La Fundació FC Barcelona 'patrocinarà' les seccions professionals del club blaugrana

ARA | Barcelona | 25/02/2015 18:32

La Fundació FC Barcelona 'patrocinarà' les seccions professionals del conjunt blaugrana. Així ho ha anunciat aquest dimecres el Barça, informant que els equips de bàsquet, hoquei patins, futbol sala i handbol lluiran el logotip d'aquesta entitat a partir d'aquest cap de setmana.

Es tracta d'una iniciativa aprovada recentment per la directiva del Barça i que s'allargarà fins al final de les competicions d’aquesta temporada de les quatre seccions. Un conveni que no comporta cap tipus de contraprestació econòmica per a les seccions, que durant aquest curs han estat buscant sense èxit un patrocinador que sufragués part dels costos que comporten.

Des del club, però, qualifiquen la decisió de "reconeixement a la Fundació", tal i com ha assegurat el president Josep Maria Bartomeu en declaracions difoses pel propi departament de comunicació del Barça. "Volem que el soci noti que la Fundació és visible i que fa moltes coses. A més, els jugadors de les seccions professionals, com els del futbol, aporten un 0,5 % del seu sou a la Fundació, un fet que els agraïm moltíssim i que ens ajuda a donar suport als nens de Catalunya i del món i que fa millorar les seves vides”, ha afegit.

Entitat amb 20 anys d’història
La Fundació FC Barcelona es va crear el 1994 amb l’objectiu de vehicular la responsabilitat social corporativa del Barça. En l’actualitat els projectes que es desenvolupen estan basats, principalment, en la transmissió de valors als infants i joves a través de l’esport, a Catalunya i al món.

Alguns dels projectes més destacats són ‘Barçakids’, ‘FutbolNet’, i ‘Som el que mengem’, a més d’aliances estratègiques amb entitats com l’Unicef o la Bill & Melinda Gates Foundation. En l’actualitat la Fundació compta amb més de 400.000 beneficiaris i està present a 45 països d’arreu del món i a una setantena de localitats catalanes.

Blanes torna a aixecar el teló de la Copa del Rei d'hoquei patins quatre anys després

JORDI GRAELL | Blanes | 26/02/2015 07:51

Aquest dijous comença a rodar la 72a edició de la Copa del Rei d'hoquei patins, que acollirà fins diumenge la Ciutat Esportiva de Blanes, una seu que ja va exercir com a amfitriona fa quatre anys. En aquella ocasió el campió va ser el Barça, que es va imposar per 4-2 al Reus a la final. També al 2011 va ser quan va debutar en una Copa el Moritz Vendrell –el vigent campió– que en només quatre participacions ja ha estat capaç d'endur-se el títol en dues ocasions, aconseguits de manera consecutiva en les dues darreres temporades. El repte que se li presenta ara als homes entrenats per Pere Varias és aconseguir un tercer títol de manera consecutiva, un fet que encara no s'ha produït d'ençà que es va adoptar el format actual de final a vuit l'any 1999. De fet, tan sols tres equips ho han aconseguit al llarg de la història: el ja desaparegut Espanyol –que a més també va ampliar la gesta posteriorment amb quatre Copes consecutives– el Barça i el Liceo, que ho va aconseguir per última vegada l'any 1997.

Tot i això, el fet d'haver canviat peces importants respecte la temporada passada –començant per l'entrenador, que aleshores era Guillem Cabestany, actualment al Breganze italià– i la poca profunditat de banqueta a causa de la sanció per dos anys a Àngel Rodríguez per dopatge a principi de temporada fan que el Vendrell no parteixi com a favorit per reeditar els èxits anteriors. Com acostuma a passar en el món de l'hoquei patins, el Barça sempre és el gran candidat a endur-se tots els títols i el Liceo, que manté un frec a frec amb els blaugranes a l'OK Lliga i que després d'un any en blanc vol tornar a degustar el plaer de conquerir un títol. Altres equips a tenir en compte de cara a la lluita pel títol degut al seu bon estat de forma són el Vic i el Voltregà, que a més comptaran amb unes de les aficions més nombroses de la competició, sense descartar el Reus Deportiu, que en les darreres dues temporades ha vist com el Vendrell s'interposava en el seu camí cap al títol. Finalment, el Hockey Global Cerceda i l'Enrile PAS Alcoi -que és l'únic equip nou respecte l'any passat- parteixen amb menys opcions pel fet d'enfrontar-se d'entrada a Liceo i Barça, però en els últims anys ha quedat demostrat que els favoritismes en aquesta competició serveixen de ben poca cosa.

Quarts de final 
Dijous 26 de febrer
Liceo-Hockey Global Cerceda (18.30 h, La Xarxa)
Vic Moritz Vendrell (21 h, Esport 3 i la Xarxa)
Divendres 27 de febrer
Barça Enrile PAS Alcoi (18.30 h, Esport 3 i la Xarxa)
Reus Deportiu Voltregà (La Xarxa)

Semifinals
Dissabte 28 de febrer
Primera semifinal (19.30 h, La Xarxa)
Segona semifinal (Esport 3 i la Xarxa)

Final
diumenge 1 de març
15 h (Esport 3, Teledeporte i la Xarxa)

Dues maneres de guanyar

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 26/02/2015 00:00

Segueix-me

La primera part del partit de dimarts a l’Etihad Stadium va mostrar un Barça nou aquesta temporada, desconegut sota la batuta de Luis Enrique. El conjunt blaugrana havia ensenyat una cara habitual en temporades anteriors, però radicalment diferent dels millors moments d’aquest 2015, quan l’equip ha mostrat la seva esplendor gràcies a la velocitat i l’intercanvi de cops. La bona imatge oferta contra el City durant el primer temps, a través d’un joc de posició brillant, va coincidir amb un Andrés Iniesta molt actiu, comandant en tot moment el joc pausat del Barça, organitzat sobre la gespa a partir de la pilota. El manxec va ser el futbolista que més va participar del joc, amb 99 intervencions (94% d’encert) de les 686 totals de l’equip blaugrana. Jordi Alba (soci d’Iniesta pel carril esquerre) i Leo Messi, amb llibertat total per sumar-se al mig del camp i organitzar l’atac, van ser els altres dos futbolistes amb més participació, 78 i 76 intervencions respectivament.

Al minut 23 de partit Jordi Alba va recuperar una pilota al carril esquerre, anticipant-se a Fernando, i el Barça va encadenar 51 passades consecutives sense error, fins que Dani Alves va buscar la centrada a Ivan Rakitic, que estava en fora de joc. Va ser l’exemple més clar del joc blaugrana contra el conjunt de Manuel Pellegrini, que durant dos minuts i nou segons va convertir-se en espectador de luxe de la lliçó de control catalana, perseguint ombres i arribant tard sempre. Durant aquesta llarga jugada els futbolistes blaugranes van fer 16 passades al primer toc, i Iniesta va ser el més participatiu, amb 9 intervencions. Dels 15 cops que ell i Sergio Busquets van tocar la pilota, en tots menys en un ho van fer al primer o segon toc, per imprimir velocitat i moure la defensa rival per trobar espais. El Barça va canviar fins a vuit vegades de banda per desorganitzar i cansar els futbolistes rivals, que perseguien la pilota sense fortuna, i en dues ocasions els centrals van sortir en conducció per superar la pressió alta del City: una incursió de Mascherano i una altra de Piqué.

Aquesta jugada va precedir el segon gol de Luis Suárez, que també va venir després d’una llarga jugada de combinació, amb més d’un minut de control i 24 passades consecutives, altra vegada amb el denominador comú que Iniesta va ser el més actiu a l’hora d’associar-se.

A l’Etihad Stadium, exigit per la derrota contra el Màlaga de només tres dies abans, el Barça va oferir una imatge d’equip molt còmode amb la pilota -que no els cremava als peus-, i en cap moment hi va haver pressa per arribar a la porteria rival, com acostuma a passar aquesta temporada, ja sigui per les intencions futbolístiques de Luis Enrique i pel que demana als seus futbolistes o per l’acceleració que reclama la presència de Messi, Suárez i Neymar en punta d’atac. Al segon temps, amb més agressivitat del City i l’expulsió de Clichy, el panorama va canviar i les estadístiques es van distorsionar lleugerament. Va passar el mateix en una altra de les grans demostracions del Barça a domicili, en aquest cas la victòria 2 a 3 contra l’Atlètic de Madrid al Vicente Calderón, quan els matalassers van rendir-se a partir de la represa. Fa poc menys d’un mes d’aquell triomf, i el cop d’autoritat blaugrana va segellar-se també en uns 45 minuts brillants, en aquest cas sent un conjunt vertical i demolidor amb espais per davant per penalitzar la defensa avançada dels de Diego Pablo Simeone. Aquestes dues primeres parts, a Manchester i Madrid, mostren la millor versió de dos estils oposats. I els números així ho reflecteixen.

A la primera part del Vicente Calderón Iniesta va tocar 14 pilotes. Dimarts el manxec es va multiplicar i va triplicar aquesta estadística fins a les 41 intervencions. Només Alves, amb 45, va superar els registres del migcampista de Fuentealbilla, el jugador en el qual es recolzava el Barça per temperar el partit i donar al joc el ritme més necessari per als blaugranes. Els números d’Iniesta són els més paradigmàtics d’una tendència repetida en gairebé tots els jugadors. Per exemple en Messi, que, tot i ser letal a la riba del Manzanares (el Barça va marxar al descans amb 2 a 3 al marcador), va tocar només 18 pilotes, mentre que a la Champions aquesta xifra va ascendir fins a les 38 intervencions, un dels jugadors més actius.

L’estadística global és impactant. Contra l’Atlètic de Madrid el Barça va fer 203 passades en 45 minuts. En canvi, a Manchester aquesta xifra va créixer un 63%, fins a les 331 passades. El conjunt blaugrana, aprofitant els dubtes d’un City que no sortia a pressionar a dalt ni tampoc es tancava a la seva porteria, va apostar pel joc associatiu, i el nombre de passades en llarg va descendir gairebé a la meitat, d’un 11,5% al 6,5% de dimarts. Per primera vegada en tot el curs el Barça va jugar al que vol Iniesta, al futbol amb el qual el manxec se sent còmode, amb línies juntes, agrupats a través de la pilota, i sense precipitació. I això que el conjunt de Luis Enrique va tornar a deixar a la banqueta Xavi Hernández, absent novament contra el City, com ha passat en els últims partits.

Tots dos estils van donar bons resultats al Barça, capaç d’oferir dues versions radicalment diferents en dos camps de màxima exigència. Això sí, el control de la primera part contra el City va minimitzar les ocasions dels anglesos, que només van disposar de dos xuts, un entre els pals de Marc-André ter Stegen. A la Copa els de Simeone van rematar cinc cops, amb dos gols: un de Fernando Torres (al primer minut de joc) i un penal marcat per Raúl García. A més, l’altre gran avantatge del joc ofert a la Champions és que Iniesta s’hi sent còmode, mentre que quan el duel es converteix en un intercanvi de cops sense control el manxec es dilueix i passa sense pena ni glòria per sobre la gespa. Messi sempre se sent a gust, tant si el partit requereix velocitat com calma, mentre que, a l’altre costat de la balança, el jugador que contra el City va passar desapercebut va ser Neymar.

Queda clar que amb Luis Enrique el Barça apostarà normalment per la velocitat, per atacar en tromba els rivals per agafar-los desprevinguts, però el partit d’anada dels vuitens de Champions va demostrar que almenys aquest equip conserva, si cal, el que sempre havia sabut fer. Falta creure-hi.

El FC Barcelona, comprometido con la figura de Patrick O'Connell

O'Connell fue entrenador del FC Barcelona entre 1935 y 1937 y su figura había caído en el pozo del olvido

Xavi firmando la camiseta con la que el FC Barelona colaborará para recuperar la figura de Patrick O'Connell FC BARCELONA

SPORT.ES

26-2-2015 | 17:19 H.

El FC Barcelona, comprometido en la recuperación de la memoria histórica, colabora con la Patrick O'Connell Memorial Foundationpara rescatar la figura de Patrick O'Connell, un entrenador irlandés que dirigió los destinos técnicos de la entidad catalana entre 1935 y 1937.

La Fundación Patrick O'Connell busca fondos para enaltecer la figura de un técnico que ha caído en el pozo del olvido incluso para sus propios compatriotas. Una de las acciones prioritarias es la de construir un monumento en el St. Mary's Cementery, en Kensal Green (Londres) como homenaje a todos los logros deportivos cosechados a lo largo de su trayectoria deportiva.

Entre los actos que se celebrarán durante los próximos meses destaca la subasta de camisetas donadas por leyendas o entidades futbolísticas organizada por la Fundación Patrick O'Connell y el Sheffield Wednesday, uno de los primeros clubs en los que jugó el irlandés.

El FC Barcelona colaborará con la donación de una camiseta firmada por los jugadores de la primera plantilla. Exjugadores de la entidad catalana como Johan Cruyff, RonaldoKoeman, Patrick Kluivert, Gary Lineker, Samuel Eto'o o Frank Rijkaard también se han respaldado esta iniciativa.

O'Connell, que murió en la indigencia en la capital inglesa (27 de febrero de 1959) y que descansa en una tumba sin nombre, llegó al Barça en 1935 después de demostrar su valía en el fútbol español. Empezó su etapa barcelonista cobrando 1.500 pesetas al mes y, bajo su periodo, el equipo ganó el Campeonato de Catalunya 1935-36. También llevó al equipo a la final de Copa de 1936, en Mestalla contra el Real Madrid, que perdió por 2-1.

El estallido de la Guerra Civil llevó al FC Barcelona a una gira por México y Estados Unidos en 1937, siendo el timonel del equipo O'Connell, que dirigió jugadores de la talla de Escolà,Ventolrà, Balmanya, Munlloch, Iborra o Pedrol, permaneciendo muchos de estos jugadores en tierras aztecas para alejarse del conflicto bélico que se alargó hasta 1939.

Barça y Juventus, los equipos del 'pueblo europeo'

Barça > 27-02-2015 > 16:48

Toni Juanmartí

De todos los equipos que todavía siguen vivos en la presente edición de la Champions League, el Barça y la Juventus son los más populares entre los diferentes países eurpeos, según una infografia elaborada por 'Forza Football'. Los azulgranas y la 'Vecchia' son quienes cuentan con más países apoyando sus colores en la competición. De hecho, entre ambos clubes se 'reparten' la admiración de 32 de los 45 países del Viejo Continente -en el gráfico, Gran Bretaña incluye Inglaterra, Escocia y Gales-.

La Juventus es el equipo preferido en Albania, Azerbaiyán, Bielorrúsia, Bosnia y Herzegovina, Bulgaria, República Checa, Estona, Groenlandia, Islandia, Italia, Letonia, Lituania, Macedonia, Malta, Montenegro, Rumania, Rusia, Serbia, Eslovaquia y Eslovenia.

Por su parte, la mayoría de seguidores de Bélgica, Chipre, Dinamarca, Finlandia, Grecia, Mónaco, Holanda, Noruega, España y Polonia quieren que sea el Barça el próximo campeón de la Liga de Campeones.

Resulta especialmente sorprendente el hecho de que el Real Madrid 'solo' gane en Hungría, Croacia, Turquía y Luxemburgo. 

También es destacable que el Bayern de Pep Guardiola solo sea el equipo preferido para los austríacos y los alemanes, teniendo en cuenta el potencial del conjunto bávaro.

Además, el Chelsea se lleva la pelea con City y Arsenal en Inglaterra, pero los de Wenger tienen el consuelo de ser los escogidos por los irlandeses.

Por último, se nota la importancia de Zlatan Ibrahimovic porque el PSG es el equipo favorito de los franceses pero también de los suecos.

El Barça, a semifinales con suspense

Hockey > 27-02-2015 > 20:02

NEUS YERRO. BLANES (ENVIADA ESPECIAL)

El FC Barcelona disputará este sábado (21.45 horas) la segunda semifinal de la Copa del Rey que se está disputando en la Ciutat Esportiva de Blanes tras su victoria por la mínima (3-2) sobre el Alcoy. Su rival saldrá del vencedor del duelo entre el Reus Deportiu y el CP Voltregà.

Suspense hasta el final. En un partido intenso, de idas y venidas de principio a fin, el Barça logró su propósito de avanzar, un año más, a semifinales. Los hombres de Ricard Muñoz dieron el primer golpe a los seis segundos, tras un gran pase de Marc Gual que Pablo Álvarez concluyó.

El gol del argentino habría podido ser una losa para el conjunto alicantino pero éste, con rápidos contragolpes, incomodaba una y otra vez a los blaugranas. Pere Cañellas establecía, en el minuto 7 la igualdad en el marcador pero el FC Barcelona no quería ceder la iniciativa y así, dos minutos más tarde, Matías Pascual volvía a adelantar a los suyos.

Así acabó una primera mitad de constantes alternativas en el juego, con el Barça intentando trenzar, sin demasiado éxito, las jugadas y el Alcoy jugándosela al contragolpe. La tónica se mantuvo durante toda la segunda mitad en la que la actuación de los dos porteros, Sergi Fernández (hasta tres paradas con el casco, una de ellas, en un lanzamiento de falta directa) y Marc Grau, impidió que el  marcador, por ambas partes, se  ampliara. Hasta que en un gran jugada Sergi Panadero establecía el gol que parecía definitivo hasta que a 25 segundos del final Formatjé estableció el 3-2.

El Alcoy se la jugó porque seis segundos más tarde disponía de nuevo de la bola. Diego Mir, el entrenador del conjunto alicantino, sacó a Grau para marcar jugada con cinco efectivos. Pero Sergi Fernández se encargó de desbaratar la ocasión y el Barça pudo celebrar que, de momento, está entre los cuatro mejores de esta Copa.

El Barça ganó sin convencer

Euroliga > 27-02-2015 > 23:07

Maite Antón

El Barça olvidó la decepción copera con un triunfo reparador pero poco convincente ante el Alba en el inicio de la segunda vuelta del Top 16. Los blaugrana sufrieron para atar la victoria tras desperdiciar una renta de 17 puntos (59-42) y necesitaron una prórroga para superar a un conjunto alemán que forzó el tiempo extra con una canasta de Radosevic a dos segundos para el final. Los hombres de Xavi Pascual reaccionaron en el tiempo extra y sentenciaron con un parcial contundente de 15-5 que les dio el triunfo final (92-82), igualando también el basket-average. Una victoria muy importante para los intereses blaugrana al alcanzar al Panathinaikos en la clasificación y abrir una brecha de dos triunfos respecto a su inmediato perseguidor, precisamente el conjunto alemán.

Al Barça se le notó cierta resaca copera en los primeros compases del partido. Los azulgranas se mostraron espesos de inicio, sin ritmo y poco acertados. Ante Tomic abrió una mini brecha nada más empezar (8-4) pero el Alba, que no contaba con Jamel McLean –su máximo anotador y reboteador-, no tardó en reengancharse para empatar a 10. Xavi Pascual dio entrada a Tibor Pleiss, pero el alemán respondió de la peor manera posible al cometer tres faltas en tres minutos e irse de nuevo al banquillo sin anotar ningún punto. En un primer cuarto con una anotación muy pobre, el Barça acabó un punto por debajo (13-14) tras lograr solo 5 tiros de campo de 15, con un 0 de 4 en triples.

El FC Barcelona reaccionó en el segundo período. Después del 16-18 que situó Renfroe, el equipo blaugrana respondió con un parcial de 7-0 gracias a una acción de Tomic, el primer triple del Barça a cargo de Abrines y un mate de Doellman (23-18). Radosevic permitía al Alba mantenerse al acecho pero los exteriores azulgranas tomaron el mando. Un triple de Abrines y cinco puntos consecutivos de Juan Carlos Navarro evidenciaban que el Barça se estaba entonando (31-26). El acierto de los pequeños y los balones recuperados fueron el mejor revulsivo para que el Barça llegara al descanso con su máxima hasta el momento (40-32).

Los blaugrana pisaron el acelerador tras el paso por vestuarios y rompieron el duelo en el tercer cuarto. En un abrir y cerrar de ojos, Tomic y Doellman lideraron un parcial de 10-2 con el que el Barça se disparó en el electrónico (50-34). Los de Pascual se hicieron con el control absoluto ante un Alba a remolque (59-42) y el partido parecía encarrilado. Con Thomas muy activo, la renta blaugrana fue en aumento con el paso de los minutos aunque dos canastas finales de Wholfarth dejaron el 59-48 al final de este tercer acto.

El Barça no podía bajar la guardia si quería hacerse con el basket average. Y se complicó la vida. Tras ir ganando por 17 puntos, los de Pascual sufrieron un cortocircuito y dejaron meterse de nuevo al Alba. Liderados por un enchufadísimo Renfroe y por un efectivo Radosevic, el equipo germano fue limando su diferencia hasta empatar a 75 tras un triple de Redding con solo 19 segundos por delante. Doellman anotó dos tiros libres y en la última posesión Radosevic anotó una canasta increíble para forzar la prórroga (77-77). Tocaba sufrir para ganar. Un 2+1 de Satoransky fue el mejor augurio de un tiempo extra que solo tuvo un dueño: el Barça. Un sensacional triple final de Navarro firmó un 15-5 de parcial con el que los blaugrana sellaron su quinta victoria en el Top 16.

Precedentes: Cuatro de cinco con los 3-1 en la historia de la Copa del Rey
www.fcbarcelona.es

03/03/2015 09:00

Entre los años 1947 y 1968, los precedentes en la Copa del Rey con este resultado son favorables al Barça


El 3-1 conseguido en la ida de las semifinales de Copa ante el Villarreal no es definitivo, como quisieron dejar claro los protagonistas después del encuentro, pero sí es un buen resultado para afrontar el partido de vuelta. En este sentido, el Barça puede echar la mirada atrás para añadir optimismo a la preparación del asalto a una nueva final del torneo del KO.

Hace 47 años que el Barça no afronta un partido de vuelta en una eliminatoria de Copa con un 3-1 favorable, pero la mayoría de los precedentes son favorables. Entre los años 1947 y 1968, los azulgranas consiguieron en cinco ocasiones un 3-1, y en cuatro de estas salieron ganadores. A continuación detallamos los precedentes con este resultado de cara a una vuelta que se jugará el miércoles en el Madrigal.

•OCTAVOS DE FINAL 1946/47
04/05/47, Barça 3 – 1 Málaga
11/05/47, Málaga 1 – 1 Barça

•CUARTOS DE FINAL 1959/60
05/06/60, Barça 3 – 1 Athletic Club
12/06/60, Athletic Club 3 – 0 Barça

•DIECISEISAVOS DE FINAL 1962/63
28/04/63, Barça 3 – 1 Murcia
05/05/63, Murcia 1 – 0 Barça

•CUARTOS DE FINAL 1963/64
24/05/64, Barça 3 – 1 Espanyol
30/05/64, Espanyol 2 – 4 Barça



•CUARTOS DE FINAL 1967/68
08/06/68, Barça 3 – 1 Athletic Club
15/06/68, Athletic Club 0 – 0 Barça

http://www.fcbarcelona.es/futbol/primer-equipo/detalle/noticia/cuatro-de-cinco-con-los-3-1-en-la-historia-de-la-copa-del-rey

Acuerdo de renovación con Brad Oleson hasta 2017

www.fcbarcelona.cat

03/03/2015 13:00


"Estoy muy contento. Es un honor continuar vinculado a un club tan grande como el Barça ", dice el escolta de Alaska, que acababa contrato el próximo 30 de junio




Brad Oleson, en una acción en el Palau este pasado domingo. FOTO: Arxiu FCB

El FC Barcelona y Brad Oleson han llegado a un acuerdo para ampliar el contrato del escolta norteamericano hasta la finalización de la temporada 2016/17. El vínculo contractual que les unía finalizaba el próximo 30 de junio.

Oleson se incorporó al FC Barcelona en enero de 2013, procedente del Laboral Kutxa Baskonia. El escolta nacido en Alaska ha ganado una Liga Endesa y una Copa del Rey con la camiseta azulgrana.

Declaraciones de Brad Oleson:
"Estoy muy contento. Es un honor continuar vinculado a un club tan grande como el Barça. Agradezco esta confianza y el apoyo que siempre he recibido por parte de la afición. Trabajaré intensamente para seguir luchando por todos los títulos en juego".

Juan Carlos Navarro, histórico en asistencias en la Liga ACB
WWW.FCBARCELONA.CAT

02/03/2015 11:45

El capitán del Barça se sitúa en la lista de los diez mejores pasadores en la historia de la Liga Endesa, siendo el primero que no es un base puro

Además, es el segundo mejor triplista de la historia, el sexto en puntos anotados, el 11º en partidos jugados y el 12º en minutos en pista

Juan Carlos Navarro sigue batiendo récords y rompiendo registros cada día que pasa. El capitán azulgrana dio ayer su asistencia número 1.462, lo que le convirtió en el 10º jugador de la historia de la Liga ACB con más asistencias, dejando atrás Joan Creus (11º con 1.461). El líder en esta categoría es Pablo Laso, el actual entrenador del Real Madrid, mientras que los ex azulgranas Nacho Rodríguez (3º), Salva Díez (8º) y Rafa Jofresa (9º) también están entre los mejores.

Cabe decir, además, que los nueve jugadores que tiene ante sí todos han sido bases y que él es el primer escolta de la lista, lo que aún da más mérito a su efeméride. Por otra parte, el también azulgrana Marcelinho Huertas ocupa el 13º lugar entre los máximos asistentes de la historia con 1.413 asistencias y este curso podría acercarse o entrar en el Top 10 de históricos.

Otros récords
El máximo anotador de la historia de la Euroliga (3.572 puntos) y máximo triplista de la competición continental (522 triples), entre otros, es el segundo mejor triplista de la Liga Endesa con 1.065 triples -a 168 de Herreros, al que podría superar en los próximos años-, el sexto jugador con más puntos anotados en la historia de la ACB con 7.668 puntos, el 11º en partidos jugados con 595 y el 12º en la historia con más minutos en pista con 14.533 minutos para un promedio de 24 por partido.

Así pues, Juan Carlos Navarro, que ha ganado 8 Ligas ACB, dos Euroligas, 6 Copas del Rey y 4 Supercopas, entre muchos otros títulos, con el Barça, quiere seguir sumando y haciendo historia con el equipo de su vida y, después de no poder conseguir la Copa del Rei, tiene todavía dos grandes retos por delante como son la Liga Endesa y la Euroliga.

Sang asturiana i una final a l’horitzó

MARTÍ MOLINA | Barcelona | 04/03/2015 00:00

Ja fa anys que tant Luis Enrique Martínez com Marcelino García Toral van penjar les botes i van canviar el terreny de joc per les banquetes. Però tots dos tenen encara un repte pendent: guanyar el seu primer títol com a entrenadors. Avui tenen una oportunitat d’or per acostar-s’hi. És més, el tècnic que superi l’eliminatòria entre el Vila-real i el Barça també arribarà a la seva primera final a la banqueta d’un equip de màxim nivell.

N’hi ha que diuen que són dos entrenadors que s’assemblen, pel caràcter competitiu, pel posat ambiciós, per la confiança en ells mateixos. Segurament, per les seves arrels: tots dos van néixer a Astúries amb cinc anys de diferència. Luis Enrique a Gijón, el 1970, i Marcelino a Villaviciosa, el 1965. Enamorats del futbol des de ben petits, van formar-se a les categories inferiors de l’Sporting de Gijón, van debutar a Primera amb l’equip del seu cor -tot i que no van coincidir per poc a la mateixa plantilla- i van fer les maletes poc després. A partir d’aquí, les seves trajectòries van ser diametralment oposades.

Lucho va jugar al Madrid i al Barça i va col·leccionar un bon palmarès de títols. Amb la samarreta blanca va aixecar una Lliga i una Copa, i quan va agafar el pont aeri va poder engreixar la vitrina amb dues Lligues i dues Copes més, a més d’una Recopa. En canvi, Marcelino es va haver de conformar jugant al Racing de Santander, al Llevant i finalment a l’Elx, i mai va poder aixecar cap títol. “És que en ma vida he pogut jugar cap final, ni tan sols al mus”, ironitzava fa uns dies l’actual entrenador del Vila-real quan se li preguntava pel repte de derrotar el conjunt blaugrana a les semifinals.

Encara que no van arribar a coincidir a la mateixa plantilla de l’Sporting com a jugadors, els dos entrenadors es coneixen bé i es respecten mútuament. S’intercanvien elogis sincers i saben que, en dies com el d’avui, cal extremar les precaucions. “Tant Luis Enrique com jo sabem com contrarestar l’equip adversari -explicava Marcelino-. Això sí, ens diferencia que un ho fa amb més canons que l’altre. A partir d’aquí entra en joc el futbol, nosaltres hem de minimitzar al màxim el rendiment del Barça, que és força complicat”, valorava un entrenador que s’asseu a les banquetes des del 97 i que ha dirigit equips com l’Sporting, el Saragossa i el Sevilla. “La manera de jugar del Vila-real resumeix molt bé la idea de joc de Marcelino -responia Luis Enrique-. Un equip que gestiona bé la pilota i amb conceptes defensius molt bons”, destacava un tècnic que va debutar el 2008 amb el Barça B i que després va dirigir el Roma i el Celta de Vigo.

Curiosament, tots dos han arribat al seu club actual en situacions compromeses i en les quals les directives respectives van haver de donar un cop de puny sobre la taula. A Luis Enrique li van encomanar, aquest estiu, el relleu de Gerardo TataMartino a la banqueta blaugrana, després que l’argentí no complís les expectatives. Per la seva banda, a Marcelino li va tocar redirigir el rumb del Vila-real, ara fa dos anys, quan els groguets eren a Segona i perillava el seu retorn a la màxima categoria del futbol espanyol.

Des d’aleshores han treballat per posar el seu segell personal a l’equip, i de moment han superat amb nota les expectatives, sobretot en el cas del Vila-real, ja que Marcelino no només va aconseguir l’ascens, sinó que en la temporada del retorn a Primera va classificar l’equip per a l’Europa League. Aquest curs, els de la Plana es mantenen vius a la Copa, a la competició europea i són sisens a la Lliga. Una progressió impecable que ha fet que alguns ja s’atreveixin a comparar-lo amb el xilè Manuel Pellegrini, el que fins avui era el tècnic més destacat a la història del submarí groc.