Xavi Hernàndez explica el seu independentisme a El País

Q.S. , Redacció | Actualitzat el 19/12/2014 a les 20:08h


Xavi Hernàndez, a l'entrevista d'El País


El futbolista del Barça, Xavi Hernàndez, no té cap mena de recança en reconèixer el seu sobiranisme a una capçalera de Madrid com el diari El País. En una llarga entrevista a la revista dominical del diari d'aquesta setmana, Hernàndez explica que “va anar a votar el dia 9 perquè ho considera un pas important per a Catalunya”. “Vam demanar una consulta legal i oficial, i ens l'haurien de donar”, afegeix. I el centrecampista utilitza un símil amical: “”És tan simple com si et truca un amic i et diu que es troba malament i tu li penges el telèfon. Això li passa a Catalunya amb Espanya. Som amics, conformem un mateix país:escolta'l. Però sembla que s'empenyen en negar-nos-ho tot. Si és un afer que es resolt dialogant. Vaja, jo ho veig així. Necessitàvem votar i ser escoltats, compresos. Només això”.

El XI Premi Internacional de Periodisme Esportiu Vázquez Montalbán, per a l'exjugador i comentarista brasiler 'Tostão'

ARA | Barcelona | 20/12/2014 15:26

• •

El jurat del Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme esportiu, ha decidit aquest dissabte en la prèvia del Barça-Còrdova atorgar el guardó de la seva XI edició a Eduardo Gonçalves de Andrade 'Tostão', exfutbolista i comentarista esportiu brasiler. El jurat ha valorat la seva "excel·lència periodística, present en les seves columnes, peces d’un esperit lliure i lúcid, gens xovinista, on sovint diagnostica amb ironia i precisió les mancances de la selecció brasilera".

La categoria de periodisme esportiu d’aquest premi la convoca la Fundació FC Barcelona i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El jurat d’aquesta edició ha estat format per Josep Maria Bartomeu, Ramon Pont, Ramon Cierco, Carles Vilarrubí, Josep Cortada, Mònica Terribas, Joaquim Maria Puyal, Borja de Riquer, Jordi Basté, Josep Maria Solé i Sabaté, Anton M. Espadaler, Jaume Pujol-Galceran, Ramon Besa, Santiago Segurola, Xavier Folch i Sergi Pàmies.

Montoya i el repte de treure’s la creu

MARTÍ MOLINA | | 21/12/2014 00:00


Martín Montoya no comptava per a Luis Enrique a principi de temporada. El lateral acabava de renovar amb el primer equip del Barça però, per múltiples motius que l’entrenador no ha acabat d’aclarir mai, no entrava en la llista de candidats a l’onze titular. De fet, fins al desembre havia disputat un únic partit oficial. El tècnic, tot i això, assegurava que s’entrenava bé i que estava fent tot el possible per capgirar la situació. Va jugar el duel de tornada contra l’Osca, de la Copa del Rei (l’eliminatòria estava sentenciada des de l’anada) i ahir contra el cuer va tornar a tenir minuts.

Davant l’absència obligada de Dani Alves, per sanció i per lesió, Luis Enrique podia escollir entre dos laterals: Douglas i Montoya, o bé situar Adriano a la dreta. Contra el PSG, en canvi, va decantar-se per una defensa de tres homes. En l’anada dels setzens de Copa, l’escollit va ser Douglas, però en els dos últims partits -la tornada contra l’Osca i ahir contra el Còrdova- l’oportunitat ha sigut per al barceloní, que va jugar de menys a més i va fer una actuació correcta en un enfrontament en què els andalusos tampoc no van exigir-li gaire a la seva banda.

Montoya no va fer un gran partit. Tampoc va ser dolent. Va complir amb la seva feina, amb professionalitat i rigor: va tancar bé en defensa i es va incorporar a l’atac amb valentia quan el joc ho exigia. Un més en el joc d’equip, bastant ensopit en la primera meitat i sense luxes després de la represa, malgrat la golejada.

A la sala de premsa, Luis Enrique evita donar gaires pistes sobre les pròximes alineacions. Independentment d’això, sembla poc probable que Montoya torni a tenir gaires més opcions, sobretot en els partits exigents. Això sí, el tècnic asturià va demostrar que de la mateixa manera que posa la creu a alguns futbolistes (i la porten al llarg de molt de temps), si aquests treballen poden revertir la situació.

Aquesta setmana ha sigut Montoya, però abans Piqué s’havia passat molts partits a la banqueta o fora de la convocatòria, i va recuperar la titularitat fa poques jornades, en què s’ha convertit en un dels futbolistes més utilitzats de l’equip. Un cas similar al de Pedro, molt poc participatiu a l’inici -superat fins i tot pels jugadors del filial Munir i Sandro-, i que torna a ser a l’equip i rendint a un bon nivell.

La creu pesa molt, però dur-la fa madurar amb passos de gegant. Això, si se supera el repte exigent de Luis Enrique, esclar.

La décima Copa Asobal viaja hacia Barcelona con el Barça de balonmano

www.fcbarcelona.cat
21/12/2014 16:45

Con la Copa Asobal ganada en León, los azulgranas siguen dominando el palmarés de la competición



El Barça ha celebrado su 10a Copa Asobal, ganada en León / FOTO: Javier Quintana - Asobal


El FC Barcelona amplía su dominio en la Copa Asobal. Los azulgranas añaden la décima Copa Asobal en su palmarés. Aunque el equipo azulgrana es el conjunto que ha ganado más, siempre ha tenido que lidiar al máximo para alcanzar los títulos de Copa Asobal.
Los azulgranas reeditan el título conseguido la temporada pasada en Barcelona, [...][/url]

Edwin Jackson podrà debutar contra el Madrid: "Espero respondre a les necessitats del Barça"

ÀLEX GOZALBO | Barcelona | 22/12/2014 16:41

El Barça de bàsquet ha presentat aquest dilluns*Edwin Jackson, jugador al qua ha fitxat fins al final de la temporada. Si el seu rendiment és bo, el seu contracte inclou una opció de renovació.

"Jugar al Barça és una gran oportunitat per a mi, estic molt satisfet i espero respondre a les necessitats del club" ha reconegut el jugador. "Sóc jove, però tinc experiència. Estic preparat i espero adaptar-me molt ràpid. Si diumenge em diuen de jugar, endavant", ha dit.

"Hi ha molts que pensen que sóc un anotador, però també puc aportar coses en defensa. Tinc un joc ràpid i enèrgic i espero ajudar l'equip", ha assegurat. "En sóc molt conscient de la rivalitat amb el Reial Madrid. Sé que serà un partit molt especial", ha dit. "Per a mi Navarro és un model", ha reconegut.

Edwin Jackson ha reconegut que ha parlat amb Tony Parker. "He parlat amb ell perquè era el meu president. Serà dur per al seu equip, però ell ho va entendre", ha avançat.

"És un jugador de 25 anys que té una experiència contrastada i que juga a la posició d'escorta, on ara tenim moltes baixes" ha dit Joan Bladé, directiu responsable de la secció. "Estem molt contents de tenir Edwin Jackson amb nosaltres. És un escorta amb bons percentatges de tir i unes característiques físiques interessants. Crec que ens ajudarà en aquesta partits exigents que ens arriben ara", ha afegit Joan Creus. "Quan Xavi Pascual consideri oportú, ja pot jugar", ha explicat.

Bartomeu cessa Rossich i aposta per la bicefàlia

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 23/12/2014 00:00

Josep Maria Bartomeu està posant les cartes sobre la taula. El president blaugrana està reorganitzant el club per fer-se’l a la seva mida i encarar un any i mig vertiginós, amb la mirada fixada en les eleccions del 2016. Ahir va anunciar uns canvis profunds, de model, que no seran els últims. Queden àrees per restructuar i està pendent la imminent resolució del Tribunal d’Arbitratge Esportiu sobre la sanció de la FIFA al Barça pel cas Masia, que podria comportar noves decisions dràstiques, i a més el director esportiu, Andoni Zubizarreta, ha perdut durant els últims mesos part de la confiança que el president tenia en ell.

En la junta d’ahir a la tarda Bartomeu va comunicar als membres de la directiva els canvis que apuntava l’ARA dilluns. El fins ahir director general, Antoni Rossich, serà cessat, i el rellevarà en el càrrec Ignacio Mestre. Al gener, quan torni de Panamà, Rossich es reunirà amb el seu substitut per fer el traspàs de poders i, sobretot, per explicar com està la situació dels drets de televisió, el tema que centrava la seva activitat des que Bartomeu el va apartar del dia a dia el mes de juny passat, precisament quan va incorporar Mestre com a gerent.

Bartomeu va donar més poder a Mestre, home de la seva confiança, i a Albert Soler, i creava així una bicefàlia executiva per consolidar el projecte i encarar els reptes de futur. Soler, fins ara director de relacions institucionals esportives, passarà a ser el cap visible de les àrees de futbol i seccions esportives professionals, amb el títol de director de l’àrea d’esports professionals i presidència. Zubizarreta, per exemple, depèn ara de Soler.

Una cara més amable

“Que parlin de tu, encara que sigui malament” és una de les màximes del fins ahir director general, un dels lemes que va endur-se de la seva llarga etapa a Planeta i que li van inculcar des del despatx més noble de l’empresa editorial. Durant els quatre anys al Barça la màxima s’ha complert una vegada i una altra, especialment entre molts treballadors de base, que han topat amb la manera de gestionar el club de Rossich, l’home que va aterrar al Camp Nou de la mà de Sandro Rosell per rebaixar les despeses i imposar l’austeritat. Sobretot, el gran retret de molts empleats de diferents àrees ha sigut la falta de “sensibilitat”.

La visió de Rossich sempre ha sigut empresarial, i en algunes situacions tenses amb els treballadors -denuncien alguns d’ells- han fallat “les maneres”. Sempre s’ha mostrat fred i impassible, poc avesat a empatitzar amb aquells que perdien el seu lloc de treball o estaven negociant un canvi de la seva situació laboral. Se’l va fitxar perquè els números quadressin, i amb aquesta màxima ha anat fins al final. “En això és un crac”, assenyalen els alts càrrecs del Camp Nou: “Era l’home que es necessitava per redreçar el Barça”. L’ex director general va portar el principi d’austeritat a l’extrem, atacant les qüestions del dia a dia, com va explicar ell mateix a l’assemblea del 2011: “Hem reduït el número de mòbils i les fotocòpies en color”. Aquest exemple l’ha acompanyat durant quatre anys, tot i que alguns treballadors defensen que era més mite que realitat el fet que es prohibissin les fotocòpies de color. Ell mateix, durant l’última assemblea, però, hi va tornar a fer menció: “Hi va haver un temps en què no es podien fer fotocòpies en color i s’havien d’apagar els llums dels despatxos”. Mentre Rossich va manar, el club va contenir les despeses: dels 473 milions del primer exercici, el 2010-11, als 472 de l’últim curs. La seva mà de ferro va aconseguir el que li va demanar Rosell quan el va fitxar, tot i que el preu que s’ha pagat és molt alt, emfatitzen moltes altres veus.

Els Lakers, en escena

“Es va fer el ridícul el dia que els Lakers van venir a Barcelona”, explica un treballador. El 2010, l’any que els californians van venir a jugar a Barcelona, quan el discurs de l’austeritat era més fort, es va preparar una recepció a la delegació americana al Palau. “Crispetes i quicos” és l’únic que va aparèixer a la llotja, lamenta un assistent, que recorda que es van viure moments de vergonya aliena per l’excessiva voluntat estalviadora.

Rossich va topar amb els treballadors rasos, però també amb els directius. Eduard Coll va marxar per discrepàncies amb ell, i la junta, tal com va avançar l’ARA, va decidir en l’última trobada que avançarien les reunions per tenir intimitat i poder parlar sense que hi fos el director general, una figura que intimidava alguns dels directius.

Aquesta situació insostenible, i el fet que Rossich no fos una persona de la seva confiança, va portar Bartomeu a prescindir-ne i donar tot el poder a Ignacio Mestre. Completava així la renovació que va iniciar-se a l’estiu. A més, a partir d’ara els dos homes forts dins del club són de confiança del mateix president, un missatge cap a la resta de directius. Rossich, per exemple, tenia complicitat amb el vicepresident Javier Faus.

Austeritat parcial

Precisament, el fins ahir director general ha sigut durant aquests dos últims anys, juntament amb Faus, la veu de la consciència del barcelonisme pel que fa als sous dels futbolistes. En les dues últimes assemblees Rossich va alertar que la massa salarial s’estava disparant a uns nivells perillosos. “No ens pensem que som rics”, va avisar. S’havia d’anar amb compte amb els sous de Messi, Neymar i companyia.

En aquestes assemblees, alguns socis van preguntar, precisament, què cobrava Antoni Rossich. Segons ha pogut saber l’ARA, el curs passat el director general va cobrar més d’un milió i mig d’euros. Com a sou fix, 700.000 euros, i la resta en variables.

Amistós a Qatar el 4 de febrer

A banda d’explicar els canvis organitzatius per a aquest 2015, el Barça va comunicar que el 4 de febrer, en una setmana sense partit intersetmanal, el primer equip es desplaçarà a Qatar per jugar un amistós contra un conjunt encara per determinar. Aquest partit s’emmarca en el compliment de l’acord que va signar el club amb Qatar Sports Investments, i que reporta a l’entitat blaugrana 165 milions en 5 anys i mig.

A més, es va fer pública la renovació de l’acord amb Audi fins al 2018 i que s’obrirà una nova oficina a Nova York, seguint el model de la que ja hi ha a Hong Kong.

2015, 'AÑO SUÑOL'
El Barça homenajeará a Josep Suñol y jugará un amistoso en Catar
Barça > 22-12-2014 > 20:52
SPORT.ES

El club*homenajeará a Josep Suñol i Garriga*durante el denominado 'Año Suñol'.*
Suñol fue presidente del Barça entre los años 1935 y 1936 y murió ejecutado en 1936 por las tropas franquistas.
En su memoria, el club azulgrana realizará*diversos actos para recordar su toma de posesión*del cargo, y creará un*espacio dedicado a su figura en el Museo*del Barça.
Entre otras iniciativas, en el palco presidencial del Camp Nou se colocará*un busto*suyo que, posteriormente, presidirá la futura sede institucional del club, en la antigua Masia.
AMISTOSO EN CATAR EL 4-F
Por otra parte, la junta acordó la disputa de*un partido amistoso en Catar el 4 de febrero, ante un rival por determinar, en cumplimiento del acuerdo suscrito con Qatar Sports Invesments.
En el área comercial, se aprobó la*renovación del contrato con Audi*para los próximos cuatro años, hasta junio de 2018. Y también la apertura de una nueva*oficina comercial en Nueva York.
Por último, la junta decidió invertir 1,3 millones de euros en diferentes reformas patrimoniales, como el acceso al aparcamiento de la Ciutat Esportiva o la rehabilitación de la fachada interior del edificio del Picadero, entre otras.

El Barça, la mitad de penaltis que Cristiano Ronaldo en el 2014

Las estadísticas del Barça en Liga Copa y Champions revelan que los blaugrana marcaron 7 goles de penalti, menos de la mitad que Cristiano Ronaldo

2014 del FC Barcelona de fútbol no ha sido un buen año, sin duda por la falta de méritos de Leo Messi y sus compañeros... pero también por la mala fortuna. Hasta en 34 ocasiones sus remates se fueros a los postes de las porterías rivales.

En la segunda parte del ejercicio 2013-14, derrota en la final de la Copa del Rey frente al Real Madrid; empate en el Camp Nou en la última jornada de la Liga ante el Atlético de Madrid que le costó el título; eliminación en los cuartos de final de la Champions, también a manos del conjunto rojiblanco...

El inicio de la campaña 2014-15 tampoco ha sido fácil para el nuevo proyecto de Luis Enrique, con el equipo segundo en la Liga a un punto del Real Madrid y una competida lucha por el primer puesto en el grupod e la Champions con el PSG.

Un repaso a los números globales del Barça 2014 demuestra que no son unas cifras espectaculares, las suyas. Pero sí que tienen algunos detalles curiosos.

Así, el Barça remató a los postes hasta en 34 ocasiones, 26 de ellas en la Liga, lo que representa el 4% de los 639 disparos efectuados en el campeonato liguero por los blaugrana.

Y otro aspecto curioso: en los 56 partidos oficiales que disputó el Barça en el 2014,consiguió 7 goles de penalti... la mitad de los que marcó Cristiano Ronaldo, que consiguió 60 dianas con el Real Madrid y con Portugal, pero 15 de pena máxima.

En total, el Barça disputó 56 partidos oficiales, en los que sumó 38 victorias, 9 empates y 9 derrotas, con 143 goles a favor y 42 en contra.

25 de diciembre de 1921: El Barça inaugura el campo de la Foixarda

WWW.FCBARCELONA.CAT
25/12/2014 08:00

El partido ante el mejor equipo europeo de entonces, el Sparta de Praga, fue todo un espectáculo que desbordó el entusiasmo popular




• El FC Barcelona inauguró el campo de la Foixarda de Montjuïc contra el Sparta de Praga delante de 30.000 personas / FOTO: ARCHIVO FCB



El FC Barcelona inauguró el campo de la Foixarda de Montjuïc (llamado inicialmente por la prensa Estadio Catalán) ante el Sparta de Praga con una gran multitud, más de 30.000 personas (muchas, alineadas en las colinas de los alrededores), entre las que había distinguidas personalidades, como el presidente de la Mancomunidad, Josep Puig i Cadafalch, el alcalde Martínez Domingo y el arquitecto Maestros, entre otros. Apunta Manuel Tomás en su libro Les Corts y el Barça: ochenta y cinco años de historia compartida, que "fue la jornada en la que el fútbol alcanzó la mayoría de edad y se convirtió en deporte de masa. Se hacía del todo necesario que el Barça construyera un nuevo campo, con el fin de absorber toda la multitud ávida de fútbol que crecía a toda velocidad”.

El equipo barcelonista alineó Zamora; Planas, Surroca; Torralba, Sancho, Samitier; Vinyals, Martínez, Gracia, Alcántara y Sagi. Un equipo que no pudo con los maestros de entonces, el equipo checo, que se impuso por 2-3. Daniel Carbó, en su ‘Historial del FC Barcelona ', a modo de crónica, comenta: "El Barcelona (y quién si no!) realizó el milagro ofreciendo a la Ciudad la grandeza de un espectáculo desconocido y grabando con letras de oro una fecha memorable del fútbol patrio, convertida histórica y momento inicial de una época de esplendor incomparable ". Al día siguiente, San Esteban, se volvieron a encontrar ambos equipos en el mismo escenario, favoreciendo en esta ocasión el Barça (2-0). "La multitud, incluso superó la del día anterior", apunta Carbón, para añadir que "la espléndida victoria del Barcelona, teniendo presente la categoría del contrincante, conmocionó toda la Ciudad y desde ese momento, se concibieron las grandes multitudes futbolísticas. Una vez más el Barcelona injertó de vida el cuerpo deportivo de Cataluña y lo hacía estremecer de infinita alegría”.

Esperant el TAS per executar canvis

ALBERT LLIMÓS | Barcelona | 25/12/2014 00:00

Als despatxos del Camp Nou estan esperant que els tres àrbitres del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) resolguin a través d’una videoconferència la sanció pel cas Masia. Un cop els tres àrbitres acabin d’analitzar la documentació que el Barça els va enviar dimarts a la tarda, el club sabrà per fi si podrà fitxar l’estiu que ve. Una notícia que s’espera per a principis de la setmana vinent, tot i que es manté la porta oberta a rebre la notificació aquest divendres. En funció del que passi amb el TAS, la sacsejada que es viurà al Camp Nou se sentirà amb diferent intensitat, almenys pel que fa a les formes i al timing, ja que les decisions ja estan preses.

La resolució del TAS és clau perquè tota la política esportiva està condicionada. La cessió de Sergi Roberto i el traspàs de Martín Montoya (al marge que no arriben ofertes prou interessants) estan aturats a l’espera del que decideixin els tres àrbitres de Lausana. Hi ha derivades sobre jugadors, i també hi haurà conseqüències als despatxos de la Ciutat Esportiva. El 6 d’abril, tot just quatre dies després que el Barça rebés la sanció de la FIFA, l’ARA va explicar que el cas Masia portaria conseqüències importants en l’estructura esportiva del Barça: hi hauria caps de turc i diferents fonts de la junta assenyalaven Andoni Zubizarreta, llavors home de plena confiança de Bartomeu per la relació que havien cultivat tots dos durant l’etapa del president a l’àrea esportiva, on mantenia contacte permanent amb el basc.

A l’estiu hi va haver canvis profunds, que el Barça va explicar també en clau FIFA: Albert Puig i Guillermo Amor, responsables de la Ciutat Esportiva, van ser cessats dels seus càrrecs. En realitat, va ser una depuració de dues figures, especialment Puig, que mantenien un enfrontament total amb Albert Valentín, secretari tècnic i home clau en l’equip de Zubizarreta. Sis mesos més tard, en un context institucional totalment diferent, les mirades tornen a apuntar a la direcció esportiva. “No dimitiré. En els moments difícils és quan s’hi ha de ser”, va dir Zubizarreta quan va explotar el cas Masia. El basc, que s’ha agafat uns dies de vacances a Bilbao, espera esdeveniments pacientment, conscient que amb ell hi seran segur Valentín i Narcís Julià, l’altra figura vital en l’organigrama del director esportiu.

“Bartomeu té molt clar el que vol, és calculador, res està improvisat”, explica una de les seves persones de confiança. El president té clars els moviments que ha de dur a terme en aquesta reestructuració total que vol impulsar per encarar la carrera electoral, i que està fent de manera esglaonada. Al juny hi va haver una primera sacsejada. Dilluns passat, amb l’adéu del director general Antoni Rossich i l’ascens d’Ignacio Mestre i Albert Soler, dibuixant una clara bicefàlia executiva, es va començar una segona reorganització que no s’acabarà fins als primers dies de gener. Més enllà de les conseqüències a l’àrea esportiva, executius com Àlex García-Cascón, Laurent Colette i Emili Sabadell esperen saber el seu futur.

Quan el futbol es va fer un lloc enmig de les trinxeres

TONI PADILLA | Barcelona | 25/12/2014 00:00

El 24 de desembre del 1914 un soldat alemany va sortir de la trinxera al front de Ieper, a Bèlgica. Es va acostar tímidament a les línies britàniques i va fer saber als enemics que si no disparaven ells tampoc ho farien. Els anglesos, que s’havien passat tot el dia escoltant les nadales en alemany que els arribaven des de l’altra banda del camp de batalla, van acceptar. Durant aquella nit del 24 de desembre, les tropes alemanyes van decorar arbres nadalencs dins de la trinxera mentre cantaven la nadala*Stille Nacht, que els britànics coneixien amb la lletra en el seu idioma,*Silent night.

Així, sense demanar permís a cap general, els soldats van pactar la famosa Treva de Nadal del 1914. Una treva que no va agradar gens als superiors: després de saber-ho, van emetre ordres per prohibir qualsevol interacció amb l’enemic. Molts soldats van ser condemnats, degradats o empresonats per haver decidit viure un Nadal en pau, en contradicció amb la retòrica bel·licista que els governs de mig Europa defensaven durant els primers mesos de la Primera Guerra Mundial. Aquell conflicte, que havia de durar poc -s’havia d’acabar abans de Nadal-, es va anar allargant i es va convertir en una autèntica carnisseria a les trinxeres del Vell Continent.

La Treva de Nadal, ben documentada, va aplegar soldats alemanys i britànics al mig de la terra de ningú. Es van produir petites treves improvisades en diferents llocs del front, malgrat que van ser excepcions i molts soldats van perdre la vida en altres punts. Les cartes dels soldats expliquen que van cantar cançons, es van fer fotografies plegats i van beure xampany sobre la neu el dia de Nadal del 1914, tot i que la principal activitat va ser enterrar els cossos que feia dies que eren en terra de ningú. Aquesta història tan bonica va estimular la imaginació de periodistes, escriptors i historiadors. I també d’artistes, que han fet llibres o cançons, com l’*All together now*del grup The Farm, publicada el 1990 i recuperada aquests dies amb motiu del centenari de la Primera Guerra Mundial. I la Treva de Nadal.

Aquesta efemèride ha reobert el debat sobre si realment el dia de Nadal del 1914 els soldats britànics i alemanys van organitzar un partit de futbol en terra de ningú. La llegenda popular diu que sí, amb triomf alemany per 3-2. Però la majoria d’historiadors creuen que no es va organitzar mai un partit tan seriós, sinó que només van jugar a pilota. El sergent britànic del primer batalló de granaders, Clement Baker, en una carta que va enviar a la seva família a Ipswich el 28 de desembre, explicava: “Va arribar un missatge des de les línies alemanyes que deia que si no disparàvem el dia de Nadal, ells tampoc ho farien. El dia de Nadal vam sortir per recuperar els cossos dels companys morts [69] i els vam enterrar. I després algú va xutar una pilota des de les nostres línies i els alemanys i els anglesos vam jugar a futbol”. La carta segueix: “Va arribar la nit i ningú disparava. El Boxing Day [en referència al dia 26], el mateix. I així ha seguit, sense trets, fins al 27. Hem parlat amb els alemanys i sembla que estan tips de la guerra, molts deserten. Així que sembla que això pot acabar aviat”. El sergent s’equivocava.

Diferents partits

El*Bolton Chronicle*del 2 de gener del 1915 parla d’una carta del soldat J.A. Farrell en què afirma que “es va jugar un partit fora de les trinxeres, a la vista dels enemics”, cosa que suggereix que en determinats punts del front els britànics van jugar entre ells a la vista dels alemanys, però sense la seva participació. Altres diaris documenten episodis similars i una carta publicada per*The Times*l’1 de gener del 1915 parla d’un regiment que “va jugar contra els saxons, que van guanyar per 3-2”. Però la carta és anònima i no queda clar si el document és fiable. Curiosament, la premsa alemanya en va publicar una en què també es parlava d’un 3-2 favorable, però citava una part diferent del front, fet que afegeix confusió quan es tracta de resoldre la pregunta sobre si realment es va organitzar un partit de futbol de 90 minuts. El soldat Ernie Williams, dels Territorial of 6th Cheshires, per exemple, el 1983 va afirmar: “La pilota va aparèixer de les nostres línies [al front de Wulverghem, Bèlgica] i es va improvisar un partit, amb porteries i uns 200 soldats jugant, però sense àrbitre ni resultat”.

La Treva de Nadal ha quedat com un dels pocs moments bonics de la Primera Guerra Mundial. James Taylor, del Museu Imperial de la Guerra de Londres, explica: “Si es va jugar a futbol va ser en part per trobar un idioma comú, ja que, més enllà d’intercanviar-se tabac, no s’entenien. Jugant sí que es podien entendre. És bonic pensar que els estats podrien entendre’s millor amb un esport”. En diferents parts del front, doncs, es va jugar a futbol, però el famós partit organitzat que van guanyar els alemanys per 3-2 segurament no va existir mai.

Diversos actes per recordar un partit que potser no es va jugar

La Federació Internacional de Futbol (FIFA) i la Unió d’Associacions Europees de Futbol (UEFA) han aprofitat els 100 anys de la Primera Guerra Mundial per recordar la Treva de Nadal del 1914. Malgrat que la majoria d’historiadors parlen de soldats que van jugar a futbol en diferents parts del front però de cap partit organitzat amb resultat final, tots dos organismes van donar per bona la versió que parla d’un partit que els alemanys van guanyar per 3-2 al poble belga de Comines-Warneton. Michel Platini, president de la UEFA, va inaugurar un monument dedicat a la memòria d’aquell partit, organitzat de manera espontània. De fet, aquest dia 25 també es jugarà un partit entre anglesos i alemanys a Comines-Warneton per recordar aquells dies d’ara fa 100 anys. A Anglaterra, a més, s’ha posat en marxa la campanya*El futbol recorda, que proposa als equips de futbol fer-se una fotografia acompanyats de l’adversari abans de cada partit. S’hi han sumat tant els equips de la Premier League com els d’altres categories, i ja hi ha fotografies de germanor a Old Trafford, Anfield i en gimnasos d’escoles. També s’ha organitzat un partit entre les seleccions militars britànica i alemanya. Els britànics es van imposar per 1-0 a Londres.

26 de diciembre de 1904: Primer partido internacional en Barcelona
WWW.FCBARCELONA.CAT

26/12/2014 08:00

El encuentro se disputó contra el Stade Olympique de Toulouse, que fue derrotado por 4-0




Este fue el equipo protagonista del primer partido internacional en Barcelona / FOTO: ARCHIVO FCB



Explica Daniel Carbó en su libro 'Historial del FC Barcelona' que "los aficionados de aquel tiempo, el partido significó una solemnidad esplendorosa. Fue movido y fogoso por parte de los franceses y ordenado e inteligente por parte azulgrana, que se anotaron el primer gol a los pocos momentos de haber comenzado el partido y los tres restantes, en el transcurso de la segunda parte. Gamper, por la importancia que el partido tenía para el Barcelona y para la afición en general, se ofreció a jugar, actuando como en sus mejores tiempos". El Barça se enfrentó al Stade Olympique de Toulouse en el campo del Espanyol, próximo al Hospital Clínico, sin tener excesivos problemas de imponerse por 4-0. Marcaron Gamper, dos goles, y Steinberg y Lassaletta fueron los autores de los otros dos. El equipo francés, de esta manera, volvía la visita que el Barça había hecho en mayo del mismo año. El FC Barcelona alineó Soler; Witty, Morris; Carlos Comamala, Quirante, Vidal; Hornos, Steinberg, Gamper, Lassaletta y Morris. El partido lo presenciaron unos 4.000 espectadores.

Más de 8 años sin perder en el Palau en Liga Regular ante el Madrid
www.fcbarcelona.cat

26/12/2014 11:00

El Barça hace ocho temporadas que supera el Real Madrid en Liga Regular en el Palau Blaugrana

La última derrota fue el 9 de abril de 2006 con un ajustado 66-69




Navarro, después del partido de 2012. FOTO: Arxiu FCB



En Liga Regular el Barça de baloncesto es muy difícil que pierda el Palau Blaugrana. Y también lo es que los blancos ganen en Barcelona, lo que no ocurre desde un lejano 9 de abril de 2006. Desde entonces, y han pasado 8 años y 8 temporadas, los catalanes siempre cuentan sus partidos de la primera fase de competición por victorias en su casa. Este domingo, pues, a pesar de las bajas que tiene el equipo de Xavi Pascual, los azulgranas tienen una nueva oportunidad para sumar un triunfo más que alargue la racha a nueve temporadas, lo que no es nada fácil y menos con equipos de nivel. Recordemos los últimos partidos, así como resultados imprevisibles y grandes actuaciones.

8 victorias seguidas...y Navarro
Desde la temporada 2006/07 que el Barça de baloncesto siempre supera al Madrid en la Liga Regular. Ha habido victorias más ajustadas, como el 73-68 de aquella temporada, el 86-83 del curso 2011/2012 o el 78-73 de la temporada 2009/10. Pero también ha habido grandes partidos y grandes victorias, como por ejemplo el 87-67 del curso 2008/09, el 95-75 de la temporada 2010/11 o el 86-75 de la temporada pasada que fue un partido totalmente controlado.

Ahora bien, para el recuerdo siempre quedará el 96-89 de la temporada 2012/13. Y es que aquel 30 de diciembre fue espectacular por los 33 puntos de Juan Carlos Navarro en una de sus mejores tardes en el Palau Blaugrana. El de Sant Feliu anotó 5/5 en triples, 7/8 en tiros de 2 y cogió 6 rebote para un 44 de valoración histórico.

La última derrota
Fue la primera temporada de Dusko Ivanovic en el banquillo del Barça. El único superviviente de aquella plantilla es el capitán Juan Carlos Navarro, que anotó 16 puntos de los 66 que hizo el Barça aquel 9 de abril de 2006. En el Madrid el mejor fue Rakocevic (19 puntos) y también jugaba Reyes, el único jugador blanco que también sigue el mismo equipo desde entonces.

Marcelinho Huertas: “Contra el Madrid no hay excusas”
www.fcbarcelona.cat

27/12/2014 10:45

"La llegada de Jackson nos ayudará mucho, tiene puntos en las manos, atrevimiento, así que espero que su adaptación sea rápida", comenta Huertas sobre la nueva incorporación

"Debemos evitar puntos fáciles y también controlar el rebote defensivo porque ellos cargan muy bien el rebote", analiza el base brasileño





Huertas, atendiendo a los medios informativos este sábado. FOTO: G. PARGA - FCB



Marcelinho Huertas, Justin Doellman y Maciej Lampe han atendido a los medios informativos este sábado en el Palau Blaugrana como previa de la 13ª jornada de la Liga Endesa que enfrentará al FC Barcelona y al Real Madrid. Los de Xavi Pascual, que hace 8 temporadas que no pierden en casa en Liga Regular contra los blancos, podrán contar con Edwin Jackson para este partido después de haber sido inscrito. Marcelinho Huertas, uno de los jugadores con más ascendencia dentro del vestuario ha explicado cómo ve el clásico:

"Espero que podamos aprovechar el hecho de jugar en casa, estamos jugando bien a pesar de las bajas y si ganamos seguiremos luchando por la primera posición. Ganar al Madrid siempre es especial, y más en estas fechas. Seguro que vendrá mucha gente del Palau, otros nos apoyarán desde la TV y para toda la gente del Barça siempre será importante ganar", explicó Marcelinho Huertas, que ha hablado también de las que pueden ser las claves del partido: "para superar el Madrid hay cosas que son muy importantes, como por ejemplo no perder balones, porque te matan, porque son rápidos, verticales y efectivos. Debemos evitar puntos fáciles y también controlar el rebote defensivo porque ellos cargan muy bien el rebote. Además, jugar como nosotros queremos, imponer nuestro ritmo y velocidad, además de ser solidarios ".

La exigencia del partido y del calendario
Cuestionado por los 4 partidos que los azulgranas tendrán y jugar en 8 días, Huertas ha dicho que no debe influir y que otros equipos también lo sufrirán: "El calendario es el que es, pero no sólo nosotros jugamos 4 partidos en 8 días, los equipos de Euroliga también. No nos debe influir en nuestra forma de jugar, hay que concentrarse sólo en el Madrid, no hay excusas, y no podemos pensar en más allá", comentó Huertas, que tiene claro que no se debe pensar en los que no etarán: "Cuando caen jugadores lesionados pasas a ser un equipo más previsible, pero todos daremos un paso adelante para aportar más cosas. La llegada de Jackson nos ayudará mucho, tiene puntos en las manos, atrevimiento, así que espero que su adaptación sea rápida y nos aporte lo que nos hace falta".

Finalmente, Huertas ha comentado que el Madrid, de una temporada a otra, no ha cambiado mucho a pesar de que haya perdido algún partido a estas alturas de temporada: "El Madrid sigue siendo un gran equipo, aunque haya perdido algún partido en este tramo. Tienen jugadores a grandísimo nivel pero juega muy parecido a la temporada pasada es el mismo equipo".

A continuación detallamos lo más destacado de otras declaraciones hechas por jugadores del FC Barcelona.
Maciej Lampe

"Estamos con mucha ilusión de jugar este partido, será muy bonito jugar en el Palau contra el Madrid. Tenemos que intentar no hacer faltas estúpidas, pero la gran clave será no perder la pelota".

"Esta semana es histórica, jugamos fuera de casa 3 de los 4 partidos pero es lo que toca. Hemos podido disfrutar de un par de días con la familia y creo que todos estamos preparados mentalmente".

"El Madrid puede competir contra cualquiera, no vendrán aquí a dejarse ganar y será un partido muy fuerte y duro".

Justin Doellman

"Estoy con muchas ganas, será un gran partido y estamos esperando que sea la hora de jugar para hacer un buen partido. Debemos hacer una buena defensa desde el inicio".

"Tenemos muchas bajas, pero al mismo tiempo tenemos jugadores que pueden hacer otro rol, adaptarse, y somos un equipo peligroso".

"Será un partido diferente en la Supercopa, seguro que somos más consistentes que en Vitoria. Todo el mundo sabe la rivalidad que hay entre los dos equipos y gusta jugar estos partidos".

"Jackson es un gran jugador, puede anotar y seguro que nos ayudará en las posiciones exteriores".