Amigo Arkadin, esos datos me suenan a aquel librito pequeño donde estan las alineaciones y resultados de toda la Historia del Barça, cierto? Yo tambien lo tengo, es un prodigio de información en tan poco espacio.

La Lliga de Campions premia la golejada del Barça a vuitens

GONZALO ROMERO | Barcelona | 16/03/2015 12:53

Vídeo

L'excepcional victòria del Barça davant l'Aalborg al partit d'anada dels vuitens de final (11-31) no ha passat desapercebuda a Europa. La Lliga de Campions ha premiat el recital del conjunt blaugrana, que va signar el seu segon millor registre de gols encaixats a la màxima competició continental (el 8-30 davant l'Hapoel Rehovot la temporada 1982/83, el rècord). 

Gonzalo Pérez de Vargas ha estat escollit millor porter del primer 'round' de la fase continental. El toledà va quallar una actuació memorable amb 21 aturades i un excepcional 65,6% d'efectivitat, els seus millors números com a jugador del Barça. Ivan Nikcevic (Wisła Płock), Momir Ilic (Vezsprém), Mikkel Hansen (Paris-Saint Germain), Alex Dujshebaev (Vardar), Niclas Ekberg (Kiel) i Renato Sulic (Vezsprém) també formen part de l'equip ideal.

La defensa i la porteria van ser els punts de partida del triomf del conjunt barceloní, que va conquerir el Gigantium nòrdic. En atac, Karabatic i en especial Lazarov (8 gols), van liderar la golejada. A més, la rosca aèria de Jesper Noddesbo, sempre en un brillant i imprescindible segon pla, ha aconseguit colar-se al top5 de la jornada.

L'exquisit recurs tècnic de l'internacional amb Dinamarca ha estat escollit el cinquè millor gol del cap de setmana. A falta de minut i mig per arribar al descans i amb 5-12 en el marcador, Gonzalo Pérez de Vargas, precisament, va assistir al pivot, que va córrer al contraatac.

Noddesbo, que va rebre sense oposició, es va inventar un llançament liftat i amb efecte per superar Erevik, el porter local, que pot o res va poder fer per evitar la diana. Marko Vujin (Kiel), Julen Aguinagalde (Kielce), Timur Dibirov (Vardar) i William Accambray (Paris-Saint Germain) completen el rànquing golejador.

Leo Messi, el Rey del fútbol

Barça > 16-03-2015 > 17:55

J.M. Bertran

Leo Messi es el Rey del fútbol. Nadie lo puede negar ni poner en duda. Es el mejor futbolista de la historia y sus números así lo acreditan. Sus goles, sus récords, sus estadísticas confirman a Leo Messi como el mejor futbolista del mundo. Sus cuatro Balones de Oro (2009, 2010, 2011, 2012), sus tres Botas de Oro (2010, 2012, 2013) y el reconocimiento al Mejor Jugador de la UEFA (2009, 2011) también son una forma de reconocimiento de lo grande que llega a ser el astro argentino del FC Barcelona.

Y lo mejor de todo, para los aficionados del fútbol, es que Messi aún tiene un largo recorrido por delante. Un futuro esperanzador en el que estamos seguros que será capaz de mejorar todos los registros que ha conseguido hasta el momento.

Tras un año para olvidar, Leo Messi vuelve a ser ahora el de los grandes momentos. El reto que le ofreció Cristiano Ronaldo cuando recogió el último Balón de Oro no ha hecho nada más que animarle a mejorar sus marcas y a convertirse en un jugador determinante tanto en ele squema de juego del Barça como de la selección argentina.

Y ese reconocimiento lo ha querido celebrar Adidas, la marca deportiva que le viste, con una espectacular fotografía en el que Leo Messi aparece junto a los cuatro Balones de Oro, las tres Botas de Oro y el de ser el Mejor Jugador de la UEFA que, por el momento, tiene.

Iniesta: "El partido contra el City es más importante que el clásico"

Barça > 17-03-2015 > 13:27

JUAN MANUEL DÍAZ

Andrés Iniesta, uno de los capitanes del FC Barcelona, fue el futbolista encargado de atender a los medios de comunicación en la previa del duelo de los octavos de final de la Champions League contra el Manchester City.

El centrocampista manchego del Barcelona destacó la calidad y el potencial del Manchester City y admitió que "firmaría el empate porque nos da el pase, aunque saldremos a ganar como siempre porque es la manera de asegurarnos el pase a cuartos".

En cambio, no quiso dar por bueno un empate en el clásico contra el Real Madrid "sobre todo porque no es el momento de pensar en ello. Primero hemos de afrontar el partido contra el City".

Para Iniesta, el Real Madrid no se encuentra en un mal momento de juego ni el Barça es favorito, pero en todo caso lo fundamental es que "el partido de mañana (miércoles) contra el City es más importante para nosotros" por lo que hay en juego, ya que es a cara o cruz.

Algo parecido dijo sobre el Manchester City, pues el hecho de que tengan muy complicada la Premier League "los puede hacer incluso más peligrosos. Claro que tiene opciones de eliminarnos, así que tendremos que hacer un partido muy completo". Andrés espera que sean capaces "de tener el control del partido".

PRIMERO, EL MANCHESTER CITY

"Es cierto que después de mañana tenemos un partido muy importante contra un rival directo pero no pensamos más allá de mañana. Es importante tener la concentración en este duelo porque de lo contrario puede ser muy peligroso. Tenemos un buen resultado de la ida pero es la Champions, es el City, con jugadores capaces de darle la vuelta, así que tenemos que interpretar el partido como allí"

Iniesta hizo un llamamiento para que nadie se pueda confiar después del 1-2 del duelo en Manchester. "No nos tiene que condicionar ese resultado, sino ir a ganar el partido. El City se tiene que encontrar a un equipo que quiere estar en la siguiente ronda y con su público".

Iniesya avisó sobre las virtudes del rival: "El City tiene todos los peligros, sobre todo delante tiene jugadores que pueden definir un duelo en una jugada, así que tendremos que estar concentrados al 200%".

La rectyea, para él, será "tener el balón, hacerles correr y dominar el juego, como siempre intentamos". A su favor tienen que "el equipo está en una línea muy buena y lo importante es tener ahora todos los sentiodos puestos en lo que afrontamos porque todo cuesta mucho y los detalles cuentan".

"No, no es que nos reunamos y hablemos que vamos a conseguir el triplete. Csaa uno sabe cómo estamos y que si hacemos ,as cosas bien pelearemos por todo hasta el final. No te garantiza nada, así que hay que seguir en el mismo camino".

Iniesta se mostró "orgulloso" por llegar a los 535 partidos pasando a ser el cuarto en el ránking histórico del Barcelona. "si me hubieran dicho que llegaría hasta aquí diría que estaban locos".

NOMBRES PROPIOS

Negó que Neymar esté enfadado o en un momento más irregular ni que les disgustara los gestos de disgusto del brasileño por su última suplencia. "Es muy importante para nosotros pr los goles y las asistencias y todo lo que apota. Estamos contentos con él y sus gestos no los tenemos en cuenta porque si algo tiene este equipo es mucho respeto entre nosotros más allá de esos momentos puntuales".

Sobre la baja de Sergio Busquets, admitió que es "un futbolista fundamental para nosotros por su calidad, su colocación y su inteligencia, pero si no está los compañeros que le suplan estarán al nivel. El objetivo es estar en la siguiente ronda y así él y todos tendremos la ocasión de volver a jugar en la Champions".

Destacó la importancia del regreso de Yaya Touré al Manchester City "porque a su calidad añade su potencia física y hace al City un equipo más contundente. Esperemos minimizar sus virtudes y potenciar las nuestras para así decantar el partido".

La prensa británica le recordó el penalti fallado por Leo Messi en el tiempo de descuento y si puede ser decisivo. El Manchego prefierió recordar su buen momento de juego y lo importante que es contar con Messi en tu equipo. "Tener a Leo siempre es una ventaja en el momento que se encuentre. Es de los únicos jugadores que puede ganar un partdo él solo en cualquier momento. Espero que siga en la misma línea porque es una garantía.

Andrés lamentó al situación de Íker Casillas en el Real Madrid. "No es agradable que alguien que lleva tanto en un sitio viva una situación así" porque el guardameta es silbado por un amplio sector del Santiago Bernabéu. "Solo espero que no me llegue a suceder a mí nunca".

El reto de recuperar a Hezonja

ACB > 17-03-2015 > 04:05

Maite Antón

Mario Hezonja no es el mismo desde que en la final de la Copa del Rey, que perdió el Barça ante su eterno rival, se quedara sin jugar toda la segunda parte y acabara con cero puntos en 11 minutos. Preguntado en la rueda de prensa sobre el poco protagonismo del croata en el partido decisivo por el título copero, Xavi Pascual argumentó “la mala primera parte” jugada por el de Dubrovnik. Desde entonces, Mario ha bajado su rendimiento y está muy lejos de su mejor versión. Parece otro. Le falta confianza y eso se traduce en unos números muy discretos, que ante el Montakit Fuenlabrada alcanzaron su peor valoración en lo que va de temporada: -7. “Hezonja sabe lo que debe hacer para jugar. Es uno de los grandes proyectos del club”, sentenció el técnico barcelonista antes del duelo contra el Maccabi.El reto, pues, no es otro que recuperar al mejor Hezonja. 

El bache de juego que atraviesa el alero es evidente si nos fijamos en sus números desde la citada Copa del Rey. En los seis partidos, entre Liga Endesa y Euroliga, transcurridos desde entonces, Mario ha jugado cinco –se quedó sin jugar el duelo ante el Panathinaikos- y en tres no sumó ni un punto acabando con valoración negativa. Su porcentaje de tiro ha sido pobrísimo en estos cinco encuentros con un preocupante 2 de 15 en triples y un 2 de 6 en tiros de dos. Ya se sabe que sin confianza, los tiros no entran. Todo es una cuestión mental.

Lejos de su nivel
Las lesiones que sufrieron Juan Carlos Navarro, Brad Oleson y Álex Abrines a final del año pasado permitieron a Hezonja disfrutar de más minutos y dar un paso adelante en su aportación al equipo y dio muestras no solo de su enorme talento sino también de su gran carácter... balcánico cien por cien. En el mes de diciembre su promedio de minutos en pista en la Liga Endesa fue de 25 y ocho puntos por partido. Su tope anotador en la competición doméstica lo logró ante La Bruixa d’Or con 23 tantos e igualando el récord histórico de triples seguidos sin fallo con un 8 de 8. 

En la Euroliga su promedio es de 17 minutos y su mejor actuación fueron los 22 puntos que anotó en el clásico en la pista del Real Madrid del Top 16, que el Barça perdió de forma clara. Desde la Copa solo disputó 10 frente al Alba, no jugó por decisión técnica ante el Panathinaikos y contra el Maccabi estuvo en pista 12:38 minutos para acabar con siete puntos con una serie de un 1 de 6 en triples.

Su protagonismo, pues, se ha visto reducido y eso que el perímetro blaugrana vuelve a tener una baja destacada como es la de Abrines pero este mal momento de juego ha relegado a Hezonja al banquillo más tiempo del deseado por todos. El técnico Xavi Pascual lo tiene claro y no le hace jugar más de la cuenta si lo ve descentrado y poco acertado. En una plantilla con grandes jugadores como la que tiene el Barça, los minutos se venden caros y cada uno se los tiene que ganar rindiendo a su mejor nivel.

Toca recuperar la mejor versión de Mario porque el Top 16 está en su recta final y los play-off de cuartos están a la vuelta de la esquina (del 14 al 28 de abril). El alero tiene calidad y personalidad suficiente para remontar este pequeño bache y ayudar a su equipo a luchar por los dos títulos que quedan en juego.

El City no és teloner del clàssic contra el Madrid

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 18/03/2015 00:00

Segueix-me

A Manchester, fa tot just tres setmanes, el Barça va jugar tres partits diferents en només noranta minuts. Tres realitats radicalment oposades que reflecteixen el que és aquest equip actualment. A la primera meitat el Barça va jugar un futbol sublim, estètic i torrencial alhora; després van arribar uns minuts de dubte, en què l’ímpetu del City va obligar els blaugranes a protegir-se a prop de Ter Stegen; finalment, a l’últim tram, amb l’expulsió de Clichy, va ressorgir un Barça dominant però curós. Aquesta nit al Camp Nou, en la tornada dels vuitens de final de la Champions, Luis Enrique vol evitar la segona versió de l’Etihad Stadium, la que va parapetar els seus jugadors a prop de la porteria visitant. Per això el tècnic asturià va llançar un missatge clar en la prèvia del duel contra el City: el partit d’aquesta nit no és una prèvia del Reial Madrid. Ni el resultat de l’anada a Manchester, 1 a 2, ni l’aparició amenaçadora del Reial Madrid en l’horitzó poden distreure els blaugranes. Només existeix el partit d’avui, un partit en què “especular és perillós”, com avisava Luis Enrique, en un missatge més de portes enfora que cap a dins del vestidor. Aquesta nit comencen les emocions fortes.

Durant els primers mesos de competició, tot i els dubtes que sorgien de l’entorn pels múltiples canvis que introduïa Luis Enrique a l’onze en cada partit, el tècnic asturià va gestionar la plantilla amb mà de ferro, amb l’única intenció d’arribar a aquests moments -quan es decideix tot- amb les cames àgils i la ment preparada. I quan arriba l’hora de la veritat el grup transmet màxima confiança, havent recuperat el liderat de Primera i havent assolit la final de Copa amb solvència. Ahir, en la prèvia del duel contra el City, l’entrenador blaugrana va treure pit de manera subtil de la seva gestió del grup, qüestionada per molts durant l’any. ¿S’esperava Luis Enrique el nivell de l’equip a aquestes altures de curs?: “Sí”, va etzibar taxatiu. Els números li donen la raó.

El gran temor del cos tècnic és que els jugadors pensin que l’eliminatòria està resolta i comencin a visualitzar anticipadament el duel de diumenge que ve, contra el Reial Madrid. La música de la Champions que ressonarà eixordadora a quarts de nou és el millor antídot contra la dispersió. El Camp Nou respondrà, en el primer dels dos “caramels” que el Barça vol assaborir aquesta setmana, tal com va definir els xocs contra anglesos i madrilenys l’asturià.

Luis Enrique arrencarà el duel contra els de Manuel Pellegrini amb el millor onze, a excepció de Sergio Busquets, absent per la lesió al turmell que va fer-se contra el Vila-real. La baixa del migcampista la suplirà Javier Mascherano, un futbolista que no dóna l’equilibri tàctic de Busquets però que desplega el seu físic privilegiat per arribar a tots els forats del mig del camp, còmode sempre en partits oberts. Amb el retorn de Dani Alves, advertit de sanció, i Jordi Alba al lateral, la defensa és la línia que ofereix marge per a sorpreses. Jérémy Mathieu parteix amb avantatge per fer de parella de Gerard Piqué a l’eix de la defensa, mentre que Marc Bartra espera la seva oportunitat des de la banqueta.

Amb Rakitic equilibrant el mig del camp i Andrés Iniesta comandant el joc -rebaixant les pulsacions-, el Barça tornarà a encomanar-se als tres futbolistes d’atac. A Manchester Luis Suárez va retrobar-se amb les seves millors sensacions i va culminar dues de les grans jugades del Barça durant el primer temps. Al seu costat, Neymar busca recuperar la seva millor versió i Messi vol treure’s l’espina clavada del penal fallat a l’anada en l’últim minut, un error que va privar el Barça d’un triomf gairebé definitiu.

Al davant el Barça es trobarà un equip que ha de sortir a guanyar però que aterra a Barcelona amb molts dubtes: ha perdut tres dels últims quatre partits i s’ha mostrat poc fiable en els dos desplaçaments d’aquest mes, amb ensopegades a Liverpool i Burnley. A més Pellegrini està en el punt de mira, ja que s’han despenjat de la lluita per la Premier i estan a sis punts del Chelsea. No és el millor clima per a la remuntada, i més visitant un Camp Nou inexpugnable. El Barça només ha perdut un dels últims 30 partits disputats a l’estadi en competició europea. A més els catalans han encadenat setze victòries en els últims disset partits, amb l’única derrota d’un 0 a 1 contra el Màlaga que al City tampoc li serviria.

Sense el lateral Gaël Clichy, sancionat, el carril esquerre serà per a Aleksandar Kolarov, tot i que la gran novetat serà el retorn de Yaya Touré, una garantia per als partits d’anada i tornada. L’ex del Barça, absent a l’anada per sanció, serà la referència dels citizens per dominar la medul·lar.

A la prèvia Luis Enrique va admetre que en els duels d’aquesta magnitud -encara que siguin analitzats fins a l’extenuació a base de vídeos- hi ha un cert marge per a les sorpreses. De moment l’asturià ha preparat el partit d’aquesta nit amb un guió clar: el City arrencarà amb dos davanters. Falta per veure com es col·loquen, què busca Pellegrini. L’acompanyant de Sergio Agüero a la punta d’atac donarà les respostes que encara es planteja el tècnic blaugrana. Si els anglesos aposten per l’envergadura d’Edin Dzeko serà un clar missatge que els de Pellegrini lluiten pel partit des del començament. Si és David Silva qui enllaça amb Agüero, el City buscarà fer llarg el partit, arribar viu al final, protegit per un mig del camp poblat que posarà a prova la solidesa d’un Barça a qui agrada el pessigolleig de les grans nits.

Hart no pot evitar que el Barça ja sigui als quarts de final (1-0)

TONI PADILLA | Barcelona | 18/03/2015 22:36

Milner intentava pispar la pilota a Messi i aquest, li ha fet una sotana escandalosa. La segona del partit. A la graderia, Pep Guardiola reia en veure la jugada. Pellegrini en canvi, feia ulls de resignació en veure's colpejat un i altre cop pel talent de l'argentí. Messi ha marcat les diferències, ha imposat la seva llei, ha estat el factor diferencial. El Barça s'ha classificat pels quarts de final de forma merescuda, malgrat que el partit, per moments, ha estat president pels nervis, amb pilotes perdudes i errades. Ara, cada cop que Messi ha tocat la pilota, els nervis i la tensió han desaparegut. I els aficionats han mirat com l'argentí feia de les seves amb una rialla de felicitat. Només un jugador li ha pispat els titulars a Messi: Joe Hart, ja que el porter anglès s'ha fet un fart d'aturar xuts, evitant la golejada blaugrana i mantenint l'emoció fins els darrers minuts.

El Camp Nou ha vist una bona nit europea de futbol, amb un Joe Hart imperial donant vida als seus amb aturades de gran mèrit i un Ter Stegen que ha fet la feina quan el City ha amenaçat en crear problemes, aturant el penal del Kun Agüero als 78 minuts. El Barça, llavors, ja havia fallat molts gols en un partit que hauria pogut ser una golejada, que s'hauria pogut complicar amb el penal i que ha acabat amb pocs gols per tantes ocasions locals.

Amb bona part de la feina feta a terres angleses, el Barça ha sortit amb els millors jugadors i la presència de Mathieu al costat de Piqué. El Manchester City, obligat a fer dos gols, ha apostat per un 4-4-2 prou ofensiu, però ha patit molt per generar perill. Agüero de fet, ha estat una illa, una obra. Més enllà d'alguna jugada de Touré Yaya i uns serveis de cantonada, l'equip de Pellegrini ni ha esgarrapat durant el primer temps contra un Barça segur en defensa, però una mica imprecís tocant la pilota. Rakitic i Iniesta han estat molt atents en defensa, Alves i Alba han pujat poc, amb el lateral català vivint la seva particular guerra contra Nasri i la capacitat de crear perill era cosa de Messi i Neymar. El brasiler segueix sense arribar al seu millor nivell de joc, perdent pilotes, aturant el joc i fallant ocasions clares com un xut al pal tot sol en els primers minuts. En canvi, Messi, just abans del clàssic, fa art amb els peus. Cada jugada seva ha portat perill. Ha xutat faltes fregant el pal, donat assistències i portat de corcoll un City condemnat a les faltes per aturar-lo. El gol de Rakitic, en una contra en que Messi ha fet el que ha volgut, és una bona prova. El City només tenia ulls per l'argentí, per si feia una diagonal amb la pilota controlada. I quan ha despertat, Messi havia enviat la pilota a Rakitic, autor del gol.

Senyals de vida del City

A la segona apart, només la bona feina de Joe Hart, l'home que ja va aturar un penal a Messi a Manchester, ha donat vida al partit. El porter internacional anglès ha aturat dos xuts de Messi i el City ha pogut seguir amb opcions, acostant-se més amb Navas a la gespa per un Nasri massa nerviós. Jesús Navas, amb una gran jugada, i Touré Yaya, amb un xut al lateral de la xarxa, han escalfat una mica els 3000 aficionats anglesos presents, però amb dos gols encara per fer, el pas dels minuts ha anat desanimant els visitants, forçats a cedir espais als atacs al Barça.

Els ensurts del City han pessigat a l'equip de Luis Enrique, que s'ha fet amb el control de la pilota per defensar-se amb ella. El tècnic asturià ha trigat molt a l'hora de fer canvis, demanant als seus més control, cap fred i jugar lluny de la porteria d'un Ter Stegen ferm amb els xuts rivals, però esbojarrat quan surt lluny dels pals. L'alemany però, ha estat clau quan ha aturar un penal dubtós d'Agüero als 78 minuts. Un penal que hauria pogut canviar el guió, just després de dues aturades prodigioses de Hart contra Neymar.

El Barça ha anat perdonant més ocasions, amb Messi, Luis Suárez i Neymar topant un i altre cop amb Hart, en un partit en que el mig del camp local ha acabat desaparegut, sense gaire control, però sense cedir gaires ocasions a un City derrotat de nou a l'estadi. Al final, Alves ha vist al groga i serà baixa al primer partit dels quarts de final després d'un triomf merescut, però curt.

Les claus de l’Estrella Roja-Barça

MÚSICA RECOMANADA PER LLEGIR AQUEST POST
Boban Markovic.

 

El Barça visita aquest dijous la pista de l’Estrella Roja.

Després de lluitar contra Sofoklis Schortsanitis, el Barça juga contra l’equip de Boban Marjanovic, el pivot de moda de l’Eurolliga. Si rep a prop de cistella, pot acabar la jugada amb qualsevol de les dues mans mentre els seus companys realitzen moviments de distracció.

L’Estrella Roja comença molts dels seus atacs amb un bloqueig directe central de Boban Marjanovic, que després cau cap a cistella.

El pivot serbi llegeix bé les ajudes defensives i sap distribuir joc quan les defenses aconsegueixen barrar-li el pas.

Marcus Williams, ex de l’Unicaja, controla la pilota durant gran part del temps i, si no veu cap, opció clara, no té problemes en intentar un 1×1, allunyant-se del defensor amb un bot de pilota ràpid.

Un altre dels jugadors habilitadors d’espais és Charles Jenkins, molt difícil d’aturar quan aconsegueix posar la pilota sobre el parquet i agafa velocitat.

En defensa, la influència de Boban Marjanovic també es molt gran, sobretot a prop de cistella. La clau per castigar la seva posició, com va demostrar Álex Abrines en el partit de la primera volta, són els tirs de mitja distància després dels bloquejos directes.

L’Estrella Roja sap tancar les línies de passada dels rivals amb una bona distribució dels seus jugadors. No tan sols es tracta de quedar-se sol sinó de trobar un camí per a la pilota.

El gran objectiu de la defensa de l’Estrella Roja és evitar que el Barça acceleri el partit. Per fer-ho recorreran, sense rubor, a les faltes personals.

Dejan Radonjic intenta evitar que els equips rivals inverteixin la pilota amb facilitat.

L’encert des de la línia de 6,75 serà clau per desactivar la defensa de l’Estrella Roja. Els triples van trencar el partit de la primera volta abans del descans.

Les tres claus del partit són:

1. Accelerar el ritme del partit.
2. Dominar la batalla pel rebot.
3. Allunyar Boban Marjanovic de cistella.

El Barça, a cuartos por octava vez consecutiva

Luis Enrique mantiene la tradición y coloca el Barcelona en cuartos de final como ya lo hicieron sus predecesores Rijkaard, Guardiola, Vilanova y Tata Martino



Los jugadores del Barça celebraron la clasificación AFP


EFE

18-3-2015 | 23:01 H.

Una vez conseguida la victoria ante el Manchester City, al que ya se ganó en el encuentro de ida por 1-2, el Barcelkona ha vuelto a superar la eliminatoria de octavos de final de la Champions League. El Barcelona se ha clasificado para los cuartos de final por octava vez consecutiva.

Desde que el Liverpool eliminara en la temporada 2006-2007 al Barcelona que en aquella epoza entrenaba el técnico holandés Frank Rijkaard, el Barcelona se mantiene entre los ocho mejores clubs de Europa por octavo año consecutivo. Luis Enrique ha seguido la tradición ya ha podido mantener esa racha que edificaron sus antecesores en el banquillo del Barcelona.

Ahora el próximo reto de Luis Enrique será poder conseguir que el Barceloan regrese a las semifinales de la Champions League, después de que la temporada pasada el Atlético de Madrid eliminara al Barcelona de Tata Martino y rompiera con una racha de seis semifinales consecutivas.

Junto al Barcelona repiten en cuartos de final el Real Madrid, el Atlético de Madrid, el PSG, y el Bayern Múnich, mientras que se estrenan el Mónaco, el Oporto y la Juventus. El viernes el sorteo será en Nyon y habrá que ver qué rival le tocará al Barça.

http://blogs.ara.cat/arabasquet/2015/03/18/les-claus-de-lestrella-roja-barca/?_ga=1.49481378.546530505.1416932979

Bump:

Bump:

http://www.sport.es/es/noticias/barca/barca-cuartos-por-octava-vez-consecutiva-4030611

Messi va fer "una classe magistral": la premsa anglesa elogia l'actuació del crac blaugrana

ARA | Barcelona | 19/03/2015 11:24

La premsa anglesa s'ha rendit a Messi després del partit que ha quallat l'argentí aquest dimecres al vespre davant el Manchester City, a la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. "Messi no necessita marcar gols per demostrar que és el millor del món", publica el 'Daily Mirror'.

El mateix diari explica que "el City no va tenir cap opció" davant del Barça. Un equip que, segons el ' Daily Star', "liderat per Messi, va fer ballar el City". El 'Daily Star' també ha recollit que en el partit que ha enfrontat City i Barça "els catalans no van concedir cap opció i els anglesos no van golejar per Hart i perquè van tenir mala sort".

Messi i Hart han estat els grans protagonistes de les cròniques i les opinions britàniques. El 'Daily Mirror', que ha titulat "Homes contra nois", publica que "Messi va oferir un xou en la primera part" i que "l'heroïcitat de Hart va evitar el desastre". El ' Daily Express' també ha reconegut el bon partit de Hart i explica que el porter va salvar el seu equip d'una "humiliació". En el mateix diari s'ha publicat que l'argentí "va fer una classe magistral".

El ' The Sun', molt crític amb el Manchester City, ha titulat: "Trepitjats", i reconeix la superioritat blaugrana davant l'equip de Pellegrini.

El diaris generalistes analitzen la derrota del City des d'una perspectiva global: el fracàs del futbol anglès a Europa. ' The Guardian', per exemple ha aprofitat la superioritat de Leo Messi per fer una metàfora de la davallada del futbol anglès a la Champions: "La sotana imperial de Messi a Milner és un reflex del que han patit els equips anglesos davant els seus rivals continentals aquesta temporada". El diari també publica que l'argentí "va tornar a la seva millor versió".

El ' The Telegraph' ha seguit la mateixa línia i publica que Anglaterra "té la millor Lliga del món, però no els millors equips d'Europa". I igual que la resta, es rendeix al partit de Leo Messi: "Ha retornat aquest 2015, assisteix els seus companys, controla el joc de l'equip i lidera les accions d'atac".

També el ' Times' ha analitzat la poca presència anglesa a la Lliga de Campions les últimes temporades: "No hi haurà equips anglesos als quarts de final per segona vegada en tres anys", publica el diari, que també ha catalogat de "màgica" la nit de Leo Messi.

La golejada que hauria pogut ser

TONI PADILLA | 19/03/2015 00:00

Segueix-me

Hauria pogut ser una d’aquelles nits europees en què Messi s’emporta la pilota a casa. Una d’aquelles golejades que deixen Europa sorpresa. Hauria pogut ser un passeig. Però Joe Hart, un autèntic gegant, es va estirar fins a límits insospitats i va deixar la davantera blaugrana sense poder-lo batre. Només Rakitic, després d’una assistència prodigiosa de Messi, el va superar i va acabar la feina iniciada a Manchester. El Barça ja és als quarts de final després de desaprofitar una oportunitat per golejar el campió anglès. El partit va ser la història d’un triomf merescut, però també la història de la golejada que hauria pogut ser. De les aturades de Hart que van donar vida a un City que va desaprofitar la seva gran ocasió quan Agüero va fallar un penal. Si Hart en va aturar un a Messi a l’anada, Ter Stegen va tornar el cop negant el gol al Kun, bon amic de Messi i, com ell, sense punteria.

Amb Guardiola a la graderia i la pell de gallina de les grans nits europees, el Barça va perdonar la vida als anglesos en un partit en què tenia les idees clares, controlant el matx sense exposar-se gaire en defensa, però en què per moments es van perdre moltes pilotes, en un partit sense ordre ni cap fred. Alves i Alba van entendre bé el partit, concentrats, amb Piqué ferm en defensa i solidaritat defensiva. Ara, el Barça perdia moltes pilotes i només Messi, amb uns primers 65 minuts magnífics, va semblar estar per sobre dels nervis, calmant els aficionats amb sotanes i jugades extraordinàries.

Luis Enrique, amb Mathieu al costat de Piqué i un equip que feia patxoca, no va voler sorpreses i durant el primer temps el City es va limitar a fer faltes, sense mossegar en atac, sense capacitat de superar un mig del camp molt solidari, amb Mascherano, Rakitic i Iniesta. A la segona part, en canvi, el partit es va trencar, el mig del camp va ser terra per on passaven jugadors corrent, sense gaire control, i el City va posar a prova un Ter Stegen tan segur que per moments feia esgarrifar quan sortia fora de l’àrea. El seu penal aturat va evitar un gir de guió que hauria sigut tan imprevist com injust, i va permetre als seus companys d’atac que seguissin fallant un munt d’ocasions contra Hart.

Per moments, el partit va ser un bucle, amb Hart aturant cinc ocasions clares d’un Neymar que segueix sense oferir el seu millor joc, de Suárez i també d’un Messi que va il·luminar el Camp Nou amb una actuació que engresca just abans del clàssic. El partit el va ajudar, amb espais, i va poder fer regats, córrer i donar assistències. Disfrutant i fent disfrutar. Només Hart va evitar que el partit acabés abans, aturant un munt de xuts quan a la graderia ja es pensava en el partit contra el Reial Madrid.

Los siete posibles rivales del FC Barcelona en cuartos de final de la Liga de Campeones

www.fcbarcelona.es
19/03/2015 10:15




Este viernes se hará en Nyon el sorteo de la próxima eliminatoria en la competición europea

El Barça sabrá el viernes cuál será su rival en cuartos de entre los siete posibles. El sorteo se realizará en la sede de la UEFA en Nyon (Suiza) a partir de las 12.00 y serà abierto, es decir, ya puede tocar cualquiera de los equipos (aunque jueguen en la misma Liga). Los partidos de ida de los cuartos de final se disputarán entre el 14 y el 15 de abril y los de vuelta entre el 21 y el 22 del mismo mes. A continuación repasamos los siete equipos que pueden quedar emparejados con el Barça:

R. Madrid
El conjunto de Ancelotti se puede convertir en el rival de cuartos justamente dos días antes del Clásico. Los blancos llegan tras eliminar al Schalke ganando en Gelsenkrichen por 0-2 y perdiendo en el Santiago Bernabéu por 3-4. Barça y Madrid no se enfrentan en Liga de Campeones desde las semifinales de la temporada 2010/11, con clasificación para los azulgranas. A la rivalidad por el liderato en la Liga se podría añadir el enfrentamiento europeo.

Bayern Munich
El equipo alemán eliminó al Shakhtar Donetsk en cuartos tras un espectacular 7-0 en el Allianz Arena. Este sería el primer enfrentamiento con un equipo dirigido por Pep Guardiola desde que terminó su etapa en el FC Barcelona y la primera visita de Thiago Alcántara, que se encuentra en la recta final de la recuperación de su lesión de rodilla, y que podría enfrentarse con su hermano Rafinha. Neuer, Müller, Ribéry, Lahm, Robben, Lewandowski o Schweinsteiger son algunos de los muchos nombres destacados de la plantilla bávara.

PSG
Los franceses ya se han enfrentado a los azulgranas en esta edición de la Liga de Campeones. El PSG ganó en el Parque de los Príncipes por 3-2, mientras que el Barça ganó en el estadio por 3-1. Los de Laurent Blanc llegan a esta eliminatoria muy reforzados tras haber eliminado al Chelsea en un partido muy emocionante en Stamford Bridge que no se resolvió hasta la prórroga con los parisinos con 10 jugadores.

Oporto
Otro ex azulgrana en el banquillo de un posible rival en cuartos. En este caso hablamos de Julen Lopetegui, que con su Oporto sigue avanzando con paso firme en la Liga de Campeones. En cuartos se deshicieron del Basilea con un claro 4-0 en el partido de vuelta. Uno de los jugadores destacados del Oporto es el delantero Cristian Tello, que está cedido al club portugués por el FC Barcelona. También destacan el ex azulgrana Ricardo Quaresma y el colombiano Jackson Martínez y el argelino Yacine Brahimi, máximos goleadores del equipo en la competición con 5 dianas cada uno.

Mónaco
El equipo del Principado es una de las grandes sorpresas en esta edición de la Liga de Campeones después de terminar como primero el grupo C, en el que también estaban el Zenit, el Arsenal y el Benfica. El equipo que dirige Leonardo Jardim cuenta con jugadores con mucha experiencia en Europa como Joao Moutinho, Jeremy Toulalan, Ricardo Carvalho y Dimitar Berbatov y en octavos eliminó al Arsenal después de una gran victoria en el Emirates (1-3) y de perder el Louis II (0-2).

Atlético de Madrid
Los colchoneros ya fueron rivales de los azulgranas en cuartos de la Liga de Campeones en la edición de la temporada pasada y en este curso ya se vieron emparejados en los cuartos de final de la Copa del Rey, con victoria para los azulgranas. La llegada de Torres ha supuesto un nuevo refuerzo para un equipo de Simeone que sigue contando con jugadores como Koke, Godín, Miranda y Arda Turan, entre otros.


Juventus
La Juventus vuelve a cuartos de final dos temporadas después de su última presencia. Con Massimiliano Allegri en el banquillo, la Vecchi Signora pasó como segundo de grupo por detrás del Atlético de Madrid y ha eliminado el Borussia Dortmund en octavos. La columna vertebral del equipo en esta Liga de Campeones la forman Buffon, Chiellini, Bonucci, Lichtsteiner y Pogba que son los únicos jugadores que han disputado todos los partidos. En ataque destacan Carlos Tévez, Álvaro Morata y Fernando Llorente.

Guardiola, el soci que és un possible rival

TONI PADILLA | Barcelona | 19/03/2015 00:00

Segueix-me

Josep Guardiola, acompanyat de Manel Estiarte i el seu pare, Valentí, va veure el Barça - Manchester City des de la seva localitat de soci. Es tracta d’una situació curiosa, ja que el tècnic de Santpedor ja havia vist en directe l’Atlètic de Madrid - Bayer Leverkusen per analitzar possibles rivals del seu Bayern als quarts de final. I, de fet, la seva presència al Camp Nou era per estudiar en directe possibles adversaris, malgrat que al City, amb el qual s’ha enfrontat quatre cops en dos anys, ja el coneix. I el Barça tampoc té gaires secrets per a ell, ja que, a part de ser-ne soci i aficionat, ha fet història a l’entitat. Per aquest motiu, no calia enviar un correu electrònic per demanar una entrada, com s’havia fet al Calderón. Senzillament va anar a la seva localitat de soci, on va arribar just a l’inici del partit per fer el mínim d’enrenou i d’on va marxar just abans del final del partit. L’escena va ser força curiosa: el tècnic d’un dels grans rivals del Barça en la lluita per la Champions, amb la boca oberta, admirat, per cada jugada de Messi. Amb aquells ulls de felicitat que tenia quan era aplegapilotes i el Barça eliminava el Göteborg als anys 80. A Guardiola el llenguatge corporal el va delatar: mai deixarà de ser blaugrana, encara que el sou sigui bavarès. Encara que tots els socis del Barça vulguin evitar haver de jugar contra el seu Bayern als quarts de final.“Són molt bons”, va dir als micròfons de Catalunya Ràdio en referència als jugadors del Barça. “Fa goig tornar, feia temps que no venia”, va afegir mentre signava autògrafs. També va admetre, amb un somriure, que Messi és, senzillament, el millor.

Al sorteig de demà a la seu de la UEFA de Nyon (12 h) el Bayern serà un dels rivals que caldrà evitar en un sorteig pur en què pot tocar un club de la mateixa lliga, com l’Atlètic de Madrid o el Reial Madrid, o un club que ja va ser rival a la primera fase, com el PSG. Aquests clubs són els rivals potencials més durs, i el Mònaco i el Porto de Lopetegui, sobre el paper, els rivals més assequibles. És un sorteig sense cap club anglès després de la desfeta dels equips de la Premier League. El Liverpool ja no va passar de la fase de grups i el Chelsea, l’Arsenal i el Manchester City no han passat dels vuitens de final. A més, a l’Europa League només queda l’Everton, que demà defensa un 2-1 contra el Dinamo de Kíev. Tampoc és una bona Champions per als clubs alemanys, amb el Bayer Leverkusen, el Borussia de Dortmund i el Schalke 04 eliminats.

Millorar la velocitat per acceptar l’esprint del Reial Madrid

NATALIA ARROYO | Barcelona | 20/03/2015 00:00

Segueix-me

Ja sembla inevitable. Impossible de canviar. Sempre que s’acosta un Barça-Madrid, independentment dels nous matisos que acompanyin el joc dels dos equips, la primera preocupació del soci blaugrana passa per la velocitat dels jugadors blancs i la percepció de no tenir prou arguments defensius per frenar els contraatacs madridistes si s’obre el partit. Tant és que quan arriba el dia poques estadístiques confirmin aquest sentiment de desigualtat física o, si més no, que no el ratifiquin amb la contundència d’altres temporades. El Madrid corre molt i el Barça, si s’ha de jugar a córrer, patirà. Aquesta és la veritat que es cola entre les parets del Camp Nou en vigílies de clàssic, com si la jugada de Gareth Bale esmunyint-se en carrera de l’impotent intent de falta de Marc Bartra a la banda de Mestalla a la final de la Copa del Rei del 2014 fos l’única acció de referència per mesurar el partit.

Dimecres, després d’eliminar el Manchester City, l’esperit era el mateix entre els aficionats, malgrat que l’actuació blaugrana a la Champions havia trepitjat, precisament, aquest terreny d’anar i venir, de contraatac, de córrer d’àrea a àrea. I contra uns anglesos, de qui sempre s’ha temut el domini del joc directe i del*box to box.

Ja ni tan sols les accions a pilota aturada, un aspecte del joc que segueix donant molt de rendiment ofensiu al Madrid -aquesta temporada acumula onze gols d’estratègia en Lliga i cinc en Champions- i on abans tremolava la llotja del Camp Nou, sembla que siguin un punt dèbil de l’equip, capaç de sentir-se fort en molts altres escenaris lluny de la possessió absoluta de la pilota. Ara, si cal, atacar esprintant forma part dels ecosistemes de confort del Barça i fins i tot podria ser una preocupació de Carlo Ancelotti a l’hora de preparar el partit. Encara que el tècnic italià disposa de centrals i laterals ràpids (Varane és qui més corre de tots però apunta a suplent), la punta de velocitat de Messi i Neymar pot fer patir molt la línia defensiva blanca si l’argentí i el brasiler poden cavalcar endavant com han fet en alguns partits recents. “Si el rival s’atreveix a avançar línies i tancar-se al darrere deixant només un tres contra tres contra els nostres davanters i podem aprofitar l’ocasió per fer un gol, se’m fa molt difícil frenar el meu equip”, admetia dimecres Luis Enrique.

No és que l’equip sigui, de cop i volta, més ràpid que abans, però sí que amb el seu futbol provoca que ho sembli més. I és que contra els*citizens*no era el primer cop durant la temporada que el Barça transmetia poder a camp obert i s’apuntava un triomf amb el titular fàcil d’haver derrotat l’enemic a base de transicions ràpides. També va ser efectiu contra l’Atlètic de Madrid o el Vila-real i, tot i que no tant, davant el París Saint-Germain en l’últim partit de la fase de grups. Comença a ser una realitat, però encara no prou clara per alterar les sensacions externes, que s’aferren al mateix pànic quan s’acosta el clàssic.

Revisar algunes dades, però, ajuda a prendre distància sobre aquesta por. Cap estadística servirà per fer més ràpid o més lent un jugador, ni deixarà de fer perillós el Madrid pel que fa a la recuperació de pilota a camp propi, especialment contra el Barça, però hi ha dades que deixen molt bé el conjunt de Luis Enrique en termes de velocitat. La Lliga BBVA ofereix unes xifres que recullen els pics de velocitat màxima dels jugadors en cada jornada. S’ha de tenir en compte que s’hi arriba en funció del joc i que, per tant, depèn molt del rival, de l’escenari, de la distància o el temps que s’allargui una acció, però la mitjana després de mesos de competició dóna una visió genèrica de les capacitats físiques de les dues plantilles i, també, de l’estil de joc que imposen en els seus partits. El Madrid acaba els partits preferentment amb un davanter (Bale, Jesé o Cristiano són els més habituals) com a home més ràpid, mentre que el Barça hi situa gairebé sempre un defensa (Jordi Alba, Mathieu o Bartra). En la majoria de partits el Barça no troba espais per córrer (tot i que Neymar ha acabat sent el més ràpid en quatre jornades, més una de Messi, Pedro i Suárez) i, en canvi, sí que els ha de minimitzar del rival, mentre que el Madrid, si pot, fereix l’adversari a través del contraatac. Els blancs continuen sent, amb vuit gols a la contra, l’equip més efectiu en aquesta faceta. Però el Barça és tot just el tercer, amb quatre gols, un menys que el Vila-real, en una nova línia que completa el tradicional atac posicional.

Que el Barça d’ara pugui no sentir-se inferior al Madrid en la carrera, però, no voldrà dir que els blaugranes comprin d’inici un guió de partit esbojarrat, encara que podrien treure’n prou beneficis per ferir el conjunt blanc. Vol dir que davant Bale, l’home més veloç dels blancs (amb uns pics de velocitat habituals que ronden els 34 km/h), el Barça tindrà també els seus dos defenses més ràpids, Jordi Alba i Mathieu (han deixat màximes superiors a 34 km/h durant la Lliga). I per frenar Cristiano, i si es confirma la baixa de Busquets al mig del camp, Piqué (33,4) rebrà l’ajuda de Mascherano (33,6), de més recorregut correctiu que el de Badia.

De tota manera, tot plegat podria no servir de gaire si el partit s’assembla al de la primera volta, quan, sorprenentment, els dos jugadors amb la màxima de velocitat van ser dos migcampistes (Isco -33,92- i Iniesta -33,05-). En les 27 jornades, de fet, el Barça ha aconseguit colar el seu porter entre els més ràpids. Va ser Bravo contra el Vila-real (34,06). Si cal, fins i tot el xilè podria aguantar-li una carrera a Bale.

El Barça de bàsquet reacciona a temps i no bada a Belgrad (73-77)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 19/03/2015 21:02

• •

El Barça no s'ha deixat intimidar per l'Estrella Roja al Kombank Arena de Belgrad (73-77) i ha sumat una victòria que reforça les seves aspiracions d'acabar el Top 16 de l'Eurolliga com a segon classificat. L'equip blaugrana, que s'ha assegurat la seva presència als quarts de final, s'ha sobreposat a un tercer quart nefast i ha superat un combatiu conjunt local.

El conjunt català ha sabut ajustar la seva defensa sobre Boban Marjanovic, que ha anotat 14 dels seus 23 punts durant la primera meitat. Tomas Satoransky ha acabat amb 11 punts, 10 rebots i 5 assistències.

Gràcies al seu domini en el rebot ofensiu, el Barça ha aconseguit una renda d'onze punts (21-32) durant el segon quart d'un partit que ha arribat amb el marcador de 32-37 al descans.

L'Estrella Roja ha millorat les seves prestacions a l'inici del tercer període, quan ha aconseguit endurir la seva defensa, activar Marcus Williams i Charles Jenkins, millorar la seva producció ofensiva i capgirar el marcador (50-44). El Barça ha deslligat joc i agressivitat, dos elements que resulten imprescindibles.

Quan ha recuperat la concentració, el Barça ha recuperat el seu avantatge en el marcador (56-64). Senes pèrdues de pilota i amb una bona selecció de tir, l'equip blaugrana ha obert una escletxa decisiva a quatre minuts del final. Xavi Pascual ha acabat el partit jugant amb tres 'petits': Tomas Satoransky, Joan Carles Navarro i Brad Oleson. Tot i que el conjunt local s'ha col·locat a un punt (67-68), el Barça ha sabut assegurar-se el triomf en un final molt emocionant farcit de triples de l'Estrella Roja (73-77).