Messi ja ha fet 22 gols a l’Atlètic de Madrid

T.P. | Barcelona | 22/01/2015 00:00

Els duels entre el Barça i l’Atlètic de Madrid s’han convertit en un clàssic. De nou, ja que de manera cíclica, aquests dos equips se citen per protagonitzar partits carregats de tensió. Després d’agenollar-se tant a la Champions com a la Lliga davant l’equip de Diego Simeone la temporada passada, el Barça ha aconseguit sumar dos triomfs consecutius contra els matalassers en partits molt calents. Al final del partit, els dos equips es van fer un fart de protestar les decisions d’un González González poc encertat, amb poca autoritat per aguantar la pressió i amb cara d’espantat quan veia les faltes, mans i la manera de protestar dels jugadors dels dos equips. Al final, un penal ho va decidir tot.

Un penal que Messi va fallar, ja que el porter eslovè Oblak va fer una gran aturada. Però Messi va aprofitar el rebuig per marcar i deixar amb un pam de nas els madrilenys. Si els enfrontaments entre aquests dos equips s’han convertit en un clàssic, també és un clàssic veure com Messi li fa gols a l’Atlètic. I això malgrat que havia encadenat gairebé dos anys sense poder batre aquest rival. Els dos anys en què el porter belga Courtois, ara al Chelsea, va aconseguir deixar de rebre gols de Messi -durant els primers anys en va rebre sis-, i es va dedicar a aturar una vegada i una altra els xuts de l’astre blaugrana. Amb Courtois a les ordres de Mourinho i Messi amb aquella mirada de caçador, els gols de l’argentí han tornat. I això que Messi no va jugar tan bé a la Copa com a la Lliga. Va tenir ocasions, les va fallar... però va decidir el partit. En els últims minuts del partit, Messi va tenir dues ocasions més per marcar el segon gol. Primer, amb una jugada en què va fer-se un fart de lluitar i, finalment, amb un llançament de falta que va marxar pocs centímetres per sobre de la porteria d’Oblak.

El partit significava una manera de retrobar-se amb fantasmes del passat. Durant molts anys, Fernando Torres sempre feia gols al Barça, però en aquest segon periple del davanter espanyol al club de la seva vida alguna cosa ha canviat. Si abans no feia gols al Madrid i sí que trobava el camí del gol contra el Barça, ara, de sobte, fa gols a Casillas -en va fer dos al Santiago Bernabéu, on no havia marcat mai-, però no ha aconseguit batre en dos partits gairebé consecutius el Barça. En canvi, el Barça, aquest club que la temporada passada no va saber guanyar cap dels duels contra els homes de Simeone, amb aquell empat frustrant de l’última jornada, ja ho ha fet dos cops. I Leo Messi sempre ha marcat.

L’argentí, doncs, ja ha fet 22 gols oficials a l’Atlètic. Cap equip n’ha rebut tants. De fet, Messi li ha fet tres cops un hat trickals matalassers. L’argentí, però, encara no ha fet gols a l’Atlètic ni a la Supercopa d’Espanya ni a la Lliga de Campions. Els porters que han rebut més gols de Messi són Courtois, amb sis, De Gea i Coupet, amb quatre, Cuéllar i Roberto, amb 2, i Abbiati, Leo Franco, Moyà i Oblak, tots amb un gol en contra.

El pròxim repte de Messi serà la setmana vinent, quan intentarà marcar per primer cop en més de dos anys al Vicente Calderón i seguir amb aquesta bona ratxa golejadora, ja que encadena quatre partits consecutius marcant gols. Com si aquest 2015 Messi ja pensés en la gala de la Pilota d’Or que es farà d’aquí dotze mesos.

22 de enero de 1922: Goleada en el Campeonato de Cataluña
WWW.FCBARCELONA.CAT

22/01/2015 08:00

El Espanyol fue la víctima propiciatoria de un equipo arrollador



Equipo de la temporada 1921/22 que superó el Espanyol por 10 goles a 0 / FOTO: ARCHIVO FCB

El Barça hizo encajar la mayor goleada al Espanyol en este partido correspondiente al Campeonato de Cataluña (10-0). Los autores de los goles fueron Martínez (3), Gracia (2), Alcántara (3) y Sagi (2, uno de penalti). El Barça dominó por completo y llegó al descanso con una ventaja de tres goles. En la segunda, jugando el rival en inferioridad numérica, los barcelonistas no se compadecieron y firmaron siete dianas.

Decía La Vanguardia que "los azulgranas, haciendo uso de la táctica de siempre, fueron a todas, haciendo juego perfecto de combinación entre medios y delanteros". En otro pasaje de la crónica, en el análisis de las líneas, se leía: "Las líneas de delanteros y medios llevaron con gran acierto el peso total del partido. Los defensas, acertados, y Bruguera, tan tranquilo ". El Barça alineó Bruguera; Planas, Surroca; Torralba, Sancho, Samitier; Piera, Martínez, Gracia, Alcántara y Sagi. Con esta goleada, el equipo, a falta de dos jornadas, se proclamaba virtualmente campeón de Cataluña.

Marko Todorovic y Leo Westermann, futuro en blaugrana

Son jóvenes y con un talento que están demostrando en sus actuales clubs. El próximo verano, en los despachos del Palau deben decidir si conforman el nuevo proyecto


Marko Todorovic y Leo Westermann, dos jugadores que aspiran a jugar en el Barça a partir del próximo verano



Marko Todorovic y Leo Westermann, dos jugadores que aspiran a jugar en el Barça a partir del próximo verano


X. Martínez Olivar

22-1-2015 | 04:05 H.

En el Barça viven muy intensamente el presente competitivo pero no por ello se deja de pensar en el futuro. Un futuro a partir del próximo 30 de junio en el que, como cada temporada, se deberá dar forma a un nuevo proyecto. Y de ese proyecto aspiran a formar parte dos jugadores jóvenes (22 años) y de calidad. Talento que están demostrando en sus actuales clubs a los que fueron enviados por el Barça para seguir muy de cerca su crecimiento. Nos estamos refiriendo al montenegrino Marko Todorovic (2,08) y al francés Leo Westermann (1.96).

Todorovic, que fue fichado por el Barça procedente del FIATC Joventut en 2012, ha encontrado en Bilbao los minutos y el escenario ideal para crecer como jugador. La dura competencia en el Barça le impedía tener protagonismo... y ahora lo tiene con los 'hombres de negro'. Sus números están ahí: 10,5 puntos y 6,6 rebotes cono una valoración media en Liga de 15,8 puntos, la más alta del conjunto de Sito Alonso. Es el quinto mejor jugador de la Liga Endesa en este concepto, el noveno en rebotes (segundo mejor en ofensivos) y el quinto máximo taponador (1,06 de promedio). A final de campaña acaba su cesión en Bilbao y Todorovic espera que este 'master' le sirva para volver al Palau. En una entrevista a ‘Gigantes’ el pasado mes de octubre afirmó “ya he demostrado que tengo nivel Barça. He hablado con Joan Creus y tengo contacto con el Barça. El club hace las cosas bien. Al final de temporada veremos que hacemos”.

El caso de Leo Westermann (Haguenau 24 de julio de 1992) es un tanto diferente. Surgido del Centro Federal de Tecnificación francés, en 2010 fue fichado por el ASVEL Sus excelentes prestaciones no pasaron inadvertidas para el Partizan de Belgrado que en 2012 le firmó por tres temporadas. En su primera campaña dio la razón a los que apostaron por él: 6,9 puntos, 2,5 rebotes y 2,2 asistencias. Pero en 2013 sufrió un rotura de ligamentos cruzados de rodilla, percance que ya había padecido cuatro años antes. Pese a todo, el Barça decidió apostar por él y el pasado 17 de julio anunciaba que se había hecho con una opción preferencial sobre Westermann. Mientras, el club blaugrana decidió que el base evolucionara un año en el Limoges para ver como respondía tras su grave lesión. El propio jugador lo explicó en una entrevista a la web de la liga gala el pasado mes de septiembre. “Me puse muy contento cuando firmé con el Barça. Es la primera vez que ellos firman un jugador lesionado y eso quiere decir mucho. Si todo va bien iré al Barça la próxima temporada. Si las cosas van mal en Limoges estaré sin duda liberado de mi contrato. Ellos me siguen muy de cerca”.

De momento, las cosas le van bien a Westermann en este sentido y su rodilla está respondiendo. En el reciente ‘All Star’ de la Liga gala ganó el concurso de habilidades y firmó 9 puntos, 4 rebotes y 9 asistencias en 25 minutos en el encuentro. Veremos si a partir del 30 de junio se viste de blaugrana. Recordemos que de los dos bases actuales, Marcelinho acaba contrato. ¿Qué sucederá?

El Barça sap picar pedra fins al final

ALBERT LLIMÓS | | 22/01/2015 00:00

Diego Pablo Simeone va posar les coses al seu lloc durant 80 minuts. Al tècnic argentí se’l pot agafar a contrapeu una vegada, dues no. Tot i això, tot i que l’Atlètic va tornar a ser l’Atlètic, el Barça travessa un moment de confiança absoluta i, tot i no fer un partit vistós, va saber picar pedra fins al final i aconseguir la victòria. El gol el va marcar Leo Messi quan el partit expirava, i permet als blaugranes aterrar al Calderón d’aquí una setmana amb avantatge mínim. Si el rival es va posar la granota de feina, el Barça també, encara més.

Després que el conjunt català passés per sobre de l’Atlètic fa només deu dies al Camp Nou, ahir el conjunt matalasser va tornar a la seva imatge habitual, d’equip rocós i fiable, corregint totes les mancances evidenciades fa uns dies al mateix escenari. L’Atlètic va jugar a minimitzar errors, tancar les esquerdes, portar el partit al terreny dels detalls on tan còmode conviu el conjunt madrileny, jugar amb la desesperació del Barça. No va caure en el parany l’equip de Luis Enrique, que va aprofitar una d’aquestes jugades confuses que tant agraden als matalassers per provocar un penal decisiu. Les llargues cames de Sergio Busquets van arribar abans i Juanfran el va fer caure a l’interior de l’àrea. Messi va assumir la responsabilitat i, malgrat que va topar amb Oblak en primera instància, va acabar certificant el triomf.

El conjunt de Luis Enrique, que va repetir l’alineació que els seguidors blaugranes comencen a recitar de memòria amb l’únic canvi de Ter Stegen per Bravo, va buscar el triomf amb la determinació dels últims dies, amb la claredat amb la pilota habitual fins a l’última passada, però aquest cop el partit va transcórrer en el guió previst i treballat fins a l’extenuació per Simeone, fins que Juanfran va travar Busquets.

Durant el primer temps el Barça va tenir només tres ocasions, la més clara un remat de Luis Suárez amb la cama esquerra sense deixar botar la pilota després d’una assistència magistral de Rakitic. L’uruguaià, franc davant Oblak, va perdonar. Va ser la rèplica a un remat de Griezmann amb el cap només uns minuts abans, l’única aproximació amb perill dels visitants en la primera hora de partit.

A la represa, tot i que Simeone va moure peça aviat amb els canvis de Mandzukic i Raúl Garcia per Fernando Torres i Griezmann, el patró de joc va ser calcat al de la primera meitat, amb un Barça intens, dominador i agressiu, però sense esquerdar la muralla dels visitants fins que Messi va certificar el triomf, quan el públic ja desesperava amb l’actuació de González González. A més, els visitants van perdre Godín, Mandzukic i Raúl García per al partit de tornada de la setmana que ve. Unes semifinals en joc.

Pascual: "Necessitem un Palau com el de les últimes setmanes, que ens porti cap a la victòria

EFE | Barcelona | 22/01/2015 13:30

L'entrenador del Barça, Xavi Pascual, ha demanat aquest dijous "l'ajuda" del Palau Blaugrana per superar aquest divendres l'Estrella Roja i ha recordat que "l'afició és clau" al Top 16 de la Eurolliga, on costa molt guanyar fora de casa.

Pascual ha posat com a exemple l'ambient que el seu equip va viure a Berlín i a Tel Aviv, on va acabar perdent: "En tots els partits que hem jugat fora, el públic contrari ha pressionat molt i ens ha costat definir en els minuts finals. Necessitem un Palau com el de les últimes setmanes, com el de l'Unicaja o el del dia del Panathinaikòs. Que ens porti cap a la victòria". El Barça afronta el partit davant l'Estrella Roja amb un balanç desfavorable de 1-2 i Pascual ha advertit de l'"importantíssim" que és per al seu equip aconseguir un triomf aquest divendres. "L'equip està treballant dur i mai ha deixat de ser competitiu, però estem una mica intranquils en el moment del partit. A més pressió, més responsabilitat, i ara necessitarem l'empenta del Palau i jugar amb equilibri per treure el partit endavant", ha insistit.

En aquest sentit, Pascual ha pronosticat "una nit difícil i complicada a nivell mental", ja que considera l'Estrella Roja un equip "d'enorme talent" que vindrà a Barcelona amb molt poc a perdre. "En aquestes condicions, qualsevol dels seus jugadors pot fer-nos molt any", ha destacat. Tot i que el conjunt de Belgrad encara no ha guanyat en el Top 16, el tècnic barcelonista ha matisat que, després de veure com han jugat en aquests tres partits, les tres derrotes (contra el Reial Madrid, el Maccabi i el Galatasaray) han estat un poc estranyes".

De l'equip serbi, Pascual ha destacat "la seva qualitat ofensiva, el talent dels seus jugadors joves i la seva capacitat per córrer" i dos homes per sobre de la resta: el que va ser base d'Unicaja Marcus Williams, "un jugador especial, el termòmetre de l'equip", ha dit, i el pivot Boban Marjanovic, el màxim anotador i rebotejador de l'Eurolliga. "Marjanovic és un dels jugadors més dominants de la competició. És un jugador que comporta moltíssima dificultat per a tots els equips, perquè té poca solució tàctica, per la seva manera de finalitzar i la capacitat de passada que té. Hi ha pocs jugadors que donen identitat en aquesta competició i ell li dóna un estil al seu equip", ha subratllat.

L'escorta Àlex Abrines ha coincidit amb el seu tècnic en què l'equip no pot refiar-se dels números de l'Estrella Roja. "Tenen jugadors joves amb molt de talent i a Marjanovic, el més alt de l'Eurolliga (2,21 metres). Haurem d'estar molt atents", ha manifestat. Abrines té clar que l'equip no pot fallar al Palau, "però ni contra l'Estrella Roja ni contra el Madrid ni contra cap equip", perquè en el Top 16 guanyar els partits de casa és fonamental. "Després, guanyant un parell de partits fora, certifiques el pas a quarts", ha afegit. L'aler mallorquí ha tornat al bon nivell després de superar una lesió a la planta del peu. "Cada vegada em trobo millor a la pista. He tingut alguna molèstia, però és normal", ha indicat.

Els que encara no estan recuperats són els escortes Brad Oleson i Juan Carlos Navarro. Pascual ha recordat que la situació de Navarro és "una recaiguda" de la lesió (trencament del bíceps femoral de la cama dreta) i que cal anar amb compte. "Volem que, quan torni, no li torni a passar res". Finalment, l'entrenador del Barça ha negat que hagin sorgit alguns problemes en la seva renovació fins al 2017, que el club va anunciar el mes passat. "No hi ha absolutament res. Suposo que es signarà en els pròxims dies", ha sentenciat.

Aconseguir que Suárez sigui tan generós com egoista

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 23/01/2015 00:00

Luis Suárez va sostenir el Barça durant un parell de setmanes, quan Leo Messi buscava el seu espai en el nou ecosistema que Luis Enrique havia dissenyat per encabir-hi l’uruguaià, situant l’argentí a la banda, i mentre Neymar encara transitava dubitatiu per la banda esquerra de l’atac blaugrana. Suárez va ser clau per guanyar 1 a 2 a Almeria i evitar la tercera ensopegada consecutiva en Lliga després de les derrotes contra el Madrid i el Celta. Després de quatre mesos esperant-lo per la sanció arrossegada del Mundial, el barcelonisme va descobrir un davanter generós, tant en l’esforç com en el joc col·lectiu, persistent en la pressió i els desmarcatges a l’espai, incansable a l’hora de bregar amb les defenses rivals. Ni rastre, però, de l’instint depredador que havia mostrat amb el Liverpool i la selecció de l’Uruguai.

Tres mesos més tard del seu debut oficial amb la samarreta del Barça, Suárez continua demostrant el seu esperit infinit de lluita, la seva predisposició a sacrificar-se pel joc coral, però no ha mostrat aquella voracitat de cara a porteria que ha anat acreditant durant els últims anys. Un fet que no preocupa a Luis Enrique, que després del partit contra l’Atlètic de Madrid va tornar a defensar l’aportació de l’uruguaià al joc col·lectiu. “Ha fixat bé els centrals i ha ajudat molt en l’atac de l’equip. Necessitem aquesta figura per atacar”, argumentava l’asturià en roda de premsa. El davanter va batallar amb Miranda i Godín, i va evitar que els dos centrals matalassers poguessin sortir a la banda per assistir els laterals i, per tant, generant espai per al desequilibri de Messi i Neymar. Una tasca fosca, que el Camp Nou va premiar amb aplaudiments i càntics, però que mai satisfà plenament un jugador lligat al gol com Suárez. El llenguatge corporal ahir ho va tornar a evidenciar.

En la primera meitat, Rakitic va esmorteir magistralment una pilota aèria per deixar-lo sol davant Oblak, però el remat amb cama esquerra de l’uruguaià va marxar per sobre del travesser. El davanter blaugrana va posar-se les mans a la cara, conscient de l’error, i va deixar-se caure de genolls a terra durant uns segons lamentant l’ocasió fallada. Era la imatge de la desesperació del davanter centre, conscient del preu que el club va pagar per ell, sabedor que la gent li reclama uns gols que de moment no arriben. En el que portem de temporada, Suárez ha marcat 5 gols, una cinquena part dels de Messi, amb la meitat de minuts disputats que l’argentí. L’ex del Liverpool veu porteria contrària cada 232 minuts, mentre que els seus dos companys d’atac, Messi i Neymar, fan un gol cada 91 i 92 minuts respectivament.

Tot i que no està encertat de cara a gol, com va demostrar en l’un contra un amb Oblak, tampoc ho intenta tant com les altres dues peces del trident: remata un cop cada 31 minuts, mentre Neymar ho fa cada 25 i Messi cada 19. Els seus companys, però, com va fer Rakitic al final del partit, s’esforcen a treure-li pressió. “S’ha de destacar la seva feina, els gols ja arribaran, el més important és el que fa més enllà del gol”, va dir el croat.

La visió des de fora no sempre coincideix amb el missatge del vestidor. L’uruguaià Rubén Sosa, que coneix bé Suárez, va explicar a la Cope les sensacions que acompanyen un home acostumat a sentir el pessigolleig del gol. “Un davanter quan no troba porteria està nerviós, s’ha de tranquil·litzar, l’ansietat l’està traint una mica”, va dir l’exdavanter del Lazio i l’Inter.

Tot i estar lluny dels seus millors registres golejadors, Suárez s’ha convertit en l’assistent més efectiu, i ha millorat Messi (una passada de gol cada 194 minuts, lleugerament superior que el de Rosario, i molt lluny dels números de Neymar, que fa una assistència cada 521 minuts). On també ofereix unes estadístiques mínimament millors que els seus dos companys és en el nombre de pilotes perdudes, un 10% inferior als altres dos davanters, tot i que també és cert que intervé molt menys en el joc associatiu del grup.

Un dels problemes que ha arrossegat durant aquests tres mesos és la dificultat d’adaptar-se al joc posicional del Barça, molt diferent a l’estil del Liverpool, on tenia espais per buscar-se la vida. Amb la samarreta blaugrana, s’ha hagut d’acostumar a defenses parapetades a la seva porteria, un fet que l’obliga a ser molt precís tant en les passades com en els controls, i de moment ho està acusant: 2,4 mals controls per partit, més del doble que Messi. A més, tot i que no és la seva principal virtut, el nou hàbitat fa que pràcticament no pugui buscar l’un contra un: 1,7 dríblings de mitjana, per 2,6 de Neymar i 5 de l’argentí.

Luis Enrique busca sumar els gols de Suárez sense que el seu treball a l’ombra se’n ressenti, perquè a dia d’avui la seva figura és bàsica per generar espais per al desequilibri individual de Neymar i Messi. Suárez ha d’aconseguir el difícil equilibri entre l’egoisme del davanter i la generositat que requereix jugar al costat de Messi.

Els germans Gasol fan història i seran titulars a l'All-Star de la NBA

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 23/01/2015 01:15

La NBA ha anunciat aquest dijous els equips titulars de l'All-Star, que es disputarà a Nova York la nit del diumenge 15 al dilluns 16 de febrer. Els germans Gasol han fet història i han aparegut entre els més votats pels aficionats. Pau Gasol serà titular amb l'equip de la Conferència Est i Marc Gasol, amb el conjunt de la Conferència Oest.

John Wall, Kyle Lowry, LeBron James i Carmelo Anthony seran els companys de Pau Gasol a l'equip de la Conferència Est. Mike Budenholzer (Atlanta Hawks) serà el seu tècnic.

Stephen Curry, Kobe Bryant, que està lesionat i haurà de ser substituït per un altre jugador, Anthony Davis i Blake Griffin acompanyaran Marc Gasol a l'equip de la Conferència Oest. El conjunt estarà entrenat per Steve Kerr (Golden State Warriors).

L'únic precedent de dos germans disputant l'All-Star de la NBA és el de Dick i Tom Van Arsdale, uns bessons que van coincidir en el partit d'exhibició dels anys 1970 i 1971.

Pau Gasol assegura 18,7 i 11,4 rebots per nit amb els Chicago Bulls, que han perdut dos partits consecutius i són quarts a la Conferència Est (27-16). Marc Gasol, per la seva banda, té una mitjana de 19,3 punts i 8,2 rebots amb els Memphis Grizzlies, que ocupen la tercera posició a la Conferència Oest (30-12).

Un cop coneguts els titulars, la NBA anunciarà els jugadors reserves de l'All-Star la nit de dijous 29 a divendres 30 de gener.

El Barça-Estrella Roja, en cinco claves

Al equipo de Xavi Pascual le urge la victoria para enderezar el rumbo en el Top 16, en el que acumula dos derrotas en tres jornadas


Ante Tomic y Boban Marjanovic librarán una intensa batalla en la zona EFE/AFP

Maite Antón/Xavi Martínez Olivar

22-1-2015 | 21:03 H.

Estas son las cinco claves del Barça-Estrella Roja de este viernes en el Palau Blaugrana (20.45 horas/Esport 3 y C+Deportes), en partido correspondiente a la cuarta jornada del Top 16.

Dos equipos 'necesitados': El Barça no empezó el Top 16 con buen pie y las dos derrotas sumadas (Alba Berlín y Maccabi) en las tres primeras jornadas obligan a los blaugrana a no fallar más, sobre todo en los partidos en el Palau, si no quieren complicarse aún más la vida en esta fase decisiva de la competición. El Estrella Roja, por su parte, llega a Barcelona como colista y sin saber lo que es ganar en este Top 16, por lo que el escenario es idóneo para que los de Xavi Pascual reaccionen y ganen su segundo partido.

Un duelo de altura: La batalla en la pintura que librarán dos 'gigantes' como Ante Tomic (2,17 metros) y Boban Marjanovic (2,21 metros) puede marcar el devenir del encuentro. El croata, uno de los pilares blaugrana con una media de 10,9 puntos y 7,2 rebotes, pasará una prueba de fuego ante el pívot más alto de la Euroliga. El jugador del Estrella Roja es el más valorado de la competición con un promedio de 22,9 puntos por encuentro y el máximo reboteador, con casi 10 rebotes por partido.

El 'factor Palau': El Barça, inconsistente lejos de su feudo, debe hacer valer más que nunca su fortaleza en el Palau Blaugrana, donde solo ha perdido dos partidos en toda la temporada: ante el FIATC Joventut, en la Liga Endesa, y frente al Fenerbahçe, en la Euroliga. Ganar todos los encuentros en casa en este Top 16 es una premisa básica para optar al billete de cara a los play-off de cuartos.

La inspiración de Marcelinho: El base brasileño se ha convertido en el jugador más fiable del conjunto blaugrana en el Top 16. Marcelinho es el máximo anotador (16,3 puntos), el mejor asistente (6,3) y el más valorado (14,3 puntos) del Barça. Su mejor versión junto al trío de exteriores Abrines-Thomas-Hezonja se antoja vital dado que, un partido más, Juan Carlos Navarro y Brad Oleson seguirán siendo baja.

Atención a Marcus Williams: El Estrella Roja cuenta en sus filas con un viejo conocido de la ACB como es Marcus Williams, que defendió la camiseta del Unicaja de Málaga. El base estadounidense es un jugador básico en la producción ofensiva de los serbios al ser el mejor asistente de su equipo (5). A destacar también la aportación en ataque del alero Nikola Kalinic, que en este Top 16 promedia 12,3 puntos por partido y es junto a Marjanovic el jugador más eficaz del Estrella Roja.

La veritat és que en el món del futbol , està tot inventat. Si una cosa , idea funciona, no cal tocar-la.

Espero que els experiments ja s'hagin acabat.

Aquest equip, jugadors, cos tècnic han demostrat, en els últims partits, que quan volen i tots van a una , en saben una mica.

No cal fòrmules màgiques. Només cal més compromís per part de tots. És així com es guanyen títols.

Tots a una , que som el Barça collons !!!!!

FC Barcelona – Estrella Roja: Sin margen de error en el Palau
www.fcbarcelona.cat

23/01/2015 10:55

Los de Pascual saben que no pueden fallar en casa y reciben a un rival que aún no conoce el triunfo en la segunda fase (20:45h, Esport3 y C+ Deportes)

"Cada partido de Top 16 es una final", comentó el técnico catalán en la previa de un partido que se prevé emocionante



•
Tomic, en una acción contra el PAO. FOTO: Arxiu FCB

El Barça de baloncesto recibe este viernes (20:45 [...][/url]

Así son los dos nuevos pabellones de la Ciudad Deportiva

WWW.FCBARCELONA.CAT
23/01/2015 11:00

Las dos instalaciones, construidas sobre la parcela recomprada en 2010 en la misma Ciudad Deportiva, permitirán jugar y entrenar a todos los equipos formativos de balonmano y fútbol sala

Los dos pabellones de nueva construcción se disponen en dos niveles (uno encima del otro) en un cuerpo edificado anexo al pabellón deportivo cubierto existente




• Una de las pistas que contienen los dos nuevos pabellones de la Ciudad Deportiva / FOTO: FCB
Datos técnicos

Superficie total construida: 4.922,38 m2
Inversión: € 4.040.000
Período duración de las obras: Del 27-11-2013 al 24-12-2014
Empresa constructora: FCC

Los dos nuevos pabellones de las secciones de balonmano y de fútbol sala de la Ciudad Deportiva Joan Gamper son el resultado de una constante y firme apuesta polideportiva del Club. Con este proyecto se continúa consolidando la creciente labor formativa de las secciones profesionales con la correspondiente estrategia patrimonial.
En los últimos años, las secciones han adoptado el modelo formativo del fútbol, con estructura formativa propia y con jóvenes de las diferentes secciones viviendo en La Masía.
Hasta ahora, el pabellón número 1, con una superficie construida de 3.346 m2 y gradas para 472 espectadores, ha permitido entrenarse y jugar a los diferentes equipos formativos de baloncesto, balonmano y, posteriormente, los de fútbol sala. Pero para seguir creciendo y conseguir unas instalaciones adecuadas se han construido un segundo y un tercer pabellón, sobre la parcela recomprada en 2010 en la misma Ciudad Deportiva.
Así, desde este 2015, estos pabellones permitirán jugar y entrenar a todos los equipos formativos de balonmano y fútbol sala, así como puntualmente a los respectivos primeros equipos. En una tercera fase se podría plantear un nuevo pabellón, para el hockey y otras secciones amateurs.
Dos pabellones en dos niveles

Los dos pabellones de nueva construcción se disponen en dos niveles (uno encima del otro) en un cuerpo edificado anexo al pabellón deportivo cubierto existente y como continuación del volumen ya edificado. Así pues, siguen las alineaciones y directrices volumétricas del pabellón existente anexo, por lo que quedan integrados en el resto de edificaciones de la Ciudad Deportiva.
Ambas construcciones disponen de iluminación natural matizada para evitar el deslumbramiento. En el caso del pabellón inferior (fútbol sala) que se encuentra en planta de sótano, dispone de unos ventanales por donde entra la luz natural a partir de un patio inglés. El pabellón superior (balonmano) tiene los ventanales a ambas fachadas y, aparte, dispone de un gran lucernario en cubierta.
Con los nuevos edificios se han construido sistemas de mejora de eficiencia energética. En este sentido, se ha instalado un sistema de producción de agua caliente sanitaria mediante aerotermia. Este sistema promueve el uso de energías renovables reduciendo las emisiones de CO2. Además, para reducir el consumo total de agua se han instalado urinarios que no consumen agua y funcionan mediante cartuchos de bioalcohol.
El nuevo edificio comprende los siguientes ámbitos funcionales básicos:

•Pabellón de balonmano:
Superficie útil: 2.154,91 m2
Capacidad: 251 asientos en grada + 7 puestos para personas con silla de ruedas
Zonas: Vestuarios de equipos, servicios médicos y de fisioterapia, áreas para los técnicos deportivos, sala de vídeo y almacenes, gradas y servicios de público.

•Pabellón de fútbol sala:
Superficie útil: 2.286,65 m2
Capacidad: 245 asientos en grada + 5 puestos para personas con silla de ruedas
Zonas: Vestuarios de equipos, servicios médicos y de fisioterapia, áreas para los técnicos deportivos, sala de vídeo y almacenes, gradas y servicios de público.

•Áreas de servicios comunes:
Superficie áreas comunes: 599,99 m2
Zonas: Gimnasio, sala de reuniones y vestuarios de árbitros.

•Áreas técnicas y de mantenimiento.
http://www.dailymotion.com/video/x2fdjmr_els-nous-pavellons-d-handbol-i-de-futbol-sala-de-la-ciutat-esportiva_sport

Petits canvis en la rutina per mantenir el nivell competitiu

MARTÍ MOLINA | Barcelona | 24/01/2015 00:00

Per a equips com el Barça, qualsevol partit és transcendental. L’única cosa que varia és el nivell d’exigència del rival i la importància de la victòria. Al camp de l’Elx (18 h, GolT i C+ Liga), els blaugranes afronten un d’aquells compromisos trampa, dels que semblen assequibles però que es poden complicar per falta de concentració. I més després de les últimes victòries de prestigi contra l’Atlètic de Madrid. Luis Enrique ho sap i ha intentat sacsejar el vestidor per aconseguir que la intensitat sigui màxima al Martínez Valero.

Una de les novetats, la més destacada de portes enfora, va ser donar la llista de convocats un dia abans i no pocs minuts abans d’agafar l’avió. “Així evito que els jugadors que no estan convocats hagin de matinar”, argumentava l’asturià. Una picada d’ullet cap als futbolistes que a partir d’ara tindran menys protagonisme, sobretot en un moment de la temporada en què l’entrenador ha començat a fer menys rotacions i a apostar per un onze més estable. “La setmana passada ja ho vaig voler fer [donar la convocatòria un dia abans] però no vaig poder. Ara és el moment de rendibilitzar la plantilla. Som més forts amb 18, 19 o 20 jugadors que puguin participar en qualsevol moment i no penso canviar la manera de fer. Jo gestiono els grups de la manera que considero millor per a l’equip, independentment que les meves decisions generin més o menys polèmica. Quan vaig assumir el càrrec sabia que això passaria”, va dir l’entrenador.

Aquestes dinàmiques de grup, però, són només un pas més en l’objectiu de Luis Enrique de mantenir la plantilla en tensió de cara a tots els compromisos, els que es juguen [...]

Els Gasol fan història i seran titulars a l’All-Star

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 24/01/2015 00:00

La recepcionista de l’Hotel Marriot, on Pau Gasol va viure les primeres setmanes a Memphis, rebia tothom amb un somriure, però això no feia que el dia a dia del jugador fos especialment agradable. “ Have a nice day ”, repetia com un autòmat rovellat d’aquells que s’activa quan detecta moviment. El català, que encara no era del tot conscient d’estar escrivint una de les pàgines més importants de la història del bàsquet, s’avorria. El jugador podia anar caminant al pavelló, així que tan sols utilitzava el cotxe, un Sequoia, per fer trajectes sense cap destinació fixa, desplaçaments que li servien per escoltar, a més volum del que ara ho fa, cançons d’Estopa.

Tretze anys després, la carrera de Pau Gasol i el seu germà Marc ha arribat al cim. La NBA va anunciar la nit de dijous a divendres que els catalans disputaran com a titulars l’All-Star, una fita que mai havien aconseguit dos germans. L’únic precedent semblant és el de Dick i Tom Van Arsdale, uns bessons que van coincidir en el partit d’exhibició dels anys 1970 i 1971, però cap dels dos va començar el partit d’inici.

John Wall, Kyle Lowry, LeBron James i Carmelo Anthony seran els companys a l’equip de la Conferència Est de Pau Gasol, que va rebre 974.177 vots. Mike Budenholzer (Atlanta Hawks) serà el seu tècnic. Stephen Curry, Kobe Bryant, que està lesionat i haurà de ser substituït per un altre jugador, Anthony Davis i Blake Griffin acompanyaran a l’equip de la Conferència Oest Marc Gasol, que va rebre 795.121 vots. El conjunt estarà entrenat per Steve Kerr (Golden State Warriors).

Pau Gasol té una mitjana de 18,6 punts i 11,5 rebots per nit amb els Chicago Bulls, que són quarts a la Conferència Est (28-16). Marc Gasol, per la seva banda, assegura 19,3 punts i 8,2 rebots amb els Memphis Grizzlies, que ocupen la tercera posició a la Conferència Oest (30-12).

“És increïble, el somni fet realitat, és una cosa molt difícil d’assimilar, però intentaré gaudir-ne al màxim una altra vegada”, va assegurar Pau Gasol. El català ja havia disputat l’All-Star Game en quatre ocasions quan era als Memphis Grizzlies i a Los Angeles Lakers, però en la seva primera temporada amb els Bulls ho farà per primera vegada com a titular. “Em sento orgullós de ser el germà del Marc i em sento orgullós de com s’ha transformat en un gran jugador de bàsquet i en un gran home”, va destacar Pau Gasol.

“Saber que estaré davant el meu germà Pau per al salt inicial serà un veritable èxit de la nostra família i un record que guardaré per a la resta de la meva carrera”, va declarar Marc Gasol. “L’elecció té un significat especial perquè l’han feta els aficionats, i espero representar tots els meus companys d’equip, l’organització dels Grizzlies, la ciutat de Memphis, tota la nostra comunitat i els seguidors que tenim a tot el món”, va afegir.

L’èxit dels dos jugadors catalans, que s’escenificarà d’aquí unes setmanes a l’All-Star de Nova York, arriba després d’anys de feina i sacrifici. Durant una època, quan va entrar a la universitat per estudiar medicina, Pau Gasol s’exercitava a les set del matí amb Quim Costa. Ell, com Juanjo Campos, Juan Llaneza, Aíto García Reneses i tants altres, va tenir un paper clau en la seva evolució. “Físicament era fluixet i al principi ho va passar malament”, recorda Miguel López Abril, exentrenador culer. “L’explosió de Pau Gasol va arribar quan va agafar força amb la millora física”, afegeix Agustí Cuesta, extècnic.

Los hermanos Gasol, titulares en el All Star
WWW.FCBARCELONA.CAT

23/01/2015 08:00

Los dos ex azulgranas entran por primera vez en el quinteto inicial del partido de las estrellas que se disputará el próximo mes de febrero en Nueva York

El duelo entre los dos hermanos catalanes emulará a los enfrentamientos de los gemelos Van Arsdale disputados en 1970 y 1971



•
Pau y Marc Gasol vistiendo la camiseta del FC Barcelona / Fotomontaje FCB


Considerables cifras de votaciones

Las votaciones que se han hecho públicas esta madrugada certifican el gran momento de forma de los hermanos Gasol. Marc ha obtenido 795.121 votos, mientras que Pau Gasol ha recibido 974.177 votos. En el oeste los jugadores que acompañarán a Marc Gasol serán Stephen Curry, Kobe Bryant, Anthony Davis y Blake Griffin, mientras que en el Este los compañeros de Pau serán Carmelo Anthony, LeBron James, John Wall y Kyle Lowry.

Los hermanos Gasol han sido elegidos por primera vez en el quinteto inicial del All Star que se celebrará el próximo mes de febrero en Nueva York. El jugador de Chicago Bulls, Pau Gasol, y el de Memphis Grizzlies, Marc Gasol, serán protagonistas en el partido de las estrellas y se enfrentarán en un duelo espectacular sobre la pista de Madison Square Garden, que acogerá la edición de este año después de 17 años. El enfrentamiento entre los dos hermanos - Pau con la conferencia Este y Marc con la del Oeste- emulará el de los gemelos Van Arsdale, que en 1970 y en 1971 se enfrentaron en el partido de las estrellas.

Además, por primera vez en la historia dos jugadores formados en el FC Barcelona se enfrentarán en un partido de máxima expectación, que sólo tienen el privilegio de disputarlo los mejores jugadores de la NBA. Hay que tener presente que Pau Gasol militar en las filas del club azulgrana cinco temporadas (1996-2001) y Marc Gasol, sis (1998-2001; 2003-2006).

Los precedentes en el All Star

Tanto Pau como Marc no será la primera vez que disputen un All Star. El pívot de los Chicago Bulls ha participado en tres ocasiones (Houston 2006, Phoenix 2009 y Dallas 2010) y en los tres partidos lo ha hecho de suplente. En cuanto a Marc Gasol, el pívot de los Grizzlies ha tenido la ocasión de participar una vez en el partido de las estrellas. Fue la temporada 2011/12 y la edición se celebró en Orlando.

Una gran temporada

Los dos ex azulgranas están haciendo una temporada espectacular con sus respectivos equipos y eso ha sido clave para la selección como titulares en el All Star. El pívot de Chicago Bulls tiene un promedio de 18,7 puntos de anotación, 11,4 rebotes y 2,7 asistencias esta temporada y el equipo se sitúa cuarto en la clasificación de la conferencia Oeste.

Finalmente, Marc disfruta de la tercera posición en la Liga con los Memphis Grizzlies y sus datos son muy satisfactorias: 19,2 puntos de media de anotación, 8,3 rebotes y 3,7 asistencias son los números registrados hasta ahora del pívot de los Grizzlies.

El camino azulgrana de los Gasol
WWW.FCBARCELONA.CAT

23/01/2015 11:25

Pau se incorporó al Club con 16 años y Marc lo hizo en categoría preinfantil

http://www.dailymotion.com/video/x2fecc3_the-gasol-brothers-pau-and-marc-with-fc-barcelona_sport


Entrenamientos con el Barça

Ya como figuras consagradas de la NBA, tanto Pau como Marc Gasol, siempre que han estado en Catalunya durante su pretemporada, han participado en diferentes entrenamientos con la primera plantilla azulgrana o han estado trabajando en solitario en las instalaciones azulgranas.

La elección de los hermanos Gasol para disputar como titulares el All Star 2015 de la NBA rubrica la gran temporada que ambos jugadores catalanes están haciendo este año a la mejor Liga del mundo. Pero antes de partir y triunfar en la NBA, Pau y Marc se formaron en las categorías inferiores del FC Barcelona y vistieron la camiseta del primer equipo del Barça en diferentes etapas.

Dos MVP azulgrana para el Pau

El primero de los dos hermanos que llegó al FC Barcelona fue Pau, el hermano mayor, cuando la temporada 1997/98, con 16 años, se incorporaba en las categorías inferiores del club. Después de conseguir el Campeonato de España Junior, Pau debuta con el primer equipo contra el Cáceres CB el 17 de enero de 1999, una temporada en la que los azulgranas levantan el título de la Liga ACB. El mayor de los hermanos Gasol entra poco a poco en el primer equipo de la mano de Aíto García Reneses y explota como jugador la temporada 2000/01. Aquel año Pau consigue ser el jugador más valioso (MVP), tanto en la Copa del Rey como los 'play-offs' de la Liga ACB, dos competiciones que el club azulgrana acabaría ganando. Su destacada actuación llama la atención de la mejor Liga del mundo, hasta que el 'draft' de 2001 los Atlanta Hawks lo eligen en el tercer lugar de la primera ronda.

Dos etapas azulgrana para el Marc

Por su parte, Marc llega al club azulgrana un año después que su hermano. En 1998 Marc entra en la categoria de Preinfantil del Barça y continúa en las categorías inferiores del Club hasta que marcha a Estados Unidos en 2001, año en que su hermano es escogido en el draft '. Dos años después Marc vuelve a la disciplina azulgrana y alterna el equipo EBA con el primer equipo. Aquel año el Barça gana la Liga ACB de la mano de Svetislav Pesic. Terminada la temporada el pívot forma parte definitivamente de la plantilla del primer equipo y viste la camiseta azulgrana dos temporadas más. El verano de 2006 marcha en el Akasvayu Girona, desde donde finalmente da el salto a la NBA.

Parèntesi amb rotacions i gols

Jordi Badia | Actualitzat el 25/01/2015 a les 11:56h

El calendari futbolístic acostuma a ser capriciós. El d’aquesta temporada, per exemple, ha fet que el FC Barcelona s’hagi enfrontat fins a tres vegades contra l’Ex entremig del duel que els blaugrana tenen amb l’Atlètic de Madrid pels títols de la Lliga espanyola i la Copa del Rei. I no hi ha millor espàrring que un rival al que li pots clavar cops de totes les maneres possibles amb la seguretat de que no te’n tornarà cap. Des del 9 de gener, els blaugrana han jugat tres partits contra l’Elx en què li han marcat 15 gols, que són 18 si hi afegim el de la primera jornada de Lliga.

El 0 a 6 d’aquest dissabte “reforça” els blaugrana, va dir Luis Enrique. El seu argument té lògica: la golejada la van aconseguir malgrat els canvis introduïts, tant en l’alineació com en el dibuix tàctic. El tècnic va refer de cap a peus el mig del camp i per bé que els canvis de Xavi per Rakitic i de Rafinha per Iniesta es compensen l’un amb l’altre, és veritat que li donen al equip una fesomia un punt distinta: la presència de Xavi equilibra la preponderància de l’atac de Messi, Neymar i Suárez. A més, amb l’entrada de Pedro per l’uruguaià, va tornar a centrar Messi i Neymar.

No obstant l’optimisme de Luis Enrique i l’evidència del resultat, també resulta indiscutible que a l’equip li va costar molt obrir la llauna il·licitana amb un gol polèmic i que la golejada va arribar quan els blaugrana tenien un futbolista més i que es va arrodonir amb el partit acabat. És clar que el futbol és un estat d’ànim i en aquests moments el dels culers és positiu. Ja es parla obertament de la catarsi d’Anoeta perquè des que l’equip i el club van tocar fons, en aquests vint dies tot just que han transcorregut des d’aquella patacada, s’ha destituït el director esportiu i els seus ajudants a la secretaria tècnica i al vestidor, s’ha anunciat la convocatòria d’eleccions a finals de temporada, Luis Enrique ha apostat per una alineació titular i s’ha deixat d’altres collonades, com anunciar la convocatòria per al partit minuts abans de marxar de viatge, i l’equip ha començat a jugar bé i ha guanyar amb solvència.

Tant important o més resulta adonar-se què passa a can Bernabéu i amb Cristiano Ronaldo. El procés que hi viuen és invers. Des de la consecució del Mundial de Clubs i la Pilota d’Or del portuguès que van de mal en pitjor, eliminats de la Copa del Rei i amb dificultats i polèmica ahir per superar un Còrdova que és el més semblant a l’Elx en aquesta Lliga, com si la seva catarsi, però amb efectes negatius, hagués estat la costellada que van anar a fer a Abu Dhabi contra el Milan (benaurat qui hagi decidit anul·lar l’amistós que el Barça havia d’anar a fer el 4 de febrer a Qatar).

Ara: com que el futbol és, efectivament, un estat d’ànim i viu instal·lat en el present obsessivament i absurda, al dels culers els espera una altra sotragada dimecres al Vicente Calderón: superar o no l’eliminatòria contra l’Atlètic de Madrid suposarà la consolidació o no d’aquesta revifada que ara mateix sembla de veritat.

Història dels himnes

Com un ritual perfectament establert, als inicis dels partits al Camp Nou la megafonia de l’estadi fa sentir ben fort l’himne del club, el 'Cant del Barça', que els afeccionats entonen també


• Cant del Barça 1974

El 'Cant del Barça' no és, però, ni el primer ni l’únic himne que ha tingut el club. Va ser estrenat el 27 de novembre del 1974, dins dels actes del 75è aniversari de l’entitat, abans del partit que culminava aquella efemèride. 3.600 cantaires, dirigits pel mestre Oriol Martorell, des de la gesta de l’estadi, van posar veu en públic per primer cop al nou himne. La lletra l’havien escrit Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, i la música la va compondre Manuel Valls. Ràpidament aquest himne es va fer molt popular, gràcies al seu ritme, al fet que és possible acompanyar-lo picant de mans, i a una lletra molt encertada, que resumeix els valors que s’associen al barcelonisme, especialment l’esperit d’acollida a tots els qui volen integrar-se a la societat catalana, i l’esperit de club que ha de ser present en tota la massa social.

Tanmateix, aquest no ha estat l’únic himne que ha tingut el club. El primer es va estrenar el 17 de juliol de 1910, en ocasiód'un partit de clausura de temporada entre el primer i el segon equip del FC Barcelona. Els jugadors van sortir al terreny de joc del camp del carrer Indústria, als acords de l’himne Foot-ball Club Barcelona, compost pel músic major de la banda del regiment d’infanteria d’Alcántara nº 58, José Antonio Lodeiro Piñeiroa. Amb motiu del 115è aniversari de la seva fundació, el Club va fer públiques les partitures d'aquest primer himne de la història.


Escolta l'himne 1910
Anys després, El 25 de febrer de 1923, es va estrenar el segon himne de la història, amb lletra de Rafael Folch i Capdevila i música d’Enric Morera. L’estrena va córrer a càrrec de l’Orfeó Gracienc, i es va fer al camp de Les Corts, en el context d’un homenatge del futbol català a Joan Gamper. Amb els termes grandiloqüents de l’època, la lletra posava l’èmfasi en la relació entre “esport i pàtria”.

Escolta l'himne 1923

Més endavant, amb motiu del 50è aniversari, Esteve Calzada va escriure un nou himne, al qual va posar música Joan Dotras. Duia per títol 'Barcelona, sempre amunt!', i tot i les circumstàncies de l’època, estava escrit en català.

Escolta l'himne 1949

També va escriure en català Josep Badia, el 1957, la lletra d’un quart himne, l''Himne a l’Estadi', dedicat al Camp Nou que aleshores s’inaugurava. El mot 'Barça' apareixia, en aquesta ocasió, per primer cop en un himne del club, al qual va posar la música Adolf Cabané.

Escolta l'himne 1957

L’èxit del 'Cant del Barça' va fer oblidar aquests himnes anteriors, especialment 'l''Himne de l’Estadi', que era el vigent el 1974. I aquest èxit explica que amb més de 40 anys a l'esquena, ningú pensi en la necessitat de cap nou himne, tot i que en ocasió del Centenari es va estrenar un 'Cant del Centenari', el 22 de setembre del 1998, amb lletra de Ramon Solsona i música d’Antoni Ros Marbà, però de bon principi tenia la seva vigència limitada als actes d’aquella commemoració.

Escolta l'himne 1974 (actual)
Escolta l'himne 1974 (arranjament)
Arranjament per a Banda de Música fet pel compositor i director Josep Roda Batlle. [Partitura]

Escolta l'himne centenari

El Barça de bàsquet punxa a la pista del Laboral Kutxa (103-94)

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 25/01/2015 14:34

El Barça de bàsquet ha punxat aquest diumenge a la pista del Laboral Kutxa (103-94). Encara sense Joan Carles Navarro i Brad Oleson, l'equip blaugrana no ha defensat al seu nivell habitual i ha perdut més pilotes que de costum contra un rival que ha sabut fer-se fort a casa. El cojunt català ha perdut cinc dels últims sis partits de la Lliga Endesa jugats com a visitant.

L'equip blaugrana ha començat bé, però les pèrdues de pilota l'han allunyat d'un rival que ha sabut aprofitar l'encert ofensiu de Davis Bertans. El Laboral Kutxa ha arribat a tenir una renda de 13 punts (64-51) a l'inici del tercer període.

El conjunt català ha ajustat el marcador amb un parcial de 2-12 (68-63), però no ha sabut capgirar el resultat. Xavi Pascual ha intentat sorprendre el rival amb una defensa mixta.

El Barça ha patit la seva sisena derrota de la temporada a la Lliga Endesa, on suma dues victòries menys que el Fiatc Joventut.

El Barça dels ritmes i els punts d’inflexió

NATALIA ARROYO | Barcelona | 26/01/2015 00:00

Explica un amic de la grupeta -el nom amb què s’identifica la colla d’amics amb qui queda Luis Enrique per sortir en bicicleta- que l’actual entrenador del Barça és molt metòdic quan surten a fer quilòmetres. “Es posa a roda i mesura el seu desgast”, analitzava el company de sortides en un reportatge de fa uns mesos de Sergi López-Egea a El Periódico. L’asturià, a diferència del seu segon Juan Carlos Unzué, que habitualment és qui marca el ritme i es posa a tirar al capdavant del grup, busca la millor cadència, gestiona les cames, va fent des de l’ombra. Potser, involuntàriament, és el mateix que li passa al seu Barça, que triga a encarrilar les seves victòries, com si necessités els primers compassos per adaptar-se al recorregut i llegir el millor moment per canviar de velocitat. L’equip ha marcat el doble de gols en la segona meitat que en la primera i, en concret, té quatre vegades més bona mitjana en l’últim quart d’hora de partit (0,8 gols per partit) que en el primer (0,2).

“Què voleu? ¿Que comencem guanyant 0-3 cada partit?”, deia irònic Luis Enrique dissabte des del Martínez Valero. I aprofundia: “Això és molt complex, és lògic i normal que costi més al començament. El rival està fresc, amb els conceptes defensius clars, i això implica dificultat”.

Des del principi de temporada, l’asturià ha semblat que té molt clar que el partit dura 90 minuts i que no tot pot moure’s en una linealitat des del xiulet inicial. En moltes jornades, el seu Barça ha deixat sensacions contradictòries abans i després del descans. En uns casos, ha embrutat un gran rendiment amb un tram final dubtós i insegur i, en d’altres, ha capgirat una dinàmica negativa de 45 minuts fluixos.

A Elx, la història es va repetir, com anteriorment s’havia viscut, per exemple, contra el Granada al Camp Nou, i l’equip ho assumia com una part més del joc i del desgast. “No hem perdut el control de la pilota, hem sigut consistents i, amb el pas dels minuts, han arribat els gols”, apuntava Marc Bartra, mentre que Neymar reconeixia que, després del gol, tot va sortir més rodat: “Vam poder desplegar el nostre futbol des de llavors”.

Algunes estadístiques confirmen aquesta percepció del directe. Després d’un primer temps amb només dos xuts fallats per Jordi Alba i Messi abans del gol de Piqué, el Barça va triplicar el bagatge ofensiu a la represa, amb cinc gols i quatre rematades més que no van veure porteria. Però fins a l’expulsió de Fajr, la cosa continuava sent un partit de llarg recorregut. “Estic satisfet amb el global del partit”, sentenciava l’entrenador.

Va costar arrencar, com quan de cop i volta la carretera, en un recorregut que semblava pla, comença a fer pujada, però l’equip va acabar l’ascensió com un tro. Amb ganes de més. És el que li passa en els dos períodes, de fet. El tram que va del minut 15 al 30 és el que més se li encalla, però resol moltes coses abans del descans, quan va marcar Piqué. Entre els minuts 30 i 45 marca 0,6 gols, el doble que en els anteriors parcials (0,2 i 0,1). La maquinària entra en calor després del pas per vestidors, on els futbolistes reben les correccions dels tècnics (dels que veuen el partit a peu de camp i dels que s’ubiquen en posicions més elevades de l’estadi). Les xifres creixen gradualment: 0,4 gols en el primer quart d’hora del segon temps, 0,6 entre els minuts 60 i 75, i 0,8 en l’esprint final. Les dades contrasten amb les del Madrid, més estable en tots els parcials. Als blancs, de fet, els costa més arrencar immediatament després de la pausa però acaben, també, amb força les seves parts.

Tot plegat ha ajudat a acumular golejades, quan els rivals ja estaven vençuts. Rendits. Sense comptar els 8 gols que va fer a l’Osca, el Barça ha creuat la barrera dels sis gols en dues ocasions (davant el Granada i l’Elx), cinc cops la dels cinc i quatre la dels quatre. Dissabte els protagonistes de la festa golejadora van ser Messi i Neymar, autors del 65% dels gols de l’equip. Els dos cracs s’entenen cada cop més, han guanyat complicitat dins de l’àrea i, com es desprèn de l’anàlisi dels seus gols, encaren a porteria amb les idees clares. Amb calma, amb llum. L’argentí prefereix el remat ras, a l’esquerra, un racó que va triar també en el penal. És el destí que agafen gairebé totes les accions que Leo afronta venint des de la dreta, mentre que opta per un remat llarg, al pal contrari, quan s’acosta al porter escorat des de l’altra banda. El brasiler, en canvi, alterna més definició als dos pals i acostuma a trobar situacions de xut després de conduccions en diagonal. Per tot això, és lògic que el Barça sigui l’equip de la Lliga que més xuts concentra des de dins de l’àrea (58%).

Però, en paral·lel a l’encert golejador, l’equip continua destacant per la seva fiabilitat defensiva. Els 9 gols en 20 partits que ha encaixat Bravo el situen amb una mitjana baixíssima (0,45), només superada per Neuer al Bayern Munic (4 gols en 17 partits, mitjana de 0,24). La del xilè és la mateixa efectivitat que llueix Buffon al seu Juventus. A Anglaterra, el més solvent és el Southampton (16 gols en 22 duels, mitjana de 0,73), i a França, el Saint-Étienne (13 en 22, i mitjana de 0,59).

Aquest aspecte, de fet, és un dels que més satisfà el cos tècnic, que pot presumir de ser l’equip que menys xuts a porteria concedeix al rival (7,2 per partit). I en aquesta gestió madura dels partits, deixant-los avançar sobre la fatiga de l’adversari, no encaixar gol és determinant per estar sempre ben viu en el tram final. Ho va ser especialment, per exemple, contra el Vila-real i el València. Després de més de sis mesos de competició, només el París Saint-Germain i el Madrid han pogut marcar més d’un gol al Barça, que aquells dies va encaixar-ne tres.

I és que aquest Barça ha demostrat que té respostes per als moments crítics de la temporada, en la qual ha viscut dos punts d’inflexió. Després d’encadenar les derrotes del Celta i el Madrid en Lliga, amb l’ensopegada europea a París relativament recent, l’equip va reaccionar i va entrar en una dinàmica d’onze partits sense perdre, una ratxa que només va esquitxar l’insípid empat sense gols de Getafe. S’havia criticat un model que, fins aleshores, funcionava amb aparents garanties, però l’equip es va refer per tancar l’any amb noves sensacions, bon rendiment i millors resultats.

Però la primera jornada del nou any va canviar el rumb, per culpa d’un autogol de Jordi Alba al primer minut que va condemnar el Barça a una derrota impotent davant la Reial Societat. L’1-0 a Anoeta, amb Messi i Neymar a la banqueta per decisió de Luis Enrique, va obrir la caixa dels trons. La setmana posterior van obrir-se infinits debats, amb l’absència de Messi a l’entrenament obert per una gastroenteritis, l’anunci d’eleccions anticipades de Josep Maria Bartomeu i una sèrie de tenses rodes de premsa del tècnic per aclarir possibles problemes de vestidor. La resposta de la plantilla va ser contundent: l’eliminatòria de vuitens de Copa resolta, amb golejada a l’Elx, i cop de puny a la taula davant l’Atlètic de Madrid en Lliga. Avís i pressió al Madrid i missatge clar de compromís del grup.

Tots van a roda, el ritme és bo, la meta és clara. “La victòria ens reforça, és un reflex del que és aquesta plantilla, i del que serà aviat”, anunciava Luis Enrique. Com en els partits, com en les sortides en bicicleta, prepara un rush final.