L’estil de joc de Neymar enlaira el Barça i fa enfadar els adversaris

TONI PADILLA | Barcelona | 30/01/2015 00:00

Neymar va abandonar el Calderón amb les mans a la butxaca del xandall i la caputxa posada per sobre d’una gorra. Va accedir a fer-se unes selfies amb uns aficionats, no va fer declaracions i, en pujar a l’autobús, va rebre una pluja d’insults. Darrere deixava un estadi ple de gent enrabiada per la seva manera de jugar. “Un dia tindrà un problema seriós”, deia Cani. “Parla molt, quan guanya. Provoca”, afegia Gabi. Al descans del partit, de fet, Simeone i Gabi van insultar Neymar, i el van acusar de provocar amb la seva actitud i la manera d’encarar els rivals.

Neymar, que ahir no es va entrenar, com els seus companys, va utilitzar les xarxes socials per enviar un missatge una mica críptic: “Ningú està obligat a agradar a ningú, però hi ha una cosa que es diu respecte”. Dins del Barça tothom assegura que Neymar porta bastant bé aquests incidents, ja que durant la seva carrera n’ha viscut de pitjors, especialment en partits internacionals amb el seu anterior club, el Santos, quan rebia faltes més dures en estadis del Paraguai i l’Uruguai. “Ell juga així, no busca provocar. Ara, si veu que el persegueixen, ell s’hi tornarà amb la pilota”, diuen dins del cos tècnic. “Ningú el farà canviar”, va dir Luis Enrique.

Segons ha pogut saber l’ARA, al descans del partit Neymar va respondre als insults callat, però amb una rialla que va acabar de fer perdre els papers a Gabi. El brasiler va mirar directe als ulls els que l’estaven increpant, sense dir res, però desafiant. I l’àrbitre Gil Manzano va acabar expulsant el capità de l’Atlètic, que demanava a Neymar que respectés els rivals a casa seva. Amb la feina feta, Neymar va jugar el segon temps amb un ritme més baix, escridassat cada cop que tocava la pilota. “El seu estil de joc invita a la violència”, va admetre la temporada passada Gerardo Martino. Neymar busca la jugada bonica i intenta provocar les faltes del rival. I no ho amaga. “Les seves armes? Una pilota i tècnica. Si el defensa dóna puntades de peu i acaba expulsat, culpa seva, no de Ney. Si Neymar ha nascut amb talent, hauria de ser estúpid per no utilitzar-lo. Excuses de perdedors”, va dir Muricy Ramalho, entrenador del Santos, quan la premsa de l’Uruguai va acusar Neymar de provocador.

Neymar, doncs, fa la seva i viu un moment dolç de joc. De moment ja ha jugat 25 partits entre Lliga, Copa i Lliga de Campions, i ha marcat un total de 21 gols. La seva mitjana de 0,84 gols per partit supera amb escreix els 0,36 gols per partit de la seva primera temporada al Barça. El brasiler ha jugat un total de 1.836 minuts aquesta temporada i els 21 gols marcats suposen una mitjana d’un gol cada 87 minuts. Unes xifres que milloren cada dia creant complicitats amb Messi.

El Barça sumó con autoridad su tercera victoria a costa del Zalgiris

Los blaugrana se impusieron con claridad al conjunto lituano gracias a una sólida puesta en escena. Un gran trabajo atrás desde el salto inicial y  evolucionando con soltura en ataque los de Xavi Pascual no dieron opción a su rival

X. MARTÍNEZ OLIVAR

BARCELONA | 30-1-2015 | 22:27 H.

El Barça se colocó con balance positivo en el Top 16 tras sumar su tercera victoria a costa del Zalgiris Kaunas. Eso el día que volvía al Palau un mito: Sarunas Jasikevicius, que ahora ejerce de técnico asistente en el conjunto báltico y que fue objeto de un sencillo homenaje en los prolegómenos del encuentro.

Un duelo que se inició por parte del Barça con una baja de última hora: Álex Abrines. Y es que el escolta balear no pudo vestirse de corto a causa de una importuna gripe. Pese a ese inesperado contratiempo, el Barça salió con los cinco sentidos puestos en la tarea, especialmente en la parte defensiva. Los jugadores de Xavi Pascual, con constantes ayudas atrás, cortocircuitaron el ataque lituano especialmente a dos de sus referentes: Anderson y Jankunas. Robando balones y saliendo con velocidad, el equipo barcelonista se movió con soltura y agresividad en ataque (acabó lanzando 31 tiros libres) abrinedo pronto tierra de por medio. De hecho, al final del primer cuarto había dejado claro quien era quien en el partido: 29-13.

El Zalgiris ya no se pudo recuepar de este golpe ante un Barça que, además de la habitual fiabilidad de Tomic, encontró muchos más referentes (diez de los doce jugadores empelados por Xavi Pascual acabaron anotando) con mención especial para un Nachbar que, tras pareció recuperarse para la causa recuperando su fiabilidad anotadora. El 51-33 del descanso dejaba las cosas meridianamente claras. Lo que quedaba se movió bajo los biorritmos del Barça. Cuando los barcelonistas levantaron el pie del acelerador, el Zalgiris se acercó en el marcador (67-53). Pero la cosa no pasó de ahí y el Barça sumó su tercer triunfo a la espera de visitar la próxima semana la pista del Real Madrid.

El brasileño necesita menos de la mitad de tiempo para marcar gol

ANALYTICS. La evolución de Neymar

Albert Mora 29 Enero, 2015 - 13:54




Neymar está mejorando todos los registros que marcó la pasada temporada. Ya ha anotado 21 goles, 6 más que los 15 que hizo con Martino en el banquillo.

Viendo los minutos que ha jugado, la cantidad que el brasileño necesita para marcar ha bajado espectacularmente. Si en la primera temporada con la camiseta azulgrana hacía un gol cada 188 minutos, actualmente está marcando cada... ¡87 minutos! Sí. Neymar hace, de promedio, 1 gol cada partido. Por tanto, siguiendo este ritmo, si hubiera jugado todos los minutos de los 25 partidos en los que ha intervenido, ya habría hecho 25 goles.



El brasileño también está brillando en el registro de efectividad. Según los datos del Analytics de Weloba, Neymar ha marcado los 21 goles de esta temporada en sólo 30 remates. Esto es un 70% de efectividad en los tiros bien dirigidos. Una cifra difícil de igualar.

Cuando Messi juega de falso nueve, el juego es más posicional. Si juega en la derecha, el equipo ataca más vertical

Enriquecer la idea

Ricard Torquemada 29 Enero, 2015 - 20:12



Atlético de Madrid - Barça
El partido contra el Atlético de Madrid invita a ver la expresión más vertical y más afilada del Barça. Esto sin embargo, no quiere decir que los azulgrana desarrollen a partir de ahora este juego cada día. De hecho, no es un cambio de ideas, sino que es enriquecer la idea.

Los partidos se prepararon de cine y Luis Enrique le pasó la mano por la cara a Simeone. Y es que Luis Enrique ve el fútbol más vertical. Además, tener la delantera Messi, Suárez, Neymar condiciona mucho y el objetivo es que les llegue el balón como antes mejor. Sin embargo, debemos recordar que no es una expresión definitiva. No es un cambio de modelo, ya que el Barça no podrá jugar siempre así, y de hecho, Luis Enrique no lo pretende. El equipo se mueve más en vertical que en horizontal, prepara ataques cortos y verticales.

A pesar de la gran primera parte, el equipo debería saber seleccionar más el momento de correr. Es innegable que el equipo está dando los primeros pasos y todavía está en pañales, pero debería encontrar un punto más de equilibrio. Durante los primeros cuarenta y cinco minutos, estuvo demasiado abierto. Está claro que el equipo se encuentra más preparado que antes para afrontar partidos abiertos, pero habría salido beneficiado si se hubiera prescindido de un punto de ritmo.

El estilo
Ganó el Barça el partido a la manera del Atlético? Sí, pero con matices. Los de Luis Enrique no retrocedieron, como sí lo hacen los colchoneros. Uno de los cambios es el protagonismo de los medios. El equipo no tiene problemas para saltar esta línea y contactar directamente de la defensa a la delantera. De hecho, si se pudiera saltarse la siempre, lo haría.

Sin embargo, el Barça necesita un punto de control, ya que quiere tener el balón y quiere atacar. En la comparativa, sería coherente decir que el Barça de Guardiola no haría tan bien lo que hizo el equipo de Luis Enrique ante el Atlético. En cambio, posicionalmente, el equipo del asturiano ataca peor que el de Guardiola.

Por otra parte, si el Madrid contraataca por sistema, el Barça no lo hará. Si la expresión reconocible del Madrid es jugar con espacios, la de los azulgrana es ser protagonistas y tener el balón en campo contrario. De la misma manera que el Madrid a principio de temporada elaboraba más, Luis Enrique también busca recursos para expresarse en el espacio.

Nombres propios
Interiores
El calendario ofrecerá partidos de todos los colores y cada uno tendrá su momento. Para desplegarse en la ida y vuelta, Rakitic, Rafinha y Sergi Roberto parecen los jugadores ideales. De hecho, Rakitic es fundamental para juntar al equipo. Iniesta y Xavi no están preparados para hacerlo, pero están capacitados para dar un punto de control en el equipo y poder seleccionar mejor los ritmos.

Messi
La posición de Messi es clave. Cuando el argentino juega de falso nueve, el juego es más posicional. En cambio, cuando el 10 juega a la derecha, el equipo ataca más vertical y Messi se siente más cómodo en la banda y tiene más ventaja. El equipo está relacionado y elaborado para que Messi juegue en banda mirando adelante y mirando hacia la delantera cuando reciba la pelota. Si juega de falso nueve, mira atrás, mira hacia los interiores y a veces baja demasiado atrás a buscar el balón.

Cuando Messi se encuentra de falso nueve, el equipo necesita más elaboración. Este equipo no está preparado para elaborar tanto, y Messi debe girarse para encarar y no tiene tanto tiempo. Pero si se encuentra cerca de la línea de banda, tiene también la capacidad de ocupar el carril central para empezar la contra.

El violoncel·lista de la banda de jazz

ALBERT LLIMÓS | | 02/02/2015 00:17

Quan el desembre del 2013 el Barça va convertir Andrés Iniesta en un dels jugadors més ben pagats del món, els dirigents blaugranes van confessar que hi havia una contrapartida important per a l’acord: Iniesta havia de fer un pas endavant i liderar l’equip, agafar més responsabilitats de les que assumia fins llavors, sempre a l’ombra de Xavi pel que feia a lideratge. Des que va estampar la seva signatura, el manxec ha viscut un any difícil, lluny de la seva millor versió. Fins al punt que, en la prèvia del partit d’ahir contra el Vila-real, a les ràdios catalanes se sentien les lamentacions de molts oients per l’absència de Rakitic en l’onze titular, i alguns d’ells es queixaven que el sacrificat havia de ser el migcampista de Fuentealbilla i no el croat.

Aquest curs Iniesta no està oferint el seu millor nivell. Tot i que el manxec apareix en l’onze que tots els culers comencen a recitar de memòria, amb prou feines ha pogut treure el cap enmig de l’omnipresència de Messi i Neymar. Contra el Vila-real, però, a estones, va tornar a demostrar que és un futbolista excels, i alguns dels millors detalls van portar el seu segell inconfusible: una paret d’esperó, un gir sobre si mateix com si dansés elegantment sobre un escenari, una passada filtrada a Messi per entre un bosc de cames... Iniesta sempre hi és, però enguany li falta regularitat.

El protagonisme del manxec s’ha diluït perquè el Barça és un equip de davanters, on el mig del camp ha perdut la preeminència que tenia durant els anys de Pep Guardiola i Tito Vilanova. De fet, per al que demana Luis Enrique als jugadors, que els emplaça a atacar ràpid abans que el rival s’organitzi, Rakitic i Rafinha ofereixen millors prestacions per respondre a l’intercanvi de cops costant en què s’han convertit els partits. Iniesta és el gran perjudicat de la mutació del Barça, obligat a fer esforços més llargs, a conviure enmig de la voràgine que exigeix jugar amb Messi, Neymar i Luis Suárez. Ell era el jugador més fidel a Guardiola, se sentia còmode quan les línies s’ajuntaven a través de la pilota. Ara, ell i Busquets són els únics que demanen calma quan el ritme s’accelera. Iniesta és un violoncel·lista que intenta fer sonar les seves notes elegants enmig de la improvisació d’una banda de jazz enèrgica i impactant. Sembla una barreja difícil, amb poc futur, però el punt de calma d’Iniesta serà bàsic quan arribi l’hora de la veritat. El Barça necessita les seves notes, tot i que siguin diferents de la resta.

Una versió juganera del Barça

TONI PADILLA | | 02/02/2015 00:17

Xavi mirava des de la banda els últims minuts del partit, mossegant-se els llavis, amb ganes d’entrar al terreny de joc per intentar posar-hi seny, amagar la pilota i consolidar el triomf. Però Luis Enrique no el va fer entrar i el duel contra l’equip groguet es va jugar tot amb un ritme frenètic, convertit en un espectacle tan atractiu com esbojarrat. El nou Barça gaudeix corrent amunt i avall.

Com al Calderón, es va guanyar per 3-2, apostant sense manies per un partit en què el rival té oportunitats per donar feina als defenses. Una dita de capçalera del cruyffisme deia que si et feien dos gols no era cap problema si tu en feies més. I amb Messi i Neymar, Luis Enrique té clar que, sempre que jugui amb aquestes regles, plantarà cara i guanyarà. Encara que el rival, com l’Atlètic o el Vila-real, sigui un tros d’equip. El Barça de Luis Enrique té ritme de rock, s’esforça tant com el tècnic asturià quan es trenca les cames fent triatlons i dóna problemes a jugadors com Busquets, ideal quan l’equip tanca el rival, però no quan toca córrer cap a la porteria rival. Però també cap a la teva.

El Barça viu al límit, redescobrint-se juganer. Deixa de banda el control absolut del partit per explotar les virtuts de determinats jugadors. Obliga Piqué i Mascherano a fer hores extres, dóna llibertat als laterals i espera el dia en què Suárez marqui gols. L’uruguaià pica pedra i participa en totes les jugades, però quan crida un gol l’han marcat Neymar o Messi. I falta feien, els gols de Neymar i Messi, ja que el Vila-real va saber estirar-se quan calia per colpejar amb fredor. Primer, amb gol de Cheryshev, el noi format al Madrid que portava l’escut d’aquest club a les canyelleres. Neymar va fer justícia abans del descans, allunyant el fantasma de la derrota contra el Celta. I a la segona part, el joc, per moments, va ser una ruleta russa. Un joc perillós.

Un joc perillós en què una errada penalitza molt, com la de Piqué en el gol de Vietto. Un joc perillós en què Rafinha, la sorpresa a l’equip inicial per Rakitic, va marcar el segon quan el Barça va començar a atacar amb ulls posseïts. En lloc d’atacar, el Barça mossegava. I en pocs minuts va generar els espais al frontal per permetre a un Rafinha i un Messi omnipresents capgirar el marcador. Addicte a l’adrenalina del partit, el Barça va decidir que seria millor seguir mossegant, deixant-se mossegar amb atacs puntuals. Luis Enrique va seguir aquest camí, en un joc deliciós, dels que donen plaer però també et deixen marques a la pell.

El Barça, de mica en mica, abandona el joc horitzontal i es torna vertical. Abandona el control pel cos a cos. Mossega, quan abans seduïa. Passa del romanticisme a l’erotisme. Un joc excitant. I perillós.

“Sempre penso que encertaré els meus tirs”

À.G. | Barcelona | 02/02/2015 00:00

Quatre dies abans de visitar el Reial Madrid, el Barça va destrossar La Bruixa d’Or Manresa al Palau Blaugrana (101-53), on l’equip del Bages no guanya des de l’any 1996. Mario Hezonja (24 punts i 6 assistències) va anotar els vuit triples que va intentar, set en la segona meitat, i es va convertir en el gran protagonista d’un partit sense cap oposició. “Quan veia que els triples anaven entrant, he pensat que entrarien tots els que tirés. Això, de fet, és el que sento cada dia. No em preocupen les circumstàncies, jo sempre penso que encertaré els meus tirs”, va explicar l’aler a l’ARA.

“Jo sempre vull ajudar l’equip en el temps que sóc a pista. Si això significa defensar com un cabró, defenso. Si això significa passar la pilota, la passo. Si significa tirar, tiro. El que Xavi Pascual necessita jo ho faig”, va dir Mario Hezonja, que va saber superar dos moments d’adversitat personal durant el partit. El primer, quan va ser penalitzat amb quatre faltes personals. “He jugat amb més agressivitat. Això és el que em van ensenyar quan era un infantil i m’ha funcionat”, va confessar. El segon, quan l’entrenador del Barça el va substituir per Ludde Hakanson en perdre una pilota. “Xavi Pascual m’ha dit que començaria el tercer quart com a titular i jo li he dit: «Perfecte, com tu vulguis»”.

“L’edat no importa. Si tens l’oportunitat de liderar l’equip, ho has de fer. L’objectiu és ajudar l’equip a millorar els detalls i fer augmentar el seu nivell”, va opinar el jove croat assegut al davant de la seva taquilla, que està situada just al costat de la d’Ante Tomic.

El partit es va trencar ben aviat. La Bruixa d’Or Manresa no va poder anotar cap cistella en joc durant un primer quart en què els seus únics quatre punts van arribar des de la línia de tirs lliures. De fet, l’equip que entrena Pedro Martínez tan sols va poder intentar nou llançaments en els primers deu minuts. “Hem canviat el xip i hem sigut molt més agressius que abans, quan vam patir algunes derrotes. Això ens ha permès millorar el nostre joc i ara fem circular la pilota molt bé”, va resumir Mario Hezonja.

Xavi Pascual va inscriure Brad Oleson, que va fer la roda d’escalfament amb els seus companys, però que encara no va reaparèixer. Àlex Abrines (amb la grip) va tornar a ser baixa, igual que Joan Carles Navarro i Marcus Eriksson. “Hem parlat d’això dins del vestidor. No ens podem excusar en les baixes. Els que hi siguem hem de donar el màxim i lluitar per la victòria. La samarreta que portem no ens permet ser tous”, va dir. “L’equip està bé. El de dijous és un partit molt important. Si guanyem a Madrid, recuperarem les dues derrotes”, va concloure.

Joan Carles Navarro: "Veig una mica just arribar al partit de dijous"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 02/02/2015 13:50

Joan Carles Navarro, capità del Barça, ha participat aquest dilluns amb Jordi Alba, defensa de l'equip de futbol,en un acte organitzat per Regal. "Em trobo molt millor. Després de sis setmanes, estic amb ganes de tornar a treballar amb l'equip", ha dit. "Encara no he fet un entrenament complet i veig una mica just arribar al partit de dijous, però estic més animat", ha afegit.

"El partit de dijous és important per a nosaltres. Si guanyem, donarem un cop sobre la taula. És molt difícil, però ho intentarem", ha opinat l'escorta blaugrana."Hem de millorar el nostre rendiment fora de casa", ha explicat el jugador.

"Em poso molt més nerviós a la banqueta que a la pista", ha reconegut. "No sé si m'agradaria ser entrenador en el futur, però encara em queden molts quilòmetres com a jugador", ha afegit.

"Si fos jugador de futbol, m'agradaria ser davanter i marcar gols", ha explicat.

"Veure els Gasol titulars a l'All-Star és una passada. Qui ho anava a dir? Aquests nois no tenen sostre", ha dit.

El fiscal demana jutjar Rosell i imputar Bartomeu pel fitxatge de Neymar

ÁNGELES VÁZQUEZ | Madrid | 02/02/2015 19:27

Si algú es pensava al Barça que amb la causa oberta contra l'expresident Sandro Rosell pel fitxatge de Neymar s'acabarien totes les seves preocupacions, aquest dilluns se'n deu haver adonat que s'equivocava. El fiscal de l'Audiència Nacional José Perals ha presentat un escrit al jutjat central d'instrucció número 5 en el qual obre un nou front: la imputació de l'actual president, Josep Maria Bartomeu, i del Barça, per un delicte contra la hisenda pública, perquè existeix "la sospita que el Barça va defraudar 2.845.700 euros" durant el 2014 en relació amb el mateix jugador.

La Fiscalia –que eleva a 94,8 milions d'euros (82,7 pel traspàs i 12,1 en impostos) el preu del brasiler, enfront dels 57,1 admesos pel Barça– considera conclosa la investigació relativa a l'expresident Rosell, al qual atribueix dos delictes contra la hisenda pública, pels quals també haurà de respondre el mateix Barça i un societari. Per no retardar la vista oral contra Rosell sol·licita al jutge Pablo Ruz que obri una peça separada per investigar Bartomeu pel delicte que s'hauria comès l'any passat.

Segons l'opinió del ministeri públic, Rosell va cometre els dos delictes contra la hisenda pública per no abonar l'impost de la renda de no residents (IRNR) en l'exercici de 2011, quan va negociar amb Neymar per fitxar-lo el 2014, i en el de 2013, que és quan finalment el va contractar davant el temor que ho fes abans un altre club i incomplís l'acord assolit dos anys abans.

El 2011, Rosell, com a president del Barça, exercia "la plena representació" de l'entitat, i va començar a negociar amb Neymar, que tenia contracte amb el Santos, del Brasil, fins al 2014. El Barça pagaria 40 milions al jugador com a prima de fitxatge, i com a avançament en aquest moment se n'hi van pagar 10, que figuraven en "concepte de préstec" en un contracte signat amb la societat N&N Consultoria Esportiva i Empresarial LTDA. El Barça no va practicar la retenció de l'IRNR i no va ingressar els 2,4 milions corresponents.

El 2013, "davant les perspectives que Neymar no assumís el compromís pactat i que s'incorporés a un altre club", Rosell va decidir "personalment" anticipar el seu fitxatge a aquest mateix any, per la qual cosa li va oferir "una quantitat de diners més gran de l'estipulada el 2011". No va comptar amb l'autorització de la junta del club ni en va donar compte a l'assemblea de socis d'octubre de 2013. Públicament va assegurar que el jugador costaria 40 milions més els 17.100.000 que havia de pagar al Santos pels drets federatius. Tampoc va incloure en els comptes anuals de 2013 l'increment que suposava llavors l'operació en el preu, fet que va ocasionar un perjudici a l'entitat, que seguia un pla estratègic de control de les despeses. Per amagar el cost real, Rosell "va idear fragmentar el pagament en diverses partides" que va formalitzar en quatre contractes amb el Santos i set amb Neymar i les tres societats administrades pel pare del jugador. En total, el 2013, el Barça no va retenir ni ingressar a la hisenda pública la quantitat de 6.902.996 euros que li haurien correspost del total pagat al jugador.

Pel que fa a Bartomeu, la Fiscalia es remet a un informe de l'Agència Tributària del 19 de gener que xifra en 2.845,700 euros el pagament a Hisenda en concepte d'IRPF pendent. Aquesta quantitat s'obté dels cinc milions d'euros que es van incloure en una addenda al contracte de reconeixement d'incompliment del contracte de 2011, els 450.000 euros del contracte d'imatge, i 22.500 més que segons el contracte de representació ha d'abonar el club a l'agent de Neymar, el seu pare. Segons el fiscal, cap d'aquestes quantitats es justifica documentalment en els més de 13,5 milions que va ingressar el club a l'Agència Tributària.

El president del Barça, imputat

ANTONI BASSAS | | 03/02/2015 19:29

No és cap secret que el president del Madrid volia Neymar, que té mal perdre i que disposa de tota la llotja del Bernabéu per activar un contacte. I que en la causa “l’Estat contra el procés” el Barça és una diana de gran repercussió. Però una cosa són aquestes evidències i una altra és la mala gestió de les directives Rosell/Bartomeu. Van presumir d’haver pagat la meitat del que oferia el Madrid i d’“enginyeria negocial”, van pagar una complementària a Hisenda mentre negaven haver fet res malament i sabien que el cas continuaria esclatant: Bartomeu ja va avançar que si l’imputaven no dimitiria. Pel bé del Barça, les pròximes eleccions han d’obrir un gran debat sobre un model de governança que impedeixi aquests espectacles quan els presidents ens fallen.

De Mèrida a Ítaca

JORDI BORDA | | 04/02/2015 00:00

El moment que vivim provoca mutacions curioses. Resulta entendridor contemplar com els gestors del club arriben a la conclusió que l’Audiència Nacional actua com un tribunal polític al servei de l’Estat. Devien estar fent alguna altra cosa més interessant durant les ràtzies Garzón del 1992. Ara pateixen per com les gasta el poder de l’Estat amb la dissidència. Entre el fiscal i el jutge Ruz s’han carregat l’estratègia del candidat Bartomeu. Allò d’atribuir tot el llast negatiu a Rosell i presentar-se amb una gestió immaculada. L’única via que els queda és clamar contra l’enemic exterior per unir la tropa. L’estelada com a relat per sortir del racó on els propis errors i, sí, un punt de persecució política els han posat. La pròxima mutació l’observarem quan hagin d’explicar que la legislatura que va començar amb un viatge a Extremadura acaba clamant per arribar a Ítaca.

¿Caça de bruixes o un fitxatge mal fet?

TONI PADILLA | | 03/02/2015 22:33

El cas Neymar ens deixa desorientats. Dins del club s’insisteix a afirmar que hi ha una caça de bruixes. Que cada cop que la pilota entra, la justícia posa bastons a les rodes. Analitzar-ho amb el cor et pot portar a lligar-te la bufanda al coll i cridar als quatre vents que és una injustícia tot plegat. La justícia espanyola, i en concret Hisenda, ja ha perseguit molts cops famosos per donar exemple. Folklòriques o esportistes. Ara li toca al Barça, sembla.

El club, doncs, té dret a sentir-se perseguit, ja que es fa difícil imaginar que sigui l’únic equip professional que comet errades. Quan t’apunten només a tu, és lícit pensar que et volen caçar.

Ara bé, hi ha una segona dimensió. Si t’apunten, vol dir que van contra tu, cert. Però la pregunta és... Tenen arguments per perseguir-te? Has comès errades? Pots queixar-te tant com vulguis, però per parlar d’injustícia, has de ser acusat quan ets innocent. Si t’equivoques i t’acusen, ja pots plorar tant com vulguis. L’errada és teva. I això és precisament el que encara no sabem. Si el Barça és innocent. Sí que sabem que el cas Neymar genera nervis dins del club. I que la imputació de Bartomeu ha fet mal als despatxos, ja que confiaven evitar veure un home destinat a ser candidat declarant davant el jutge. Si al final resulta que el Barça és culpable, el club podrà queixar-se tant com vulgui pel fet de ser l’únic perseguit, però serà culpable i haurà de pagar.

Tot plegat desorienta. Un club amb uns grans serveis jurídics ha defensat fins al final la causa del cas FIFA... i l’ha acabat perdent. Un club amb grans recursos inicia una acció de responsabilitat... i no la guanya. I un club avisat que investiguen el cas Neymar... es troba acusat per uns pagaments fets amb el cas obert.

Tan desorientats com estem, ens queda esperar la sentència del jutge per poder tenir clar què ha passat. Un dels punts bons d’aquest cas tan fosc serà que, per fi, segurament tindrem clar quant va costar el jugador. Caldrà una sentència per saber-ho, ja que ara mateix el ball de xifres mareja. Pel que sembla, aquell fitxatge que va ser venut als quatre vents com un fitxatge modèlic i econòmic no va ser ni modèlic ni tan econòmic. Confiem que sí que fos legal, hi hagi o no infracció a l’hora de pagar impostos. Així és el Barça modern, en què calen sentències judicials per tenir clares les xifres. Ja va passar amb l’acció de responsabilitat, en què un jutge va dictaminar que ni la junta de Laporta ni la de Rosell tenien raó sobre els ingressos i despeses del club.

Si finalment el fitxatge de Neymar es va fer bé, caldrà defensar aquesta junta en aquest cas per haver sigut atacada sense raó. Amb el mal que fa a la imatge del club. Si hi ha errades o un delicte, caldrà donar a aquesta junta el premi de directiva amb més derrotes als tribunals a la història del club. El Barça no es pot permetre més judicis, més sentències, més taques a la imatge. Ja sé que molts consideren que si la pilota entra, la resta importa poc i tot funciona. Altres creiem que el Barça és més que un club. El Barça és més que una pilota i, per això, cal exigir que treballi bé, sense errades ni operacions fosques. Encara que el fitxatge de Neymar sigui legal, és un avís sobre com cal fer les coses de cara al futur. Cal defensar el club quan treballa bé i l’ataquen de manera injusta. Cal ser crítics amb el club quan comet errades i l’ataquen amb les errades que ha comès l’entitat mateix.

Marcelinho: "Ganar al Madrid sería una motivación de cara a la Copa"

Marcelinho Huertas analizó el clásico de este jueves en una entrevista que mañana encontrará en su ejemplar de SPORT

Marcelinho confía en asaltar Madrid EFE

MAITE ANTÓN

3-2-2015 | 22:31 H.

En una entrevista que hoy encontrará en su ejemplar de SPORT, Marcelinho analizó el clásicode este jueves en Madrid en partido del Top 16 de la Euroliga. "Ganar al Madrid sería una motivación para demostrar que el equipo puede estar al más alto nivel y luchar por la primera plaza del grupo, y sería muy bueno de cara a la Copa del Rey", afirmó el base brasileño.

En este avance de declaraciones también destacamos las claves que da Marcelinho para intentar frenar al equipo de Pablo Laso: "Evitar que corran en las transiciones ofensivas para que no metan canastas fáciles, no perder balones y cerrar el rebote defensivo para que no tengan segundas opciones porque es donde hacen daño". Son las consignas para intentar asaltar el feudo madrileño y así estrenarse a domicilio en este Top 16 y de paso despejar las dudas que ha suscitado el equipo blaugrana lejos del Palau.

Huertas reconoció que esta temporada sienten "un extra de motivación" en el gran objetivo de ganar la Euroliga al ser la Final Four en Madrid y para vengarse del batacazo sufrido la temporada pasada ante los blancos. "Las ganas de ganar la Euroliga son grandes", confesó el base. Es el único título que le falta por conquistar con el Barça.

Un clàssic amb protagonistes nous

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 05/02/2015 00:00

Tot i tenir les baixes de Joan Carles Navarro, Brad Oleson i Álex Abrines, fa unes setmanes el Barça va superar el Reial Madrid per vuit punts de diferència. L’equip blaugrana vol repetir la gesta aquest vespre (20.45 hores, Esport3 i Canal+ Deportes) al Barclaycard Center, on Xavi Pascual aquesta vegada tindrà les baixes dels dos primers. “Navarro i Oleson no viatjaran a Madrid. Segueixen la seva evolució entrenant-se amb l’equip, però encara no estan al 100%”, va confirmar ahir.

“N’hem parlat al vestidor. No ens podem excusar en les baixes. Els que hi siguem hem de donar el màxim i lluitar per la victòria. La samarreta que portem no ens permet ser tous”, va dir Mario Hezonja, un dels jugadors obligats a assumir més protagonisme. DeShaun Thomas també s’haurà de multiplicar. “Adaptar-me a la posició d’aler no va ser senzill, encara que ja l’havia ocupat a la NBA Summer League. Els primers tres o quatre partits anava molt perdut, però ara és diferent. He assimilat els moviments, conec quins espais he d’ocupar i em sento segur en defensa”, va explicar.

Álex Abrines, que torna a l’equip després de perdre’s dos partits per una grup, i Edwin Jackson són els altres dos jugadors sobre els quals avui recaurà més atenció que altres dies. “El meu primer partit com a jugador del Barça va ser contra el Reial Madrid i no puc esperar per tornar a jugar contra ells”, explica l’aler francès. Marcelinho Huertas i Tomas Storansky, a més, hauran de compartir minuts en algunes fases del partit.

Si el Barça guanya haurà igualat el nombre de victòries del Reial Madrid en el Top-16 de l’Eurolliga. “És una prova de foc. La repercussió d’aquests partits sempre és més important. És un partit que es veurà a tot Europa”, recorda Xavi Pascual, que no es refia dels precedents. “Cada dia el comptador es posa a zero i has de tornar a demostrar que pots competir bé”, assegura el tècnic culer.

“La pista del Madrid és difícil i ens exigirà molt per poder guanyar: haurem de jugar de manera perfecta per aconseguir-ho. Necessitarem tenir una anotació alta i una bona defensa. L’encert, el rebot i el control de les pèrdues de pilota seran els aspectes que decidiran el partit”, va resumir l’entrenador del Barça.

El Barça ataca per no admetre errades pròpies

TONI PADILLA | Barcelona | 05/02/2015 00:00

Ahir Josep Maria Bartomeu no va parlar sobre la seva imputació en el cas Neymar. Avui el president marxarà a Roma per participar en una trobada amb el papa Francesc, després d’un dia en què els telèfons dels directius i treballadors del club no van parar quiets. Als serveis jurídics del club encarregats del cas, per exemple, el discurs de Bartomeu en què acusava una mà negra de Madrid no va generar unanimitat. “Ara segur que no s’evitarà anar a judici”, es deia. “Una cosa és no admetre errades, però una altra de diferent dir que s’ha fet tot perfecte en aquest cas, en el qual hi ha discrepàncies jurídiques”, s’afegia, admetent certa preocupació, ja que ara sembla impossible pactar un acord amb la Fiscalia, que estava disposada a fer-ho si el Barça acceptava la seva part de culpa. Bartomeu, però, va deixar clar que l’entitat no reconeix ni una sola errada.

Malgrat que portes enfora es defensa el mateix discurs, a dins del club hi ha diferents visions sobre els últims fets i s’admeten dubtes sobre si el discurs de Bartomeu -en cas de repetir-se el dia 13 davant del jutge- pot donar bons resultats. “Si realment hi ha una mà fosca a Madrid que et vol fer mal, no tinc clar que sigui bona idea fer-la emprenyar encara més quan estàs processat”, deia una font experta en temes fiscals, que defensa que Bartomeu no té raó quan parla d’una conxorxa. “Ja n’hi ha prou, van contra nostre”, es deia des dins del club, però s’admetia que era difícil comunicar bé no haver comès ni una sola errada, quan el Barça va fer una declaració complementària fa setmanes en concepte de “possibles errades d’interpretació” a l’hora de fer la declaració.

I en aquesta declaració complementària, precisament, segons va anunciar RAC1, el Barça no va explicar de manera correcta les raons per les quals es feia l’ingrés, destinat a protegir-se però que ha acabat provocant més problemes. En el document, al qual va tenir accés RAC1, el Barça acceptava que una de les raons de fer l’ingrés eren “possibles errades administratives o incompliment d’obligacions fiscals”, però no s’especificava bé les xifres ingressades. Bartomeu, però, assegura que tornaria a fer-ho tot igual i que el club no va cometre ni una sola errada en el fitxatge de Neymar. Al Barça també s’admet amb la boca petita que preocupa la quantitat de diners que s’està gastant ara mateix en advocats. L’últim a incorporar-se a la defensa del club és José Ángel González Franco, que curiosament va ser l’advocat que va derrotar el Barça en la denúncia de l’actual directiva contra l’exvicepresident Ferran Soriano. González Franco ja fa temps que col·labora amb el club i ara se sumarà a la defensa, que oficialment porta Cristóbal Martell, del bufet Cuatrecasas.

El missatge del president acusava el Reial Madrid i els “poders de l’Estat” de cobrar-se una factura política per castigar el suport del Barça al procés independentista de Catalunya. Dins del Reial Madrid, segons ha pogut saber l’ARA, el missatge de Bartomeu ha sorprès i indignat, malgrat que no es vol donar més volada al cas i no es plantegen la possibilitat de presentar accions legals contra el president blaugrana. Els partits polítics tampoc s’han sumat a la teoria del Barça, ni tan sols els partits catalanistes. El portaveu adjunt de CiU al Congrés, Jordi Jané, va considerar “desitjable preservar sempre l’acció dels tribunals i confiar sempre en la seva independència”. Més crític va ser el diputat d’UPyD Carlos Martínez Gorriarán, que va parlar d’“una espècie de mania de l’establishment o de la casta, com es diu ara, catalana”: “Tots ells, cada vegada que tenen un problema de frau fiscal o de corrupció, diuen que els persegueix la justícia. Esclar que els persegueix, és el que ha de fer, perseguir els delinqüents. O sigui que aquesta queixa sobra”, va dir. El diputat d’ICV al Congrés Joan Coscubiela també va ser molt crític en afirmar que “al·legar una conspiració és tractar-nos a tots com a febles mentals”.

En canvi, qui sí que va donar suport, en part, a Bartomeu va ser Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional (LFP). Tebas va deixar clar que no pot ni imaginar que el Reial Madrid estigui darrere d’aquest cas, però sí que es va mostrar sorprès per la situació: “A la interlocutòria hi ha errors jurídics. Es refereix a l’IRPF del 2014, que es pot ingressar fins al 31 de gener del 2015. No és normal que en quatre dies ja estigui imputat”, va dir Tebas, que també va defensar que Bartomeu vulgui seguir sent president del Barça malgrat aquest cas judicial. “Jo també estic imputat i no he dimitit, així que ell tampoc està obligat a fer-ho”, va dir. El president de la LFP està imputat en un cas en què està acusat d’estafa i apropiació indeguda.

També hi va dir la seva Miguel Cardenal, president del Consell Superior d’Esports. Cardenal va demanar respecte a l’acció de la justícia i dels tribunals: “No valoro si Bartomeu ha de demanar disculpes. Només repeteixo que la justícia té les màximes garanties i independència”, va afirmar, en un discurs molt més prudent que el de Tebas.

Per la seva banda, Agustí Benedito -un dels rivals de Bartomeu en la cursa electoral per presidir el club- també ha parlat recentment sobre els últims fets relacionats amb el cas Neymar. Benedito ja va tractar el tema el dia 28 al portal Goal.com: “La gestió del fitxatge de Neymar és nefasta i inadmissible. No acaben de dir la veritat. Ho expliquen tot a mitges i ens anem assabentant de coses a poc a poc. El que eren 17 milions després van ser 57 i després 87. Ara ja estem en uns 110 0 115 i tenim el Barça imputat per un delicte fiscal”.

La lliçó de la mà negra

05/02/15 02:00 - PERIODISTA - MIQUEL ROCA

No val la pena renunciar mai
a exercir cap compromís
per por de les represàlies

Segurament, Josep Maria Bartomeu no diu cap mentida quan parla de mans negres, maniobres orquestrades pels poders de l'Estat i processos judicials accelerats a conveniència contra el Barça. Però tot i saber que el president blaugrana parla d'un marc d'assetjament que no és difícil reconèixer com a real, les seves raons són hipòcrites, interessades i oportunistes, al servei del paisatge que ara li convé pintar-se a mida. La denúncia blaugrana de la mà negra que l'Estat espanyol estén sobre tot el que és susceptible de catalanitat seria creïble si, en comptes de fer de teló de fons del cas Neymar, fos ferma des del juliol del 2010, el mateix mes que l'actual junta, amb Rosell al capdavant, va prendre possessió i el procés nacional va deixar de tenir marxa enrere amb la sentència de l'Estatut. El Barça va obrir l'estadi a la Via Catalana i al Concert per la Llibertat i ha jugat vestit amb les quatre barres, claus roents de Bartomeu a l'hora d'enumerar motius pels quals el club rep ara represàlies, però en aquests cinc anys és molt més llarga la llista del que esperàvem del Barça i que mai no ha arribat, ha estat tebi o s'ha fet massa de pregar. Per què el Barça no ha tingut tot el compromís amb el procés que per identitat i història n'esperàvem? Doncs per por de les represàlies. Per això, quan Bartomeu abona la teoria de la conspiració, més que cridar tots a l'una que des de Madrid deixin en pau el Barça, com ell voldria, el que cal exigir és que tant els que encara governen el club com els que ho volen fer s'apuntin bé la lliçó que la mà negra, sigui real o no, ens serveix en safata. No val la pena renunciar mai a exercir cap compromís amb el teu poble, amb el teu país, per temor de cap represàlia.

Al final, pel que ets i el que representes, seràs represaliat igualment. I quan demanis ajuda i comprensió, aquells a qui t'adrecis no et creuaran. Perquè són els mateixos de qui et vas apartar perquè no passés el que ara et va bé dir que passa.

Una prova o un testimoni

05/02/15 02:00 - PERIODISTA - TONI ROMERO

Les casualitats existeixen; una vida plena de casualitats, no. A la vista dels desenllaços, la gestió de les últimes juntes directives del Barça és manifestament millorable, però avui no penso gastar-hi ni una ratlla més. Perquè crec que fer-ho és treballar en fals. Tota la judicialització –ordinària i esportiva– en què s'ha convertit el quefer diari del club fa impossible mantenir un debat serè al voltant de la gestió. Sempre hi haurà qui no sabrà, no voldrà o no li convindrà separar les coses i argumentarà que la denúncia de complot fàctic espanyol que va fer el president Bartomeu dimarts –ja era hora– és una cortina de fum per tapar-se les vergonyes.

Hi ha qui ha tractat de “dèbils mentals” els que sostenim l'existència d'una persecució estructurada contra el club. Jo ho veig al revés. Crec que el diputat Coscubiela és còmplice de la putrefacció de l'estat de dret que diu que defensa. I els que s'emparen en el respecte a les decisions judicials, uns encobridors. Ja n'hi ha prou.

No queda bé citar-se a un mateix, però l'hemeroteca m'avala. Ja fa un any que vaig escriure que rere la persecució al Barça hi havia un atac al país. “Desprestigiant el Barça es vol debilitar el procés.” Òbviament, els fets em fan costat, dia a dia. Mesos més tard hi vaig insistir a propòsit del que va publicar Interviu al voltant d'un informe de l'Estat espanyol que assegurava que una posició activa del Barça en el moviment independentista influiria en un 30% dels votants. “Hem de ser conscients que els ressorts del poder espanyol han pres nota i no s'estaran quiets. Ja ens podem anar preparant per a una temporada 2014/15 encara més judicialitzada, més sòrdida.” Fil per randa.

“Hem de ser més pulcres que ningú o ens encalçaran.” Un altre vaticini acomplert. En l'afer FIFA, la pulcritud en el fons no es va correspondre amb la forma, i el Barça ha llepat. En el fitxatge de Neymar, Bartomeu sosté que és impecable, fins i tot després d'haver fet revisar dimarts, per enèsima vegada, tota la documentació. I ha estat imputat a la velocitat de la llum per un jutge de (i del) Madrid en un afer fiscal –ara convertit en penal– en què el Barça ha fet un dipòsit per cobrir fins i tot l'escenari més desfavorable, que no es va posar en marxa per cap diligència d'Hisenda i que la mateixa Agència Tributària ja donava per tancat. I amb una imputació que ha fet riure els que hi entenen.

Prevarica el jutge Ruz? Mirem-nos-ho. Hi ha un altre poder que no és el judicial al darrere? Bé que ho sembla, que a l'Estat espanyol la separació de poders és dinamitada un munt de vegades. Se li busquen les pessigolles al Barça perquè la Via Catalana va passar pel Camp Nou? Se'l persegueix perquè l'11 de Setembre va jugar amb la samarreta de la senyera? Pel que es canta cada minut 17.14? Pel Concert per la Llibertat al Camp Nou? Per haver-se adherit –tard– al Pacte Nacional pel Dret a Decidir? Perquè Piqué i Xavi van anar a la V? Perquè els directius van votar el 9-N? Sembla una obvietat. Però per desactivar-ho, per desemmascarar tota la porqueria, a Bartomeu li cal més que una entrevista a can Cuní o a can Canut per dir que està emprenyat. Li cal una roda de premsa amb una prova o un testimoni que corrobori el que denuncia. Només netejant la porqueria que tiren des de fora es podrà saber si n'hi ha a casa.

El Madrid-Barça, en cinco claves

Tercer clásico de la temporada. El equipo blaugrana, sin Navarro ni Oleson pero con Abrines, visita Madrid con el objetivo de lograr su primera victoria a domicilio en el Top 16 y meterse en la lucha por la primera plaza

Madrid y Barça se ven las caras en el Top 16 de la Euroliga Fabián Cabrera

MAITE ANTÓN

4-2-2015 | 21:04 H.

A por la primera victoria a domicilio: El conjunto barcelonista buscará estrenar su casillero de triunfos fuera de casa en el Top 16 en Madrid y así dar un golpe de autoridad que despeje las dudas en torno al rendimiento del equipo a domicilio. La misión no se presenta nada fácil, puesto que los blancos solo han perdido un partido en toda la temporada en su feudo entre la Euroliga y la Liga. Su única derrota en casa fue en la primera fase de la competición europea ante el Unics (75-85).

Dinámicas y primera plaza: El Barça llega a Madrid con buenas sensaciones tras ganar sus dos últimos compromisos en la Euroliga (Estrella Roja y Zalgiris), lo que ha dado tranquilidad a los blaugrana y, lo más importante, contar por fin con un balance positivo: tres victorias por dos derrotas en el Top 16. Con el Madrid, que viene de encajar en Tel Aviv su primer KO en esta segunda fase de la competición, y el Maccabi liderando el Grupo E con un 4-1, un triunfo en la cancha madridista metería de pleno a los de Pascual en la lucha por la primera plaza.

Sin Navarro ni Oleson pero con Abrines: Xavi Pascual confirmó que aún no podrá contar ni con Juan Carlos Navarro ni con Brad Oleson para el clásico de este jueves. Dos bajas muy sensibles para un duelo de altísima exigencia como es un clásico. Pero no todo son malas noticias para el Barça, que recupera a Abrines. El balear, aunque aún no está al cien por cien, se ha recuperado de un proceso gripal y será una de las principales armas del Barça en el perímetro junto a Thomas, Hezonja y Jackson. Entre los cuatro promedian 30,3 puntos por partido.

La batalla interior Tomic-Reyes: Los jugadores con mejor rendimiento tanto de Barça y Real Madrid en el Top 16 son pívots, por lo que se antoja una batalla de lo más atractiva en la zona. Ante Tomic es el máximo anotador (13,2 puntos) y reboteador (9) de los blaugrana, mientras que el mejor en esos mismos aspectos del juego del Madrid es Felipe Reyes (15,8 puntos y 8 rebotes). Al croata se le da bien medirse ante su exequipo y el cordobés nunca falla en los clásicos... el duelo promete.

Apostar por un marcador alto: Nuestro especialista Nacho Solozabal lo tiene claro: es un error plantear un partido trabado y de marcador bajo ante el Madrid. "Hay que batirlos con sus mismas armas. Pensar que únicamente desde la defensa y un marcador corto podrán doblegar a los de Laso es una quimera. Tarde o temprano, el Madrid acaba dando un tirón en el juego y destrozando a su rival", asegura el mítico exjugador del Barça. La consigna, pues, es jugar de tú a tú y al ataque.

La tranquil·la impaciència d’un porter ambiciós

NATALIA ARROYO | Sant Joan Despí | 06/02/2015 00:00

La mateixa tranquil·litat i seguretat que sap que ha de transmetre sota pals, l’allarga també fora dels terrenys de joc. No sembla que res inquieti Marc-André ter Stegen, no sembla que res pugui sortir del seu control. És analític i té la superstició d’estrenar un parell de guants -que no deixa tocar a ningú- en cada partit. Sembla fred, fins i tot rígid. Però somriu amb amabilitat, sense duresa, com si, un cop ha atrapat la pilota, no li calgués seguir intimidant. “Sorprèn la maduresa i professionalitat que té a la seva edat”, asseguren des del club. A l’exporter blaugrana Roberto Bonano també li ha cridat l’atenció la “tranquil·litat” que té sent tan jove i tenint en compte “la pressió que existeix sobre un porter del Barça, i més havent de fer oblidar Víctor Valdés i lluitant per un lloc amb el veterà Bravo”.

Als 22 anys, l’alemany viu des de la calma els seus primers mesos al Barça i a Barcelona, instal·lat en una població pròxima a la ciutat, a tocar de la platja, acompanyat de la seva parella. Tenen un gos, que els agrada passejar per relaxar-se. No ha tingut temps de descobrir gaire la ciutat, però confessa que s’hi sent molt còmode, i que agraeix el sol i el bon humor de la gent. Per idioma, amb qui més s’ha fet al vestidor és amb Ivan Rakitic, que parla alemany, però es porta bé amb tothom.

“Estic molt content, estic encantat”, deia ja a l’octubre, després de disputar el seu segon partit al Camp Nou, contra l’Ajax. Ara, mesos més tard, no amaga que participar només en la Champions i en la Copa del Rei li sembla insuficient i que treballa cada dia per ser titular en les tres competicions. “Vull tenir èxit aquí”, diu sense por. Però sense alçar la veu.

Aquesta manera de gestionar les seves emocions és, de fet, un dels factors que ha agradat més de Ter Stegen al Barça. La premsa li ha lloat la solvència contra rivals que han pressionat l’equip a dalt, com l’Atlètic de Madrid recentment i el París Saint-Germain. “Malgrat que va patir algunes crítiques i va generar certs dubtes en les primeres actuacions, es va sobreposar i ha mostrat caràcter, personalitat i convicció per ser algú important en el seu pas pel club”, afegeix Bonano. A la Ciutat Esportiva fascina des del primer dia la seva manera d’entrenar-se, no només per les qualitats tècniques, tàctiques i mentals que reuneix, sinó també pel marge de millora que insinua. “Pot assumir qualsevol situació que requereixi el joc del rival i, sobretot, l’estil de joc del Barça”, diuen des de l’ staff.

El tercer porter de la plantilla, Jordi Masip, està aprenent molt de la competència amb Ter Stegen i Bravo. “És una molt bona experiència per a mi. Portem la rotació amb normalitat i treballant molt. Sabem que l’equip hi surt guanyant si estem tots tres a bon nivell”, deia al desembre, després de debutar en Copa.

En xifres, el que més s’ha destacat de Ter Stegen és el seu joc ofensiu, més enllà de les aturades. És precís i oportú, llegeix bé la jugada i l’executa bé. “Té un joc de peus excel·lent, colpeja la pilota amb una gran potència i precisió”, analitza Bonano. Té un 96% d’efectivitat en la passada (131/136) a Europa, només superat pel 97% de Manuel Neuer al Bayern (180/186) i Gianluigi Buffon al Juventus (115/118).

Colpeja amb la mateixa tranquil·litat amb les dues cames i es considera ambidextre. “Es fa difícil dir amb quin dels dos peus colpeja millor, si amb el dret o l’esquerre -assegurava a l’ARA Uwe Kamps, el seu tècnic de porters al Borussia Mönchengladbach-. Això l’ajuda a decidir més ràpid en una acció, perquè no necessita orientar-se per jugar amb la seva cama bona. Pot fer-ho amb totes dues igual”.

Ell s’ho pren amb humilitat, insisteix que s’ha fet seva la posició per trobar un estil propi, sense imitar ningú. “Des de petit, era jo i només jo. Mai he mirat com ho feien els altres”, admet. Aquest punt d’egoisme contrasta amb la seva manera d’entendre el joc, que el vincula totalment a l’equip, lluny de la mirada més clàssica que apartava el porter de la resta de futbolistes. No li fa por sortir de l’àrea (recorre més de 4,5 quilòmetres per partit) i demana moltes pilotes als centrals per obrir el joc. En totes les seves intervencions públiques, de fet, lliga el seu rendiment al de l’equip, però deixa clar que l’anàlisi posterior s’ha de fer per separat. És l’única manera de fer una autocrítica real i constructiva. “És molt exigent amb ell mateix i té molt clar on vol arribar”, afirmava Kamps.

“Es nota que té una cultura futbolística molt forta i ha traçat molt bé els següents passos en la seva carrera”, deixen anar en els despatxos de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

El club ho percep i Luis Enrique, en roda de premsa, mai ha tancat la porta a trencar les rotacions que, ara per ara, el fan protagonista només en Champions i Copa. “Jo ho vull jugar tot, he vingut per això”, diu Ter Stegen, ambiciós.

Xavi Pascual: "La derrota és important"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 05/02/2015 23:05

Xavi Pascual, entrenador del Barça, ha analitzat la derrota a la pista del Reial Madrid. "La derrota és una derrota important, però s'ha de ser capaç d'agafar el context correcte", ha resumit el tècnic. "Em preocupa que l'equip trobi el camí per competir bé. Necessitem caràcter", ha explicat. "La classificació està complicada", ha recordat l'entrenador.

"El Madrid ha estat clarament superior en gairebé tots els aspectes. Els dos equips hem començat bé, però ells han tingut més encert. Hem trobat el que estàvem buscant, però després hem començat a encadenar pèrdues de pilota. Amb 18 pilotes pèrdues i 4 taps rebuts és impossible superar el Reial Madrid", ha dit. "No hem tingut calma per reincorpora-nos al partit. L'últim quart no l'hem competir bé", ha explicat.

"Brad Oleson i Joan Carles Navarro estan en la recta final de la recuperació, però fins que no estiguin al 100% no podran entrar", ha dit.

Hezonja: Explosión en el desastre

A sus 20 años, Mario Hezonja fue el único jugador del Barça que dio la cara en la derrota ante el Real Madrid

Hezonja se doctoró en Europa contra el Real Madrid AFP

SERGIO VERA

6-2-2015 | 12:46 H.

Mario Hezonja sigue creciendo a velocidad de vértigo y contra el Real Madrid realizó su bautismo continental demostrando talento, calidad y sobre todo carácter en un partido de los 'grandes', en territorio enemigo y con el rival pasándote la mano por la cara.

El alero croata sostuvo a los azulgranas en la segunda parte y finalizó el encuentro con 22 puntos y una serie de 5/9 en triples. Las ausencias de Navarro y Oleson por lesión han permitido que el joven de Dubrovnik haya explotado en las últimas semanas.

Sin ir más lejos, contra La Bruixa D'Or Manresa, hace menos de una semana, cuajó uno de sus mejores encuentros desde que está en el primer equipo anotando 24 puntos con una serie de 8/8 en triples sin fallo para un total de 29 de valoración igualando los registros del Barça-Bilbao B. de la pasada campaña en la que anotó 26 puntos y también alcanzó idéntica cifra de valoración.

UN PASO AL FRENTE

Pero más allá de las cifras son las sensaciones las que confirman que el futuro de Mario Hezonja es prometedor pero su presente es ya una realidad. En un caso de gestión idéntico al de Alex Abrines, el croata sigue quemando etapas para pulir todos y cada uno de los aspectos de su juego. Nadie duda de su talento y calidad pese a su corta edad pero su recorrido táctico en los conceptos que exige el alto nivel todavía tiene camino por recorrer. Es por ello que Xavi Pascual no tiene prisa y quiere acabar de pulir su diamante en bruto.

Hezonja juega con cada vez más seguridad, no duda en jugarse balones al límite de la posesión haciendo gala del descaro propio del carácter balcánico y eso se ha trasladado a un mejor rendimiento a nivel de minutos e impacto en el juego. Sus compañeros le buscan y en diversas fases del encuentro se ha convertido en la referencia ofensiva del equipo.

Precisamente en el TOP16, cuando la exigencia de los rivales es cada vez mayor, Hezonja ha dado un paso adelante en tiempo de juego, anotación y valoración. Ha pasado de jugar 17 minutos en la fase regular de la Euroleague a 20 minutos por encuentro, ya está en 11.5 puntos por partido frente a los 8.1 del primer tramo de competición y en valoración ha pasado de un 6.9 a un 10.3. Los números no lo son todo pero, en este caso, hablan por sí solos.

El FC Barcelona, a por la victoria 500 como visitante en Liga

El FC Barcelona puede firmar mañana domingo un triunfo histórico en San Mamés

El FC Barcelona consiguió en el Martínez Valero de Elche (0-6) su victoria 499 como visitante en la Liga IGNASI PAREDES

SPORT.ES

7-2-2015 | 21:21 H.

El FC Barcelona puede sumar este domingo en el nuevo San Mamés su victoria número 500 como visitante en Liga. La primera llegó en el debut del cuadro catalán en esta competición, el 12 de febrero de 1929 contra el Racing de Santander (0-2). Los dos goles fueron obra de Parera, uno en cada mitad.

Hasta ahora, el Barça suma 499 victorias lejos de Les Corts y el Camp Nou después de jugar 1.335 partidos de Liga. En 348 ocasiones empató y, en el resto, 488, perdió. Como visitante ha anotado 2.028 goles y ha recibido 1.889.

Como local, en Les Corts, Montjuïc y Camp Nou, ha jugado 1.334 partidos, con un balance de 1.011 victorias, 200 empates y 123 derrotas; 3.591 goles a favor y 1.149 en contra a lo largo de los 84 campeonatos de Liga que se han disputado.

En Bilbao, una de las citas clásicas del FC Barcelona en la Liga, como la de Madrid (contra el Real), el conjunto barcelonista ha disputado un total de 83 partidos, de los que ganó 22, empató 19 y perdió 42. En el capítulo de goles anotó 119 y recibió 161.

La mayor goleada encajada por el Barça en Bilbao data de la temporada 1930-31: 12-1. El partido se jugó el 8 de febrero de 1931 (mañana domingo se cumplirán 84 años). Y la mayor goleada que recibió el Athletic llegó en el curso 1990-91: 0-6. El duelo se disputó el 10 de marzo de 1991.

El Barça no gana en San Mamés desde la temporada 2010-11 (1-3) con Pep Guardiola en el banquillo. Empató a dos en la siguiente (2011-12), también con el técnico de Santpedor; volvió a cosechar el mismo resultado (2-2) con Tito Vilanova en el ejercicio 2012-13 y perdió 1-0 en la última visita, 2013-14, con el Tata Martino como timonel, la primera que el Barça hizo al nuevo coliseo bilbaino.