Maciej Lampe: “Ningú no pensa en les lesions, només a guanyar el Madrid”

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 28/12/2014 00:00

Maciej Lampe és tan bo com diferent. Quan va arribar al Barça, va trigar a adaptar-se a la pissarra de Xavi Pascual. Una estranya malaltia generada per una pastilla que li va provocar una reacció a la pell va complicar-li la situació. Li va provocar molèsties musculars i articulars, el va afeblir i el va deixar unes setmanes sense competir. “Algunes persones van començar a dir que jo no era feliç a Barcelona i que volia canviar de club, però això eren tonteries. Algunes informacions em van molestar”, recorda. El jugador polonès no es va rendir i va acabar tenint un paper protagonista en una Lliga Endesa que es va decidir amb un triple seu contra el Reial Madrid. Aquesta temporada, en canvi, el seu rendiment ha sigut bo des del primer dia.

Quines són les claus d’aquest bon inici de campanya?

Intento pensar en l’equip, vinc a treballar cada dia esforçant-me per millorar i tinc molt bon rotllo amb els companys al vestidor. Hem tingut alguna derrota inesperada, com la del Fiatc Joventut i la del Movistar Estudiantes, però són coses que passen. De vegades hi ha partits en què les coses no et surten bé. Ara comença la part bona de la temporada i nosaltres hi arribem amb molta il·lusió.

Hi ha pocs jugadors interiors tan polivalents com vostè: pot ser ràpid com un quatre i fort com un cinc.

No n’hi ha gaires, és cert, però si hi pensem sí que trobem alguns jugadors que poden jugar a les dues posicions. Kyle Hines, jugador del CSKA de Moscou, és una mica més baixet que jo però també és molt polivalent.

Aquest any se’l veu més madur.

La temporada passada no vaig començar malament, però vaig tenir una lesió molt estranya per un medicament que em van donar al club. Em vaig posar molt dèbil i em vaig quedar fora de joc durant algunes setmanes. No deixava de preguntar-me què em passava. Aquest any tinc una mica més d’experiència i entenc millor l’estructura de joc de Xavi Pascual. Quan vaig arribar vaig necessitar aprendre molts sistemes i ara ja els domino perquè són pràcticament els mateixos.

Què és el que més li va costar per adaptar-se?

El rol, que era diferent al d’altres equips als quals havia jugat. La resta no és tan difícil. Aquest equip té les coses clares, sap com vol jugar i com ens hem de comportar els jugadors. Ens ajuden en tot el que necessitem.

¿Va canviar moltes coses el seu triple contra el Madrid?

No ho sé. Guanyar al Reial Madrid amb un triple decisiu va ser espectacular i mai no ho oblidaré. El millor és l’alegria que va venir després a la ciutat i al vestidor. En guardo un record molt bonic. Em vaig sentir part d’una cosa molt important i crec que em va ajudar a començar millor aquesta temporada.

Quan va rebre la pilota se’l va veure molt segur.

Sabia que l’anava a ficar. Durant tot el partit el Reial Madrid em va deixar sol a la cantonada i sabia que tindria espai per tirar. Durant tot el play-off vaig tenir uns bons percentatges de tir i quan em va arribar la pilota de Brad Oleson estava amb confiança. La cistella contra el Reial Madrid va ser un somni fet realitat, un dels millors moments de la meva vida. Anotar un llançament així és com màgic.

El partit contra el Reial Madrid els agafa amb quatre lesionats en la mateixa posició.

Les lesions formen part del nostre esport. Som un club gran i podem reaccionar a imprevistos així. Són coses que passen i tots hem d’estar preparats per assumir-les. Edwin Jackson, a més, ens ajudarà una mica. Ningú no està pensant en les lesions, només pensem a guanyar el Madrid.

La seva defensa s’ha afeblit una mica. La culpa és de les lesions?

Se suposa... Contra el Movistar Estudiantes vam fer un partit horrorós en defensa i així és evident que no podem guanyar. La nostra defensa col·lectiva era de les millors i ara ha baixat una mica. Les lesions no ajuden, però ningú no està pensant que ara no podrem competir bé. Al contrari, tothom vol ajudar amb les seves qualitats.

Quina relació té amb el Reial Madrid?

Tinc una història llarga amb el Reial Madrid. Quan vaig fitxar per ells era un nen, hi havia coses del meu contracte que no estaven bé. Els meus pares van patir molt, però no me l’agafo com un enemic. La meva etapa al Reial Madrid m’ha ajudat a convertir-me en el jugador que sóc avui dia. El meu contracte no era just i em va tocar pagar molt per sortir del club, però són coses que et passen quan ets jove.

Per què va fitxar pel Reial Madrid?

Si m’hagués trucat el Barça hauria jugat al Barça, però el Reial Madrid va ser el primer equip que em va trucar després d’un torneig cadet a Portugal. El meu somni era sortir del meu país i jugar al màxim nivell. Em va arribar l’oportunitat del Reial Madrid i no m’ho vaig pensar. No hi ha res personal, però tinc ganes de competir contra ells. El bàsquet és com un negoci qualsevol i aquestes coses passen.

Com és un Barça-Madrid?

Els partits contra el Reial Madrid són sempre calents. Són dos grans rivals, no únicament a Espanya, també a Europa i a tot el món. El Madrid-Barça és com una guerra.

El Madrid no té el llustre de la temporada passada.

L’any passat van tenir una gran ratxa i van començar jugant molt bé. Aquesta temporada tenen un equip diferent i és difícil mantenir uns resultats tan bons. No els veig pitjor. Tenen un bon equip i poden desfer-se de qualsevol rival. No crec que estiguin a un nivell inferior.

Tot i que el club té una clàusula per renovar-lo, el seu contracte acaba aquest estiu. Què li agradaria fer?

Estic molt còmode a Barcelona, on ha nascut el meu fill. M’agrada Catalunya, m’agrada Barcelona i m’agradaria seguir sent jugador del Barça, però ja veurem com van les coses. Hi ha vegades que no surten com un vol. No sé què passarà, és aviat. Jo no estic pensant en el contracte de la pròxima temporada, estic concentrat en els nostres objectius com a equip. Si fem les coses bé suposo que tindré l’oportunitat de seguir.

La seva continuïtat depèn només del club?

No, depèn de les dues parts.

FC Barcelona – Real Madrid: Un clásico para cerrar el 2014 en el Palau
www.fcbarcelona.cat

28/12/2014 10:15

El Palau registrará la mejor entrada de la temporada en un encuentro que será el último de 2014 como local (19h, TVE)

El segundo clásico de la temporada puede suponer el debut como jugador del Barça del francés Edwin Jackson



Tomic, en una imagen ante el Madrid en la final de la temporada pasada. FOTO: Arxiu FCB

Partido grande en el Palau. A pesar de las bajas en el juego exterior azulgrana, un total de 4 contando Abrines, Eriksson, Oleson y al capitán Navarro, un clásico nunca pierde su esencia y menos en un Palau Blaugrana que estará lleno, que registrará la mejor entrada de la temporada. A pesar de ser el día de los inocentes, el partido es vital para ambos equipos y no hay que distraerse porque el primer lugar de la Liga Regular se empieza a ganar ahora.

El FC Barcelona
Ha dado de alta a Edwin Jackson para el partido, lo que hace pensar que está preparado para debutar con la camiseta del Barça de baloncesto. Este escolta de 1,90 y que lucirá el dorsal 25 ha llegado a Barcelona siendo el máximo anotador de la Pro A francesa y es una garantía en cuanto a anotación y transiciones ofensivas. Ahora bien, todo el equipo tendrá que volver a dar un paso adelante porque las bajas de Oleson, Abrines, Eriksson y del capitán Navarro serán sensibles. Actualmente los de Pascual tienen un balance de 9 triunfos y 3 derrotas.

El rival
Llegó a Barcelona este sábado y no se sabe si podrá contar con Sergio Rodríguez hasta última hora, que se ha perdido los últimos partidos por una lumbalgia. Con un balance de 10-2 los de Pablo Laso llegan al Palau Blaugrana sabiendo que en los últimos 8 años nunca han ganado en Barcelona en Liga Regular. El factor pista, pues, debe ser decisivo para sumar un triunfo importante en el segundo clásico del curso después de haber caído en la final de la Supercopa Endesa por 99-78 contra los blancos.

28 de diciembre de 1975: Primer Clásico tras la muerte de Franco
WWW.FCBARCELONA.CAT

28/12/2014 08:00

El Barça derrotó al Real Madrid con un gol de Rexach en el minuto 89, en un partido en el que se pudieron ver las primeras banderas


El FC Barcelona ganó el primer partido contra el Real Madrid después de la muerte de Franco en diciembre de 1975 / FOTO: ARCHIVO FCB


Fue el primer Barça-Madrid sin el dictador. Se llevó la victoria al Barça (2-1), y dio así una alegría inmensa a sus aficionados, que llenaron el Camp Nou con multitud de señeras, dando al recinto una emotividad difícil de explicar después de tantos años sin poder ondearlas al viento. Además, el duelo fue retransmitido por TVE, con lo que la imagen que ofrecía el coliseo barcelonista era, sencillamente, la que se deseaba dar, desde hacía tiempo, la afición y el pueblo catalán en toda España. Apareció una pancarta pidiendo "amnistía, libertad y Estatuto de Autonomía", que rápidamente fue retirada por la policía... Y por primera vez se dieron a conocer al público las alineaciones de ambos equipos en catalán. Algo tan banal hoy en día, entonces fue un gran triunfo, la victoria más deseada, más soñada y más aplaudida.

La fiesta terminó en Canaletes. Además, fue la primera derrota del equipo blanco en el curso 1975/76 después de 14 jornadas, en las que había logrado ocho victorias y seis empates. De todos modos, el equipo madridista siguió líder con 22 puntos, y el Barça quedó cuarto con 19, a uno del Hércules y a dos del Atlético de Madrid, segundo y tercer clasificados respectivamente. Marcó primero Neeskens, Pirri empató y Rexach, en el minuto 89, hizo enloquecer el campo con el 2-1. El saque de honor del partido corrió a cargo de Ángel Muro Navarro, que había sido casi 40 años al servicio de la Entidad.

Atreviment tàctic per combatre les absències

À.G. | Barcelona | 28/12/2014 00:00

El Barça i el Reial Madrid tancaran aquesta tarda (19 hores, La 1 de TVE) el 2014 amb el novè clàssic de l’any, un enfrontament que servirà per desfer un empat a quatre victòries. L’equip blanc es va endur l’últim duel directe, la final de la Supercopa Endesa, però acumula vuit derrotes consecutives en partits de la temporada regular de la Lliga Endesa al Palau Blaugrana.

Minuts abans de l’inici del partit, Xavi Pascual haurà de descartar un jugador no formatiu per poder inscriure Edwin Jackson, escorta francès que s’ha incorporat al Barça per fer front a les quatre baixes que l’equip blaugrana presenta al perímetre, ja que encara no pot comptar amb Joan Carles Navarro, Brad Oleson, Àlex Abrines ni Marcus Eriksson. L’entrenador culer combatrà amb atreviment tàctic les quatre absències. Pablo Laso, per la seva banda, té el dubte del base Sergio Rodríguez. “No puc assegurar que pugui jugar”, avisa el tècnic basc, que comença a estar qüestionat pels resultats del seu conjunt.

El Barça necessita limitar les pèrdues de pilota i controlar el rebot contra un Reial Madrid que posarà a prova l’absència dels millors tiradors culers amb una defensa més tancada del que és habitual. Xavi Pascual està més preocupat per com ha anat empitjorant la defensa del seu equip, que en els últims tres partits de la Lliga Endesa ha encaixat 92,3 punts de mitjana.

“Espero que puguem aprofitar el fet de jugar a casa. Tot i les baixes, estem jugant bé i, si guanyem, seguirem lluitant per la primera posició. Guanyar el Madrid sempre és especial i més en aquestes dates”, diu Marcelinho Huertas, que espera un rendiment immediat d’Edwin Jackson. “Ens ajudarà molt, té punts a les mans i atreviment, així que espero que la seva adaptació sigui ràpida. Quan cauen jugadors lesionats, passes a ser un equip més previsible, però tots farem un pas endavant per aportar més coses”, demana el base brasiler.

Els jugadors del Barça no es refien del mal moment de l’etern rival. “El Madrid continua sent un gran equip, encara que hagi perdut algun partit en aquest tram de temporada. L’equip blanc té jugadors de grandíssim nivell i juga molt semblant a la temporada passada, és el mateix equip”, recorda.

“Tenim moltes baixes, però al mateix temps tenim jugadors que poden fer un altre rol, adaptar-se, i som un equip perillós”, explica Justin Doellman, que avui disputarà el seu segon clàssic amb la samarreta del Barça. “En tinc moltes ganes, serà un gran partit. Estem esperant que sigui l’hora de jugar per fer un bon partit”, conclou Doellman.

Un Barça arrollador inclina a Laso

El conjunto azulgrana demostró personalidad, a pesar de las numerosas bajas, y sometió al Madrid en un ejercicio soberbio de intensidad defensiva



Doellman, uno de los protagonistas de la noche en el Palau EFE.




FICHA TÉCNICA
Liga Endesa - Jornada 13



FC Barcelona
76


Real Madrid
68

Barça

(24+23+11+1: Marcelinho (10), Hezonja (5), Thomas (6), Doellman (12), Tomic (12) -cinco inicial-, Pleiss (6), Lampe (7), Satoransky (10) y Jackson (.


Madrid

(22+18+15+13): Llull (12), Rudy Fernández (, Nocioni (6), Maciulis (14), Bourousis (3) -equipo inicial-, Campazzo (-), Rivers (7), Ayón (2), Carroll (10), Reyes (4) y Mejri (2).


Árbitros

Pérez Pizarro, Cortés, Martínez Fernández. Sin eliminados.


Incidencias

Encuentro correspondiente a la decimotercera jornada de la Liga ACB, disputado en el Palau Blaugrana de Barcelona ante 7.261 espectadores.





EFE
28-12-2014 | 20:49 H.


El Barça arrolló esta noche al Real Madrid en el Palau Blaugrana (76-6 en un choque marcado por la solidez defensiva de los azulgrana ante un rival muy irregular y que sólo jugó a rachas y sin capacidad de anular las ventajas que los de Xavi Pascual iban logrando. La superioridad en el rebote (44 capturas para el Barcelona por 30 para el Real Madrid) y el dominio de Tomic, Pleiss y Thomas sobre Bourousis, Mejri, Ayón y Reyes en el juego interior fueron claves en el desenlace final.
El Real Madrid empezó con mucha fluidez en su juego, con Rudy Fernández y Llull muy efectivos desde la línea de 6,75 y Jonas Maciulis dominando la pintura interior azulgrana (8-13, minuto 5). Un minuto antes, Pascual hacía debutar a su nuevo fichaje, el escolta francés Edwin Jackson, pero tenía que parar a Maciulis y, tras un triple de Hezonja, (11-13) sentó al croata dando entrada de nuevo a Deshaun Tomas. Esta acción dio resultado y Marcelinho ponía ya arriba a los azulgrana (16-15, minuto 7), mientras el Real Madrid evitaba el despegue catalán por medio de las acciones de Sergio Llull.
Tras el 24-22 del primer cuarto, Laso optaba por dar entrada a Sergi Rodríguez -que reaparecía tras su pubalgia-, Jaycee Carroll y Gustavo Ayón, mientras que Pascual mantenía a Tomás Satornaky como base. Cuatro puntos del checo y un triple de Lampe, que se convertía en la pesadilla de los pívots madridistas, dejaban el marcador en 31-24 (minuto 13), pero la respuesta visitante llegó por parte de Ayón y KC Rivers (31-29, minuto 14). El ritmo del partido aumentó y el propio Satoransky junto a Thomas lograban un parcial de 6-0 (37-29, minuto 15) y Sergio Llull volvía a pista como director del juego visitante. Con 39-29 (minuto 16), Laso pedía tiempo, y eran Rivers y Carroll los que frenaban la racha barcelonista (45-40, minuto 19), cerrando el choque Marcelinho al descanso (47-40).
REACCIÓN BLANCA TRAS EL DESCANSO
Ambos equipos volvían a sus quintetos iniciales tras los dos primeros actos, y de nuevo Maciulis no podía ser parado por la defensa barcelonista (49-46, minuto 24). Pascual sentaba a Marcelinho dando entrada a Satoransky y fijando ya a Thomas sobre el lituano. Hezonja fallaba un triple y era relevado por Jackson. El Real Madrid seguía en defensa zonal y Campazzo entraba por Llull. Maciulis por el exterior no podía ser parado por Thomas, que clavaba un triple que reducía de nuevo distancias (54-51, minuto 2.
El choque perdió brillo y el Barcelona mantenía arriba la ventaja con acciones interiores de Ante Tomic, pero con medio segundo para cerrar el cuarto una jugada increíble de estrategia del Real Madrid permitía a Salah Mejri dejar el marcador en 58-55.
LA INTENSIDAD FINAL, UNA DE LAS CLAVES
El último cuarto se abría con rápidas acciones del Barcelona, con Hezonja de nuevo en pista, por medio de Satoransky y Jackson, que anotaba sus primeros puntos como azulgrana con un triple (63-55, minuto 32) que obligaba a Laso a pedir de nevo tiempo, cambiando su defensa a individual. Marcelinho relevaba a Satoransky y Tibor Pleiss cerraba el rebote azulgrana, siendo precisamente Pleiss el que daba la máxima ventaja a los de Pascual (71-60) a 2:50 para el final.

Un Barça amb quatre baixes ageganta els dubtes del Madrid

À.G. | Barcelona | 29/12/2014 00:00

Un Barça amb quatre baixes en la mateixa posició va fer agegantar els dubtes al Reial Madrid de Pablo Laso, que va sortir escaldat del Palau Blaugrana (76-68) i s’hi va deixar el lideratge. L’equip blaugrana es va apuntar un triomf que li reforça l’autoestima i millora la seva situació en la classificació de la Lliga Endesa. Xavi Pascual no va poder disposar de Joan Carles Navarro, Brad Oleson, Àlex Abrines i Marcus Eriksson. A més, el tècnic va descartar Bostjan Nachbar per poder inscriure Edwin Jackson, que va jugar més minuts (30) dels que havia somniat.

“La victòria és del nostre públic i per al nostre públic. El Palau Blaugrana ens ha ajudat a tenir forces quan no en teníem”, va resumir Xavi Pascual. “La victòria és relativa, però la derrota acostuma a fer molt de mal. Nosaltres volem quedar primers de la temporada regular”, va afegir el tècnic.

Amb tot, desesperat amb De-Shaun Thomas, que va començar imprecís, Xavi Pascual tan sols va trigar cinc minuts a fer debutar Edwin Jackson. El Barça va arribar a perdre per 5 punts de diferència en un inici de partit molt ofensiu en què el Reial Madrid va atacar millor. Tot i això, l’equip blaugrana va saber refer-se i va tancar el primer període al davant en el marcador (24-22). El conjunt madrileny no ataca com l’any passat, però, sobretot, no defensa igual. El Barça ho va aprofitar per anotar amb regularitat i aconseguir una renda de 10 punts (39-29). Al descans, 47-40.

Tot i que mai va jugar amb continuïtat, l’equip blanc va ajustar el resultat durant un tercer període en què Jonas Maciulis va marcar diferències. Sense encert en el tir de tres punts, el Barça va patir per sumar punts (11 en 10 minuts) i no veure’s superat, però va treballar bé en defensa i va tancar el quart amb una renda de tres punts (58-55).

Més desorientat que de costum, Pablo Laso va entregar l’equip a Facu Campazzo per intentar reconduir la situació, però el Barça va aconseguir una diferència d’11 punts (71-60) a tres minuts del final, una escletxa decisiva. “El percentatge de tir i el rebot han estat les claus de la derrota. És l’inici d’una setmana complicada”, va dir el tècnic blanc, que va treure ferro a la derrota: “La temporada regular té 34 jornades”.

El Fiatc Joventut segueix en ratxa (88-85)

El Fiatc Joventut va tombar l’Iberostar Tenerife (88-85) i té a tocar la classificació matemàtica per disputar la Copa del Rei. Tariq Kirksay, que va anotar 14 punts, va fer-se un esquinç al turmell i no va poder disputar els últims 13 minuts. D’altra banda, Àlex Suárez va transformar els quatre triples que va intentar i va acabar el partit amb 14 punts. Sitapha Savané, a més, va sumar 14 punts i 5 taps. “Ara sí que podem dir que tenim la Copa del Rei a tocar”, va reconèixer el pivot. L’equip català va saber patir, recuperar un desavantatge de sis punts i endur-se el desè triomf de la temporada.

El Barça, a por el liderato
ACB > 30-12-2014 > 04:05
Ramon Palomar

La gran victoria ante el Real Madrid (76-68) del pasado domingo en el Palau Blaugrana ha disparado la moral del FC Barcelona, que no sólo logró un triunfo ante su gran rival en la Liga Endesa, sino que le permitió subir hasta la segunda posición de la clasificación compartida con los blancos y el sorprendente FIATC Joventut (10-3). Y con una victoria hoy, les llevará a alcanzar un peldaño más, en lo más alto de la tabla. Un premio muy grande después de la dolorosa derrota ante Estudiantes de hace apenas una semana.
Los de Xavi Pascual, sin prácticamente tiempo de degustar el triunfo ante los blancos, tienen hoy una duro test en su visita a la pista del Río Natura Monbús. Un equipo correoso, con necesidad de victoria en sus opciones de meterse en la Copa del Rey y que volverá a poner a prueba al conjunto azulgrana, sin apenas tiempo de haber preparado el partido en una semana frenética de viajes y partidos. El equipo apenas ha tenido tiempo de preparar el duelo ante el cuadro gallego y viaja con los mismos jugadores y con las bajas ya consabidas de Hakanson, Abrines, Oleson y Juan Carlos Navarro, que le obligarán a volver a descartar a un jugador. Todo apunta que Natchbar podría ser de nuevo el jugador descartado, aunque eso lo decidirá el técnico.
El Río Natura le tiene tomada la medida al Barça después de imponerse el año pasado por un sorprendente 77-60, en uno de los peores partidos de la temporada para los de Xavi Pascual. Fue una humillación de la que seguro guardan un mal recuerdo la plantilla blaugrana y seguro que estarán dispuestos a tomarse la cumplida revancha. El Barça, con derrotas como visitante en Sevilla y ante Estudiantes, tiene una gran oportunidad para dar un golpe sobre la mesa y confirmar que las notables ausencias que arrastra no van a ser una excusa en las próximas semanas, sea en la Liga Endesa o en la Euroliga. 
El que debe seguir creciendo es el nuevo escolta, el francés Edwin Jackson, que tuvo una buena actuación en su debut ante el Madrid, con sus 8 puntos, tres rebotes y dos asistencias en los 30 minutos que le dio el técnico azulgrana. No era fácil debutar con el Barça y hacerlo ante los blancos y, a pesar de ello, cumplió con su trabajo, especialmente en defensa, en su tarea de contener a Rudy Fernández y JC Carroll. Sin duda, que el francés se ha convertido, por necesidad, en una pieza clave en la posición de ‘dos’ y Pascual le seguirá dando esa confianza que necesita para mostrar su demostrada habilidad ofensiva con el ASVEL, la que le costó más en su debut en el Palau el domingo.
El liderato, a tiro
La victoria azulgrana ante el Madrid ha devuelto la emoción al frente de la clasificación y ha situado a los cuatro primeros en un puño. Tras la jornada del domingo, el Unicaja se mantiene líder, con 11 victorias por dos derrotas, aunque hoy recibe al Real Madrid. Un duelo que se presenta incierto, aunque los malagueños tienen la oportunidad de asestar otro golpe a los de Pablo Laso. Aunque para los intereses blaugrana, en este caso interesaría la victoria blanca ya que dejaría a los de Joan Plaza, con 11-3, igual que los azulgrana en caso de ganar en la pista del Río Natura. Por diferencia de puntos, los de Pascual se situarían al frente de la clasificación. Sería una buena manera de poner el colofón al 2014 antes de afrontar un intenso 2015.

Un cop molt dur

TONI PADILLA | Barcelona | 30/12/2014 11:27

Pitjor final d'any impossible. Sancionat per la FIFA, el Barça s'havia defensat de dues maneres: primer, ferit, amb la famosa pancarta 'La Masia no es toca', pancarta que va evidenciar la poca comunicació interna al club i el desconeixement que poden arribar a tenir molts directius sobre com es treballa al club. Després va arribar la defensa asenyada, confiant en professionals, buscant dialogar amb la FIFA i admetent l'errada. Ara, admetre el pecat i demanar perdó serveix entre amics, no amb tribunals i jutges. Potser hauria estat millor acceptar la culpa i treballar per millorar un club que ha tacat part de la seva reputació fora dels terrenys de joc. El barcelonisme necessita urgentment bones notícies. I no para de rebre cops. La directiva, el mateix. Bartomeu encara un any en què necessitarà desmarcar-se de tantes errades. Els canvis ja els ha fet. En tindrà prou per poder canviar la imatge d'un projecte sancionat i derrotat als jutjats?

Rio Natura Monbus – FC Barcelona: Partido en Galicia para cerrar el año

Carlos Faneca30/12/2014 10:30

La victoria contra el Real Madrid da confianza a un Barça que no ha podido ganar en los dos últimos desplazamientos El Rio Natura Monbus ha ganado cinco de los seis partidos que ha jugado en su pabellón

Sólo dos días después de ganar con autoridad el Real Madrid en el Palau, el Barça de baloncesto viaja a Santiago de Compostela para enfrentarse este martes en Río Natura Monbus (20.30 h, Esport3). El partido, correspondiente a la jornada 14, cerrará el año para un Barça que en 2014 ha conseguido la Liga Endesa. Además, el enfrentamiento está dentro de la maratón de partidos en el que está inmerso el conjunto de Xavi Pascual, con cuatro partidos en ocho días.

Volver a ganar lejos del Palau

Tras dos derrotas consecutivas fuera de casa -en las pistas del Sevilla y el Estudiantes-, el Barça vuelve a jugar lejos del Palau Blaugrana en el último partido del año. Los azulgranas llegan en segunda posición después de haber conseguido una valiosa victoria ante el Real Madrid. El triunfo en Santiago de Compostela reforzaría esta posición y presionaría el líder, el Unicaja, que jugará en su pabellón contra el mismo Real Madrid.Con las bajas seguras de Navarro, Oleson, Abrines y Eriksson, los de Xavi Pascual intentarán sacar provecho de su superioridad en el juego interior. Tomic, Doellman y el resto de jugadores interiores, tal como hicieron el pasado domingo, deberán dar un paso adelante para compensar las bajas de los tres jugadores exteriores. El encuentro, además, servirá para confirmar las buenas sensaciones que Edwin Jackson dejó en su debut contra el Madrid. El francés dará un respiro al equipo en la falta de tiros exteriores.

El rival

El Rio Natura Monbus, que llega con un balance de 6-7, a sólo una victoria de entrar en posiciones de Copa del Rey, se ha hecho fuerte en casa, y de los seis partidos jugados en Galicia han ganado cinco. Esta fortaleza en casa se suma a la capacidad para sorprender fuera, tal y como hizo en la victoria en Badalona contra el FIATC Joventut en la cuarta jornada. A pesar de la buena temporada del club gallego, el Río Natura Monbus es el segundo equipo con menos anotación en lo que va de temporada, sólo superado por el Gipuzkoa Basket.

Entre los jugadores más destacados de los gallegos figuran el ala-pívot Maxi Kleber (11,3 puntos y 6,9 rebotes), y el alero Alberto Corbacho (11,6 puntos). Los dos jugadores sustentan un equipo que el año pasado ya pudo conseguir sorprender en su pista a los hombres de Xavi Pascual (77-60).

Bona nit culés !!!

Us volia desitjar un Feliç Any Nou a tots i que el nou any porti grans èxits al nostre club

Neymar ya tiene su 'Samba de Oro'

Neymar se adjudicó por primera vez el 'Samba de Oro', premio que votan periodistas y exjugadores mediáticos brasileños que premia al mejor jugador brasileño de Europa



SPORT.ES

31-12-2014 | 19:36 H.

El rendimiento de Neymar en el Barça crece con el día a día. Tras un primer año de adaptación, el brasileño se está destapando en su segundo curso como azulgrana, algo que le ha valido para conquistar su primer 'Samba de Oro', un premio que votan 11 periodistas y 11 exjugadores brasileños y que reconoce al mejor jugador 'canarinho' en Europa.

El 'crack' azulgrana, que recibirá el citado honor el próximo mes de febrero, se impuso tanto en la votación [...][/IMG]

Moyes: "Ya hemos demostrado que podemos ganar al Barça"
El entrenador de la Real Sociedad, David Moyes, está muy animado con la visita del Barça, rival ante el que espera repetir una buena labor como ocurrió ante el Real Madrid


2-1-2015 | 14:53 H.

El técnico británico confía en un buen resultado de su equipo porque, como ha recordado, los jugadores blanquiazules "ya han demostrado que pueden derrotar al Barça".

El preparador escocés, tras entrenar a puerta cerrada a su equipo, ha comparecido ante los medios para ofrecer opinión sobre este encuentro, ante un rival al que ha calificado como "el mejor del mundo, en los diez últimos años, en la posesión de balón".

Tres victorias y un empate en Anoeta es el excelente balance que puede exhibir el cuadro donostiarra en los últimos cuatro años, y Moyes espera que esta racha pueda mantenerse.

"Respetamos al Barcelona porque son muy buenos pero vienen a San Sebastián y hay que demostrarles que no es un lugar donde sea fácil venir y ganar", ha señalado Moyes, que ha puesto como ejemplo antecedentes de otros equipos grandes que han caído en Anoeta.

"Espero una buena respuesta de mis jugadores, que sean positivos", ha enfatizado un entrenador realista al que le gustaría ver la versión que su plantilla ofreció ante el Real Madrid y el Atlético de Madrid, frente a los que obtuvo la victoria.

Preguntado sobre la forma de frenar a Leo Messi, ha adelantado que tiene un gran conocimiento de la estrella argentina ya desde su etapa en el fútbol inglés y entiende que la receta para minimizar la aportación del astro argentino es "el trabajo defensivo de todos".

Ha recalcado también que el conjunto azulgrana es algo más que Messi o cualquiera otra de sus estrellas, aún admitiendo que "son jugadores peligrosos a nivel colectivo y, a nivel individual, cualquier futbolista con talento puede ganar el partido por sí solo", ha dicho.

Las lesiones son un problema para la Real en el inicio del nuevo año como lo fueron en 2014 y Moyes ha tenido que repasar el estado de una enfermería repleta, que prácticamente descarta a David Zurutuza, Carlos Martínez y Joseba Zaldua, mientras que queda la puerta abierta para que juegue Carlos Vela.

"Vela ha entrenado poco y no es seguro que esté en forma. Mañana lo veremos entrenar pero no está al 100 %", ha comentado el entrenador blanquiazul al referirse al internacional mexicano.

Moyes, por otra parte, ha sido discreto al abordar las opciones de reforzarse en el mercado de invierno, reconoce que está viendo jugadores pero no dará nombres "mientras no haya algo cerrado", valorando más la opción de una cesión que la un fichaje en propiedad.

Laporta muestra sus cartas
Un enigmático mensaje del expresidente podría ser la última señal de su intención de presentarse a las próximas elecciones del Barça en el 2016


El expresidente colgó esta fotografía acompañada de un texto enigmático Facebook: Joan Laporta.

SPORT.es

3-1-2015 | 15:46 H.

Joan Laporta puede tener cada vez más claro que su futuro está vinculado al Barça. De nuevo. El expresidente publicó este sábado en su cuenta personal de Facebook un enigmático mensaje que podría desvelar sus intenciones de cara a las próximas elecciones presidenciales del conjunto azulgrana, ya sean anticipadas o en 2016.

El mandatario del Barça entre los años 2003 y 2010 escogió 'Ara mateix' (Ahora mismo), uno de los poemas más reconocidos de Miquel Martí Pol, anecdóticamente, amigo hasta su muerte de Pep Guardiola.

El primer verso, el más clarividente, dice así: "Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar..." (Ahora mismo ensarto esta aguja con el hilo de un propósito que no digo y me pongo a remendar).

A continuación, os mostramos el grueso de su publicación.

"Ahora mismo enhebro esta aguja
con hilo de un propósito que callo
y empiezo a remendar. De los prodigios
que insignes taumaturgos anunciaran
Ninguno se ha cumplido, y pasa el tiempo.
De nada a poco, cara al viento siempre,
qué camino de angustia y de silencios.
Mejor saber que estamos donde estamos,
fijar los pies en tierra y proclamarnos
herederos de un tiempo de renuncias
en el que el ruido ahoga las palabras
y la vida en espejos deformados.
de nada valen quejas ni añoranzas,
ni la melancolía displicente
puesta como jersey o por corbata
al salir a la calle. Poseemos
apenas el espacio de la historia
concreta que nos toca, y un minúsculo
lugar para vivirla. Nuevamente
pongámonos en pie y que nuestra voz
solemnemente y clara vuelva a oírse.
Que todos puedan escuchar quien somos.
y al final, que se vista cada uno
como bien le parezca y ¡a la calle!
que todo está por hacer y todo es posible".

Derrotes recents, retorn emotiu i rivalitat anglesa a Anoeta

NATALIA ARROYO | Barcelona | 04/01/2015 00:00


Que torni la Lliga després de dues setmanes -i un any simbòlic- d’aturada nadalenca ja és prou argument per afrontar el duel contra la Reial Societat amb “ambició”, com deia ahir Luis Enrique, però el Barça, a més, ha trobat altres al·licients per afegir emotivitat i sentiment a la visita d’avui a Anoeta (21 h, Canal+ 1). Serà un partit especial sobretot per al porter Claudio Bravo, que torna al club que va obrir-li les portes del futbol europeu el 2006, fins que aquest estiu va abandonar Sant Sebastià per traslladar-se a Barcelona. Però també ho serà per al davanter Luis Suárez, que es trobarà amb David Moyes, un tècnic amb qui se les va tenir en la seva etapa al Liverpool, quan l’escocès entrenava l’Everton, el gran rival veí dels reds.

Un estadi minat els últims anys

Però més enllà de les motivacions personals d’alguns futbolistes, l’enfrontament és “una prova bonica” per a un Barça que no guanya a Donosti des del 2007, quan va aconseguir un 0-2 favorable. Des de llavors, i sense comptar els tres anys que l’entitat txuri-urdin va militar a Segona Divisió, el balanç és de dues derrotes i tres empats, un d’ells a la Copa del Rei, l’any passat amb Gerardo Martino. L’estadi de la Reial sembla minat per als blaugranes.

A Anoeta, amb un 3-2 amb remuntada local, es va acabar amb la ratxa triomfal del Barça de Tito Vilanova que va encarrilar la Lliga amb una primera volta immaculada amb 18 victòries i un únic empat. Dos gols del Chori Castro i un últim d’Agirretxe al minut 90 van acabar amb una dinàmica imparable dels blaugranes. L’any passat el Barça va plantar-se a Sant Sebastià amb un experimental doble pivot format per Song i Busquets que va sortir malament a Martino. “No he interpretat bé el partit. Esperava una altra cosa”, va argumentar després de la derrota per 3-1 l’entrenador argentí, que s’havia imaginat un partit més travat després d’haver empatat a un en Copa deu dies abans.

“Ja saben guanyar el Barça”

A aquests èxits recents s’agafava David Moyes en la prèvia, al·legant que la seva plantilla ja sap com fer mal al Barça. “Els jugadors ja han demostrat que poden derrotar-lo”, va dir divendres en roda de premsa, després d’una setmana molt carregada d’entrenaments, amb fins a set sessions. El Barça només ha pogut completar dos entrenaments amb tota la plantilla, tot i que Luis Enrique deixava clar ahir que tots els futbolistes han tornat bé de forma després de Nadal. A primera hora del matí d’avui se sabrà la llista de convocats, on s’espera que hi hagi Messi, Neymar i Alves, tot i que van incorporar-se més tard a la dinàmica de l’equip perquè tenien un permís especial. El defensa brasiler encara no té l’alta mèdica.

“Respectem molt el Barça, fa deu anys que és el millor equip amb la possessió de la pilota -insistia Moyes davant els mitjans-, però hem de demostrar-los que aquest no serà un estadi fàcil on puguin guanyar”. El tècnic escocès té les baixes pràcticament segures de Zurutuza, Carlos Martínez i Zaldua, i la més que probable de Vela.

Per a més complicacions, Moyes reviurà amb Luis Suárez els residus dels derbis de Merseyside que van viure quan eren a l’Everton i el Liverpool. L’entrenador es va queixar de la facilitat que tenia l’uruguaià per caure a terra i confondre els àrbitres amb faltes que no ho eren, i el davanter li va respondre amb una celebració provocativa, fingint que es tirava a la piscina davant la seva àrea tècnica després de marcar un dels dos gols reds. No van servir per sumar una victòria. D’això fa més de dos anys. Luis Enrique no va dir res sobre el tema i es va limitar a dir que l’atacant, com la resta de futbolistes, arrenca el 2015 ple d’objectius i reptes. Després d’estrenar-se com a golejador en Lliga en la victòria davant del Còrdova en l’última jornada, la tornada a la competició de Suárez també servirà per seguir avaluant la seva integració a l’equip. De moment, l’asturià està satisfet amb el que s’ha vist: “M’agrada, però sé que tenim coses a millorar”. Sobre el partit d’avui, va avisar que serà “una prova bonica” i que caldrà “ser molt intensos”.

Molts gols a Bravo

La solidesa defensiva és un dels aspectes més elogiats del Barça en el tram inicial de la temporada i Claudio Bravo es manté com el porter menys golejat del campionat (7). Curiosament, però, quan han coincidit catalans i bascos amb el xilè sota els pals s’han vist molt gols. Bravo ha encaixat 25 gols en 10 enfrontaments amb el que actualment és el seu equip, que va marcar-n’hi cinc en dues ocasions. Però com a txuri-urdin, els duels amb el Barça eren un parèntesi dins d’una etapa més que bona del sud-americà a terres donostiarres. “Espero que Anoeta em rebi bé, sento que vaig fer les coses bé quan era allà. Tinc records inoblidables. Serà un partit superespecial”, deia divendres.

El Madrid ya lleva más penaltis a favor... ¡que la mitad de los equipos de la Liga juntos!

El Real Madrid ya acumula ocho penaltis señalados a favor en lo que va de temporada liguera, unas cifras que superan las cosechadas en total entre diez equipos de Primera


Diego Alves intentó desestabilizar a Cristiano antes de la pena máxima EFE

SPORT.es4-1-2015 | 18:47 H.

El Real Madrid volvió a alimentar este domingo el runrún sobre la gran facilidad para gozar de penaltis a favor. El conjunto blanco, que ya lideraba con claridad dicho ránking en el presente curso, amplió las diferencias al disfrutar de una nueva pena máxima que, en este caso, volvió a transformar Cristiano Ronaldo, aunque el tanto del portugués no evitaría la derrota blanca a manos del Valencia.

El penalti señalado en Mestalla es el octavo que han dispuesto los blancos esta campaña, lo que da una media de casi medio penalti señalado por partido o, mejor dicho, un penalti cada dos partidos. A excepción de Málaga (5) y Deportivo (4), nadie ha gozado de más de tres penaltis a favor en lo que va de temporada. De hecho, los blancos llevan más penaltis señalados a favor que la mitad de los equipos de la Liga juntos. Barça, Espanyol, Eibar, Córdoba, Granada, Levante y Athletic con un penalti señalado, y Real Sociedad, Getafe y Villarreal con ninguno, tan solo suman siete penaltis a favor por los ocho del Real Madrid.

Si Laporta enfila l’agulla…

«Si Bartomeu se l’ha de jugar amb Luis Enrique, em sembla que no guanyarà per a ensurts»

Jordi Badia | Actualitzat el 04/01/2015 a les 23:10h

L’expresident Joan Laporta ha fet bullir l’olla de les xarxes socials aquesta setmana. Hi va penjar el poema de Miquel Martí i Pol (en té molts més, eh!), aquell de l’agulla i el fil i que tot està per fer i tot és possible i això. I, esclar, a Laporta tampoc no li ha calgut dir amb quin propòsit l’enfila perquè tothom creu saber-lo: serà candidat a les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona.

A Laporta l’empenyen unes enquestes que el donen guanyador de molt i, també, el convenciment que el president Josep Maria Bartomeu té mala peça al teler i que depèn dels resultats futbolístics més que mai. Allò tan enginyós que l’equip és qui aguanta el club i etcètera. La sentència del TAS, que impedirà el FC Barcelona fitxar cap jugador durant tot el 2015, amb tot el descrèdit internacional que suposa, hi ha contribuït enormement.

Una i altra conclusions em semblen precipitades. No crec que les enquestes determinin el futur electoral de Laporta. Esclar que si el donessin perdedor difícilment se la jugaria, però em penso que hi ha d’altres factors que hi tindran més incidència. Més i tot que si són el 2015 o el 2016 o, encara, del resultat del recurs sobre l’acció de responsabilitat. Ja sap el pa que s’hi dóna i tots els atacs que haurà d’entomar si decideix fer el pas i tornar-hi.

Pel que fa els resultats, no és del tot exacte que siguin tan definitius pel futur electoral d’un president o una junta directiva. L’últim exemple que ho corrobora és el de Laporta mateix. Hi pesen, esclar, perquè creen estats d’ànim, però són conjunturals. La valoració es va construint de mica en mica amb les decisions que li són atribuïbles plenament. Vull dir que els resultats que vinguin podran accelerar la dinàmica que ja s’ha engegat fa mesos, però que difícilment la podran capgirar per més positius que puguin ser.

Ara: si Bartomeu se l’ha de jugar amb Luis Enrique, em sembla que no guanyarà per a ensurts. El dia en què el Reial Madrid havia perdut a València i que amb una victòria els blaugrana tornaven a dependre d’ells mateixos a la Lliga, el tècnic asturià va i deixa a la banqueta Messi i Neymar (i Alves i Piqué). Perquè tot just si van tornar divendres de vacances, però llavors perquè caram els hi va donar més dies de festa amb totes les urgències que té l’equip, es preguntaven els aficionats. Hi ha persones condemnades a morir d’un atac de coherència.

Desconec si Luis Enrique ha llegit Ulrich Beck, però l’alineació amb què va sortir a Anoeta, camp maleït per estadística, ha semblat un homenatge a l’autor de La societat del risc mort aquesta setmana. Deia Beck que el risc és la condició humana del segle XXI: “el risc representa l’anticipació de la catàstrofe, una percepció que sovint ignora les mateixes precondicions que el generen”. Doncs, això mateix.