el Barcelona como el Real Madrid siguen vivos en la eliminatoria de cuartos de final. Si fuera así Xavi Hernández ya tendría la oportunidad de superar este récord y convertirse en el jugador con más clásicos en sus botas de toda la historia del fútbol español.

Un clàssic guanyat amb el cor

TONI PADILLA | 23/03/2015 00:00

Segueix-me

Agenollat, amb els punys ben tancats, Luis Suárez va aixecar la vista per trobar-se amb 96.000 persones mirant-lo amb els ulls eufòrics. Suárez, aquell nano que amb 17 anys va visitar per primer cop el Camp Nou entrant per una porta oberta per no pagar entrada, ja que no tenia diners, va decidir el clàssic amb una jugada que defineix el seu joc: lluita i caràcter. I un gol de davanter pur.

Luis Suárez defineix el Barça i el Barça s’adapta a Suárez. Un Barça més valent que pausat, més agressiu que romàntic, més trencat que ordenat. En un clàssic sense ordre, l’equip de Luis Enrique va fer els deures, va deixar estabornit el Madrid (2-1) a quatre punts i va fer festa grossa. Va guanyar un clàssic més amb el cor que amb el cap. Va ser més contundent que no pas encisador, patint contra un Madrid orgullós que va posar a prova Piqué i Bravo; possiblement, els millors del partit.

Amb tantes mirades al voltant i tant en joc, els nervis van esborrar la pausa del terreny de joc. Símbol dels nous temps, Xavi s’ho mira a la banqueta i els migcampistes com Iniesta corren amunt i avall. El Madrid, ferit, va actuar com un campió, obligant els barcelonistes a guanyar-se el sou en un duel que va canviar amb el gol de Suárez. Abans, el Madrid va ser millor. Després, el Barça va perdonar el tercer gol. Suárez va fer un gol, Neymar en va fallar uns quants, jugant sol contra el món, i Messi, per un dia, va ser només un jugador magnífic. Quan normalment és el millor del món.

No va ser la millor actuació del Barça, però va ser un partit emotiu en què ningú va arronsar la cama. Bravo va transmetre calma a tothom amb aturades clau a un Madrid que va acabar massa cansat i derrotat anímicament en adonar-se que els seus millors moments no li havien servit per anar guanyant. Va ser un Madrid valent, amb Kroos i Modric altius al mig del camp, i Cristiano, escridassat com sempre, trobant en un Benzema decisiu un bon aliat. Només Piqué els va poder plantar cara, manant a la defensa d’un Barça que la va encertar amb els canvis i va guanyar control quan Xavi, Busquets i Rafinha van entrar al terreny de joc.

El Barça camina cap a nous escenaris, apostant per la grapa i el caràcter competitiu, allunyant-se del control total del joc i les emocions. Un Barça que marca en jugades d’estratègia, com en el gol de Mathieu, pateix en defensa, com en la meravellosa assistència de Benzema a Cristiano en el gol de l’empat, i, quan juga malament, marca amb una passada llarga que pesca Suárez. En canvi, coses de la vida, quan juga bé, perdona els gols. Va perdonar contra el City i va perdonar el tercer al final d’un clàssic emotiu. Sense bon joc però amb un botí immillorable.

Barça, un final de temporada per somiar

ANTONI BASSAS | 23/03/2015 00:00

Segueix-me

Comencem pel començament. El Barça, líder, va deixar el Reial Madrid quatre punts enrere en la taula classificatòria. Curiosament, la victòria dels blaugranes va arribar a la madridista : un gol a pilota parada i un altre en un contraatac. A la primera part el Barça va estar indolent, sense desmarcatges, amb insòlits errors en les passades. El Reial Madrid, que només tenia atreviment per a una part, va jugar còmodament però va cometre l’error de perdonar. I a la segona part, en canvi, el que va perdonar va ser el brasiler Neymar. No hi va haver gaire control al mig del camp, i això és desconcertant en el Barça. Sort que hi va haver Piqué i Bravo al darrere. I va haver-hi caràcter. Conclusió: es dibuixa un final de temporada per somiar.

ZASCA!!!

El fiscal demana 7 anys i mig de presó per a Rosell i 2 anys i 3 mesos per a Bartomeu

A.L. / A. V. | Barcelona / Madrid | 23/03/2015 12:09

El fiscal José Perals ja ha fet arribat al jutge Pablo Ruz la seva petició sobre el cas Neymar. Després que el magistrat decidís processar Josep Maria Bartomeu i l'expresident Sandro Rosell, el fiscal ha demanat 7 anys i mig de presó per a Rosell, 2 anys i 3 mesos per a Josep Maria Bartomeu i una multa de 22,1 milions per al Barça. La notícia l'ha avançada la Cadena Ser i l'ha pogut confirmar l'ARA. La petició del fiscal, que ha fet aquest matí a l'Audiència Nacional, arriba abans que el Barça hagi presentat el recurs contra la decisió del jutge Ruz.

Segons l'escrit del fiscal al qual ha tingut accés l'ARA, Perals demana per a Rosell tres penes de presó: 3,3 anys per un delicte contra la Hisenda Pública, 3,6 per un segon i 9 mesos per un delicte societari. En total, 7 anys i mig i una multa de 25,1 milions per a l'expresident. A més, a Bartomeu se li demana una multa de 3,8 milions.

No és l'única quantitat que reclama Perals. En concepte de responsabilitat civil, demana 2,6 milions derivats del 2011 per a Rosell i el Barça, que hauran de respondre conjuntament de manera solidària, i 6,8 del 2013. A més, a Bartomeu i el club els reclama també 2 milions pel delicte contra la Hisenda Pública del 2014, derivat de l'últim pagament al brasiler, del 31 de gener de 2014.

En un escrit que es va fer públic el passat dia 13 de març, el jutge de l'Audiència Nacional va proposar jutjar Bartomeu, Rosell i el Barça per un presumpte delicte de frau fiscal en el fitxatge de Neymar. El magistrat va considerar que són responsables d'evadir més de 13 milions d'euros amb contractes simulats i operacions fraudulentes. A més, Ruz va xifrar en 83.371.000 euros el cost real del fitxatge del jugador. A través d'uncomunicat, el Barça va denunciar "l'anormal celeritat" amb què s'estan "executant els tràmits" judicials del cas, ja que, segons l'escrit del club blaugrana, "no respecta ni els ritmes processals, ni les garanties de les parts". El Barça lamentava que no ha pogut declarar encara el seu representant legal.

El Barça es jugarà la Lliga en quatre difícils desplaçaments

A.L. | Barcelona | 23/03/2015 09:57

El Barça té un màxim de 16 partits per endavant aquesta temporada: 10 en Lliga, la final de Copa contra l'Athletic de Bilbao i 5 a la Champions si avança fins a la final de Berlín. És un calendari atapeït, al qual el conjunt de Luis Enrique hi arriba amb 4 punts d'avantatge a la Lliga després de la victòria contra el Reial Madrid al clàssic. Els blaugranes van donar un cop d'autoritat, tot i que en l'horitzó els espera un tram final de competició molt complicat.

L'equip de Luis Enrique es jugarà el títol a domicili, amb quatre grans partits lluny del Camp Nou. Després de l'aturada de seleccions el Barça jugarà a Vigo, contra un Celta que va guanyar a l'estadi a la primera volta, 0 a 1. Encara al mes d'abril, els catalans tindran dos sortides complicades, primer visitant Sevilla i després el derbi contra l'Espanyol al Power8 Stadium. Al maig, s'obrirà el foc amb el desplaçament a Còrdova i s'acabarà al Vicente Calderón, un partit contra l'Atlètic de Madrid a la penúltima jornada de Lliga que pot decidir el títol. Al Camp Nou, en canvi, els rivals no tindran a priori tanta entitat: Almeria, València, Getafe, Reial Societat i Deportivo. El Barça, doncs, haurà d'administrar l'avantatge de quatre punts en els partits a domicili on es jugarà el títol domèstic.

El Reial Madrid, per la seva part, té un calendari menys complicat, amb només quatre partits lluny del Santiago Bernabéu: Rayo, Celta, Sevilla i Espanyol. A casa, en canvi, reben Granada, Eibar, Màlaga, Almeria, València i Getafe.

Especialment transcendental és el mes d'abril, quan el Barça ha de jugar a Vigo, Sevilla i Cornellà, i rep també un València en un gran moment de forma. El conjunt de Luis Enrique jugarà sis partits de Lliga durant aquest mes, i se li haurà de sumar l'enfrontament de quarts de final de la  Champions contra el PSG. El duel a París es disputarà entre els partits contra el Sevilla i el València, i la tornada just abans de visitar el Power8 de l'Espanyol. En canvi, el Madrid té quatre dels sis partits de Lliga a casa, contra rivals de la part baixa de la classificació, a excepció del Celta, que rebrà els d'Ancelotti just després del partit de tornada de la Champions contra l'Atlètic de Madrid.

Aquest és el calendari de Barça i Madrid fins a final de curs:

J29: Celta - Barça // Madrid - Granada

J30: Barça - Almeria // Rayo - Madrid

J31: Sevilla - Barça // Madrid - Eibar

J32: Barça - València // Madrid - Màlaga

J33: Espanyol - Barça // Celta - Madrid

J34: Barça - Getafe // Madrid - Almeria

J35: Còrdova - Barça // Sevilla - Madrid

J36: Barça - Reial Societat // Madrid - València

J37: Atlètic - Barça // Espanyol - Madrid

J38: Barça - Deportivo // Madrid - Getafe

Messi presumeix de trident després de superar el Madrid



ARA | Barcelona | 23/03/2015 07:47

El Barça arriba a l'aturada de seleccions llançat, amb optimisme i bona sintonia dins del grup. Així ho va demostrar l'equip blaugrana després de la victòria 2 a 1 contra el Reial Madrid. Just en acabar el clàssic, encara sense passar per la dutxa, el davanter argentí del Barça Leo Messi va penjar una fotografia a les xarxes socials amb els seus dos companys d'atac, Luis Suárez i Neymar Junior.

"Gran victòria al clàssic", deia el comentari del futbolista de Rosario.

El Barça reitera la seva innocència i critica de nou "la impròpia celeritat" de la justícia en el cas Neymar

ARA | Barcelona | 23/03/2015 21:06

La reunió de la junta directiva del Barça ha acabat després de més de tres hores de reunió. La Junta Directiva, després de la seva reunió d’aquesta tarda, ha emès un comunicat en que tracta diferents aspectes de l'actualitat. Per exemple, es reitera que "es considera l’Estadio Santiago Bernabéu l’escenari més adient per a la disputa de la pròxima final de la Copa, ja que seria la instal·lació on es podrien aplegar més socis del Club".A més, la directiva ha anunciat la contractació de la multinacional Ernst&Young per al control i auditoria del procés d’adjudicació de les obres del nou Miniestadi, corresponents a la primera fase del Nou Espai Barça, que es presentarà aquest divendres dia 27, a les 12 hores, a la Sala de Premsa de la Ciutat Esportiva, així com renovar per un any el contracte amb Panasonic TV Devices com a partner global.

Petició Fiscal
D’altra banda, la Junta Directiva ha tractat la petició fiscal d'obertura de judici oral i penes contra el club, el seu president, Josep Maria Bartomeu, i el seu expresident Sandro Rosell, derivades del cas Neymar. Sobre aquest assumpte, "la Junta vol deixar clars que tant el Club com el seu president reiteren la seva total innocència fruit d’un assumpte que únicament té un caire tributari i no penal, les discrepàncies jurídiques del qual s’han de dirimir en seu administrativa, no a l'Audiència Nacional".

El Barça considera "impròpia la celeritat amb la qual s’han emprat els operadors jurídics implicats en aquest assumpte. Els advocats de tots els afectats presentaran les corresponents apel·lacions de manera immediata, denunciant aquestes circumstàncies i la inexistència de cap delicte" i afegeix que Bartomeu, "davant del que considera una gran injustícia, reitera que continuarà endavant amb la seva intenció de presentar-se a les pròximes eleccions a la presidència del Club i seguir dirigint l'Entitat amb els mateixos criteris de serietat, conducta moral, control financer i respecte als socis que ha demostrat fins avui, posant tota la seva atenció que el Club segueixi sent una referència mundial".

A més,  com ha avançat l'ARA, Junta Directiva ha acceptat alliberar Ramon Cierco de les seves tasques directives en el marc del futbol base i en la vicepresidència de la Fundació FC Barcelona. Des d’avui, Ramon Cierco continuarà com a vocal de la Junta Directiva.